24/6/12

Primers dies del nostre Tour


Com cada estiu tornem a casa i aquest vegada tornem d'un tour d'un parell de mesos pels Alps Marítims. Una serralada que marca la frontera entre França  i Itàlia.Dos mesos que han donat molt de sí,indrets nous,  roca, col·legues, meteo variada, sectors bons , sectos no tan bons... un “po' di tutti” com diuen els italians (una expressió que la trobo divertida).

I ara ja només em queda d'anar-ho penjant aquí, piano, piano. Així que comencem:
Vam sortir de Terrassa coincidint amb setmana Santa, primera parada a la zona Francesa de Chateauvert. Allà ja estaven instal·lats el  Marcel, Anna i el  Genís.
Chateauvert, és un poble de la provença francesa  on s'hi trobar una zona d'escalada esportiva bastant interessant, un racó com molt familiar, els peus de vies són còmodes i  l'accés a la parets és curt.  El sector és una gran muralla de calcari , arran de la carretera que surt del poble de Chateauvert. Quant a l'escalada, sol predominar les vies llargues, semidesplom amb xorreres, forats, i regletes. Predomini de grau mig. Per mí és un lloc que és mereix una visita però les vies estan bastant sobades. Vam dormir al càmping municipal al poble de Currens, que desprès de haver vist altres càmpings municipals de França crec que era bastant senzill.  En aquest mateix poble veníem la guia, però nosaltres ja portàvem una guia- recopilació de zones francesa que es diu “Mistral”.Aquesta guia, és alemanya i consta de  dos volums sobre zones d'escalada al sud de França.

El Genís i el Marcel en l' aprox a peu de via,

el calcari de Chateauvert



moments molt familiars en el càmping:
 



La següent parada va ser Buoux, amb el  team  Xavi, Isa, Uri, Bet, Marc i en Maki. El Maki és el gos del Marc i quan penso en ell em va la imatge d'un gosset pelut i encantador però que va endur-se una barra de pa sencera d'uns escaladors alemanys amb quivam coincidir en un dels sectors. El Marc es va emprenyar molt, però realment era molt còmic veure el Maki corrent per peu de via amb una baguette sencera travessera al seu morro. Sort que el propietaris de la barra de pà s'ho van prendre tot bé.
Sobre Buox, crec que és un escola històrica, amb un paper molt rellevant en l'evolució de l'escalada però,  personalment, no em va entusiasmar gaire. Les vies sobades, alguns seguros mal posats  (una cosa és que allunyin i l'altre és que et deixis els turmells si caus). Hi ha vies bones, molt bones, però cal filtrar , cal saber a on et poses. Penso que és una zona en la qual s'hi ha d'escalar i s'ha de conèixer, i mola contemplar vies i sector històrics però per mi ha deixat de ser un mite. Vam escalar a la cara Oest, una paret que havia estat tancada i  fa un parell d'anys s'ha tornat a obrir l'accés. Les ressenyes estan al mateix peu de via , i hi ha vies bones i ....no tant...També vam escalar al Sector TCF fent entre d'altres vies,el 7a que porta el mateix nom del sector, i bó. L'ultim dia escalada a un sector que no recordo el nom estava a sota la Plage i mooolt sobat, no em va agradar gens. Crec que la Plage pot ser un sector interessant però finalment no hi vam anar.
Pel que fa a l'allotjament,ens vam instal·lar en el càmping “Les Cedres” a Apt a on  Isa i companyia van estar en un bungalow (caseta de lona). Un lloc molt correcte i econòmic.


En el sector Bout de Monde:





i mentre l'Uri i el Xaxvi apretaven en els  bidits de Buoux nosaltres vam optar per passejar pels boscos de la zona:








El recent reobert sector cara oest;

les ressenyes del peu de via...no fos cas que les robin...




els millors moments:





us l'imagineu amb una barra de pa sencera al morro?


dia de repòs a Lourmarin




 Sector TCF:





La pluja ens va fer fora de Buoux i vam fer un estaga al poble de Lourmarin , aquí vam anar a parar a un sector petit però molt fanàtic i a més a més s'hi podia escalar plovent (amb un tacte patètic però mes val això que res) EL mur de Lourmarin es veu des de la carretera i la veritat és que impressiona,  un considerable desplom de calcari amb vies de 20 a 40 m , això si, fàcil res, tot començava a partir de 7a.  En general totes les vies eren bones bones... Els topos ens els va donar el mític escalador  J. B.Tribout que és el propietari d'una botiga  d'esports de muntanya al Poble de Lourmarin. Sector petit però molt recomanable.




I acabo amb unes fotos de l'equip  que no puc evitar penjar, fetes pel Quim en uns moments d'inspiració a peu de via i jugant amb els efectes e la màquina de retratar ...bones bones ja ja!


 






I de moment fins aquí els inicis de les nostres escaldes per terres franceses


20/6/12

CAMPUS D'ESCALADA PER A INFANTS





Aquest any tornem a organitzar el El campus d'Escalada. Una activitat infantil  federativa que es farà el en Centre Muntanyenc  Sant Llorenç de Terrassa. Adreçat a nens i nenes d' entre 4 i 14 anys 


DESCRIPCIÓ DEL CAMPUS


El campus d’escalada és un espai de vacances pels nens i nenes  i a la vegada una eina de millora en el desenvolupament de la seva personalitat i en la seva relació amb l’entorn. L’espai a on es durà a terme és el rocòdrom del Centre  Muntanyenc Sant Llorenç, a on a part del rocòdrom compta amb pistes exteriors i sala per efectuar activitats complementàries. Es durà a terme a com activitat federativa de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Es practicarà l'escalada i aquesta serà el fil conductor de les altres  activitats, través d’ ella es faran tallers de manualitats que ajudaran a conèixer el material que s’utilitza i tallers de jocs amb els que es treballen aspectes motrius com l’equilibri o la coordinació.
Un dia a la setmana es realitzarà una sortida a la piscina.
El campus està coordinat i conduït per personal titulat com a Tècnic/a d’ escalada i com a Director/a  d' Activitats d'educació en el   Lleure.
Per la seva dimensió vertical i diferent al espai de moviment al que estem acostumats, les experiències i sensacions que s’obtenen escalant són molt intenses i motivants per als nens.
A través d’un forma lúdica l’escalada ens obrirà les portes a una nova manera de formar la personalitat de la canalla a diferents nivells: cognitiu, motriu i emocional.
A nivell cognitiu els nens i les nenes adquiriran nou vocabulari relacionat amb l’escalada (material, maniobres..) i el seu medi.
A nivell motriu podem veure com l’aprenentatge de la progressió escalant i la manipulació del material, està incidint de forma positiva en la millora de la seva psicomotricitat (equilibri, coordinació,auto-percepció).
En el camp emocional i efectiu, l’escalada ajuda a tenir confiança en ell mateix, en el company o instructor i en el material. De la mateixa manera que influirà fortament en l’autocontrol i la consciència de risc.
    Es duran a terme tallers de manualitats, jocs d'aigua, activitats físiques. I un dels dies es farà una xerrada acompanyada d'una pel·lícula per mostrar als infants el món de l'escalada en la muntanya.

      








DATES  HORARIS i PREUS


El campus es durà a terme  en el Centre  Muntanyenc  Sant Llorenç amb adreça a  C/Camí Font de les Canyes 15 Terrassa.  Telf:  93 783 68 81
Dates:  Del  25 de juny al 29  de juliol   Horari: Matí de 9:00 a 14:00
Preus:  55€  inscripció per setmana
200€ si es fa la inscripció de les 5 setmanes


MATERIAL


El material d'escalada: cordes, arnesos infantils i adults, cintes expres, mosquetons de rosca , aparells asseguradors, i manualitats va inclòs en el campus.
El material personal del nen haurà de ser sobretot roba còmoda:  Vambes, pantaló,´samarreta.
Pels dies de piscina: Tovallola, xancletes, banyador, crema protectora, gorra i si el nen ho necessita , flotador.


RESPONSABLES I INFORMACIÓ:


Responsable activitats escalada : Lali Bofill Ferrer
Responsable activitats lleure: Txell Codina
 Informació: De 19:00 a 21:00 al Centre Muntanyenc  Sant Llorenç Telf: 93 783 68 81
e-mail: campusmuntanyenc@hotmail.es



17/6/12

Última jornada a Algèria

Ara sí ja des de casa, puc acabar d'enllestir la info sobre Algèria, i després... una mica de roca francesa i italiana... però en altres posts


L'últim dia del nostres viatge, vam arribar a Tamanrasset cap al migdia, dinar a casa del Yosuf i a la tarda passejada pel centre del poble. Per mi és un poble amb poc encant, una mena de nucli urbà enmig del desert i sembla com si estigués a mitges, deixat i impersonal.
 Visita al mercat, un lloc ensotalat i fosc, replet de  parades de tota mena;  antigues joies i estris tuaregs, espècies, te, dàtils, roba occidental com texans, vambes, bosses...de tot i més. Amb un hora més vam tenir suficient per recórrer el carrer principal i acabar en una pastisseria assaborint unes pastetes ben poc africanes.


el laberíntic i atapeït mercat de Tamanraset

no s'aprecia gaire, però el sostre és una capa de cartrons...molt impermeable ...


negociant


que no falti el te


últim sopar a Algèria

Sopem a casa del Yosuf i a les 10 del vespre ens acompanya a l'aeroport, tant atent com sempre, fins que no vam tenir tots els paquets embarcats no ens va deixar.  A la 1 de la matinada es va enlairar l'avió  cap a Alger
.A  l'aeroport d' Alger hi vam estar unes 5 h (i vam aconseguir dormir una miqueta) i a quarts de vuit vam agafar el vol cap a Barcelona, a on hi vam arribar a les 11 del matí. Una nit amb poques hores de son.
S'ha acabat la nostra inesperada aventura Algeriana. Tot ha anat rodó, la logística, les zones , les vies, la companyia i poder tornar a deambular per el desert que tant ens captiva.

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

Paperassa: Per viatjar a Algèria cal tramitar el visat, i aquest va ser la tasca més feixuga de tot el viatge. La web del consulat és aquesta: http://consulalg.es/visado.html i ja explica que cal enviar per fer el visat. Però la tramitació és lenta, vam haver de trucar un munt de vegades, i ara, tal com estar la situació política a Malí, encara posen més trabes per concedir un visat cap al desert. Però al final, després de gairebé donar el viatge per perdut ens van enviar els visats.
Per tramitar el visat, un dels documents necessari és una invitació per part d'algú a Algèria en el nostre cas aquesta invitació la va fer l'empresa que ens va portar al desert; ABALEMA 
Per tant si us plantejeu visitar Algèria comenceu  a tramitar el visat el més aviat possible. Poden arribar a trigar mesos!

Com arribar: Vam volar a Tamanrasset. El bitllet el vam comprar a través de GOVOLO. L'itinerari va ser BCN-ALGER-TAMANRASET. Vam sortir de BCN a les 7 del matí i vam arribar a Tamanrasset al migdia, allà ja ens esperava el Yosuf d'Abalema.

Com ens vam moure; Va ser un viatge curt, teníem 15 dies, per tant vam contactar amb l'agència Abalema Tour, bons coneixedors del desert. Ens van fer arribar a totes les parets que volíem escalar. També es van encarregar del menjar, aigua, tendes, de tota la logística , vaja...”un lujazo!” vam acabar molt satifets de la feia que van fer.

voltant pel desert

pacientment (molt pacientment) recollint aigua d'una surgència del desert 

en Bah, el cuiner amb el seu inseparable cofre  a on hi guardava tots els estris de cuina 

l'hora del berenar

Matali, un guia excel·lent, serIòs i  callat però molt competent i bona persona

   
preparant el foc per fer el te

Epoca: Nosaltres hi vam anar la segona quinzena de gener i vam passar fred, sobretot per culpa del fort vent que bufava a tota hora. Malgrat un entorn tan sec i desèrtic les temperatures són realment fredes durant l'hivern. Els mesos de tardor i primavera són més indicats per no trobar temperatures extremes (fred o calor)

Sobre l'escalada:  Impressionants monolits de gres o roca volcànica, vies llargues, escalada clàssica, algunes rutes equipades algunes no...terreny d'aventura (queda bé no?) Visita obligada als que els agrada el desert i la via llarga.


Bibliografia:
“Escalade au Sahara”  de Thomas Dulac. Una completa guia de vies i informació general .
“Parois de Légend. Les plus belles escalades autour du monde”   d' Arnaud Petit  Ed: Glénat

les nostres "Holy Bible" durant el viatge

I això és tot, una mica amb comptagotes, aquesta ha sigut la crònica del viatge a Algèria que vam fer el gener de 2012.