Aquesta és la crònica del nostre pas pel Corno Estella, la paret més característica dels Alps Marítims que amb una alçada de de 3050m s'aixeca elegant i molt estética per sobre de la Vall d'Argentera .
Malgrat que ens va semblar un indret molt especial i preciós, només hi vam poder escalar un dia, ens hauria agrada estar-hi més però el mal temps ens va fer marxar abans del previst.
Aquesta paret amb aquest nom tan bucòlic la trobarem a Itàlia, a la província de Cúneo. Per arribar-hi sortirem del poble de San Dalmazzo. D'allà cap a la Vall de Gesso, hem de passar les Termes de Valdierei i a partir de les termes una carretereta estreta (que deixará de ser pavimentada) puja cap la Vall Vallone della Cassa , cal seguir per uns 5 km, fins que arribarem a un replà per aparcar, anomenat Gias delle Mosche (44.18493006356642, 7.269282270584094) Es fàcilment identificable ja que hi ha un panell informatiu.
L'aparcament
La logística sol ser pujar al Refugi de Bozano, i allà fer l'estada per escalar , del refugi a les vies del Corno hi ha uns 15-20 d'aproximació .
Pel que fa a llibre de ressenyes vam utilitzar aquest:
I aquest és un trípitc que hi ha en el refugi.
El dia que vam pujar al refugi vam sortim d'hora, per poder aprofitar la jornada i fer alguna via.
En 1h i 45' arribem al Bolzano per una pintoresca caminada alpina entre boscos, i a mida que es es guanya alçada apareix el circ format per aquestes impresionants parets. Portàvem menjar per passar diversos dies al refu, la intenció és perncotar i prou. Els preus, si no ets del CAI, són bastant cars.
Pujant al refugi:
Caminadeta molt panoràmica
En arribar, el Marco, el guarda ens explica les vies , la baixada, i el que li sembla més recomanble. Un noi reservat i molt amable que ens va tractar molt bé .
El Corno és una bona muralla de gneis partida per una gran vira. Hi ha vies a la part baixa i a la part alta. El més usual és escalar una via a la muralla de inferior i empalmar amb una altra de la superior. I en total surten uns 400m.
La roca és molt, molt bona i molt estètica. Un gneis de tonalitats ocres i marronoses que ens regala foradets i regletes.
Les vies més populars no són extramadament díficils i estan equipades, el tipus d'escalada és placa tècnica entre ajaguda i vertical.
Tal com vam deixar els "trastos" al refugi vam anar a escalar. Seguint les recomanacions del Marco vam començar fent la via: "Regalami un sonriso" 6a i la "Ricordo d' Orlando" 6b que ens van semblar precioses.
L'aproximació al peu de paret és curt i còmode. A més a més el Marco i uns amics han arreglat el camí amb lloses de gneis i ha quedat molt "artístic".
Cap a escalar!
El camí cap a la paret
El dia no acompanya gaire, hi ha molta boira, però al menys no fa fred.
La "Regalami.." la fem empalmant la majoria de llargs, el recorregut passa per unes plaques perfectes que ens regalen moviments elegant entre regletes i forats. A la vira anem anem cap a la "Ricordo.." que ens brindarà algun 6b espectacular.
Entre roca i boira...
Per fer cim encara queda una mica de trepada per una aresta ampla, suposem que el cim i les vistes han de ser espectaculars però la boira continua fent la punyeta i no ens deixa contemplar l'espectacle paisatgístic que ens envolta.
Esperem una estona a veure si s'obre pero res de res, bé, farem les fotos de rigor, quatre ratlles al llibre de piulades i avall.
El descens és per la via "Campia" però ens va semblar que no era gaire lògic , els ràpels no eren gaire evidents ni estàven alineats. Amb 3 ràpels (50, 25,50) ens plantem a la vira i amb un flanqueig anem a trobar un parell de rapel més i que ens deixaran al camí que porta al refgui.
Mateiral ; Cintes exprés, reunions i una corda de 60. Per alguns rapels utilizem l' Escaper de la Beal.
Vistes del Bozano des del camí de baixada...És ben "cuco"
Al dia següent no hi ha boira però plou. Esperem una estona a veure si millora però el Marco creu que no s'obrirà, estem indecisos sobre si passar el dia al refugi o baixar...Optem per la segona opció, ens hauria agradat fer més vies i guadir d'aquesta zona, però el temps no sembla que vulgui anar a millor els dies següents...Quina llàstima...
Fent temps en el refugi a veure si millora la meteo...
Crec que és una raconada bastant aïllada, on encara es respira tranquil·litat, el paisatge és preciós i les vies ben bones. En el refugi ens hem sentit molt bé i el tracte del Marco és molt cordial, repetirem.
I per acabar, una petita recomanació, val molt la pena fer una caminadeta cap a Gias della Cassa o la vall del Torrente de la Valleta.
Hi vam anar a caminar de casualitat, ja que va ser per que vam provar continuar la pista de l' aparcament per anar al Bozano i vam anar a espetegar en un lloc magnífic.
Aquest:
Vam passar el pàrking i vam anar tirant per la pista amunt
