Si Anglaterra ens va enamorar, Gal·les ens va robar el cor. Quins paisatges, quines carreteres, quines vies i quants racons vam poder descobrir! A veure si a poc a poc, últimament tinc el blog bastat abandonat, vaig compartint tot el que vam fer per allí.
L'objectiu del primer dia és escalar a les parets de Tremadog, però de camí, pararem
a Dolgellau, un deliciós poblet conegut per les seves cases i edificis de pissarra. Totes tenen uns colors foscos molt estètics i conjuntats. Val la pena fer-hi una pausa i gaudir d'aquest conjunt arquitectònic tan peculiar.
I també, l' App de la Rock Fax, que és britànica, a la que ens hem donat d' alta i és força útil.
A Tremadog, ens esperen unes muralles de compacta dolerita, amb vies d'entre 3-6 llargs. Parets bastant visitades, ja que gaudeixen d'una climatologia més benèvola que a la resta del país, una aproximació curta i un gran ventall de vies clàssiques de poca dificultat. Sempre escalda d'autoprotecció.
Arribem al pàrquing de les zones més populars, que és Bwlch y Moch. Som dissabte i hi ha bastant moviment, es van veient cordades escampades per paret.
Cinc minuts escassos caminant ja ens plantem a peu de via
Fem la via " Vector" (E2 5c), amb un llarg de placa i regletes sobades. A mi no m'ha molat gaire al Quim si.
En acabar el dia fem una caminada i ens acostem a Scratch Àrea, una altra de les parets. L'aspecte no és gaire llaminer, una franja de roca bastant discontínua i ens sembla poc atractiva. Així i tot decicim donar-li una oportunitat i demà fer alguna via que la guia deixa prou bé.
Fem Barbarian (E15b) Un dièdre molt marcat , està bé, però res remarcable.
Em va semblar un lloc bastant prescindible, és a dir no és visita obligada. Situat als costats de la carretera no té gaire encant, i les vies no em van semblar gaire impressionats.
Em va semblar un lloc bastant discret, en conjunt, vies i entorn. Però com sempre dic, sobre gustos...
De camí cap allà parem aquí : https://maps.app.goo.gl/J65KfdSB8KGaecc27 a comprar unes quantes guies d'escalada a la botiga Joe Brown. N'hi ha moltíssimes! Quin cacau de guies!! Per tot, per trad, sportives, zones nord, zones sud. Hi ha cosetes interessants i alguns sectors o zones molt secundaris (rostollets, vaja). Però sortim ben carregats de llibres i amb una bona llista de recomanacions fetes pels venedors de la botiga (que eren escaladors locals ben simpàtics)
I arribem a Snowdonia, la zona de Llanberis Pass, una raconada muntanyosa encantadora i bastant concorreguda.
Les escalades que volem anar les trobarem a la cara Nord del pas. Parets força populars amb vies molt bones, una aprox. molt curta i unes vistes a la Vall molt panoràmiques.
En arribar aparques i tenim les parets a sobre el cap, déu-n'hi-do! Tenen molt bona pinta. No són parets extremadament llargues, vies de 3 o 4 tirades, però molt estètiques. Diedres i esperons verticals i preciosos.
Vies de trad., les més clàssiques i populars de la zona. Diedres , plaques, fissures. Una mica de tot i molt bona qualitat.
Vam escalar Foil, Memory Lane, Left wall, Cenotaph Corner (la clàssica), Cemetery Gates. Totes excepcionals.
Com sempre cal portar un bon carragament de tacons . Les reunions solien ser cordes des d'on es podia rapelar.
Anem a dormir a Llanberis, al costat del llac . En el pàrquing no està permès, però si a fora i som unes quantes furgonetes al carrer del costat.
El paisatge és molt pintoresc i estrany, i l'indret és de pel·lícula,. Antiga cantera de pissarra, on trobem un laberint de pistes i camins entre parets de roca negra, lloses, i antics edificis derruïts. No és maco, però té cert encant.
Després de voltar una mica, i veient alguns sectors rostollets, anem a una recomanada, La Mao-mao un pilar ben vistós i una bona via, que ens va agradar força. Continuem al Rainbow Slap. A la " Pull my daisy" un placa ajaguda de regletes a, maca però expo.
Volíem fer "Colosus" però hi ha gent. Marxem, una mica cansats d' anar amunt i avall buscant vies
Acabem escalant al "Bus Stop Quarry" un totxo del costat del pàrquing. No ha està malament.
Què m'ha semblat aquest tipus d'escalada que ens diuen "Slate" (pissarra)? Home, únic si, potser és curiós i molt especial, però potser cal un bon "stage" per acostumar-se a aquest tipus d'escalada en roca tan llisa i fina , de formes arrodonides i relliscoses, i a vegades poc confortable.
Aquesta va ser la nostra parada a la zona de Snowdonia, hi ha molta més cosa per fer, però no ens hi vam quedar més per què l'objectiu és arribar aviat a Escòcia, fa tan bo que tothom ens recomana anar cap amunt sense encantar-nos gaire pel camí. Així doncs,Llanberis ens va agradar, hi ha bones vies, grans parets i el paisatge és espectacular. I hi ha el Snowdon, el cim més alt de Gal·les. No descartem tornar-hi .
Però no tan sols hi vam escalar, també vam fer alguna pedalada. Ja ho deixo pel pròxim post... A veure si no triga gaire...
