30/11/21

ESCALADA I BICI PELS ALPS MARÍTIMS

    Deixem Itàlia per tornar cap casa, però ens vam guardar uns dies per parar a la Costa Blava. De fet, cada vegada que hi passem ens diem el mateix,  que no ens agrada aquesta costa, que està saturada de cases i apartaments, massificada i explotada.  Però tot i això, sempre acabem fent una parada i  sovint descobrint paratges  ben interessants.  Aquesta franja costera s'inclou  dins el departatament dels Alps Marítims i acull una bona col·lecció de parets per escalar , carreteres per pedalar  i racons per descobrir. 

Pel que fa a escalada, vam  escalar 3 dies, dos d'esportiva i un de via llarga. 

    De  sectors d'esportiva vam anar a:

    Guantanamo :  La veritat és que està bastant lluny de ser un sector atractiu,  el nom ja no convida gaire a anar-hi, està molt a prop de l'autopista i a més a més s'aparca en una mena de cul de sac d'una urbanització bastant tronada. Però les vies són molt bones. Plaques llarguíssmies de bon calcari i moviments elegants. Ens va semblar que malgrat l'entorn amb poc encant es mereix una visita per vies de com a màxim 7c o 7c+. 

   La informació la vam trobar en aquesta web: https://www.ukclimbing.com/logbook/crags/guantanamo-27288/#tomesha  i uns amics italians ens van proporcionar ressenyes.


les plaques de Guantanamo 

Les vistes a la costa


    El següent sector a on vam anar és conegut com a Big Stuff a Scragnolles.  Al contrari que l'anterior aquest sector el trobem lluny de la costa, en el interior de la regió en un ambient muntanyós, tranquil i molt bucòlic. Però les vies no ens van agradar,  vam baixar a les parets, però es veia tot bastant abandonat ...No ens van motivar gens.. Així que vam optar per plegar, i encara hi vam sortir guanyant amb una bona recol·lecta de fredolics. 


El pàrquing, podem estar tranquils que la furgo està ben vigilada..


El sector que no ens va "seduir"  gens...


Els fredolics... En va sortir una sopa ben deliciosa


    Pel que fa a la via llarga, vam anar a Saint Jeannet. El poble es troba als peus de la Baou on vam escalar la via "Directissime + Peril Jaune" una línia clàssica de entre diedres, fissures i roca excelent.

Sobre aquesta activitat trobareu tota la info detallada a la web de Vaude on hi vaig publicar la crònica de l'activitat


https://vaude.es/2021/01/26/le-baou-paredes-en-la-costa-azul/





    Així doncs, aquests és la roca que vam tocar durant la nostra visita a la Costa Blava- Alps Marítims.



        I ara, una proposta  de ruta en bici de carretera. Un itinerari entre muntanyes  i amb vistes al mediterrani que ens va semblar espectacular. La volta ens ens va portar a coronar colls  de Turini i Braus.

    Turini es una pujada molt vistosa i estètica ja que  qualsevol de les seves vessants ens regala  unes "paelles"  precioses.  A banda de ser un clàssic en el món del ciclisme és una carretera llegèndaria pel del Rally de Montecarlo. 

    Vam fer  Turini sortint del Sospel, fantàstica pujada. Fresquesta i humida entre boscos vestits de tardor.  La baixada cap a  Lucéram ens va semblar de postal, la carretera D21 és preciosa i recargolada. "Paelles" i revolts perfectes i molt estètics.

A Escarène ens enfilem  cap a coll de Braus i continuem amb un paisatge que ens alegra la vista perquè les cames ja no  hi van tant d'alegres... I de Braus ja baixem a Sospel on acabem la pedalada 

    Ens va semblar un itinerari fantàstic  pel paisatge de pins i avets, pels colors de la tardor, 

 per la carretera i per la tranquil·litat . Molt recomanable. Quin gust pedalar per aquests paratges!!


 Enllaç a Strava:

<iframe height='405' width='590' frameborder='0' allowtransparency='true' scrolling='no' src='https://www.strava.com/activities/4249997422/embed/0068525a88c2ecbab1327cf3c35689d1424d95cd'></iframe>


















    I acabo amb una recomacaió , voltar pel poble medieval de Sospel i pujar a l'ermita de Notre Dame de la Menour, que la trobarem a la carretera que puja de Sospel cap a Turini.











22/11/21

BICICLETA DE CARRETERA PER LE MARCHE, ITALIA


    Com ja vaig dir a l'anterior entrada , que és aquesta, http://laliquim.blogspot.com/2021/11/escalada-le-marche-italia.html vam anar a parar a la regió italiana de  Le Marche  per una decisió d' última hora i amb poca planificació.   Així doncs quan vam arribar a destí vam començar a fer la recerca per sortir a pedalar  i conèixer  una mica més aquesta zona .

    I tirant de la informació que vam trobar per Wikiloc i la xarxa vam fer unes quantes rutes que ens van agradar força.  De fet le Marche no és un territori popular entre el ciclistes però vam  recòrrerr uns paisatges molt pintorescs i fins  i tot vam coronar alguna ascensió mítica com la pujada al Monte Carpegna. Vam pedalar  per paratges dels que ens agraden, de carreteres tranquil·les, muntanyes, boscos i ambient rural.

Aquí teniu les sortides:

Monte Petrano i Monte Nerone 85km , 2403m

    Remenant online vam saber que la pujada al Monte Petrano  es va incloure en el Giro del 2009, doncs algun atractiu haurá de tenir vam pensar. Dissenyem la ruta amb el Garnim Connect , passarem pel Monte Petrano i el Monte Nerone, amb la qual cosa ens surt una ruta cirular que empalma les dues ascensions..Pero "ojo"! el Garmin ens va enredar i per baixar del Petrano ens vam menjar 10 km de pista de terra (o Sterrato parlant en argot ciclista) que no ens esperàvem.  . A banda de la baixa per terra, la volta ens va encantar. Paisatges molt bonics i un ambient solitari i muntanyós. 

    Sortim de Piobbico i  ens dirigim a Cagli  des  d'on ens enfilarem per una agradable col·lecció de revolts fins al Petrano.  El cim és molt molt pintoresc, ens trobem amb  una esplanada infinita de prats a banda i banda de la carretera. I per arrodonir la postal  apareixen uns avis que vénen de collir bolets amb els qual tenim una divertida conversa...Mazza di tambore és el nom dels  bolets que duien.   Però el més bò i rústic de tot, un restaurant  anomenat  "Il Grillo parlante" . Demanem un cafè amb llet però la senyora ens diu que no té llet que fem una infusió...Així de natural...Doncs bé,  farem un tè per entrar en calor. Fem quatre fotos, i gaudim de la companyia dels avis boletaires  però  hem d'abandonar aquesta postal i continuar sobre la bici.  Anem planejant  fins que comença a baixar i la carretera es transforma ens pista,  10 quilòmetres de terra  que es fan eterns!  Retrobem l'asfalt  i anem a Pinanello,  des d'aquest poble, pujarem  cap al Monte Nerone. Una carretera preciosa ens fa arribar a les antenes de la RAI instalades  al cim. Desfem la pujada cap a Pinanello i continuem  avall per fins retornar a Piobbico. Ruta molt maca per un territor força  inhòspit...(Llàstima dels 10 quilòmteres inesperats d'sterrato )

La ruta a  Strava :https://www.strava.com/activities/4158762978




La ruta a  Strava :https://www.strava.com/activities/4158762978


    Carpegna i alguns colls més.. 116km, 3058m

    En aquesta sortida l'estrella era el Monte Carpegna, una pujada popular  per les seves rampes i per ser terreny  de joc del mític Pantani.

"Il Carpegna mi basta" legendària  frase d'aquest ciclita i que ara podem trobar escrita al terra d'aquesta ascensió. Amb aquestes paraules,deixava entendre que se n'havia fet tips de pujar el Monte Carpegna i era el seu entrenament més quotidià i efectiu.

    Iniciem la ruta al poble de Carpegna, creuem  l'arc inicial de Via Cippo i  per davant ens queden 22  "tornanti". Revolts estrets per un terreny  de bosc espesos  entre pins, avets i roures. Aquesta carretera arriba  en un càmping allà hi ha una barrera i a partir d'aquí ni un cotxe (abans tampoc..).  La carretera empetiteix i hi trobem una espessa estora de pinassa que li dóna un aspecte molt pecualiar.  En arribar el coll el monument a Pantani ens espera , fem les  fotos de  rigor i avall per l'altra vessant. Ens plantem Pinabilli ,  d'allà vam enllaçar unes quantes pujades  més que formen part de la cursa popula "9 Colli". Són el  Monte Pugliano- Passo delle Siepi - Monte Tiffi- Perticara..I de tot plegat en resultarà un itinerari preciós i dur amb  una bona quilometrada i 3000m de desnivell 





Senyalització pel pas del Giro 



    Monte Catria 54km  1371m

    L'ascensió al Catria va ser la sortida que més em va agradar.  La tardor va decorar  el paisatge de tons   marrons i ocres deliciosos , la carretera era molt solitària  i un asfalt molt bó..I com no també vam pedalar per uns quants kms de terra, l'Sterrato que no falti...  

    Aquesta mole de calcari la trobem al límit Nord de la regió de le Marche i per pujar-hi ens esperen 14 quilòmetres d'agradables  revolts, sense rampes exagerades entres pinedes,turons de formes suaus i bestiar pasturant.  Per arrodonir tanta bellesa en un  un revolt ens trobem uns boletaires amb un cistell enrome de rovellons. Ja sabem que farem a la tarda!

    Per arribar al cim hi ha una pista que va  fins dalt de tot però no ens hi posem, el vent bufa amb ganes fem quatre fotos al trencall i avall!

   Baixem cap al poble de Cagli, creuem per unes pistes d'esquí , i en just passades les pistes. Noooo! La carretera es transforma en pista de terra, aquesta no ens ho esperàvem!!          Però bé, està en bon estat i anem baixant amb certa soltura. Si una cosa hem aprés aquests dies és que les  bicis aguanten més del que ens pensem. En 5 o 6 km reprenem l'asfalt i ens esperen uns quants quilòmetres deliciosos que baixen entre  paelles petites i vistes de postal. Abans d'arriba a Cagli ens desviem a Castello, un nucli amb 4 cases i un castell on ens mengem l'entrepà i ens escalfem amb el sol 

    Arribem me a Cagli  per una carretera més general però força tranquil·la i allà  d'allà retornem cap al punt de partide, pedalant per una petit carretera paral·lela a la general, molt solitària.

    Teníem el cap fer una altra pujada ,  el Monte Cuco. Però el primer és el primer i vam plegar per anar a buscar rovellons. ..I en vam trobar,  oi tant que en vam trobar!

 Ruta a Strava: https://www.strava.com/activities/4232490826










Una bossa de rovellons i una de fredolics,que més podem demanar..

17/11/21

ESCALADA A LE MARCHE, ITALIA

        Volíem fugir del mal temps a  Arco di Trento  i no teníem gaire clar on anar a parar. 

      Per una casualitat d’aquestes que passen, un amic italià ens havia parlat de la regió de Le Marche, afirmant que s’hi podien trobar alguns sectors i parets interessants. 

En principi no entrava dins els nostres plan anar-hi,  però  la meteo per allí es mostrava més amable, i  a més a més, sempre ens ha agradat treure el nas a racons nous... Doncs vinga,   ja tenim un  destí  on descobrir sectors, parets i paisatges desconeguts per nosaltres

Le Marche o las Marcas és una regió bastant desconeguda en el centre-est d’Itàlia, però  que gaudeix  d’un variat territori de muntanyes, costa i poblets històrics. Una de les ciutats principals és Ancona  a la costa del mar Adriàtic i punt de partida de ferris que van cap a Grècia.     

    Afegeixo una foto de tot el recorregut del viatge que vam fer el setembre-octubre del 2020 i així queda més o menys clar on ubicar la regió que ara us presento.





Una mica de informació pràctica:

La guia de escalada: “Calcare di Marca“ de Marco Nardi. Editorial Versante Sud. Aquesta editorial ha publiact moltíssimes guies, però cada vegada ens agrada menys, en aquesta hi vam trobar uns quants errors i els dibuixos són molt simples. Però bé, és la única que hi ha.




     La majoria de sectors són esportius, i també alguna paret amb vies llargues però la via llarga no és el més destacable de regió.  Hi ha un bon repertori de zones, i vam trobar de tot, algunes ens van semblar molt bones i algunes no ens van agradar gens. En general són sectors petits, però alguns tenen vies tan bones que no ens va importar repetir.  



    Per dormir amb la furgoneta hi ha una àrea d’Autocaravanes a Piobbico. 

    Però amb una mica de imaginació  sempre podem trobar algun raconet bucòlic i solitari per fer nit. Com per exemple aquest, trobar llocs així ja depèn de les ganes que cadascú tingui de descobrir i buscar.


     A on menjar o restaurants no us en puc recomanar, a la furgo s´hi menja molt bé!





    Els dies que no s’escala es pot visitar :

    Urbino un poble medieval enmurallat. Amb edificis de totxo  d'arenisca local,  actualment universitari on hi  trobarem molta vida juvenil i una arquitectura amb molta història. A banda de tot això també hi trobarem serveis com supermercats, allotjaments , tallers..


Vistes  de la regió des d'Urbino







Urbania i Piobbico dos pobles més petits medievals on també val la pena    fer-hi una passejada pels seus carrers. 


Piobbico


Piobbico


Urbania

    

    Com a curiositat, a prop del sector Sulfuria hi trobarem  el Tiempeto del Valadier, un petit monestir construït  dins d'una cova on val  la pena apropar-s'hi.  En un dels costats de la cova hi ha unes vies de desplom que tenen bona pinta, però el lloc i la concurrència de visitants no convida  passar un dia d'escalada. 




 Els murs al costat de l'ermita es veien ben bons


I pels amants del ciclisme,  vam parar a Cesenatico, població natal  Pantani.  On vam visitar el museu dedicat a aquest legendari ciclista, un museu  senzill però interessant i amb moltes  històries. I,  per finalitzar la jornada  vam passejar pels carrers, canals  i la costa d’aquest poble que ens va semblar que preciós i amb un ambient molt tranquil.















I aquí van els sectors d’escalada:


Carbonaia: Ens va semblar el millor. Es tracta d’un barranc amb diferents parets, els  sectors principals són una muralla amb plaques verticals i el segueix una cova amb vies de “xorreres” i un bon desplom, un bon  sector entre 6c y vuitenes variades.. Alla vam conèixer els escaladors locals i equipadors  de la zona, una grup molt amable i divertit que ens van  recomanar vies , sectors i llocs per dormir.

     Per trobar el pàrquing que marca el llibre, vam estar molta estona voltant  amunt i avall i resulta que ja no existeix. Us poso una foto amb les correccions que el Quim hi va fer a la ressenya  per poder accedir al actual  punt d'aparcament.





La "coveta" desplomada amb vies de 7a cap amunt





 Les plaques de Carbonaia, també ben bones




     Fosso dell Eremo:  Un petit engorjat amb parets que ens regalarà  vies i graus de tota mena, entre plaques i desplom. També molt recomanable.


Aproximació cap a Fosso dell Eremo



Les "xurreres"...Molt bones!!


Més "xorreres"


I les plaques, també molt bones


 Més plaques...



Rio VItocchio: Pel que fa a graus no té tanta oferta com els anterios ja que predomina els sisens i setens però la qualitat és ben bona. Un racó molt bonic on val la pena escalar-hi.


Vies entre 6c i 7a molt divertides


I a l'altra banda del riu, escalada més vertical





    Falesia del Re: Ens va semblar molt peculiar ja que és una paret ben maca situada en un paratge rural i molt solitari . La roca dóna vies llargues, sobre placa i forats de totes les mides, hi trobarem moltes vies de sisè i algun setè. Ens va agradar per la ubicació  on es trobava i  el paisatge que l’envolta. Però està bastant apartat i s’hi arriba per carreteretes secundàries i pistes. Per escaladors que es moguin en sisens val la pena.


Mar de foradets interminable


Vies llarguíssimes, que quan arribes a la R  només penses en treure't els gats...

 

Sulfuria: En teoria  és un altre gran clàssic però no ens va semblar res de l’altre món. També va ser un d’aquells sectors que la gent ens n'havia parlat molt bé i  potser esperàvem més qualitat. Va estar bé anar-hi un dia però no pensem que sigui visita obligada. D'aquí no tinc cap foto, mostra de que poc ens va inspirar aquest sector..


Balza dela Penna:  Va ser aquí on vam fer  una via llarga, la “Game over”. Una via curiosa . Placa equipada i una aresta agradable que ens porta al cim.

     I pel que fa a les vies esportives, que hi ha en una part d'aquesta paret, vam anar al  sector “Blade runner” però  no val la pena.  Vies rares i està bastant abandonat. 





Les plaques de la Game Over




Arribant al cim amb canvi de temps inclòs...Comencen a caure 4 gotes...


A les vies d'esportiva de "Bladde Runner", no ens van agradar gens

    

   

     Cingoli :  Aquesta muralla  és una de les més populars de la regió però no ens va semblar gaire interessant. Al haver-ne sentit parlar bastant ens ho esperàvem més bò… Les vies de sisè i setens baixos són molt curtes, rares i fins i tot desagradables. En canvi de 7b cap a amunt són més boniques. En general no ens va semblar un gran sector


Aquesta seria la "muralla" de les vies més llargues del sector.


I aquí estem....Mirant l'espectacle..



Gelagna: Sector molt apartat  en un racó molt rural i bucòlic. Hi vam anar a a parar recomanats per uns locals, no està malament, però nomès hi vam escalar un dia. Vies de continuitat entre 6c i 7c .


Un peu de via molt còmode, bancs , ressenyes..I tranquil·litat...


Bona roca i bones vies.. Però no hi va "ni déu.."


Valgiubola: No val la pena, sector de picats, línies rares i poc atractives, vam comprobar que estava molt  abandonat.

 

    I fins aquí una mica d'info i  els sectors de le Marche, i les impressions que ens vam endur. No és un destí clàssic i popular d’escalada, però com ja he dit hi vam trobar zones  molt bones i creiem que sí dóna per un viatge.