Vam arribar a Chamonix l’últim diumenge d’agost i uf ! La situació ens va sobtar bastant. Vam coincidir amb la cel·lebració de l' Ultra Trail del Montblanc i era una bogeria. Una aglomeració de gent i de cotxes desbordant. Però bé, vam trobar un racó a on aparcar la furgo vam fer un tomb per veure el formigueig humà i aviat ens vam retirar. Per tant, i com diu el Quim, de tot se n’ aprèn: qui no vulgui aglomeracions que no vagi a Chamonix els dies de l´ UTM.
Dormim a la furgo al mateix lloc a on vam trobar inicialment, la cosa no està per donar gaires voltes.
Dilluns matí, tot sembla més tranquil. Clàssica visita a la Maison de la Montagne per obtenir info i contactes dels refugis. Anirem al refugi d' Envers des Aiguilles. A tots els refus francesos cal reservar abans de pujar, ho farem, no fos cas…. tot i que ens han dit que no està ple.
La previsiò del temps és calor, calor i calor per uns dies, per tant , pujarem per 4 dies.
Tren de Montenvers, “toma” primer “sablasso” de 31€ !!
Vam tenir sort , ja que era l`última setmana que funcionava el trenet
Arribem a dalt, fa mooolts anys hi vam estar per anar a les Courtes, i …Com ha canviat! Ens trobem amb un telecabina que baixa fins la “Mer de Glaç”, que de glaç ja poc n’hi queda . Baixem amb telecabina , és una mica més llarg però més segur. Els graons que baixen per la paret, són un perill, no pel graons (que tenen un bon pati) sinó per la concurrència, gent amunt i avall. Els que van a tot drap adelantant sense miraments, els menys experimentats tremolosos i pas de tortuga…Això ho vam patir a la tornada que la vam fer pels graons. Per tant ens va quedar clar que, milllor el telecabina, més llarg però menys exposat i va inclòs en el preu del tren.
Ens submergim a la glacera i deixem enrere tot el batibull estiuenc. Anem caminant tranquil·lament, no cal ni posar-se grampons. Arribem al peu de la pujada pel graons i escales , que remonten la paret cal estar atent i mirar bé la paret on hi ha una gran fletxa dibuixada ben amunt, l’inici costa una mica de trobar però de lluny es poden veure els graons que s’enfilen amunt.
Aquesta és la marca que es troba a mitja paret, és molt gran però cal estar atent des de la glacera per localitzar-la
amunt!!
Anem fent fins acabar el camí de ferro , continuem pujant amb una bon desnivell , però el paissatge que ens envolta ens té ben entretinguts. Rodejat per les Jorasses, les Courtes, la Dent del Gegant ... quina emoció!! Parem a fer un mos per contemplar tanta muntanya i monument de la natura.
quin espectacle!
I continuem fins arribar al refugi. Hem trigat unes 3 hores.
Molt autèntic, senzill i petit , un refugi de muntanya, vaja. La noia, “la guardiana” molt amable i atenta ens tracta molt bé. Ens instalem, fem el te de rigor, hidratar-nos, beure, hidratar-nos . Hem fet la aprox amb molta calor hem quedar ben eixuts.
Fem el sopar, només hem reservat per dormir i hem pujat el menjar per aquest dies. Es pot cuinar a dintre, fet que no sol està permès en molts refus (bé, en aquests que semblen hotels i si no t’hi deixes els calés no tens dret a res). I a dormir que demà toca escalar!
Arribant al refu, per cert molt "cuco"
Pel que fa info i ressenyes:
- en el mateix refu hi ha fotòpies que es poden utilitzar (i tornar-les )
- aquesta guia de Piola:
Que vam escalar:
1º Punta de Nantillons . Via “Guy Anne” 400m 6b
Aprox curta i evident , cal piolet i grampons ja que hem de trepitjar neu per arribar a peu de via.
Com moltes de les vies de la zona , és obra de Piola, i una grandíssima línia. La bavaresa del 2º llarg i la fissura del 3º són els llargs estelars, i els més exigents. La resta , perd una mica d’intensiat però cada tirarda té alguna apretadeta. Hi ha alguna
moment que abonadonem les fissures per anar per palca i uf! Cal posar-s' hi bé… Bona via ,roca bona placa, fissura, diedres té de tot una mica amb un cim espectacualr i preciós. I les viste descomunals.
moment que abonadonem les fissures per anar per palca i uf! Cal posar-s' hi bé… Bona via ,roca bona placa, fissura, diedres té de tot una mica amb un cim espectacualr i preciós. I les viste descomunals.
Es baixa rapelant la mateixa via, això ja no mola tant, hi ha llargs agegutst amb blocs i vam tenir mala pata, s’ens van enganxar les cordes tres vegades.
D’horari vam estar unes 6h vam anar bastant per feina, ens hi posavem a quarts de nou . El que vam fer més lentament va ser rapelar, cal fer rapels curts . Material aliens, tascons i dos jocs de camalosts del 0,25 al 2 , un #3.
El 3º llarg, una fissureta ben picantona!!
Anem progressant per plaques i fissures
Ja hem acabat!!
L'endemà vam fer : Tour Rouge . Via “Le Marchand du sable” 300m. 6a+
Una altra clàssica de la zona. Preciosa, una línia amb alguns llargs boníssims , que acaba en la punta de la Tour Rouge. Poca caminada per arribar-hi , si calen piolets i grampons. El més delicat de la via és el primer pas, hi ha uns quants espits amb cordinos , en teoria el primer cordino s’hauria de xapar des de terra, però el terra és neu que ha disminuit bastant, i no s’hi arriba bé . Bé el Quim fa una bona apretada de des micro-regeles, una pujada de peus in extremis i arriba el cordino …jo crec que no hauria pogut arrencar de terra… Aquí vam pujar més tranquilament que el dia abans, fins i tot vam deixar passar unca cordada de marsellesos, que habien de marxar d’hora per agafar el tren de tornada. Va estar bé, en les reunions cada u feia recomanacions de les seves escoles locals i vam estar ben entretinguts fins que els va arribar l’hora que s’havien posat de tope i van baixar, bona gent. Tan bona que ens van deixar un parell de birres pagada en el refu, van estar molt agraïts que els haguessim deixat passar. Continuant amb la via, molt bona i molt recomanable! Material sempre portem aliens, tascons i dos jocs de camalots del 0.5 al 2 i un #3. Horari no sé vam anar molt tranquils, amb els francesos. Vam començar la via a quarts de 9 i a les 5 arribàvem al refu.Es baixa rapelant, aquests rapels són més nets que a Gui Anne, més verticals i directes no sen’s va enganxar la corda enlloc. El que si ens va enganxar va ser una bona tempesta, ens els dos útlims ràpels i al tornar al refu, vam arribar ben xops. El que és més empipador és que se’ns va mullar el material i en el refugi hi havíem deixat unes bosses de plàstica per possar-ho dins en cas de pluja…
arribant a la Tour Rouge i trepitjant una miiiica de neu!
Brutal bavaresa
Un diedre preciòs
A dalt la Tour Rouge
Avall que comença a ploure... i va caure una bona tempesta!
Ens va fer molta il·lusió quan la noia del refu ens porta les birres de part dels Marsellesos, detalls com aquest t'alegren el dia!
Per acabar: Tour Verte. Via “La Piege”
Maca ,maca. Potser la més popular i repetida de la zona. I és que es troba a 5’ del refugi, no és gaire llarga i és d’una qualitat excepcional, fissura de la bona.Se sol fer si s’ arriba d’hora el dia de l’aprox o (com va ser el nostre cas) una matinal abans de tirar avall. De bon matí ja està al sol, ens va anar bé per eixugar el material i entrar en calor, (pel Quim massa). A més a més en el 1º llarg ja escalfes bé amb una fissura de mans cada cop més ampla on acabes encastant l’avantbraç. Tots els llargs són bons, verticals i es poden protegir molt bé. El cim ,una aresta fina i aèria on vam gaudir de la comapnyia dels corbs quan vam treure 4 fruits secs abans de baixar.
Horari unes dues hores i mitja, material tascons, aliens , 2 jocs de cams del 0,5 al 3
La Tour Verte
I així vam estar uns dies coneixent la zona d’Envers des Aiguilles, un petit paradís de granit i molt autèntic. I , com sempre hem ampliat la nostra llista de vies, agulles i parets per escalar. Repetirem.
