17/11/23

ESCALANT PER LA COSTA ANGLESA I PEDALANT PEL PARC D' EXMOOR (UK4)

    Lower Sharpnose    és un lloc sorprenent on hi  vam trobar un paisatge únic (crec que és un dels racons que ens va impressionar aquells dies ), unes muralles de roca afilades i precioses, una roca boníssima i unes vies de gran qualitat.

Aquest paratge tan increïble el trobem al National Trust Duckpool. El mateix pàrquing és un racó remot i salvatge al final d'una vall i d'un riu, que van a parar al mar creant una postal encantadora de colors verds i blaus preciosos.

Una panoràmica del aparacament

    En arribar al matí hi trobem un noi que ha passat la nit amb la tenda. S'ofereix a acompanyar-nos a les vies, i ens va perfecte! El trencall per baixar cap a les parets no es veu gaire. Ens ha estalviat una bona de fer tombs buscant aquest punt.
Al llarg del viatge i d'anar a buscar sector ens ha quedat clar que en aquest país no posen ni una fita, ni una! .. Uns massa i uns altres per massa poc... Però bé, és el que hi ha..
    El racó és brutal. La marea està baixa i el paisatge és un conjunt de roques i esperons impressionant.
Un altre factor que s'ha de tenir en compte a l'escalar arran de mar són les marees.
    Aquesta ocasió, va ser le  primer dia que baixàvem a un sector "tidal" (que depèn de marees) i vam arribar quan estava al seu punt més baix, ens vam adonar que un parell d'hores abans ja podríem haver començat a escalar. És a dir, en sectors "Tidal" val la pena anar-hi quan la marea està baixant i es pot gaudir d'una estona llarga fins que no torna a pujar. L'estat i moviment de les marees es consulten fàcilment a internet.

                                Impressionant les vistes que en apareixen a mida que ens acostem al mar


            

Baixem rapelant per la North Fin, la cara sud. Abans hem de seguir pertinent ritual de buscar on muntar les R, cordinos amunt i avall, algun friendtriangulacions gegants... Ja és ben entretingut.


 



            Peu de paret és ben  sec, tenim unes 4 h abans que pugi l'aigua. Quin racó tan màgic, el  mar al fons, el peu de via format per roques arrodonies per l'acció de l'aigua, totalment sols... Una delícia de lloc.
    La roca és una mena de gres granulat, preciós, negre, sòlid.
    Fem un top rope per tastar l'ambient, que és molt intens, i un parell de vies per baix molt ben parides (totes les vies del sector són maquíssimes). I quan arriba l'aigua a peu de via ens despengem per dalt per  escalar una mica més  acabar gaudint d'aquesta placa tan peculiar.
    Sector, vies i lloc molt recomanables!!!











    
En acabar d'escalar fem marxa cap a la Parc Nacional d'Exmoor per l'endemà treure les bicis.

PEDALANT PEL PARC NACIONAL D'EXMOOR
Vam recòrrer aquest parc en bici fent una ruta en ven maca i variada. Vam passar per encantadors pobles medievals i vam portar les cames al límit amb les dures rampes de Dunkery Beacon però vam ser recompensats amb unes grandioses vistes del Canal De Bristol. A la part alta, els paisatges és fascinant,  pren un aire desèrtic amb molt matoll, gatosa i un colors marronoso molt aconjuntats. Tot plegat espectacular. Un bon itinerari per conèixer aquest curiós paratges.
Ruta molt recomanable on trobareu l'enllaç al Wikiloc aquí:


Parada a Dunster per contemplar els seus edificis i l'ambient del carrer




Pujant a Dunkery Bacon, com m' agraden aquestes carreteres!!



Les divertides ovelles Suffolk amb la seva cara negra formen part de paisatge anglès



    Acabem el dia visitant Cheedar Gorge. Un engorjat bastant popular però que no ens ha agradat gaire. No li hem trobat gaire encant, molt turísitic i poc natural. 
    També s'hi escala, hem vist alguns sectors però  ens han semblat  poc atractius. Marxem.
     Fem marxa cap a la costa, cap a Brean Down per escalar-hi demà.

   

     A la costa Oest d'Anglaterra hi trobem Brean Down, un promonotori de roca calcària que s'endinsa en el canal de Bristol, i on s' hi ha equipat un peculiar sector d'escalada esportiva.
    Accés i escalada que també depèn de l'estat de les marees. I  quan aquestes estan baixes ofereixen un paisatge espectacular. Una extensió gairebé infinita de sorra brillant i completament plana. Preciós! Quan arribem l'aigua  està lluny i molt calmada,  s'hi respira una atmòsfera molt tranquila i silenciosa. Tot plegat molt especial i agradable. 
    Les vies estan bé. Són línies que transcorren per un calcari taronjós força bo, entre forats, plans, regletes . Tot equipat amb químic, molt juntets i les vies estan bastant properes les unes a les altres. ..Tot el que no hi ha en el trad ho han posat per aqui...
    Ens hi passem gairebé tot el dia, vam fer vies entre 6b i 7b+ i totes ben bones. Tot i que depen de la marea, depenent de l'època  s'hi pot escalar moltes hores. Aquell dia vam arribar a les 9 ,vam marxar a les  4, i encara ho podríem haver allargat una mica més. En va agradar i ens va semblar un raconet força original que val la pena conèixer si vé de passada. Per un dia ens va semblar suficient, es podria tornar a provar alguna via més difícil o repetir-ne d'altres però no vam repetir.
Una aproximació bastant diferent de les que estem habituats a casa



Una petita muralla que ens tindrà ben entretinguts.


   

     I en acabar toca fer quilòmetres cap a Gales. El paisatge anglès de prats verds i formes ondulades es va transformant en un entorn més muntanyós i bocós. I conduint tranquilament a utlima hora del dia finalitzem  la jornada.  
 Quan ens desplaçavem ho solíem fer al vespre. És molt més tranquil, aquí la gent va d'hora i a útlima hora de la tarda hi ha poc moviment a les carreteres (a no ser que sigui festiu). Anem calmadament, sense pressa, gaudint d'aquesta illa i dels seus exquisist paisatges.

    

  






31/8/23

Bicicleta per Cornwall, visita St Michael's Mount i península de Pentire. (UK 3)


    Encara pel Sud d'Anglaterra, aquí van indrets que vam visitar  (alguns en bici) de la península de Cornwall que ens van agradar força.

    Ruta en bici per Cornwall:  70km 1200m 
    Aquesta ruta en bici recorre les costa de la península de Cornwall. 
    Fem la carretera de per la costa direcció oest- est. Rodarem per un paisatge preciós entre platges, mar blava i turons verds. Arribem amb una bona baixada al poble de St. Ives. Poblet de costa molt bufó. Fem una parada per gaudir del port i de l'animació del seus carrers, hi ha gent, però no és carregós. La marea ara baixa deixa al descobert una gran esplanada de sorra molla i els vaixells que estan allí amarrats. Casetes i botigues de planta baixa, tot plegat una postal ben maca. Tot i que fa fresqueta fa un sol radiant que encara es veu tot més brillant i nítid. Sortim del poble passant per carrers i cases típiques, quines rampes!!
    Ens dirigim a la costa de la banda sud de la península. Continuem pedalant a prop del mar fins a arribar a Penzance, un altre poble de costa molt bonic.
Continuem entre petites carreteres emmurallades a banda i banda per vegetació i baixem a Logan Rock (sterrato), està bé, però potser no cal.
Baixem també teatre romà , que no hi entrem. Contemplem la platja i la gent. I finalment tornem al punt de  sortida.
acabem! Ruta vistosa i per un entorn divers costa, pobles i prats.
                Ruta al wikiloc












  
A la tarda anem a St. Michael' s Mount. Un lloc bastant únic de la costa de Cornwall. És una illa, que depenent de l'estat de les marees s'hi pot accedir per terra o en vaixell. A l'illa hi ha un castell i un jardí els quals es poden visitar. Diuen que és homòleg al Mont Saint- Michel de Normandia. Totes dues són illes còniques i depenen de les marees.
Racó curiós i preciós al qual hi arribem quan la marea baixa i es comença a veure el causeway, o el camí de llambordes que hi accedeix.
Ens ha agradat i ens sembla un lloc peculiar que es mereix una visita. I, seguint la nostra norma a l'hora de fer turisme hi anem a última hora que s'hi està tranquil.







   La següent parada la fem per anar a uns penya-segats de la costa, a Pentire Point. Es troben a la península de Pentirehead al Nord de Cornwall. La intenció era fer una via, però en arribar a la paret la vam veure fosca, humida i no ens va motivar gens. Així que vam decidir fer una caminada pel sender que ressegueix aquell tram de costa que és espectacular.
    Ens va semblar un indret de postal, on es respira molta calma, si teniu l'oportunitat de parar per aquí, aneu per aquests camins que ressegueixen la punta entre prats, penya-segats i mar. Per accedir-hi cal anar al pàrquing de Pentire, allà no es pot pernoctar i és de pagament. No accepta targeta i es paga amb una aplicació, no hi ha gaire cobertura.







     Després d'estirar les cames anem a la platja de Polzeath Beach, que la vam veure des de dalt. Tot molt estiuenc! Fa sol, i la gent surt a gaudir de les bones temperatures.
     I acabem el dia passejant per Appledore, un poble de costa, adorable. Carrerons estrets, tot molt endreçat i molta tranquil·litat.És tard i no hi ha gaire moviment...




22/8/23

Bicicleta pel PN de Darmoort , escalant a Bosigran i visita a Land's End (UK2)

     Aquí deixo tres racons del sud d'Anglaterra, PN de Darmtoor, Bosigran i Land's End, situats a la península de Penwith que  van seduir moltíssim, ens vam enamorar dels  seus paistages i natura. Hi vam estar escalant, pedalant i caminant. Però encara que no s'hi escali o pedali crec que val la pena conèixer aquests paratges per la seva especial bellesa. 

    Durant aquest viatge hem tingut l'oportunitat de fer rutes en bici increïblement espectaculars , passant per precioses i solitàries carreteres, i comprovant que  la gent és molt respectuosa, en general hi ha una agradable convivència entre ciclistes i vehicles que et deixa pedalar de gust. Al principi es fa estrany pedalar  per l'esquerra, sobretot en el pas per rotondes i en la incorporació a carrils, però aviatn ens hi vam acostumar. 

    Pel que fa a les rutes en bici, tenim un llibre (una de les nostres últimes adquisicions), que està bé per agafar idees de rutes variades, i n'hem fet de ben xules. I l'altre metòde que utilitzem és confeccionar la ruta segons com veiem una mica el territori a on estem. La solem fer consultant mapes de paper i amb l'aplicació MAPYCZ. 

Aquest és  part del nostre material de consulta per pedalar:

    

    Sembla que Anglaterra és pla, però no! Tot i que no té un relleu muntanyós i abrupte si és que un continuu puja i baixa creuant turons i rieres. Un terreny curiós que ens posa a prova les cames amb rampes curtes, però amb percentatges que arriben a  dues xifres i de vegades al 20.
    El primer dia del viatge que va treure la bici vam pedalar va ser en el PN de Dartmoor. Per un paisatge màgic entre Prats, turons, baixades empinades i bones rampes en un territori ondulat i exigent. Passarem per  carreteres estretes, cases angleses i contemplarem  bestiar local! Ponis salvatges i ovelles suffolck de  cap  negre.   Molt bucòlica i recomanable.
    El resultat van ser:




   
    Volta al wikiloc:

https://www.wikiloc.com/cycling-trails/dousland-134809310


                                       Algunes fotos de la pedalada per Dartmoor:

                                 














    En acabar la pedalada ens dirigim cap a la següent destinació: BOSIGRAN

     Es tracta d'unes muralles de granit, possiblement de les  més populars de Cornwall d'escalada tradicional i  dificutalt baixa. Un bon lloc per aclimatar a l'escalada tradicional i arran de mar ,posar tasconets,  sortir per dalt, tornar a baixar..La majoria de sectors de trad. no tenen instal·lacions per baixar si es pot tornar a peu de via caminant. Aprincipi és bastant lent , busca, munta, baixa camina.n, però al final ja li vas "pillant el truquillo " i tot és més àgil. Així i tot, tant anar amunt i avallamb   no et fas un fart fer vies ..És una altra manera d' escalar.
 
    L'entorn de Bosigran és espectacular, hi arribem per una carretera que ressegueix la costa per sobre de prats i penya-segats molt panoràmica.
    Estracta d'una zona amb bastant de moviment, ja que  banda ser un destí per escaladors hi ha molt senderista, caminar i contemplar aquest paisatges també és una delícia. 

    Anem al pàrquing de Bosigran, un racó també molt bucòlic vigilat per les restes del castell. Un petita esplanada a on també es pot pernoctar. Hi algunes autocaravanes i furgonetes. 

    Al principi ens costa situar-nos hi ha gent i motles línies. Baixem a peu de via, buscar la via, preguntem a gent d'allà que ràpidament ens fan quatre recomanacions i ens ajuden .Aviat li pillem el "rotllo".  Comencem en vies poc complicades, com a màxim tenen 4 tirades.Són vies senzilles que es poden fer en dos llargs. En fas una, surts per dalt i baixes a fer-ne una altra. I així estem tot el dia. Fàcil i divertit!  Alguns noms de vies que vam fer i totes molt bones i faciletes:

    "Autumn flakes"," Doorpost", "Litle Brown Jug" 
    L'endemà hi tornem fa fresqueta i  hi ha boira, però es pot escalar.
    Baixem i fem un parell de vies.
 "Suicde Wall" ja pica una mica més. Un flanqueig maco, però humit i un diedre curiós, ja costa més de protegir. Molt bona via.
    Acabem fent  "Ding" una via facileta a la paret de l' esquerra  "Seaward Cliif", molt bonic i curiós ja que comença a prop del mar. La via també molt maca. 
    Bosigran ens ha agradat, ens han semblat unes parets idònies amb vies fàcils com a primer contacte   i per aclimatar a posar tascons, a pujar i baixar per fer vies, buscar reunions. El lloc i les vistes fantàstics:

    Algunes imatges escalant a Bosigran:


                                   
L'aproximació
      
Les vistes


Les vies:








Una reunió  molt "trad"





A "Suicide Wall"



                                
Hora de plegar

   En tornar caminant cap a la paret trobem una parella de senderistes que ens parlen del Cream Tea. Una combinació de te amb un dolc anomenat scone. Al Scone s'hi unta amb melmelada i cream (com una nata mantegosa). La "controvèrsia" i el toc divertit és que a Cornwall primer s'hi posa la melmelada i a sobre la crema i a Devon primer la crema i a sobre la melmelada. Doncs anem a fer un Cream Tea. A prop d'allà hi ha "Rosemergy Cream te" 
un saló de te que és una casa amb un jardí molt bucòlic i és on es recomanen anar la parella de caminadors amb qui van parlar.


                                  
   

    Acabem el dia al punt més occidental la part continental de Gran Bretanya, Land's End. Un tros de terra espectacular amb uns penya-segats vertiginosos i roques esculpides capritxosament per l'aigua del mar. El lloc és increïble, però hi ha un complex turístic que li treu bastat d'encant            Nosaltres hi vam anar a última hora de la tarda (de 8 a 9) i no hi vam trobar ningú, de dia d'estar a petar.  
     Hem baixat cap a unes roques i les visites eren fantàstiques. Un indret que ens va agradar i amb una atmosfera ben especial...

    Parlant de visites, a molts llocs sobretot entorns naturals hi anàvem al capvespre i era l'hora ideal. La gent, tan locals com turistes a partir de la 7 ja era a casa o sopant i per tant les tardes eren el millor moment i el més tranquil per conduir i visitar llocs.

La visita a Land's End:







    I acabo amb el post..A la propera més llocs i alguns consell més...