Aquí deixo tres racons del sud d'Anglaterra, PN de Darmtoor, Bosigran i Land's End, situats a la península de Penwith que van seduir moltíssim, ens vam enamorar dels seus paistages i natura. Hi vam estar escalant, pedalant i caminant. Però encara que no s'hi escali o pedali crec que val la pena conèixer aquests paratges per la seva especial bellesa.
Durant aquest viatge hem tingut l'oportunitat de fer rutes en bici increïblement espectaculars , passant per precioses i solitàries carreteres, i comprovant que la gent és molt respectuosa, en general hi ha una agradable convivència entre ciclistes i vehicles que et deixa pedalar de gust. Al principi es fa estrany pedalar per l'esquerra, sobretot en el pas per rotondes i en la incorporació a carrils, però aviatn ens hi vam acostumar.
Pel que fa a les rutes en bici, tenim un llibre (una de les nostres últimes adquisicions), que està bé per agafar idees de rutes variades, i n'hem fet de ben xules. I l'altre metòde que utilitzem és confeccionar la ruta segons com veiem una mica el territori a on estem. La solem fer consultant mapes de paper i amb l'aplicació MAPYCZ.
Aquest és part del nostre material de consulta per pedalar:
Sembla que Anglaterra és pla, però no! Tot i que no té un relleu muntanyós i abrupte si és que un continuu puja i baixa creuant turons i rieres. Un terreny curiós que ens posa a prova les cames amb rampes curtes, però amb percentatges que arriben a dues xifres i de vegades al 20.
El primer dia del viatge que va treure la bici vam pedalar va ser en el PN de Dartmoor. Per un paisatge màgic entre Prats, turons, baixades empinades i bones rampes en un territori ondulat i exigent. Passarem per carreteres estretes, cases angleses i contemplarem bestiar local! Ponis salvatges i ovelles suffolck de cap negre. Molt bucòlica i recomanable.
El resultat van ser:
Volta al wikiloc:https://www.wikiloc.com/cycling-trails/dousland-134809310
Algunes fotos de la pedalada per Dartmoor:
En acabar la pedalada ens dirigim cap a la següent destinació: BOSIGRAN
Es tracta d'unes muralles de granit, possiblement de les més populars de Cornwall d'escalada tradicional i dificutalt baixa. Un bon lloc per aclimatar a l'escalada tradicional i arran de mar ,posar tasconets, sortir per dalt, tornar a baixar..La majoria de sectors de trad. no tenen instal·lacions per baixar si es pot tornar a peu de via caminant. Al principi és bastant lent , busca, munta, baixa camina.n, però al final ja li vas "pillant el truquillo " i tot és més àgil. Així i tot, tant anar amunt i avallamb no et fas un fart fer vies ..És una altra manera d' escalar.
L'entorn de Bosigran és espectacular, hi arribem per una carretera que ressegueix la costa per sobre de prats i penya-segats molt panoràmica.
Estracta d'una zona amb bastant de moviment, ja que banda ser un destí per escaladors hi ha molt senderista, caminar i contemplar aquest paisatges també és una delícia.
Anem al pàrquing de Bosigran, un racó també molt bucòlic vigilat per les restes del castell. Un petita esplanada a on també es pot pernoctar. Hi algunes autocaravanes i furgonetes.
Al principi ens costa situar-nos hi ha gent i motles línies. Baixem a peu de via, buscar la via, preguntem a gent d'allà que ràpidament ens fan quatre recomanacions i ens ajuden .Aviat li pillem el "rotllo". Comencem en vies poc complicades, com a màxim tenen 4 tirades.Són vies senzilles que es poden fer en dos llargs. En fas una, surts per dalt i baixes a fer-ne una altra. I així estem tot el dia. Fàcil i divertit! Alguns noms de vies que vam fer i totes molt bones i faciletes:
"Autumn flakes"," Doorpost", "Litle Brown Jug"
L'endemà hi tornem fa fresqueta i hi ha boira, però es pot escalar.
Baixem i fem un parell de vies.
"Suicde Wall" ja pica una mica més. Un flanqueig maco, però humit i un diedre curiós, ja costa més de protegir. Molt bona via.
Acabem fent "Ding" una via facileta a la paret de l' esquerra "Seaward Cliif", molt bonic i curiós ja que comença a prop del mar. La via també molt maca.
Bosigran ens ha agradat, ens han semblat unes parets idònies amb vies fàcils com a primer contacte i per aclimatar a posar tascons, a pujar i baixar per fer vies, buscar reunions. El lloc i les vistes fantàstics:
Algunes imatges escalant a Bosigran:
L'aproximació
Les vistes
Les vies:
Una reunió molt "trad"
A "Suicide Wall"
Hora de plegar
En tornar caminant cap a la paret trobem una parella de senderistes que ens parlen del Cream Tea. Una combinació de te amb un dolc anomenat scone. Al Scone s'hi unta amb melmelada i cream (com una nata mantegosa). La "controvèrsia" i el toc divertit és que a Cornwall primer s'hi posa la melmelada i a sobre la crema i a Devon primer la crema i a sobre la melmelada. Doncs anem a fer un Cream Tea. A prop d'allà hi ha "Rosemergy Cream te" un saló de te que és una casa amb un jardí molt bucòlic i és on es recomanen anar la parella de caminadors amb qui van parlar.
Acabem el dia al punt més occidental la part continental de Gran Bretanya, Land's End. Un tros de terra espectacular amb uns penya-segats vertiginosos i roques esculpides capritxosament per l'aigua del mar. El lloc és increïble, però hi ha un complex turístic que li treu bastat d'encant. Nosaltres hi vam anar a última hora de la tarda (de 8 a 9) i no hi vam trobar ningú, de dia d'estar a petar.
Hem baixat cap a unes roques i les visites eren fantàstiques. Un indret que ens va agradar i amb una atmosfera ben especial...
Parlant de visites, a molts llocs sobretot entorns naturals hi anàvem al capvespre i era l'hora ideal. La gent, tan locals com turistes a partir de la 7 ja era a casa o sopant i per tant les tardes eren el millor moment i el més tranquil per conduir i visitar llocs.
La visita a Land's End:
I acabo amb el post..A la propera més llocs i alguns consell més...