30/11/17

ESCALADA A ARAPILES

         Arapiles  enganxa. Per la seva escalada tan peculiar, per la bellesa de la roca, per la seva comoditat en les aprox  i per què, tot i que no és una paret gegant ni  espectacular  poseeix una atmosfera molt especial i captivadora.     
        Arapiles alberga una immensa quantitat de línies.  N'hi ha de molt bones, de bones i de "rostoll". Totes les que aquí poso ens van agradar i ens van semblar força recomanables.
Vam  fer vies de tota mena, i tot i que la a vegades la dificultat no era gaire  no valia  confiar-se ja que és una escalada exigent i  de difícil autoprotecció .
        


         THE PHAROS un dels més grans clàssics i concurregut on la majoria de les vies són excel·lents
A falta de força  per anar a la Punks in the Gym  ens posem a la Punks in the gun, no pas fàcil no!
Altres vies bones com Chasm (sobadeta), Oceanoid , Milk blood…
També Judgement Day una ruta de 3 llargs  amb un flanqueig xulo, Trojan un 25 famós però sobat com una mala cosa. 

El Quim batallant i encadenant Punks in the gun...tela !!

Navegant per "Oceanoid"

Els típics colors de la roca a Aràpiles

En el segon llarg de "Second coming" en el Gully

ATRIADE Un petit muret situat just sobre el càmping hi ha un diedre molt característic i algunes vies equipades: Plimsoll, Orestes, Have a good Flight ( 7b molt popular) i Electra

King Rat Gully un racó solitari a l’ombre, petit i no gaire transita molt popular, però vam fer  vies molt molt bones: King Rat, Glory Rader i jusy davant a Sky DIver  “Deside my self” .   I per acabar vam escalar la estètica  torre  “The Pinnacle “ on vam fer un parell de vies de grau 21 molt molt bones!

Malgrat tenir un aspecte tètric vam fer molt bones vies com la King Rat

Les compactes plaques de "Sky diver" que déu n'hi dó!!

Dalt de The Pinnacle


Un altre dia anem a CENTRAL GULLY RIGHT, home.. al principi no ens van entusiasmar gaire.  Tirant amunt per la canal arribem a Cecilia Wall on fem Cecilia (clàssica però sobadíssima)  i les de la seva dreta, plaques regletes i linies maques. En aquesta banda si  hi ha una via de dos llargs brutal “Reaper” i Mary Buttres que també té vies molt divertides. Val la pena. 

Primer llarg de Reaper

espectacular travessia del segon llarg a Reaper

CENTRAL GULLY LEFT, una bona muralla que sempre està al sol,  allà hi ha clàssiques i bones com Squeaqueasy, Quisling , Moby DIck, Hiena, Hespite, Horroscope, provem Paladin que surt en una foto i uf quin “xasco”!, no ens va agradar gens! 

Per la  fissura de la Moby Dick


Un altra sector al que li vam treure suc va ser COLISION COURSE WALLL, vies de tota mena fàcils, difícils, placa , xemeneia , molt complert. Com ara: Colision Course, Female Friend  Agamenom Telemachus . 



La increïble placa de Colllision Course

Xemeneia de l' Agamemnon




ORGAN PIPES és una altra clàssica paret amb línes molt assequibles. Vies com Tanin i The Wraith molt bones .  D' allà anem a Upper Organ Pipes no ens va agradar gens,ni hi vam escalar.  

Al sector de Pilots Error Clif escalem i l’espectacular sostre de la Pilots Error, i altres vies com  l’exigent Debutants and Centípedes, Trgogul khan.

Pati, pila i entorn magnífic en la via "Pilots error"

Una altra intensa línia en el mateix sector

FANG BUTTRES també és un bon muret per apretar on  hi ha vies sem-equipades  de setè grau com Ergonomics, Stroling Right..

A TIger Wall també hi ha un bon repertori de vies llargues i bastant fàcils ,  estàn totes a petar de gent. El dia que hi vam passara a totes le vies hi havia gent, i en algunes cues...és que és un  muret molt assequible. Vam decidir fer "No Future" un llarg preciós i tècnic.

Castle Crag un altra  torre clàssica amb es pot escalar per una via molt assequible i maca:  la Swinging . També vam fer Undertaker un 7b popular però ens va semblar molt sobat. I per posar a prova el bíceps la Procol Harum és un bon desplom.

La característica silueta del Castle Crag


KACHOONG un petit i aïllat sector amb una de les línies mes fotografiades de Apiles i evidentament cal anar-hi:  la  Katchoon quin pati i quina via més maca! A més a més  està envoltada de vies tan interessant  com Taste of Honey, Hurts, In Pear que també s’han de fer. Un sector que no ens podem perdre.

A punt de passar el legendari sostre de la Kachoong


Taste of honey

 Taste of Honey


HENRY BOLT Un dels pocs sectors de vies esportives, molt fresquet.  Ofereix un interessant repertori  de escalada en placa en vies com: Follow your Nose, Henry Bolt oWackfoord Squeers

GROTTO WALL TO VOODOO GULLY
Una muralla molt estètica que ens tindrà entretinguts tot el amb : Wasp, Chinese Algebra , Voodoo, Tarantula, Fault Line, Widden Secrets, New Image. Totes excel·lents!!

CURTAIN WALL. Un sector a la part nord que com sempre la ressenay el pinta molt més espectaular del que és però val la pena anar-hi  i hi vam escalar vies molt molt bones com: Entertainment, Comic Relief, Day of rest… pugem al Upper Curtain però ja no ens van semblar tan atractives  

THE BLUFFS  Una gran gran bola amb vies per totes les cares t que alberga grans clàssiques i és ben popular.  Vies com  Escorpion Corner, Missing Link, TunderCrack , Quo vadis..

 En aquí hi vam fer un parell de vies llargues (3 llargs)  molt agradables , faciletes i maques: Eurydice, the Desired

Via Escorpion...ben bona!

I fins aquí el  recull de vies que vam fer per Arapiles , totes molt bones i sempre envoltats per un paissatge àrid,  sec, dur i bonic a l'hora. 


22/11/17

ARAPILES . UNA MICA D' INFORMACIÓ PRÀCTICA


         Era la segona vegada que visitàvem aquesta llegendària escola. L’any 2003  va ser el primer cop i recordo una contundent frase que havía llegit sobre aquesta roca que deia: “ Arapiles és tan espectacular  que no sé si Déu ha creat primer la muntanya i deprés la terra o  al revés” i… “Buenuuu”….  Realement és un indret curiós però aquesta afirmació, una mica exagerada sí que ens va semblar…Ens ho  imaginàvem més gran.

 Les muralles d'Arapiles

        És  que tracta d’una zona històrica i amb molta personalitat. A nosaltres la seva escalada ens va entusiasmar. Hi vam passar gairebé 15 dies  descobrint línies i parets molt originals . La roca és molt especial, estètica i  ens brindarà unes precioses línies d’escalada sobretot en autoprotecció, però ni de bon tros ens va semblar una de les parets més espectaculars del país. 
         Alberga vies històriques com la “Punks in the gym” el primer 8b+ del món  o la “Kachong “ amb el seu  impressionat sostre escalat  en solo per  Glowacz.  Hi ha vies de tota mena, però predomina la dificultat baixa-mitja . Les rutes més difícils solen ser plaques i estan equipades amb expansió (els darreres anys estàn reequipant amb químics) Les vies d’esportiva estàn ben però no ens van semblar excepcionals, és un lloc  per trobar bones vies de trad però no d’esportiva no tant.
I això sí, aquesta  quarsita és una roca  dificil de protegir ja que hi trobarem  molta fisssura cega i petita . Cal anar ben provistos  de tascons. Nosaltres vam comprar un joc d’ offsets, aquests tasconets assimètrics que en teoria son ideals per aquest terreny. Ens van costar un ull de la cara i no ens va fer gaire servei.  Les vies realment difícils ténen alguna expansió i amb un bon repertori de tascons n’hi ha més que suficient per la majoria de les vies  . Evidentment un parell de   jocs de friends, també.

Una mica d’info pràctica:

EL Mount Arapiles es troba en l’estat de Victòria a uns  350 quilòmetres al nord-oest de Melborne. I també molt a prop de la zona de Grampians.
En el poble de Natimuk a 12 quilòmetres hi trobarem , la botiga de muntanya de tota la vida, abarrotada de material i ressenyes . Un hotel/pub (d’aquells típicament australià) on serveixen uns bons  plats combinats, et pots dutxar per 4 $ i hi ha wifi. En el parc hi ha una font amb aigua.

L'Hotel/Pub del  Poble
Un altra edifici de Natimuk, ja es veu , un poble ben senzill

En la  població de Horsham  a uns 35 qms. hi trobarem més serveis, supermercats, bars, bugaderies…I com no, un meravellós parc amb les pertinents barbacoes  on s’hi pot cuinar una bona parrillada de carn. A Autràlia són  molt usuals el parcs i zona de picnics amb unes instal·lacions especatulars, com barbacoes, fonts, parcs infantils. I tot molt ben cuidat i respectat....Igual que aquí...
Una altra població propera és Stawel però  més petita i els supermercats més cars.

 
8 del vespre, ens vam haver de menjar la pizza al cotxe perquè tot estava tancat, cal anar d'hora!!!

Pel que fa a dormir , la majoria d’escaldors s’instal·la en el  The Pines un campground  bastant bàsic, amb wc, i pica per rentar plats .Gestionat pel parc , per reservar: https://www.parkstay.vic.gov.au/mount-arapiles-tooan-state-park
Quedar-se  en aquet campground és molt còmode ja que  d’allà es pot accedir a gairebé tots els sectors caminant. 

Ben instal·lats en  The Pines

Sortint cap a les parets


La millor època per anar-hi seria primavera  o tardor.   Nosaltres hi vam estar aquest abril i vam tenir temperatures bastant altes, fugíem d’escalar al sol.


Vistes de la zona , una mica desèrtica i calurosa


I què es pot veure pel voltant?:
El dies que no escalàvem anàvem a córrer o caminar per aquests paratges mig desèrtics.
 Així vam visitar:
Pink Lakes un llac de tons rosat degut a unes algues vermelloses que habiten  en les seves aigües. A prop d'aquest llac hi ha el poble de Nihil, molt autèntic i pintoresc.
Natimuk  Lake , a pocs quilòmtres del poble de Natimuk, molt solitari però amb cert encant per fer-hi una passejada. 


Pink Lakes:



El poble de Nihil:





I a un parell d'hores llargues queda la costa del Sud ,Great Ocean Road. A on també hi vam anar, vam recòrrer la costa en un parell de dies i vam visitar algun parc Natural que ens van semblar increilbles. Però en faré una altra entrada al blog. 


I sobretot estar sempre atent  per poder contemplar la variada fauna que habita en aquestes terrres:

Un porc espí ben recargolat

Els divertits lloros que voltaven pel càmping i les parets

I com no...un cangur!


Les ressesnyes, hi ha una  gran i variada oferta de guies de la zona,  nosaltres vam utilitzar aquestes dues:





        I per escalar doncs un parell cordes,  les vies solen  ser d' 1 o 6 llargs com a molt, un parell de jocs de tascons i un parell de jocs de friends.. Com ja he dit ens vam gastar un dineral eb un joc d’”oofstes”i no els vam utilitzar gaire. 

      I de moment, per no allargar-me més deixo una petita llista de les rutes que més ens van agradar d’ Arapiles (amb graduació segons el sistema Australià ).  Obviament podria ser més llarga, no és fàcil escollir però hem  intentat fee un  llistat variat  on hem escollit vies de sectors diferents.  En el següent post ja ampliaré a on  i que vam escalar per Arapiles. 





  • Entertainer 18
  • Debutantes and Centipedes 25
  • Collision Course 22
  • Taste of Honey 21
  • Scorpion 18 /Scorpion Corner 22
  • Tannin 19 
  • Squakeasy 22
  • Horrors cape 24
  • Ergonomics 26
  • Judgement day
  • Kachoong 21
  • King Rat18
  • Reaper 22
  • Chinese Algebra 21





15/11/17

ESCALADA A MT BUFFALO, MT. BOGONG I UNA MICA DE TURISME

MT BUFFALO

Aquesta és una curiosa zona granítica a uns  350 quilòmetres a l’Oest de Melbourne , estat de Victòria. Es tracta d’un gran altiplà  coronat per un laberint de  blocs de granit de totes les mides. I per tant ens ofereix una roca molt diferent a la majoria de parets  d'aquest país que solen  ser de gres.
No és una destinació clàssica en l’escalda austrauliana  però ens feia gràcia conèixer aquest indret i la seva pedra.  Hi trobarem escalada d’autoprotecció i equipada. Actualment és una escola poc freqüentada, estil old school que  va tenir la seva històra però ja ha quedar una mica en l'oblit.


Una mica d’info pràctica:
Es un parc  nacional administat per  http://parkweb.vic.gov.au
Entrada gratuïta, per pernoctar-hi hi ha un càmping bastant ben equipat, cal fer reserva online. És un lloc molt bucòlic amb boniques vistes al llac.

 Vistes que ofereix el campsite



Pel que fa ressenyes les  vam treure d’aquest llibre que és una interessant recopilació de  zones d’escalada de l’estat de Victòria.



I abans d’entrar en tema rocós, un detallet  a comentar! Un dia  ens vam quedar sense bateria , el problema era un cargol que s’havia  alfuixat.   Vam estar una bona estona intentant engegar el cotxe empenyent i en baixada, per res de res! Els cotxes automàtics en cas de quedar-se sense bateria  només es poden engegar fent contace amb una altra bateria . I així ho vam fer amb l’ajuda d’uns empleats del parc. Espero que ho recordeu si un dia us passa, per no perdre els nervis i les forces empenyent el cotxe.

El dia qeu vam arribar havia plogut i vam aprofitar per  pujar al The Horn ,  el cim que corona l’altiplà. Una agradable caminadeta i unes bones vistes de les formacions granítiques als nostres peus.  Hi ha alguna via que acaban en aquest mirador ,  però la veritat és que no ens van semblar línies molt atractives i també és un lloc molt freqüentat per tursites ,per tant no hi vam escalar.

Imatges de l'excursioneta al The Horn:




Inici del camí que porta a The Horn








L’escalada de Mount Buffalo

La formació de la zona ha donat agulles i  esquerdes en l’atliplà i es  formen engorjats  i parets  on s’hi troben les vies. Solen ser línies entre 1- 6 llargs, entre plaques , fissures i diedres.

Comencen escalant a THE CATHEDRAL, una de les agulles més vistosa.
Escalem "Maharaha".·  una clàssica d' agradables fissures  i plaques que ens porten fins al cim d’aquesta torre.
Baixem rapelant  i en la mateixa agulla escalem “Sultan” increïble  i variada línia de fissura ampla, travessia  i placa fina.


En acabar anem a HUMP una agulla just davant la Cathedral , allà fem  la via Initiation, que ens regalarà 100m de agradable fissura. Una via molt simpàtica.
 Material per les tres vies: joc d’aliens, un de camalots del 0.5 al 3 ,i un parell de 4 per la “Sultan”. Dues cordes de 60m

 
Una panoràmica de la Cathedral:






Rapelant per Cathedral


El granit de The Hump:




 

Un altra roca que vam escalar va ser en a bloc anomenat DREAMWOLD , un totxo molt peculiar amb un granit  que té uns relleus molt curiosos on surten  unes línies  molt divertides.  La més estètica és “ This is not our land”, una placa equipada amb els carrots, nosaltres no portàvem les plaquetes corresponents, i però  quim no s’ho pensa dues vegades  i va utilitzar els cables de tascos com a substitut. Si voleu saber quatres coses sobre aquests  antics punts d’assegurances australianes en aquesta entrada ho podeu trobar: https://laliquim.blogspot.com.es/







Escalant a l'altra banda de l'agulla, quina roca !!


L’ últim dia vam escalar a la zona del Xalet, un gran hotel que hi ha a dins el parc.
Ens vam despenjar a la via “ Lift girls lament” una fissura perfecta de mà i dits, però molt currta
Després d’aquesta ens vam posar a “ Beowulf" un diedre molt  estètic. 


Vistes de la zona propera al Xalet





I amb aquests dos llargs vam acabar la visita a Mt. Buffalo.Es una zona peculiar, bonica però no és visita obligada i menys si no t’agrada el granit  i les fissures. Però a nosaltres   ens ho passem bé  conèixent racons nous i sempre hi ha algunes vies que valen la pena.

I ja que estàvem per allí un dia de meteo mig plujosa, vam anar al MT. BOGONG , el cim més alt de l’estat de Victòra amb 1986 metres d’alçada. Vam pujar per la ruta Staircase Spur Trail, una ascensió bonica sobretot la part final amb un immens paisatge de turons, lloms i  arestes. 
Va ser una bona activitat  per un dia de temps dubtós


en la part baixa del bosc vam poder contemplar aquest lloros tan colorits. N'hi bastants per Austràlia.

.



 
El Quim afanyant-se per sortir a la foto del cim 
I després de tant granit i muntanya aprofitem el trajecte cap Arapiles. I vam  conèixer poblets de la costa de riu Murray, el més llarg d’Austràlia, molt interessants.  
A Echuca  una àvia encantadora de l’oficina de turisme ens va recomanar una passejada amb un vaixell a vapor pel riu . I ho vam fer….Era una activitat bastant turística però vam poder navegar amb un autèntic vaixell de vapor  del 1911!. El Quim estava encantat contemplant la maquinàra de tots aquells barcos. 












A  Bendigo  també vam fer una parada per passejar pels seus amplíssims carrers i contemplar els edificis històrics que dónen fama a aquesta població.
I és que a Austràlia la majoria de pobles ténens carrers molt amples i edificis o cases baixes. Són molt agradables, dóna molta sensació d’amplitud i tranquil·litat. Hi ha molt , molt espai.

Alguns del edificis de Bendigo:











Rat penat


En algunes ciutats és bastant usual trobar colonies de rat penats en els arbres dels parcs...Són curiosos però tants fa una mica d'angúnia.


I  després cap a Arapiles! …Això el proper post