13/8/21

Bicicleta de carretera per Trento, Itàlia

    A part de ser un territori agradable i molt vistós per pedalar, la província de Trento gaudeix d'una excel·lent infrastructura ciclista, per tot arreu hi passen carril bicis  i podrem recòrrer aquesta fantàstica regió  evitant carreteres i cotxes, cicloturisme 100%.

    Partint delpoble d'Aroc di Trento o a prop, vam fer tres rutes totes elles ben panòramiques i que  ens van servir per conèixer aquest terra de  llacs, vinyes, oliveres i parets.

    Per preparar les rutes vam remenar internet i ens van semblar molt útils:

      ·https://www.visittrentino.info/it/guida

       ·wikiloc

    Així doncs aquí van les tres sortides que vam fer :

    La ruta dels llacs

    Itinerari en forma de vuit que ens portarà a pedalar per la vall i contemplar alguns dels seus preciosos llacs i castells.

    Sortim de Dro per un carril bici arribem al pintoresc llac de Toblino, aquí toca fer un tram de general fins al Santa Massenza. Baixem cap a Cavedine i tornem a passar per Dro, on altre cop per un carril bici baixem fins a Riva di Garda. D'allà una bonica i solitària pujada  ens fa arribar al Llac de Tenno , del Llac tornarem cap a Arco, per una carretera amb unes vistes precioses del Llac de Garda i la vall forrada de vinyes. No donem per acabada la ruta si no fem un gelat a Arco.          

    Imatges dels llacs:






    Enllaç de la ruta  a Wikiloc:

https://es.wikiloc.com/rutas-ciclismo/tour-dei-laghi-57370196


    Arco- Ponte Arche

    Una ruta amb  gran part de  carril bici. 

    Sortim del poliestportiu d'Arco, fins  Sarche per carril, creuem al poble i reprenem un altre carril bici espectacular que ressegueix amb una dolça pujada la vall del riu Sarca.

    En arribar a Ponte Arche hem de fer una parada tècnica! Problemes amb la cadena del Quim, és diumenge i tot tancat. Només trobarem  uns "xinos" on podrem comprar unes alicates i el Quim farà una reparació temporal per acabar la ruta. De Ponte ens submergim per carreteretes ben solitàries i pobles diminuts fins arribar al Llac de Tenno, de Tenno retornem a Arco per la mateixa banda que vam fer a la ruta dels LLacs.  



Carreteres inhòspites de Trento , aquestes són les que ens agraden






Buscant eines per poder acabar la sortida

Enllaç de la ruta:     

https://es.wikiloc.com/rutas-ciclismo/arco-pont-arche-57705834


    Monte Bondone

    Una ruta original i variada on vam gaudir de pedalar pel carril bici d'Arco fins a Trento, vam suar la pujada al legendari Monte Bonodne i vam baixar entre  uns paisatges de postal pels pobles de Lagolo i Laino.

    La pujada al Monte Bondone té cert renom entre el ciclisme italià per formar part d'algunes edicions del Giro i per  una èpica ascensió de Charly Gaul, amb forts vents i una gran nevada. 

    I nosaltes ja que estàvem casi casi als seus peus, doncs vam decidir anar-hi

    Enllaç  de la ruta a wikiloc:

https://es.wikiloc.com/rutas-ciclismo/monte-bondone-57985711


Carrils bici  ideals 

El Bondone

Placa que indica l'inici de la pujada per la vessant de Trento

I amunt

Foto de cim

Vistes immillorables de les Dolomites durant la baixada


    I aquestes són les pedalades que vam fer per Trento, ens va semblar una bona zona per recòrrer en bici de carretera i com sempre, alguna cosa pendent va quedar. 


9/8/21

Escalada a Arco di Trento

    Teníem molts plans per escalar a les Dolomites però finals  de setembre ja va arribar una meteo inestable, vam preferir canviar plans i  tirar cap a Arco a fer esportiva i alguna via llarga de menys compromís. 

    Arco di Trento  és un petit poble a la vall de Sarca,  a la regió de l'Alta Garda, província de Trento i molt proper a Dolomites. 

    Una població molt lligada a l'escalada ja que està envoltada de molta roca i per tant, moltíssims sectors. Però banda de les seves parets, allà  han celebrat durant més de 30 anys el famós Rock Master, un espectacle d'escalada en resina. 

    Per aquesta zona  ja hi hem estat un parell  vegades, ens va agradar però  mai vam  marxar  amb ganes de repetir. Vam trobar que molts sectors (els més clàssics) estaven molt sobats, hi havia molta gent i en alguns pàrquings  "petaven cotxes". 

    Però la Mònica, una bona amiga (i molt fanàtica) de Cúneo ens va comentar que per Arco s'hi havia equipat sectors nous i  bons,  i ens va passar el contacte d'alguns locals. Si una cosa hem aprés voltant, és que contacatar amb els escaladors de la zona és la  clau per anar a parar a bones vies i bons sectors.  Doncs vinga cap a Arco! 

    Com a informació pràctica:

    A Arco hi trobarem una gran varietat de tendes de muntanya, si fa mal temps  és una bona opció anar-hi, però la veritat  és que a nosaltres  tanta botiga i oferta ens satura una mica. A on si hi vam passar una llarga estona va ser a la Llibreria Cazzaniga, quin univers de llibres! I de ressenyes...

    També hi trobarem petits supermercats on comprar provisiones i unes gelateries i pizzeries que són visita obligada.

   

    I pels dies que no s'escala,  pasejar per  la part antiga  de Trento o pujar fins al castell que corona el poble són dues bones opcions. 

     El Llac de Garda és una bona també mereix una visita ja sigui  per remullar-se o passejar pels seus voltants. 

ç

    Llac de Garda 

    Nosaltres els dies que no escalàvem vam fer unes bones rutes en bici de carretera per la zona que ens van semblar precioses, la info la posaré en el proper post. 

      Per pernoctar, en el poble hi ha alguns càmpings, hotels i  apartaments de tots preus.

    Nosaltres vam dormir en alguns racons allunyats del poble, com en el Llac Cavedine, darrere el cementiri d'Arco també  tranquil i al  aparcament del poliesportiu també s'hi pot dormir. Al poliesportiu  hi podrem trobar la caravana del pizzero que fa unes pizzes boníssimes !

                            Pizza d'Arco


Llac de Cavedine, un racó tranquil  per fer alguna nit nit



    

    Pel que fa a ressenyes trobem aquestes:




    Nosaltres vam comprar la de Versante Sud, sempre hem fet servir les guies d'aquesta editorial ens els nostres viatges per Itàlia, però creiem que han perdut molt. Fan moltes guies i llibres  amb molta informació però a vegades amb errors  o poc precisa.I les ressenyes encara són dibuixos poc aclaridors.  

    Penso que la guia de Cimbaway  és més detallada i ben feta, tot i que vam comprar l'altra per que és d' escaladors  de la zona, però no la recomano. Ara no ens la quedaríem pas. 

    I la tercera és de vies llargues a la Vall  de Sarca que n'hi ha alguna d'interessant.


I aquí deixo els sectors que vam anar en aquesta visita a Arco:

    Grotta dei Toblino:

    Un sector dels més antics i per tant dels més sobats. Hi vam anar per què estava mig plovent,  té part de poca i poca aproximació. No ens  ho esperàvem però  les vies que vam fer ens van agradar. Un parell de 7a+  i un 7a de dins la cova (un es diu  Danza Macabra) i vam acabar a les plaques de fora fent 6cs i 7as de placa ben bons.  La paret dels costat de la cova és un sector bastant visitat ja que hi ha grau mig i gairebé   al costat del cotxe. 

Si plou s'hi pot escalar, tot i que el tacte no és el millor..



    Vies dels costats de la cova

                                    



    Sector Padaro:

    Una paret que corona el poble de Padaro. S'arriba per una carretera molt estreta, el pàrquing que indica la ressenya no  és el correcte ja que està al mig del poble en una plaça molt petita. És millor aparcar al costat de la carretera, li vam preguntar a un senyor del poble si hi havia algun problema i ens va dir que no, que els escaladors aparcàven allà. 

        Una bona muralla  que ara freqüenten la gent de la zona amb una àmplia gama de vies i graus. Ombra per la tarda. Sectors recomenats el Gòtico i el Balcone. Vam fer unes quantes vies entre 7a i 7c ben bones. A destacar "Drago d'Argento" 7c   "Wind's Bar" 7b 


La muralla de Padaro


Les vistes mentre ens aproximàvem al sector


Amb la Laura i el Seve, escaladors i equipadors molt actius que ens van aconsellar molt bé.


    Sector Castel Madruzzo:

    Un sector de grau mig baix, vies llargues de continuïtat en placa. 

    Aparquem en el poble de Casino, també es pot aparcar en un revolt de la carretra però és un racó més solitari i no ens fa gràcia deixar-hi la furgo. Vam fer vies entre 6bi 7b  la majoria de vies són ben bones i agradables. Tot plegat té un toc "comercial", molt ben equipat, grau agradable. Ens ha agradat.


Les simpàtiques plaques de Madruzzo

   

 Sector Ottava Meraviglia

       Aparquem en el poble de Ceniga, cal creuar el riu i seguir un camí amunt. Ens liem una mica amb la descricpió poc clara de la ressenya però finalment arribem al sector.

       Aquí ens trobem una barrega de  plaques grises molt tècniques i plaques una mica desplomades amb "xorreres". Les vies són llargues. Ens va agradar



     I aquests són els sectors que vam visitar durant  l'estada a Arco  la tardor del 2020.

    En anteriors viatges vam escalar  per Massone el clàssic i de vies sobades amb algunes de bones però. La pizzeria, Bassilandia, també recomanables. 

    

    

2/8/21

Escalada esportiva per les Dolomites de Brenta

    Es preveien uns dies de mala meteo per la zona Brenta i per esperar una millora vam decidir  buscar algun sector d'escalada esportiva 

   Tot i que els sectors esportius no són el punt fort de les Dolomites, vam anar a parar a un parell  de llocs que ens van sorprendre gratament  per la seva bona qualitat. 

    Abans de les escalades comentar que dormir a Madonna amb  furgo o AC està prohibit. Es pot anar a les pistes d'esqui que allà si es pot pernoctar.

 

LA FALESIA DIMENTICATA

   En el poble de  San Lorenzo in Banale hi trobarem una petita muralla de conglomerat amb un bon repertori de vies que ens regalen forats i bidits de totes les mides.  Ens va sorprendre molt trobar aquest tipus de roca per aquí...Conglomerat a les Dolomites...

    Aproximació molt curta, el peu de via és un prat totalment pla, i hi ha un wc molt molt net!  

     Predomini de  sisens i setens, molt ben equipats i  les vies solen ser de "pileta" entre foradets i una mica de desplom. Perfecte per dies de meteo dubtosa  o per anar-hi en família. Evidentment els caps de setmana està molt concorregut.   Ens va agradar i si s'està per aquesta zona  ens sembla un sector recomanable dins l' estil esportiu i còmode.

    La info la vam treure online:    https://www.dolomiti-open.org

    Sembla ser que Dolomiti Open són l'associació que manté i cuida aquest sector i dóna la impressió que ho fan  amb molta eficàcia. Tot està net, hi ha cartells explicatius i tot en molt bon estat.


Aproximació comodíssima


Quants foradets... El triangle del fons és el WC i el peu de via millor impossible.




POZA VECHIA

Un petit sector entre boscos de pins i avets molt a prop de Maddona di Campiglio. 

Ens va semblar un sector acceptable, però no per anar-hi expressament.  Si la meteo no pinta gaire bé és una bona alternativa a les grans parets. 

Un mur de calcari gris i groc, escalada de placa i tècnica. 

Vam tenir la sort de coincidir amb un dels equipadors que ens va fer bones recomanacions .

Tota la info sobre el sector es troba aquí:

https://www.trentinoexperience.net/d-arr_sport_FALESIE_160.htmlhttps://www.trentinoexperience.net/d-arr_sport_FALESIE_160.html





I quan es van acabar les forces, a buscar bolets, que n'hi havia uns quants!




I fins aquí l'escalada esportiva i  els bolets que vam trobar per Brenta.



27/7/21

ESCALADES A LES DOLOMITES DE BRENTA : AMBIEZ I CASTELLETTO INFERIORE


   L'objectiu del viatge de la tardor del 2020 era fer una  bona estada per  les Dolomites però durant el trajecte  vam parar a més llocs dels previstos (Cuneo, Bormio..) i hi vam invertir més temps del que teníem pensat.  

    Total,  que hi vam arribar a finals de tardor i la meteo no va ser gaire simpática, així que    només vam escalar a la zona de Brenta.


     Aquí les tenim...


    Vam anar a Vallesinella per la banda sud de Brenta , a dos racons que no hi havíem estat mai: a  la Vall d'Ambiez i al Castelleto Inferiore. 

Pel que fa a llibres de ressenyes vam trobar informació en aquestes:










     La visita a Ambiez ens va deixar amb molt bon gust de boca ens va semblar un indret espectacular  (com tot Dolomites)  i encara bastant solitari i salvatge,  tot i que grups a fer ferrades en van pasar uns quants.

    En aquesta vall  escalem dues vies “Diedre Armani" Torre de Ambiez i la “Via dell Soddisfazione”  a la Cima  de Ambiez. Totes dues de caràcter  molt clàssic, equipament molt antic (pitons ,cordinos) i escàs. Línies que segueixen la lògica de la paret, buscant els seus punts més febles i evidents,  i en general  la roca és de gran qualitat

Ens van semblar  dues ascensions precioses, per tot,  per la paret, la línia  i per paratge sempre tan màgic.

     Tota la informació detallada la trobareu a la web de Vaude on hi vaig fer una crònica:

      https://vaude.es/2020/11/17/escalada-en-ambiez-dolomitas-de-brenta/ 



Aproximació cap a Ambiez




Això és el que ens espera...


Imatges de l'escalada a la Torre d'Ambiez:










Escalant la Cima d'Ambiez:


































Navegant per la paret i entre la boira




El Cim de la Cima d'Ambiez





VALLESINELLA : CASTELLETTO INFERIORE via  "KIENE" 250m V

       Vam anar a parar a aquesta paret perquè  venia el mal temps, i remenant per la xarxa i la gran col·lecció de guies de Dolomites que hem recopilat  al  llarg del temps, vam pensar que podia ser una activitat ràpida, poc compromesa i un lloc nou a conèixer.

        Vam sortir de l'aparcament de Vallesinella tot i que també hi ha la opció d'aparcar a  Madonna di Campiglio i agafar el bus. 

    Per arribar a la paret hem d'anar fins al Refugi de Tucket . EL  camí que ens hi porta   és evident i està perfectament senyalitzat. De  Vallesinella prendrem el sender 317 fins al refugi de Casine d'allà seguirem els indicadors fins al  Tucket que es troba als peus del Castelletto. 

    Un caminet evident puja cap al peu de paret on facilment podrem identificar la fissura del primer llarg. 

    Recorregut molt lògic, i elegant. El llarg de fissura inicial una mica sobat, pero la resta és un seguit de diedres i placa de roca excepcional amb presa molt generosa. El millor, l últim llarg, vertical , amb "canto"  bo   i amb molt d' ambient.  Es una via de poca dificultat, les reunions equipades i ràpida de fer. Per disfrutar. 


    Era diumenge, hi havia bastant moviment de caminadors i escaladors, però només vam coincidir amb una cordada a la via. 

    Eren un guia i el client  molt simpàtics amb els que vam  acabar baixant  junts. Ens va anar de perles perquè vam anar molt per feina en el descens i vam poder fer una altra via.  La baixada és per la cara oposda a la que hem escalat, el cim anem cap a l'est on trobarem alguns  rapels que ens portaran per una tartera al cami que torna cap al refugi.


El Castelletto

    1















                                                                   1º llarg

Roca immillorable....

  Dalt del Castelletto

    I baixant, vam pasasar per sota  les parets del Torreone de Vallesineslla, una gran "mole"  El guia ens va recomanar que fessim una fissura , que no he pogut trobat el nom de la via. Es tracta d'una fissura negra inicial molt evident . Fessura Nera ens deia el noi. I va estar bé.  Una via més dificil que la Kiene  de 6 o 7 llargs i amb algun parabolt de tant en tant.   Una bona línia per trepitjar  un altre cim d'aquesta encantadora  vall.  Va valer la pena fer cas a les recomanacions del local. Els descens és caminant per una pedrera que va a buscar el camí de baixa del Castelleto  i aquest camí ens porta al refugi de Tucket i avall.

    Material  per les dues vies: Corda  de 60 m,  un joc d'aliens i camalots fins al 2 .Si les vies no són gaire compromeses i es pot baixar caminant anem amb una corda i  portem l'Escaper de la Beal 



La paret del Torreone de Vallesinella:

El cim




    














Tornant cap al aparcament 


Al final va ser una jornada complerta: dues vies, una zona que no conèixiem  i el temps es va aguantar.  A  més a més també ens van recomanar un parell de zones d'esportiva per dies de meteo incerta, hi vam anar i ens van agradar . Però ja ho compartiré en el proper post.