28/11/22

ESCALADA A GALAYOS


    Aquí deixo el recull de vies que vam fer a Galayos durant uns dies d'octubre del 2021. No explico llarg per llarg ni petits detalls, senzillament comparteixo el que vam escalar, per on i que ens va semblar. De fet, totes les vies que vam fer ens van semblar fantàstiques, ens vam enfilar per un granit boníssim i fissures i díedres esplèndis. Quina roca i quines línies tan bones!!
    Així espero que si algun dia aneu cap aquest paratge de torres i agulles, aquest post us ajudi a organitzar una mica per on començar. Hi ha tanta agulla, tantes vies i tot és tan llaminer que costa una mica decidir entre tanta oferta i de tanta qualitat.

    Per altra banda, si voleu veure una mica d'informació pràctica, aproximació, ressenyes ... Podeu donar un cop d'ull a l'anterior post: http://laliquim.blogspot.com/2022/11/escalada-galayos-informacio-practica.html

    La llista la presento en ordre cronològic segons les vies que vam fer cada dia. El punt de partida va ser el refugi de Victory,  per tant les aproximacion a la majoria de vies no van excedir el 30 minuts. Poc caminar i molt escalar,  ja vam caminar ben carregats  el dia de pujar el refu.

    Primer dia de Galayos:
    Torreón de Galayos: Via Underground-Malagon V sup  180m
    Aguja Tonino Re:,Via "Game" V 140m

    Tal com vam arribar al refugi Victory,  vam deixar els "trastos" i ens en vam anar cap al Torreón.
    Teníem clar que el primer cim que volíem trepitjar era el d'aquesta torre, que amb 2124 no és la més alta però si la més espectacular i estètica.

    La Underground- Malagon, és una combinació que comença pel sòcol inferior del Torreón i per una evident fissura ens porta a la plataforma de las Flores on agafa la Malagón.          Una línia preciosa entre fissures, diedres i roca excel·lent. 
    El cim, és molt petit, peculiar i amb un ambient bastant impressionant, ja que és una plataforma de roca que com a molt farà 1 metre. M'atreviria a dir que és una de les puntes més petites a on he pujat.

    La via està pràcticament desequipada, però hi trobarem algun clau. En el cim hi ha una intal·lació de cadenes per rapelar. De material vam portar un joc d'aliens i un de camalots fins al 4 (el 4 serà útil per l'últim llarg de la Malagón)

    Rapelem per la cara Nord, fem 3 ràpels curts (anem amb una corda) que ens deixen a la plataforma. Toca baixar destrepant per la canal i com que encara hi ha llum busquem una altra torre per continuar escalant.


Els diedres de la "Underground"

Escalant al Torreón amb el Victory a l'esquena

Fissura de la bona arribant al cim del Torreón


Foto que ens va fer la cordada que en aquell mateix moment estava a la Tonino Re...Ben bona!!!

        
    Acabem la jornada enfilant-nos a la Punta Tonino Re per  la via  Game és una bonica i agradable escalada entre diedres i trams de placa fissurada en els últims llargs. El dia encara  dóna de sí i vam poder escalar aquesta torre  i gaudir de la màgica llum del capvespre. I per màgiques les vistes des de dalt cap al Torreón i el Galayar, quina postal!!
    De material, el mateix que dúiem al Torreon, un joc d'aliens iun de camalots fins al 4.

Part incial de la Tonin Re


Arribant al cim de la Tonino sota l'atenta mirada del Torreon... Xula la foto...


Segon dia:

Pequeño Galayo per la via "Escalador de la Noche" i  
Gran Galayo per la via "El gran diedro" IV 100m


    Es tracta d'una simpàtica activitat on empalmarem les dues torres per una cresta i trepitjarem l'Agulla més alta del Galayar que és el Gran Galayo amb 2.215 . El "Gran Diedro" és preciós i facilet, es fa bé i es pot protegir sense cap problema. Per arribar al cim, en sortir del diedre passarem per un laberint de blocs molt divertit i curiós.
    Baixarem sense cap dificultat per la canal que ens porta al refugi. De material dúiem un joc d'aliens i un de camalots fins al 3.


Arribant al Gran Galayo, i ja es veu el Gran Diedro...Tot Gran...

Enfilant el Gran Diedres, un "disfrute"

Traient el nas al cim

Laberint de blocs 





Tercer dia:

Aguja Negra via "La Oeste" 300m Vº

El Torreón via "Sur Clàssica" 130m Vº


"La Oeste" del Torreón és un altre "must galayero". Aquesta gran torre en el cor del Galayar ens regalarà unes de les millors vistes del massís i  ens farà escalar entre elegants plaques i fissures d'estil més alpí. El primers dos llargs són potser els més exigents, la resta es anar fent sense grans dificultats.  Seguint la tònica local, poques assegurances, algun clau de tant en tant i les Rs les haurem de reforçar. De material vam agafar dos jocs de camalots fins al 3 i un d'aliens.

      Baixem en 3 rapels per la cara oest,  (tot i que la guia del Lora diu que n'hi ha un,  no és així, són 3),  ens plantem a la canal i anem cap al Torreón.


                                La cara sud de l'omnipresent Torreón  a l'esquena


Les vistes des dels cim són magnífiques


"Destrepes " i canals "galayeras"


Foto al cim que ens va fer una cordada que estàven a la Torre Rosblanc



    En el Torreón, escalem la Sud . La gran clàssica, i que maca és!! Sobretot els dos últims llargs que ens regalen diedre fissurat del bo. Aquesta via també és visita obligada...Uf! Crec que totes són visita obligada...

    Per baixar del Torreón rapelem per la Nord i cap al refugi tal com vam fer el primer dia.


Els diedres de la Sur


El Quim "en su salsa", encantat d'arribar a llocs tan punxeguts 

Dalt del Torreón. Bastant aeri...

    

    De fet,  havíem planejat passar tres dies i baixar, però fa tan bon temps i hi ha tanta feina que decidim quedar-nos un dia. A més a més  la cordada que estava amb nosaltres en el refugi  se'n va avall, ens donen el menjar que no han consumit, ens va de perles, ja que només n'havíem portat per tres dies. Així doncs,  tot ha sortit rodó perquè puguem quedar-nos un dia més i  fer una altra via.

    Quart dia:

    Torre Maria Luisa " Diedro Ayuso- Espías"  145m 6b (6a obl)

 
    Via coneguda també com "El Gran diedro Ayuso" i és que és el "Díedre" de Galayos, estètic i perfecte, que  no et deixa treva fins que no arribes a la reunió. Molt,  molt bona! Potser de totes les vies que hem fet aquests dies aquests és el llarg més exigent, és 6b però no et pots encantar, cal posar-s'hi bé i aprofitar bé el díedre

La baixada la farem per la cara oposada amb un parell de rapels i  una destrepada. 

EL DIEDRE




    I com sempre acabem desescalant de baixada..
    

    I amb aquesta via i amb molt bon gust de boca acabem quatre dies d'escalada "galayera", baixem uns dies, però tornarem... Ara que ha ens hem aclimatat al terreny i ho tenim tot controlat farem algunes vies més , a las  Berroqueras y  Peña  del Aguila, però això ho deixo pel proper post.

15/11/22

ESCALADA A GALAYOS, INFORMACIÓ PRÀCTICA

    Vam tornar de Galayos impressionats i enamorats d'aquests paratges.

    Quina meravella! Les torres granítiques, les vies, les canals, "els destrepes", el refugi, les cabres... Senzillament un petit paradís per escalar agulles i enfilar-ser per fissures i plaques.

  Tot marcat per un tarannà i un caràcter molt autèntic, ferros els mínims, les tornades de les vies encara hi trobarem desescalades com les que es feien abans. No són compliades  però si amb molt de pati i no et pots relaxar. Vam gaudir moltíssim d'aquest santuari de fissures i granit, també vam estar de sort amb la "meteo" que va ser molt amable i ens va deixar escalar en unes condicions perfectes.

    I ara us deixo una mica d'informació pràctica:

    El Galayar es troba a la província d' Avila a Castilla i León. Per arribar-hi cal anar al poble de Guisando i a pocs quilòmetres trobarem Nogal del Barranco, l'aparcament. Allà hi vam dormir sense cap problema ben vigilat per la figura de la cabra montesa que marca el centre de la plataforma.

        Carretera de Guisando cap a la plataforma Nogal del Barranco


                        La que ho controla tot



                                    
Sàvies paraules

    Hi vam estar els primers dies d'octubre, pensàvem que anàvem tard, ja que és una zona que es troba al voltant dels   2000 m. Però vam tenir uns dies de sol i bones temperatures que ens van permetre acabar ben cansats de tan escalar.

    La nostra estratègia
 va ser pujar al refugi de Victory i passar-hi uns quants dies. Si teniu dies us recomano la opció d' una estada llarga sigui al refu o amb tenda. Poder estar allí dalt i gaudir d'aquest espectacle natural no té preu. I a més a més, la majoria de les vies les tindrem a 30 minuts, com a molt .

    Així doncs, vam pujar  al refugi amb el material d'escalada , els trastos de cuina, menjar, dormir per quatre dies. Prèviament, havíem parlat amb el guarda i ens va comentar que ell no hi seria, però el refugi era obert per dormir-hi. Hi vam trobar una altra cordada amb qui vam estar molt bé compartint sopars i històries. El refugi és encantador, petit, senzill i acollidor. Quantes històries deuen haver sentit les seves parets...

    L'aproximació és ben evident. Seguint el que anomenen  "El Carril de los Galayos" un camí ben marcat i senyalitzat que ens porta cap a la vall. A partir de la Fuente del Tío Macario, on cal fer una paradeta, el camí s'empina. Hi ha dues opcions per arribar al refugi, nosaltres vam anar per las "Zetas" que potser no és tan directa i és menys dreta. Són uns i 7 km ens la vam prendre amb calma,  ja que anàvem bastant carregats i volíem gaudir del lloc. L'altra opció és  "L' Apretura" més directa, segur que si vas amb poc pes o per fer una via en el dia val la pena.


    Cap al Refugi:




    Pel que fa a l' aigua, també vam estar de sort i vam trobar un rajolí a pocs metres per sobre el refugi, si baixava aigua era perquè feia pocs dies havia plogut bastant, però si no, normalment no es troba aigua a prop del refugi.


                                        El Victory

                                    Les veïnes del Refugi


                                                    Les esterilles del Refugi


                                            Estudiant que farem....




            Ens vam instalar  al pis de baix i vam dormir la mar de bé


Material:

Vam pujar un parell de jocs d'aliens i de camalots,  un 4 i un 5, un joc de tascons (però en posem pocs)  i dues cordes de 60 m


Ressenyes:

Un llibret publicat en una revista Desnivel: "Las mejores vías de Galayo" que no recordo de quin any, però és molt antic.
La guia "Sierra de Gredos, 100 vías del 4 al 6b" del Raúl Lora, ens va semblar una mica fluixa, hi vam trobar alguns errors o imprecisions en aproximacions i vies, però bé, per agafar idees va bé.
I les dues guies recopilatories com "Las 100 mejores de la zona Centro" i l' altra, "Las Clásicas de España" . Aquestes ens serveixen" per anar cap a les més clàssiques, o potser les que s'han de fer en una primera visita a un lloc.



    Però, si voleu info fresca i conèixer anècdotes de Galayos, passeu per Casa Macario o Bar el Galayar a Guisando. Un restaurant històric engegat pel desaparegut Macario que havia estat guarda del refugi VictoryActualment, el propietari és el seu fill que ha crescut entre les torres de Galayos, ha escalat, ha obert moltes vies i s'ho coneix tot a la perfecció A més a més és una gran persona i estarà encantat de compartir una bona estona de tertúlia xerrant de vies i del seu estimat Galayar.




    I quan ja marxàvem, vam passar una bona estona amb un grupet d'escaladors locals que estaven muntat unest unes preses per fer una activitat en el poble. Els  vam veure, vam parar, i van acabar convidant-nos a pa amb formatge, cervesa i explicant-nos "batalletes" de les seves escalades... Que macos i autèntics!! Un era en Luisfer un aperturista i escalador molt catxondo, l'altre el Dani  i la resta  em sap greu, però no recordo els noms...




    I acabo l'entrada d' info pràctica per anar cap a Galayos. En els propers posts compartiré les torres i vies que vam escalar. 

9/8/22

PICO URBIÓN I RISCO DE ZURRAQUIN. VIATGE ZONA CENTRO 6º PART

PICO URBIÓN 2.228m     

    Ens trobem a finals de setembre, i les temperatures comencen anar  avall, el dia es presenta plujós i tapat, la intenció és anar a pujar el Pico Urbión, el cim més alt de la Serralada de Los Picos de Urbión  

      Es tracta d' una excursió relativament tranquil·la-la i curta, per tant, no hi ha pressa, esperarem a veure si el sol apareix i pujar ben dinat. Mentrestant, aprofitarem el matí per conèixer el poble de Covaleda

    A la tarda veient que la meteo millora, decidim tirar amunt.
    Anem cap a Duruelo de La Sierra on agafarem la carretera fins a l'aparcament del "Refugio del Bunquer" des d'on iniciarem l'ascensió. Tot i que no és una activitat gaire  complicada, no oblidem que pujarem a 2.228 metres, per tant, cal portar roba i calçat adequats, menjar i beguda.

    Estem a la vessant Sud-oest de la muntanya. Passem pel búnquer i comencem amb una bona pujada entre pins silvestres impressionants. Ens enfilem pel costat del Duero , el territori s'obre, desapareix el bosc donant pas a un paisatge de matoll i prats. Passem pel Naixement del Río Duero, on fem una paradeta en l'escultura que ens marca aquest punt.

    Prosseguint  sempre per un evident camí  al costat del riu , arribem a un coll arrodonit i pelat on apareix gent que ve de la banda de la Laguna Negra i la pista de Covaleda. El paisatge és increïble, ja que davant nostre apareixen infinitat de roques i blocs de pedra de totes les mides. Inclús el cim, el seu punt més alt és ben bé a sobre d'unes roques. Superem l'última part de l'ascensió passant per la creu i arribem al cim. El darrer "repetxó" és dret però curt i el camí bo.

Superat el bosc el paisatge és espaiós 


Escultura indicant el naixament del Duero


Per si no teníem clar on érem..

                                              Ja tenim el cim davant

                                                                    Ja som dalt!

   Des del cim  el paisatge és infinit, el sol ha aparegut i hem pogut gaudir d'unes vistes espectaculars. Decidim baixar resseguint la carena per un caminet que baixa direcció Oest. I la veritat, és que no ens esperàvem trobar aquell paisatge tan fantàstic. Roques, agulles, torretes...totes elles molt estètiques. A més a més la roca és com un conglomerat de granit molt curiós. Just abans d'arribar al Peñas Claras tombem a mà esquerra i per un caminet més o menys evident baixem fins a anar a trobar el riu i cap a  l'inici del camí per on hem pujat.

        Des de dalt el cim vam veure aquest camí i vam decidir baixar per aquesta banda

El descens ens va semblar espectacular:






            Ens va semblar una ascensió increïble, agradable, curta i poc complicada recorrent un territori molt peculiar i  especial. Molt i molt  recomanable.

Aquí deixo l'enllaç al Wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/pico-urbion-84152908

Enllaç a la web Vaude on hi vaig publicar una crònica de la sortida: https://vaude.es/



        EL RISCO ZURRAQUIN  1.105 metres


    La descoberta d'aquest cim va ser fruit de la casualitat, ja que la intenció era anar a escalar, però la boira i el fred van decidir fer-nos companyia així que vam opotar per caminar. 

        Consultant el mapa (mapy.cz) veiem que del mateix aparcament comença un camí cap a un cim anomenat Zurraquin, decidim anar-hi. Sembla que podrem vorejar la Laguna des de dalt i pot ser una ruta bonica. 

    Comencem seguint un sender poc definit, amb alguna esporàdica fita de tant en tant. El paisatge és brutal la zona de bosc que passem és impressionant, quant de pi silvestre, gran i monumental.

    Superat el bosc passem una zona de matollar fins que el paisatge amb vegetació canvia a un terreny rocós i granític. El cim apareix davant nostre, però no és un cim gaire "normal". La seva morfologia és un bosc de roques. És a dir, piles infinites de rocs (fites) construïdes pels senderistes que han trepitjat el cim. És molt, molt curiós, i amb la boira que tot ho envolta  encara podrem contemplar una postal més pintoresca.


Durant el principi de la pujada, uns enormes pins silvestres  ens acompanyaran la ruta


Desapareixen els pins i apareixen les pedres


Arribant al punt més alt per un mar de roques i fites


La boira també li afegei una mica de màgia a aquesta postal de rocs



    Des del cim baixem per un camí que es dirigeix cap a l'oest agafem un primer trencall a mà esquerra i ens portarà per sobre de les paret i la Laguna Negra. Una baixada oberta, camí ample i més marcada que no pas per on hem pujat. Ens arribem al peus de les vies per donar-hi un cop d'ull però jo no escalem. Acabem la baixada anant a parar al camí que voreja la Laguna i ens portará a l'aparcament.













I així vam descobrir el Zurraquín i el seu bosc de pedres, un cim un indret que ens va semblar encantadors i únics.