El primer dia vam anar a parar a la zona de La Ciotat fugint del Mestral, bufava tan fort que no convidava gens a penjar-se en una paret arran de mar.
Hi vam anar des de Cassis, hi volíem arribar per l'espectacular carretera de les Crestes (Route de Cretes) però en dies de fort vent està tancada al trànsit i vam haver de fer una volta per la general.
Així doncs, vam anar a provar sort en un sector d'escalada esportiva que segons la ressenya era interessant. Es tracta d'una escola equipada els anys vuitanta dins una antiga pedrera. De fet, hi vam anar amb cert recel de si ens agradaria o no, no ens enganyem Calanques és conegut per les seves vies arran de mar i no pels sectors d'escalada esportiva que n'hi ha uns quants.
Doncs bé, anem a la Ciotat i arribem a l'aparcament una àrea de pícnic. En 10 minuts i caminant per pla ens trobem l'inici de la pedrera i un laberint de sectors. El lloc és ben peculiar, el escaladors locals van fer moltíssima feina netejant peus de via d'escombraries de tota mena i la veritat és que tot està ben polit i bufó.
Aquí deixo un enllaç a un blog on hi ha informació més detallada del sector i vies:
http://etoile-noire-escalade.blogspot.com
Primer fem una mica d'escanejada dels sectors i ves per on, que hi ha algunes vies que tenen bona pinta.
Ens quedem al sector Fissures, que era el que tenien pensat anar. I no està malament, la guia ho compara amb Indian Creeck, però aquestes fissures estan bastant lluny de les que trobem per Utah. Així i tot hem escalat unes quantes vies ben boniques i hem passat un matí ben entretinguts.
Ha fet sol, jo encara l'he aguantat, el Quim s'ha rostit una mica, però almenys no hem notat el vent. Canviem de sector i aprofitem-te per donar una ullada a la nord , té algunes vies que es veuen maques. Però no parem, i anem cap al sector le Portail, un mur a molt vertical amb regletes variades. Fem algunes vies entre 6c i 7b ens semblen ben bones.
I acabem la nostra jornada d'escalada esportiva. Pel que fa al sector, recomanar-lo?
Doncs com a visita exclusiva no, però com a escapatòria de temps ventat a les Grans Parets. Les vies que vam fer ens van agradar i el lloc és curiós. Però com sempre dic, sobre gustos...
http://etoile-noire-escalade.blogspot.com
Primer fem una mica d'escanejada dels sectors i ves per on, que hi ha algunes vies que tenen bona pinta.
Ens quedem al sector Fissures, que era el que tenien pensat anar. I no està malament, la guia ho compara amb Indian Creeck, però aquestes fissures estan bastant lluny de les que trobem per Utah. Així i tot hem escalat unes quantes vies ben boniques i hem passat un matí ben entretinguts.
Ha fet sol, jo encara l'he aguantat, el Quim s'ha rostit una mica, però almenys no hem notat el vent. Canviem de sector i aprofitem-te per donar una ullada a la nord , té algunes vies que es veuen maques. Però no parem, i anem cap al sector le Portail, un mur a molt vertical amb regletes variades. Fem algunes vies entre 6c i 7b ens semblen ben bones.
I acabem la nostra jornada d'escalada esportiva. Pel que fa al sector, recomanar-lo?
Doncs com a visita exclusiva no, però com a escapatòria de temps ventat a les Grans Parets. Les vies que vam fer ens van agradar i el lloc és curiós. Però com sempre dic, sobre gustos...
Fissures franceses
I quan arriba l'ombra a Le Portrail, cap allà anem.
Le Portrail petit però interessant
I acabem!
"Tout est una question d'angle" 170 m 7b+ Cap Canaille
Jean -Louies Fenouil , A. Dupaquis i E. Limong
Aquesta vegada per la panoràmica "Route de Cretes" i cap al Cap Canaille, un penya-segat que segons diuen és el més alt de França.
El vam descobrir en la nostra anterior visita a Calanques el 2016 i ens va semblar un indret espectacular i únic, i la seva roca també, La paret està formada de tres estrats, un primer de calcari, un segon de gres i la part superior conglomerat. Pel que fa a la solidesa de la roca és justeta, però ara que la paret rep més visites, les vies estan molt més sanejades que fa uns anys.
La primera vegada vam fer la "Bienvenue Chez Democles" molt maca i recomanable.
La primera vegada vam fer la "Bienvenue Chez Democles" molt maca i recomanable.
Aquí en trobareu l'escrit:
Ara seguint la segona "bíblia" del Mussato ens decantem per la "Tout es una questio d'angle"i ens va semblar boníssima en el seu estil, és a dir desplom, bon "canto", escalada de continuïtat i equipada (reequipada amb químics el 2020). I la roca prou bona. Una joia de via en un marc immillorable.
Hi vam accedir no per la baixada normal cap al sector Semaphore sinó que vam anar fins al far i d' allà vam baixar pel sender indicat primer amb marques grogues i després negre que va a espetegar a la Travessa Philémon, un camí que recorre la paret. El vam seguir fins a trobar el 1º ràpel per dins una cova -forat . Fem dos ràpels que ens deixen a una repisa i a pocs metres més endavant la primera línia que trobem és la via.
La línia comença amb una bona muralla de calcari, i a continuació seguim per unes formacions de gres foradades, agradables i divertides
A destacar el tercer llarg una fissura preciosa, en què ens imaginàvem un encastament rere l'altre, però no, la línia quasi no toca la fissura sinó que va pel desplom de l'esquerra. Boníssim i amb molt pati.
Seguim amb llargs de conglomerat "riglero" una divertida escalda entre "galets" com en diuen dels còdols. L'impressionant llarg dde 7b+ entre més galets que el Quim se'l menja a vista (bravo!).
I amb uns llargs més de navegar entre petits còdols arribem al final de la via que va a parar de morros al Far
De material: Reunions i cintes exprés, una corda de 60. Està totalment equipada.
Hi vam accedir no per la baixada normal cap al sector Semaphore sinó que vam anar fins al far i d' allà vam baixar pel sender indicat primer amb marques grogues i després negre que va a espetegar a la Travessa Philémon, un camí que recorre la paret. El vam seguir fins a trobar el 1º ràpel per dins una cova -forat . Fem dos ràpels que ens deixen a una repisa i a pocs metres més endavant la primera línia que trobem és la via.
La línia comença amb una bona muralla de calcari, i a continuació seguim per unes formacions de gres foradades, agradables i divertides
A destacar el tercer llarg una fissura preciosa, en què ens imaginàvem un encastament rere l'altre, però no, la línia quasi no toca la fissura sinó que va pel desplom de l'esquerra. Boníssim i amb molt pati.
Seguim amb llargs de conglomerat "riglero" una divertida escalda entre "galets" com en diuen dels còdols. L'impressionant llarg dde 7b+ entre més galets que el Quim se'l menja a vista (bravo!).
I amb uns llargs més de navegar entre petits còdols arribem al final de la via que va a parar de morros al Far
De material: Reunions i cintes exprés, una corda de 60. Està totalment equipada.
Cap Canaille és un indret molt especial i que ens agrada i com sempre ens han quedat ganes de tornar i fer més vies en aquesta paret tan fantàstica. De la primera vegada que hi vam estar a aquesta hi ha molta més oferta de vies.
Gaudint de l'aproximació i el paisatge
Arribem el ràpel, com es pot veure poc aeri
Primer llarg entre forats
Formacions de gres
Entre gres i conglomerat
Pila pura i dura per navegar entre còdols
El 7b+ no s'aprecia però desplomava amb ganes
Calanques de l'altra banda
c'est fini!!
