“Pensa que és el
projecte més antic de Sant Llorenç” em diu el Marcel mentre m'encordava i aquestes paraules es van quedar en el meu cap... Com
m'agradaria fer la primera d'aquesta via....
Un dissabte de vacances de
Nadal, dinar familiar i al matí decidim fer una escapada ràpida a
la Paret Gran.
Un dia perfecte, clar i
amb el sol just per no suar ni passar fred.
Acabem d'escalfar a “
Carlitos contraataca “ una altra via restaurada pel Marcel, va
acabar d'arreglar els “cantos” picats de la roca dolenta i en va
treure el cable. És bona, i tal com ha quedat crec que a partir d'ara rebrà més
ascensions.
GÈNESI, la primera ruta esportiva oberta a la Font Soleia, seguint la filosofia verdoniana, rapelant
per dalt i sense arribar a terra. No es va escalar la part inferior
de roca dolenta. GÈNESI és el nom amb que ha batejat el Marcel
aquesta via sota el consentiment del aperturistes. GÈNESI va ser
oberta per Lluís Baciero, Xema Gomez i Santi Marzo el 1982 .
I allà estava davant meu
i amb l'oportunitat de fer una primera ascensió a la via esportiva
més antiga de les parets que m'han vist créixer. Però el que em va
inspirar a fer-ho va ser el record del Lluís Baciero, vaig lluitar,
no fallar i arribar a a la reunió pensant en el LLuís, sentia
que li rendia el meu particular homenatge i va ser una manera de
dir-li adéu. Crec que és mereixia un moment com aquest.
I, justament el Marcel va immortalitzar aquells moments aquí un parell de fotos,
.jpg)
.jpg)
I no deixaré d'agrair al
Marcel la gran tasca (i la feinada que ha tingut!) que ha fet amb el
re-equipament de la via i al Quim per cantar-me un flaix “galàctic”,
ell es va currar un primer intent entre “cantos” amagats i bruts
de sorra.
I amb tot això, penso en
com ha canviat el món de l'escalada i la muntanya , ens movem en
un món de xifres. Quants cims, quantes parets, quants encadenes,
quin grau... El que volem és sumar i piar (o piular),i fer i
arribar. Però cada vegada MENYS IMPORTA EL COM ES FA. Ja no importen
les maneres.
ESTEM
OBLIDANT ELS ORIGENS
