Una mica d'info

Càmpings: El càmping de la Marta a Untertrubach és molt bàsic però és econòmic i la Marta és molt bona persona, a més fa uns pastissos únics. Et pots fer una dutxa per 1 €. Recomano molt ni que sigui fer-hi una visita, parlar amb la Marta , que parla una mica d’espanyol i menjar un dels seus deliciosos pastissos.

Hi ha un altre càmping que no hi penso posar els peus, està a Goobstein hi ha uns sector que forma part del càmping, els propietaris són realment xungos i males persones les instal·lacions estan bé però ens van tractar malament, de fet ja ens ho havíen dit que no hi anéssim que eren uns nazis i ho varem comprobar. (uf! Quan hi penso m’encenc!) GENS RECOMANABLE.

No varem anar a cap més càmping però m’han parlat que els del Nord estan força bé.

Fonts:Per trobar aigua no és fàcil, no hi ha gaires fonts i i mira que plou!!Just davant el camping de la Marta hi ha un trencall amb una font a la cantonada. Al poble de Eglofstein n’hi ha una altra Al Nord hi ha una font al poble de Hollfeld i si mal no recordo ja no en varem trobar cap més.

Supermercats: En qualssevol poble hi ha supermercats Lidl o Aldi això si que no és difícil de trobar.

El tema Internet, un desastre, la Marta te Internet però molt lent i no entra en segons quines pagines com ara el hotmail...El Julio el noi de la botiga de muntanya en el poble de Eglofstein te una bona connnexió i allà es pot mirar bé. Però a part d’aqui no varem trobar res més , inclús a les ciutats com Nurnberg o Bamberg que si que n’hi costa de trobar.

Pel que fa a ressenyes , hi ha una bona col·lecció de guies, nosaltres varem anar amb la “Frankenjura Extrem” i ja ens va anar bé. A més a més és en anglès les altres són en alemany. Per arribar als pàrkings i inclús als sectors és molt útil un GPS. En la ressenya hi ha les coordenades de cada zona.

Algunes fotos:

els pobles:



els boscos:

...i no podiem deixar de visitar la tomba d'en Gullich

FRANKENJURA

De França a Frankenjura pluja i pluja....comencem amb mal peu o bé ja estan caient les ultimes pluges i tindrem un temps de p..mare???

10 hores conduïnt sota la pluja

De les 3 setmanes que hem estat al Franken hem tingut la sort de veure els sol 6 dies! El temps normal ha estat boira, núvols i pluja. Però malgrat tot, malgrat les vies xopes, els “cantos” humits, el fred.. HEM ESCALAT i hem pogut fer vies realment fanàtiques.

teletubies a Franken

lluitant per fer-nos passar el fred

la humitat i les poques ganes de tibar....fan fer algunes tonteries

Alguns dels sector que hem estat i que ens han semblat bons i recomanables, en general són sector petits amb poques vies...bolos molt ben trobats.

Ens han molat:

Grune Holle petit, vies curtes i intenses.

Staldentene: uns quants 7b+s molt, molt bons

en un dels 7b+ de Staldente (boníssim)

Student: Regletes i sol.

Marientaler: Aquest és dels grans i hi ha més varietat de grau.

Toni Schmid: Boníssim. Els setens són de visita obligada. I a sota hi ha un totxet amb vies també molt bones.

Holzaguer Wand: El mur de la dificultat, vies curtes i exigents, de 7c cap amunt. Algunes vies costa que s’assequin

Krottenser Turn: “Chasin the train” i la “Hitch Hike the plane” dues vies clàssiques i històriques i bones.

escalfant en un curt però rabiòs 7a

via Hitch Hike the plane

el sector

Putllacher Wand Vies de continuïtat sobre bons forats,

Rolandfels Un altre sector clàssic , les vies són bones i és una zona amb molta varietat de grau. Si ha plogut la roca desprèn humitat i el tacte és horrorós.

Heldwand: Un petit muret amb vies de setè grau, molt bones i poc sobades.

Ens han decebut:

Oberescholsserwand: Vies sobades, cantos babosos i les dues vies que teòricament eren bones Out of Berlin i Libe on a chance tenien un tacte horroròs...no ens ha molat aquest sector.

Maximiland Wand Les vies no són molt atractives i només en varem fer una.

Zwergenschloss: No ens va agradar.

Hem estat un total de 3 setmanes per Frankenjura, el lloc és preciós, hi ha vies molt bones i fanàtiques però les condicions no sempre són bones, es veu que aquest estiu ha estat més plujós que el normal per tant tot estava molt humit..be alguns cantos tenien una deliciosa capa de verdet florit en el seu interior. Hem trobat algunes vies molles i alguns dies hem voltat bastant per fugir de la pluja i la humitat.

EN RUTA. VENASQUE (FRANÇA)

Principis de setembre. Destí Frankenjura.

La furgo carregada a petar, portem de tot i més. Per si fa mal temps al Franken ens enduem totes les ressenyes que tenim d’Europa a més el material de via llarga per si ens deixem caure per Dolomites i les bicis plegables per quan anem a fer el turista , tot això encaixonat en el maleter com un “tetrish” i segur que encara ens descuidem alguna cosa.

No anirem al Franken del “tiron”, ens han parlat de Venasque un petit poble (per cert molt pintoresc) a pocs kms a l’est de la ciutat francesa d’Avignon. Allà hi ha un parell de sectors d’escalada esportiva prou interessants per fer-hi una visita.

Hi varem estar dos dies i crec que val la pena, fer la parada i escalar –hi. És un lloc peculiar, la roca és un gres de tons blanquinosos i grogosos. Tot perfectament equipat amb químics i com que és un gres fràgil en alguns trams trobarem algun sicat. Totes les vies que varem fer les varem trobar de bona qualitat, predomina el grau mig és un bon lloc per anar a fer setens, escalada de continuïtat i desplom. La majora de sectors els hi arriba l’ombra a la tarda.

panoràmica d'una part dels sectors

algunes vies:

Per Internet hi ha alguna cosa d’info. a nosaltres ens varen passar una fotocopia i en el sector mateix els escaladors locals ens la van actualitzar.

Un lloc molt recomanable per conèixer, dóna per escalar un 3 o 4 dies i fer un tomb pel poble. Pujant cap Franken no significa marxar molt de la ruta i el tema cotxe i kms queda més repartit. De Terrassa a Venasque hi ha unes 5h i de Venasque a Franken unes 10h.

el poble de Venasque:

Caminant per Sant Llorenç

vistes del Gruiere anant cap a la Canal de les Ànimes

autoretrato (es diu així?) baixant cap a la canal de les Ànimes

el cim de la Mola des del Montcau

Montserrat des del Montcau

la cova del Drac

Una roca molt vista pel escaldors habituals de la Soleia, la Castellassa de Can Torres

bolet de la Sibèria, llàstima que no tinc ni idea del que és però era impressionant

la Mola al fons, des del camí dels monjos, feia temps que no hi passava i encara no havia vist aquesta enorme fita sembla ser que creix i creix....

Estiu a casa

Hem passat un estiu bastant siberià, tot i que el primer dia fa mandra començar la temporada, ja se sap matinar , pateo ,vies dures...uf! però un cop t’has deixat caure per aquest racó i t’has liat amb alguna de les vies és impossible no torna-hi.

Els millors dies i els més fanàtics són els de bon tacte ( tactum), aquests dies ningú es queixa de la xuxuflú i tots anem a “muerte” en els respectius projectes, aquests dies que les vies cauen com mosques a la nostra tenacitat, paciència i persistència i és en aquests dies que l’ambient s’infla i s’infla fins que es torna a provar un nou projecte (tipus “la mata inflons” pronunciat matajinflons, del moro) que ens fa tornar a la realitat i veure que a la Sibèria sempre hi haurà vies per fer.

Durant l’agost vaig patit d’una tendinitis a l’espatlla, patiiiiiit per que he estat fora de combat amb Sant Llorenç al costat. Però bé m’he dedicat a fer fotos i caminadetes pel massís. Aquí van....

vistes de la siberia anant cap a la canal de Sta Agnès:

la via Directa Colomers:

els models són el Quim, l'Eudald i el Ciller (que mai s'escabella..)

el pas del Triglav

en Jordi a la "Directa Colomers"

Juanjo a la "Mururoa"

Per cert, la pista de Can poble ja està tancada al trànsit de vehicles si el pateon o era prou lluny ara farà mes pujada