Escalant pel món

10/6/11

LES VIES DE SINTRA

Sintra un altre lloc a pocs km. de Lisboa, és una zona més famosa pels seus blocs que per les seves vies, parlant en termes d’escalada, per què Sintra, és coneguda com una de les ciutats més belles de Portugal, i és una ciutat preciosa amb carrers empedrats edificis històrics i uns palaus espectaculars, i a més a més està envoltada pel Parc Natural Sintra-Cascais que és una joia natural.

I qui passi per aquest poble no es pot perdre uns dels pastissos més famosos i més deliciosos de Portugal, els "travesseiros", que es poden trobar a la pintoresca pastisseria Piriquita, d'aquelles de tota la vida.

i desprès d'escalar qui no es menjaria aquest pastisset....

El poble:

El primer dia que vam anar a escalar a Sintra amb el Fran, ens va portar a uns racons interessants, i sort que hi vam anar amb ell per què no eren pas fàcils de trobar. L'accés és enrevessat i poc evident però és molt curiòs, els boscos de Sintra estàn formats per llaurers, no havia vist mai tant llaurer junt i fins es respirava l'agradable olor d'aquesta fulla.

Si haig de ser sincera quan vaig veure el mur no em van entusiasmar, però les vies em van sorprendre gratament, ens esperava un granit adherent i unes línies molt curioses, algunes més tècniques i algunes més desplomades.

Vam estar a Penedo Da Amizade. Dos petits murs amb una escalada variada. Al primer que vam anar s'hi accedeix amb un rapel, i és un racó amb força ambient i bones vistes. I per sortir de la paret el Fran ens va recomanar la via "Bebé" un 6a, molt bó desplomat..sembla impossible que el granit també desplomi i tingui canto. I seguin la mateixa tònica de desplom i canto varem escalar un parell de vies molt bones en el bloc que es troba situat just a sobre el 7a "Deus do vento" i el 7b+ "Moura Maldita" exigent i bó.

les vistes que podíem contemplar des del sector

des de les vies podíem contemplar aquest majestuòs castell, un dels tants que hi ha pels voltants

aprox cap a les vies

el Quim a "PGA" 7a, ole amb l' "streching" però al "lloro" amb la corda....

el Fran escalant"Bebé" la via de sortida

via "Deus do Vento"

el Fran a la "Moura Maldita"

Per acabar el dia vam entrar al Castelo dos Mouros (per la reraguarda, aprofitant que les vies acabaven just a la muralla ...)

Ens han agradat les vies de Sintra, el lloc, sobreot el poble i els boscos es mereixen una visita, i les vies, doncs n'hi ha poques però d'una qualitat prou bona, una zona per anar-hi un dia i fer les vies més bones.
En aquesta web hi ha alguna ressenya de la zona ;http://www.gmesintra.com/html/main_inicial.htm

20/5/11

Lisboa

La veritat és que ja han passat uns quant dies des del viatge a Portugal, i hem voltant bastant més (Andalusia, França....), però inentaré fer un bon exercici de memòria i seguir un mínim ordre cronològic de la nostra ruta i escalades vàries.

Durant la nostra visita a Portugal vam estar un parell de dies per conèixer la ciutat.de Lisboa. La Carol va fer tan bé el paper de guia com el d’amfitriona, i seguint el seu consell a mig matí agafàvem el tramvia 28 que et porta al centre i passa pels lloc més populars.

a primera hora del matí, mapa en mà i esperant el tramvia 28

Un cop vam deixar el tramvia ens esperava una bona pujadeta, però va ser un agradable passejada entre el tortuosos carrers que desemboquen al “Castelo de Sao Jorge”. Un barri molt particular, les façanes de les cases tenen una imatge de deixades i descrostonades, però tot i aquest aire rònic i vell, aquest barri te un encant especial.

detall d'un dels tants mosaics que forren algunes parets de Lisboa

Els curiosos carrers que envolten al Castelo:

just a l'entrada del Castell , un lloc curiós per posar un "urinario"

Vam entrar al Castelo de Sao Jorge, la veritat, vaig trobar més interessant el passeig pels carrers que l’envolten que l’interior de la fortificació, part del monument estava tancat,a més a més, el que més ens atreia era famós periscopi, però, ja estava tancat.

Les vistes de Lisboa des del Castell:

voltant pel castell:

Continuant el tour la Carol ens va portar a casa d’un amic que vivia a prop del castell, vivia en un 4art pis i les vistes que tenia de la ciutat eren de les millors que vaig veure.

Anem baixant fins a arribar a la Praça do Comerçio, una gegantesca i majestuoasa plaça enrajolada que és un punt d’entrada a la ciutat pel Riu Tajo. És molt gran,espaiosa i dóna una agradable sensació d’amplitud que no se sol trobar enmig d’una gran ciutat. És un racó transitat i animat però no arriba a se agobiant, té alguna cosa especial, i és un dels llocs que més ens va agradar.

xula eh la foto!!

Per acabar varem recórrer la part de “Baixa” el barri que envolta la Plaça amb els típics carrers cèntrics replets de botigues i restaurants, allà hi ha el Elevador una torre amb un ascensor que ofereix una interessant vista panoràmica de la ciutat.

Quin dia! No vem parar, amunt i avall, i la Carol com ho va aguantar amb el Matias a la panxa!

esperant el tram 28 amb les últimes llums del dia, no només en la muntanya es fan activitats llargues

L’endemà volíem anar a escalar però el dia estava molt tapat i xafogós ens va fer mandra i varem decidir anar cap al barri de Belen. Ens va impressionar el immens Monasterio de los Jerónimos, volíem entrar-hi però estava tancat (l’altre dia al Castelo i avui aquí, haurem de programar una miqueta més les nostres sortides turístiques.....)
La torre de Belem una antiga torre de vigilànicia que tan ella com el monestir han estat declarats partrimoni mundial per la Unescco.
La plaça de també és espectacular i ens hi vam passejar assaborint un típic “pastel de nata” que elaboren a la concorreguda i famosa pastisseria del barri.