Últimes vies a Dolomites. Torre Venezia a la Civetta

Vam acabar el nostre tour dolomític a la zona de la Civetta, escalant dues vies a la Torre Venezia.

Aquesta impressionant mole rocosa es troba a la vessant sud del massís, i les vies (sembla mentida) estan pràcticament tot el dia al sol, però és igual, per que quan vam escalar la Andrich Fae vam estar rodejats d’una espessa boira baixa i per tant el sol ni el vam veure, en la Tissi, en canvi vam tenir un dia molt clar assoleiat i agradable mmm...

El que vam fer nosaltres per fer les dues vies va ser fer un parell de nits en el refugi de Vazzoler, justament feia dos dies que havien tancat (crec que tanquen el 2º finde de setembre) i nomes quedava oberta la part lliure. Per nosaltres perfecte, la part lliure és una planta baixa amb 10 lliteres i respectives mantes i una taula. Suposo que com que era just la primera setmana que funcionava el lliure, estava tot net com una patena.

Doncs bé, el cotxe es deixa a als afores del poble d’Agorda al pàrking de la Cappanna Trieste, d’allà en un a hora i mitja pista porta al al refu. Comencem a caminar amb els bultos pels dos dies, als pocs minuts eps! Passa un caçador amb el seu petit suzuki fem dit no gaire convençuts i para! Ole! La caminada es transforma en 10’ de cotxe. Genial! Arribem al refu, estem sols, montem la paradeta i fem una part de l’aprox a la Torre i ens controlem la via per demà. La Tissi.

primers moments de la nostra curta aprox. flipant amb la presència de la Torre Trieste, aquesta ja la vam escalar fa un parell d'anys per la via Cassin, uf! que dir d'aquesta gran línia i dels 16 rapels de baixada!!

la part lliure del refugi Vazzoler, vam estar regalats!

la Torre Venezia...que dir?!

controlant la via

a sopaaar!! unes energètiques però glaçades llenties amb arròs

La Via Tissi;: Una gran clàssica del 1933, escalada impressionant que recòrre la vasta paret de la vessant sud. 400 m a on trobarem trams de roca bona i no tan bona i una espectacular travessia. Equipada amb claus, que en algun llarg cal parar atenció per localitzar-los.

Excepcional, molt recomanable.

Material utilitzat : com sempre un joc de cams del 0,5 al 3 i aliens .

Horari: 6 h. Aprox.

La baixada; Es fan uns 2 o 3 ràpels per la cara nord i el que vam fer va ser una canal i uns rapels que ens van deixar a la cara oest (que no és la baixada normal), però vam baixar per aquesta banda per controlar la via Andrich Fae.

Info de la via Tissi: www.sassbaloss.com

els primer llargs, vam entrar per l'esquerra per recomanació d'uns locals, la directa és una tartera bastant desagradable

i tenim soool!!

vistes del Pelmo, no gaire nítides però no per això menys impressionants

els primers ràpels per la Nord, al arribar al coll vam anar direcció la Oest

rapelant per la canal de la cara oest...els ràpel no és que fossin gaire fiables...

tornant cap al refu...que bucòlic!!

L'endemà vam escalar una altra clàssica ll’Andrich Fae. Una majestuosa línia que recorre l’esperò que separa la vessant oest i la sud de la Torre. S’ens va fer curta per què comença bastant amunt , però és una escalda increïble, roca bona, diedres evidents i poca dificultat i a gaudir de l’ascensió.!

Evidentment és una via de visita obligada apte per a tots els públics, és a dir no és un via gaire exigent.

Material utilitzat : com sempre un joc de cams 0,5 al 3 i aliens

Aquesta vegada baixarem per la normal, després dels ràpels de la Nord anirem seguint unes marques vermelles que a través d’un espectacular barranc ens portaran a la banda est de la Torre i un fàcil camí fins al refu.

Info de la via: www.planetmountain.com

impressionants vistes de la Torre Trieste

per fi anem a una cara sud, però no hi ha manera de tenir sol, aquesta vegada la boira ens seguirà tota la via

i tu, quants anys tens??

acabada la via i ara cap al cim

el cim de la Torre, amb la caixa de registre

el descens, va ser molt guapo, la boira, el barranc...

a la baixada no va passar cap caçador i després de la via i la pista els peus estaven trinxats

Que dir...una passada....el lloc, les vies,la tranquilitat de dormir sols en el refu, s’hi ha d’anar!!

Encantada amb Gàrgola

Fent un petit parèntesi de les nostres peripècies per Dolomites , aprofito el blog per dir que estic realment encantada que una empresa com Gàrgola m’hagi proposat col·laborar amb ells.

Recordo el dia de la proposta, en un peu de via a Saint Leger, i així, tal cual, i jo encantada!

Encantada per poder començar un viatge ben especial amb tan bona companyia, encantada per què m’agrada el que fan i com ho fan. Són un equip molt humà i fan la feina ben feta i amb il·lusió (ja sabeu, rocos, preses....ho havia de dir no?)

Una empresa molt seriosa quan cal, però “catxonda” entre vestidors.

Encantada de ser Gargolaire...

Nou Volum Desplomat ... amb aquesta foto em sento pro!

Via Ottovolante a Torre Brunico. I... casi que cremem la furgo!!!!

Torre Brunico, una torre amb un nom divertit, i més divertida va ser la via per on vam pujar.

Info de la via :TORRE_BRUNICO

La Ottovolante, ja ens havíem mirat la ressenya i tenia bona pinta .A més a més uns escaladors italians també ens la van recomanar i ens van dir que si el temps no era molt fiable, es podia rapelar de qualsevol lloc. De fet per la meteo ja ni patíem la ratxa de sol i temperatures altes semblava no acabar mai.

Doncs bé, és una via totalment equipada, 400 m.de roca perfecte, un aire molt esportiu, la guia parla de spits i .. sorpresa! Quan diuen spit els italians es refereixen a parabolts, per tant és una via totalment equipada amb parabolts, ben assegurada (excepte un llarg que es un diedre de I V i farà falta algun friend mitjà) i rapelable.

Línia excepcional que passa per unes plaques compactíssimes, perforades per bidits perfectes i un lleuger desplom ....celestial... Grau mig sisens i un llarg de 7a.

Molt recomanable, per passar-ho bé. Només cal anar seguint els bidits i els parabolts, bé i apretar una mica per què el 7a i el 6c+ tenien un parell de blocs que amb la ferralla a la cintura no van ser pas fàcils.

L’aproximació evident i curta se surt del pàrking de la ferrada Tridentina (a on hi arriben autocars i més autocars amb turistes ansios d’enfilar-se per l’espectacular ferrada). Des del pàrking es veu la pared i la via en 30 ‘ s’arriba al peu. Ah! Com no , cara Nord i a dalt corria aire i vam passar una mica de fred.

De material: exprés i algun friend mitjà per la tirada de IV,que per cert, un llarg que recordaré per què just a la repisa de reunió hi havia una monumental cagarada amb uns mitjons (ja sé que no és molt agradable) però cada cop em fa més ràbia com la gent no té cap mirament amb l’entorn ni amb els altres escaladors (quan ho penso m’encenc!, com es pot ser tan “guarro”???) Continuant amb la via, la baixada gens complicada per quès es va a buscar el camí n 666 que és descens del refugi Pissadu , com sempre atapeït de gent horari ..no recordo ..de cotxe a cotxe unes 7hores. Recordo el que vam trigar de cotxe a cotxe per que , quan vam entrar a la furgo em vaig mirar el rellotge, per què? , doncs per què ens vam deixar el foc engegat de la cuina!!! Brrrr!! A l’hora d’esmorzar ens van venir a saludar uns altres escaladors catalans i ji ji ja ja desprès vam mig recollir amb les presses i burros de nosaltres vam deixar el foc encès, per sort no va passar res, però quan vam entrar a la furgo l’ambient estava com per fer ous ferrats, al veure el foc encès va ser quan em vaig mirar el rellotge per saber quantes hores havia estat engegat i vaig contar unes 7 (això va passar fa un mes i la bombona de càmping gas encara tira, diuen que dura un hora). El més fort és que des de la via vam veure la furgo tot el dia, si s’hi hagués calat foc hauríem flipat de veritat!!! Però tot va acabar bé i a partir d’ara sempre revisem els fogons!!

1º llarg roca de cara Nord però compacta i boníssima

una de les tirades de 6b

tirada de IV , la de la cagarada ... quin fàstic!!!

repisa

començant el llar de 7º molt i molt bó i olé pel Quim com es va curra el pas de bloc!!

això és PATI!

com sempre el sol a darrera i nosaltres ni olorar-lo, com més amunt més aire i més fred

dalt la Torre Brunico i per fi el sol!

vistes del Passo Gardena

el pàrking i a l'esquerra la nostra furgo, la blava, amb els focs encesos....aixss....

Via Cassin a la Picolissima de Lavaredo

L’endemà d’haver fet la Hassen Brandle a la cima Grande di Lavaredo no teníem plans i ens vem llevar amb la calma però la temperatura era càlida i tot i que estàvem envoltats per una espessa boira un cel blau al fons augurava un dia asssoleiat. Veient unes condicions tan idònies sap greu no fer res i per tant vam decidir anar a la via Cassin de la Cima Picolissima .

Abans que res, dir que les 3 Cimes de Lavaredo estan dins a un parc Natural i per tant s'ha de pagar una escandalosa entrada de 22€, més 5 € per cada dia que estàs dins. Fa uns anys es podia entrar a partir de les 10 de la nit que no hi havia vigilant i sortir abans de les 6 del matí, però ara no hi ha escapatòria, han posat maquines a l'entrada i ningú marxa sense pagar! No hi ha manera, ni entre les barreres... (i si no que els hi diguin a la Silvia i al Xevi que van estar un dia sencer intentat averiguar com passar...)I m'indigna pagar aquesta quantitat per què el manteniment que fan és "zero" si t'apartes una mica del camí, està ple de papers i brossa variada, si almenys l'entrada servís per alguna cosa la pagaria més conformada , però em sembla una absoluta disfressa de parc treure calers.

Continuant amb la via; Un regal de les Dolomites! Una via eclipsada per altres ascensions a les Nords de les altres agulles però malgrat no ser una via de gran envergadura i amb la fama de les seves veïnes, és preciosa i cal fer-la. Roca solida, diedres agradables i un cim espectacular, que més es pot demanar? La via està tota en claus,segueix un recorregut molt lògic i la seva baixa dificultat permet una agradable progressiò en lliure. El llarg de travessia és d’aquells que desitjaries que no acabés, que bo!!

El cim, a part de que vam tenir un dia molt clar, i va ser espectacular les vistes que teníem, l'agulla fa dues puntes completament planes separades per pots metres.

Contentíssims d’haver fet la via, per que quan va sonar el despertador ens feia mooolta mandra arrancar, però va valer molt la pena.

. Horari : unes quatre hores Molt recomanable, material un joc de camalot del 0,25 al 2i un joc tascons.

Parlant de material, estant a la 1º reunió , el reverso va fer uns girabolts per les meves mans, em va caure a la repisa i amb un qüestió de segons va desaparèixer de la meva vista caient avall.. Evidentment no era moment de començar a explicar la situació a crits al Quim, per tant faig un dinàmic i li dic que pugi. Al cap de pocs segons, sento “que t’ha caigut el reverso?”...penso “ostia, com ho sap si la meva R queda lluny de la seva vertical, és impossible que ho hagi sentit” , doncs bé el Quim arriba a al reunió amb el meu reverso, resutla que hi havia uns turistes passejant pel peu de via i havien vist caure el reverso i l’hi havia dut el Quim

... Doncs sobre material qui no sàpiga fer el dinàmic que porti un “reverso” de recanvi, que mai se sap....

info de la via: CIMA_PICCOLISSIMA/VIA_CASSIN

Vistes matinals :

entre la boira el Quim,aprox cap a la via

el recorregut

el 1º llarg

roca bona, bona

el flanqueig:

arribant al cim

la baixada

I per acabar vam fer una caminadeta fins davant les 3 Cimas de Lavaredo, poso un parell de fotos però la veritat és que davant d'aquest espectacle en vam fer una cinquantena.

i així de tapat es presentava el panorama quan vam arribar a la furgoneta, i al final va ploure!