MONREALE i INTENT DE VISITA A PALERM

Han passat ja uns quants dies des de  l' últim post, i dies que per nosaltres han estat genials. Grans moments, grans paisatges,  bones escalades. La majoria de records que tenim  d'aquest viatge són d' aquells que ens arrenquen un somriure quan ens venen al cap, tot ha anat sobre rodes. Ara ja només em queda anar-ho compartint  a través del blog. Aquí va un mica de turisme dels nostres primers dies per Sicília

Després d'una escalada matinal a Bauso Rosso acabem el dia visitant Monreale. Un petit poble a 8 km al sud de Palerm, ubicat a dalt de la Conca d'Oro.

Amb la seva acostumada habilitat per posar-se per tot arreu amb la furgo el Quim es planta al vell mig de la plaça del poble i aparca, fent-se el sord a uns carabineri que ens xiulaven, i que finalment mirant-nos la matrícula i veient que érem “guiris” van fer mitja volta i no ens van dir res.

El que ha donat renom a aquest poble és el seu majestuós Duomo. Construït el s. XII juntament amb el monestir i, posteriorment al seu voltant s'hi va crear el poble medieval.

Aquest edifici alberga una decoració espectacular sobretot amb mosaics medievals i frescos. Com a bons turistes vam pujar els 180 graons que portent a la teulada, però no ens va semblar tan impressionant com ens esperàvem. Al claustre ja no ha vam poder entrar perquè ja tancàvem però crec que hauria estat bé .

Tot i que no controlem gaire del tema històric ,ens va semblar una visita interessant contemplar aquesta joia artística i arquitectònica

el Duomo

Silícia té mols racons deixats o bruts ,  però no  pas les esglèsies. Edificis històrics impressionants i molt ben conservats. Un reflex de la cultura i manera de viure d'un poble.  

un humil vestidor

el" TOTPODEROS"... molt majestuòs

vistes que vam gaudir al  pujar a la torre :

el claustre

i a la sortida l'acostumada botigueta de souvenirs:

els carrers del poble de Monreale:

Vam acabar el dia caminat pels empinats carrers del poble,voltant vam adonar-nos que era un poble de gent humil  i senzilla. Comprant un mapa de la illa en una llibreria, ja vam començar a detectar l'amabilitat dels sicilians, al preguntar a la llibretera si sabia el temps que faria l'endemà, ràpidament va treure el diari i revistes i a més a més les senyores de la cua també ens van passar el seu “parte “ personal. M'encanten aquestes situacions tan humanes, quotidianes ,senzilles.. i divertides

La nostra visita a Palermo va quedar en un intent.

Vam arribar un migdia i vam aparcar la furgo a la Av. Independència i, des d 'allà baixar cap al Centre. És una ciutat que desperta sentiments diferents, perquè es veu bruta, deixada, caòtica però té cert encant que ens despertava la curiositat i desitjar voltar  pels seus carrers i contemplar els seus històrics edificis. Però,el cel s'anava tapant , el vent bufava cada vegada més fort fins que al final va caure una tempesta d'aquelles no es pot caminar ni amb paraigües. L'únic que vam poder fer va ser anar a la única botiga de muntanya que hi ha a Palermo. Genchi al Via Cavour nº 28 a on vam comprar la guia d'escalada.

Tocant el tema de ressenyes: hi ha dos llibres “ Di roca di Soli, arrampicata in Sicilia “ Edicions Versante Sud i que és la que ressenya tota la illa sectors esportius i via llarga. L'altra les zones de San Vito i Trapani  i la venen en una llibreria del poble de San Vito.

Algunes imatges de Palerm, passades per aigua, no vam tenir l'oportunitat de visitar els llocs més emblemàtics de a ciutat però bé, haig de confessar que les grans ciutats no és el que més ens crida l'atenció. Cotxes (i aquí al lloro perquè van a "muerte" ), gent, aglomeracions, a on aparcar...ens motiven llocs més tranquils, la veritat.

Bé, doncs vam acabar la nostra remullada visita a Palerm posant-nos les botes amb un deliciosos

dolços sicilians un “canolo” i un “esfince”. El canolo és un cargol de pasta de full farcit amb ricota, trossos de xocolata i taronja I el “esfince” és el mateix farcit però amb una pasta com de bunyol.......boníssims i més que energètics!!

 autèntic no?!  s'hi va posar d'allò més bé per fer la foto...ah! i per variar ens va parlar del Barça... 

sobredosi de glucosa

Primer contacte amb roca siciliana : Bausso Rosso

Uf, uf , uf!!

 Portem un mes ja voltant per Sicilia. De moment tot va sobre rodes ara ja hem arribat a  Siracusa, però com sempre aniré fent els posts per ordre cronològic i per tant ara toca ( i mira que ja em queda lluuuuny!!!) el primer  sector a on vam escalar: BAUSSO ROSSO

una bona muralla de calcari forrada de "xorreres"...mmmm!!!!

Aquest és un sector situat al poble de Mondello ,a pocs quilòmetres de Palermo, tot i que és una paret que forma part del Monte Gallo no és un racó molt salvatge que diguem ja que corona un urbanització de cases, això si, des de peu de via que queda molt enlairat gaudirem d' unes bones vistes.

vistes del costa Nord amb uns núvols que frenaran la calor del sol i ens deixaran escalar sense rostir-nos

imatge que teníem just davant del sector, una mena d'urbanització a mig fer...una mica tètric...

És una bona muralla de calcari vermellós, que ens regalarà una bona dosi de desplom, xorreres i forats.Ah! i també hem deduït que d'aquesta mena de regalims que semblen colifors en diuen "concrezione"  Al primer cop d'ull es veu una roca brillant i sembla que hagi de tenir un tacte dolent i relliscós. Doncs no, per ser tan a prop del mar i per haver plogut tant el tacte és prou bo. Alguna via si que la vam trobar humida o alguna xorrera molla però res rellevant.

 

arribem a peu de via això te molt bona pinta!!

 En el que sí vam para atenció va ser en l'equipament. En general està prou bé, evidentment per la proximitat al mar, hi ha molts “seguros” rovellats, però hi ha moltes vies reequipades amb químics (cosa que dóna molta tranquil·litat). El que ens va sorprendre és la precarietat d'algunes reunions, normalment trobàvem dos parabolts units per un tros de corda i mosquetons amb una bona capa de rovell. Bé de tant en tant alguna anella.

aquest "bonyigo" de molsa és la primera assegurança d'una via  deliciós i la segona no estava gaire millor

Hi varem escalar tres dies. El primer va ser una mica estressant, resulta que estàvem escalant i just d'on teníem aparcada la furgo sentim una alarma que s'assembla a la nostra, uf! Baixem, no baixem, ens han petat la furgo', no crec.... però no estàvem tranquils , tornem a la furgo i per sort res de res...aix!!! Tornem a munt, a última hora ja no apreta tan el sol i s'hi està més bé.

Temperatura, aquest és un tema que preocupava al Quim en aquest viatge perquè si una cosa no suporta és la calor. A Bausso Rosso hi va entrant el sol entre les 11 i les 12 del matí. Però vam estar de sort, un dia ens va ploure i es podia escalar, i un altra feia un aire bastant fred que emmascarava l'escalfor del sol. Tot i així matinàvem escalàvem el màxim d'estona a l'ombra i al migdia baixàvem a fer el turista.

Festival de cane e concrezioni:

i alguns forats!!!

Per nosaltres és un sector molt recomanable amb vies de molta qualitat entre 6a i 8a. Totes les vies que varem fer o provar ens van agradar. 

Primers dies a Sicília: CORLEONE I PALAZZO ADRIANO

Vam arribar a Palermo ja de nit, per no donar gaires voltes vam agafar la guia d'escalada i vam anar a dormir al pàrquing del sector Bausso Rosso. Es troba en una urbanització a pocs quilòmetres de Palerm en el poble de Mondello. Una urbanització no és un del llocs més idíl·lics per dormir però hi vam estar tranquils.

Durant tota la nit pluja i vent, vent del fort . L'endemà vam ubicar la paret però veient que l'aigua i la ventolera no afluixaven ens decidim per seguir una ruta en cotxe que recoman la guia de turisme, de Palermo al poble de Corleone.

Tenia bona pinta, però primera pillada, el GPS ens portava per una banda i els indicador sicilians per una altra i vam acabar pujant i baixant carrers estrets i mullats amb una mica de tensió per les dimensions de la furgo, tensió accentuada per la forta pluja i la conducció temerària dels sicilians. Finalment vam fer cas de TOMTOM i vam fer el trajecte per la Nacional, passant de la “idíl·lica” ruta recomanada per la guia.

El poble de Corleone , poc pintoresc i sense cap atractiu, però és un reflex de la Sícília més autèntica, una mica estancada en el temps, tot deixat, descuidat i a vegades brut, però amb molta vida. En algunes botiguetes d'aquelles que es ven de tot, es podia trobar encara ampolles de licor d'Amareto amb la foto del Marlon Brando com a Don Corleone.

és una illa amb racons fantàstics però imatges com aquesta seran bastant habituals

omnipresent  FIAT PANDA 

Següent parada al poble de Palazzo Adriano, escenari de la tendre pel·lícula “Cinema Paradiso”. Malgrat el glasçat  vent que ens va acompanyar tota la passejada ens va semblar una vila agradable i molt autèntica; la plaça , els carrers empedrats, les cases arrenglerades i la gent passejant pel carrer a última hora de la tarda, es respirava tranquil·litat i ens feia gràcia voltar pels escenaris d'una pel·lícula que havíem vist feia pos dies.

Paradeta en el trajecte de Corleone a Palazzo Adriano al llac Prizzi la pluja afluixa i podem estirar les cames en un racó ben tranquil :

Palazzo Adriano:

i com no de qualsevol racó en pot sortir un PANDA!

A banda de conèixer la illa, ja hem començat a aprendre com circulen els sicilians i algunes de les normes viàries .

Al principi pot ser molt estressant però al caps d'uns dies només cal entrar en el seu joc. El Quim no ha tingut cap problema en adaptar-se a aquesta peculiar forma de conduir. La seva teoria és : el primer que posa el morro és el que passa i de moment així és, però a mi em posa dels nervis, sempre al límit. I a part d'aquesta teoria hem observat que:

En contínua es pot avançar i si i cal passaran tres cotxes a l'hora.

No cal pagar un gual només posar un cartell a la porta tindrà el mateix efecte:

-Si hi ha un forat entre els cotxes que fan cua en el semàfor algun cotxe s'hi posa i es cola sense cap mirament.

-Si un cotxe està sortint per una cantonada encara que vegi que ve un altre vehicle s'hi anirà incorporant lentament amb la qual cosa el que està passant haurà de frenar.

I el més bo de tot és encara que tothom es coli, se saltin stops i est facin frenar els uns als altres ningú no pita ni s'emprenya . Tot és ben normal.

TRAJECTE A GÈNOVA

Ja fa uns dies que voltem per Sicilia, I  per fi hem trobat  WI FI i puc començar a fer alguna cosa. Per tan aniré explicant aquest viatge que ja va començar fa uns dies:

 Un nou viatge, i aquesta vegada sortim amb la panxa ben plena.

El dissabte dinar familiar. I, sempre ho dic, encara que sempre anem a munt i avall els nostres són els nostres i els trobarem a faltar.

Per acabar d'arrodonir el cap de setmana calçotada a Montblanc, organitzada de forma magistral pel Marc i la Marta.

La trobada comença dissabte vespre amb un bon sopar d'espardenyes (torrades amb escalivada, formatge i anxoves ) acabant la vetllada amb alguns gin tònics d'aquests que ara estan de moda i que són una delicatesen (jo dec tenir poc paladar pel tema sempre he pensat que tenen gust de colònia) i “pacharan” que amb força gel entra bé...

gairebé com un Sant Sopar...

L'endemà costa arrencar però finalment una mica de bloc per guanyar-nos el dinar.

a blocar:

I per fi el moment més esperat LA CALÇOTADA:

i acabem amb una deliciosa sorpresa per part dels amfitrions, un tradicional "Braç de gitano de Vimbodí" ...casi un metre de llarg!!!

 GRÀCIES PEL DETALL!!

I tal com he dit al principi, marxem tips i contents.

El mateix diumenge per la tarda vam anar fent quilòmetres cap a França, volem passar la frontera i dormir al voltant de Beziers, sortim al poble de Agde i busquem un raconet per fer nit.

Dilluns dia 3 de març anem cap a Gènova per agafar el ferri, sortint d'Agde vam passar per una mena de braç de terra per dins el mar que va a al poble de Sete, pensant-nos que seria un tram espectacular, i res des res, ni vam veure aigua per les dues bandes ni vam trobar cap poble típic de costa.

Anem fent via i quilòmetres:

Conduïm amb tota la calma, el tram d'Arles fins Ax en Provence sortim de l'autopista, la nacional va just pel costat i és prou recte, això sí una rotonda rera l'altra...és que França és el regne de les rotondes!

Arribem a Gènova , directes al port sense cap entrebanc, guai! En un moment ens plantem a la cua per embarcar al flamant ferri anomenat “SUPERBA”. El bitllet ja el portàvem a la butxaca tret per Internet a la companyia “Grande Navi Veloci”, que tot i tenir aquest nom vam arribar amb dues hores de retard a Palerm. No va ser pel vaixell sinó pel fort vent que feia que l'entrada a port fos perillosa. Un vent que em sembla que ens acompanyarà més d'un dia en aquest viatge.

comencem una nova aventura!!!

Plans i projectes.

Carregant bateries. Puc afirmar que, literalment  aquesta última setmana ens hem posat les piles. Amb això vull dir hem posat una placa solar a la furgo i de moment sembla que va “viento en popa”. O sigui les bateries es carreguen.

Quim concentrat ....com "collons" collo la placa?!

Vacarisses, tot a punt

Instal·lant la placa, moment de foradar la xapa, sort de la inestimable ajuda del Joan (el meu sogre o pare del Quim). Si el Quim és manetes, el seu pare ...encara més , no he conegut a ningú tan espabilat  com ell!! i ..."de tal palo tal astilla"

I ara ja tot a punt per començar un nou viatge.

A estrenar la furgo , a voltar sense pressa, si un lloc en agrada ens hi quedem i si no doncs canvi. Això és el que em mola de la furgo sempre al nostre aire,lliures,amb un destí però mai obligat  i sempre amb unes vistes que ni l'hotel més luxós del món ens oferirà.

Destí: Sicília, crec que ha de ser una illa molt interessant i n'hi treure'm suc. A part de l'escalada tenim ganes de contemplar l'Etna, passejar per les illes Eòlies i perdre'ns pels poblets de pescadors observant a la gent. Per cert ara acabo de veure la pel·lícula Cinema Paradiso, ambientada en aquesta illa, preciosa ,m'ha tocat la fibra....

I quan ens cansem de Sicília cap a Sardenya, ja fa anys hi vam estar, però feia calor i ens van quedar pendents alguns sectors i sobre tot algunes vies llargues. A més, no ens importa repetir, en tenim un bon record. La gent era escandalosa, cridanera però molt amable , una gastronomia exquisida i molt mediterrània, i uns paisatges variats entre mar i muntanya. Ens va molar.

I per acabar , reprendré el tema dels gorrets de llana que vaig començar en l'anterior post. M'hi he posat a “ fondo” i tinc algun projecte. Però vull agrair de tot cor a la gent que m'ha donat un cop de mà en aquesta tasca. La Laura ha tingut molta paciència confeccionant-me un logo, ha fet molts i molts dibuixos i tots eren impressionants. 

Aprofito per enllaçar,:http://40muntanyes.wordpress.com/ quan va fer 40 anys va tenir la gran ocurrència de fer 40 cims durant l'any i en el seu blog hi trobarem fotos, les ascensions ha fet i farà tot explicat i ressenyat d'una forma molt detallada.

la creació de la Laura per les etiquetes, de fet no va ser fàcil escollir tots eren una passada

El meu nom i una mà. Perquè un mà? Per mi les mans són una part molt important del cos amb elles escalo , faig els gorros i sempre que conec algú li miro les mans, per norma diuen bastant de les persones.

El Salva de es va oferir per confeccionar-me les etiquetes que posaré en els gorrets, tot plegat una agradable casualitat. Ens vam trobar en el dinar d'aniversari del Kim Santacatalina (aprofito per dir que admiro a la comunitat escaladora del Bages, humils, senzills, forts i bellíssimes persones). Doncs en aquest dinar vaig portar uns gorros pel Kim i la Tamara, i parlant del tema amb els Salva vam acordar que em faria ell les etiquetes. Però puntualitzo, no són etiquetes, són cintes, el Salva és cintaire, un ofici molt lligat a la ciutat de Manresa. Puc dir que els meus gorros porten cinta de SAFISA  de Sant Fruitós del Bages.

I per acabar el primer encàrrec ha sigut de GARGOLA, que haig de dir, que estic "super-requete-orgullosa" que una empresa com aquesta estigui interessats en els meus gorrets.

algunes de les meves creacions el cap ja té nom GRETA

I ara, amb el viatge que em queda per davant , m'enduré un bon carregament de llanes i “gorrejar”! 

Per començar anirem conduint fins a Gènova i d'allà agafarem el ferri que ens portarà a Palerm  Ni més ni menys que 20 h de viatge...crec que podré fer  bastants gorrets, i empollar-me totes les guies de la illa.

Fins aviat!!

Entrenament i resultats

Com sempre diu el Quim s'ha de fer de tot, i això hi hem d'incloure  ENTRENAR!.

Tot i que no som molt practicants d'aquesta religió, ens hem fet a la idea  que  en època hivernal, hi ha dies que és millor apretar en preses de resina i llistons de fusta que no estar congelats a peu de via. (bé, més aviat sóc jo la que esquiva el fred ,el Quim te més resistència a les baixes temperatures).

Doncs bé, ens vam muntar un entrenament prou planificat que durant el mes de desembre vam seguir bastant religiosament. I que bé que ens ha anat LA  PANXA DEL BOU  que ens ofereix la possibilitat  fer metres i metres,i deixar-nos les pells en l'impressionant campus que han ampliat aquest any. 

Però a mida que han anat passant el dies i les temperatures s'alcen per sobre de la mitja hem anat canviant les sessions de plafó per escapades a Sant Llorenç, Montserrat, Calders...

Direm que el nostre “planificat entrenament” ha quedar supeditat a la meteo.. Si un dels nostres objectius era seguir i continuar l'entreno fidelment i podem dir que l'hem assolit fins cert punt. Però en canvi amb aquestes sessions si hem arribat a altres fites. Entre elles passar-nos-ho bé!

Segons el Quim, ell mateix afirma que ha tingut una gran millora de la seva força de dits, olé! Per això fent campana d'algun entreno es va embutxacar bastant ràpid  la Joia de la Corona, jo encara estic buscant un bon lloc pel taló i poder apretar de la regleta...però ja el trobaré ja...

I ara , som conscients  i ens mentalitzem que hem afluixar una mica en fer allò que millor s'ens dona. LA PILETA, tot i que també ens costa! Textualment el Quim va dir “ara només faré vies de 5 xapes” i ho fem anat fent  Però uf !!

En aquesta imatge: Si el Quim encadenava aquesta via en aquell pegue guanyava un sopar de bogavant   a càrrec del Xavi, però va caure a la útlima xapa.... i mira que va lluitar.  Jo ja li deia ja, salta als "cantos" pensa en el campuss!!

A mi entrenar em mola, m'agrada fer el saltimbanqui en el campus i provar salts i inflar-me els dits. Però aquest any l'entrenament m'ha aportat una cosa totalment inesperada. M'he enganxat al ganxet! I no al de fer artifo, sinó al de llana. Per culpa dels eterns reposos entre sèries de força, he començat a mirar uns curiosos però didàctics vídeo-tutorials, a rescatar ganxets de quan era petita i entre pegue i pegue al campus teixir i teixir. I, de moment el resultat crec que és prou satisfactori. Ah! I pel que fa a la força ...crec que també he notat una petita millora...serà el ganxet?

Una servidora en el campus de PXB amb alguns  "encadenes " que m'ha aportat.