Escalant monuments del desert.

Continuo amb unes pinzellades més sobre torres, agulles i desert. Un repertori de vies que vam escalar, i totes totes totes, tenen alguna cosa que les fa molt especials.

Pujar la LIGHTOUSE no estava en els plans, hi vam anar a espetegar de pura casualitat. Era un dissabte i volíem anar a la cap a Castle Valley, la zona més clàssica i popular pel que fa a escalades de torres i desert. Però aviat ens n'adonarem que tot estava a petar de gent, càmpings, pàrquings...Era evident que anar al Castelton un dissabte ens asseguràvem de trobar gent a les vies. Moments de dubte...hi anem..que si... que no....i justament des del cotxe veiem unes parets, i el Quim diu, ei que això surt al llibre hi ha algunes veis, mirem-nos ho ! Estàvem a la zona coneguda com a Big Bend area, la zona de boulder de Moab.  Però no no ens vam posar a fer bloc...no teníem crash-pad i encara menys força! I just a sobre emergeixen unes torres amb un aspecte força interessant. Vam decidir-nos per la via “Lonely Vigil” (5.10) doncs cap allà ! Ens vam trobar amb una via ben bonica, de tres llargs amb un cim molt petit i amb unes grans vistes del recorregut del riu Colorado. La via no és una gran clàssica però ens va semblar una línia bona per pujar a aquesta agulleta. Horari,crec que un parell d'hores, i de material dos jocs de camalots del 0,5 fins al 3, un 4 i un 5,tascons, i aliens del verd al groc.

aquí ens quedem a escalar 

2º llarg.. el de l' "apreton"

bona roca...molt bona!

el Quim al cim ..ull amb el" bloquillo i l'aleje" per arribar a dalt!

grans vistes darrere nostre

durant el descens rapelant

Tal com vam acabar vam encaminar-nos  cap a a la SISTER SUPERIOR. Ens vam acostar a la torre tant com l'estat de la pista ens ho va permetre i quan no vam poder passar ens vam quedar allà a fer nit. Si es va amb un cotxe que no és 4 x4 , cal aparcar a l'inici de la pista i caminar una mica més. La via més popular d'aquí és la Jah Man (5.10c). En varies descripcions hem llegit que és la via de les noies, perquè (excepte el primer llarg que és una simpàtica xemeneia ) la ruta ressegueix una fissura de mà petita, festival camalots de l'1 i algun 2.! És un “must· (bé , crec que totes les que hem fet ho son.) Agradable, dificultat moderada , i amb un escenari de fons immillorable que eren el Castelton i companyia. Material :dos jocs de cams del 0,5 al 3, i repetir 1 i 2. Horari unes 3 hores. . EL CIM ES MOOOLT PETIIIIT!!

esmorzar ben d'hora ben d'hora

caminada llarga però espectacular amb Castelton darrere

en un moment d'inspiració vam deixar el camí i quines vistes!!!

la Sister Superior ja la tenim aquí!

això és una passada!!

a punt de començar el llarg difícil

ambient ambient i ambient

vaig!!

bona via i bones vistes!

Aquell mateix dia vam anar a dormir al campground de Castelton Tower. Es nota que és la zona clàsscia entre les clàssiques del desert. Aquí ja vam coincidir amb més cordades,   i tots amb les mateixes ganes i il·lusió per submergir-se en aquest món magic de torres de sorra...

Ja fa anys vam estar escalant, havíem escalat la Kor-Ingalls a la Castelton, la  Honeymoon a la Priest i la Fine Jade al Rectory. I les anomeno perquè pensem que si es visita aquesta zona són vies i torres de visita obligada.   Ens quedava pendent la North Face  (5.11a) a la Castelton, una referència i una gran ruta, doncs  cap allà. Tot i el gran moviment de gent la nit anterior al campground, vam estar sols a la via. Totes les cordades vam estar molt repartides.

 La via ..uf...boníssma.. el primer llarg exigent de no afluixar, i resistència en fissura més aviat ampla, segon llarg trams de placa curiosa i per acabar xemeneia, ...espaterrant!! Material de tot i força,, bastants camalots tresos, tres i mig i el 5 (el vell ) per l'últim llarg. Es baixa rapelant per la mateixa via. . Això de fer torres és un luxe, al baixar rapelant puges “amb lo puesto”.

panoràmica de les torres des de la carretera de Castle Valley

la Nord del Castelton...impressiona ...

comencem això té molta pila!!

tirada de roca molt curiosa 

fissura de grans dimensions per arribar a dalt 

darrer llarg amb l'ombra de la torre a l'esquena

amb el llibre de piades

això si que és "lastre"

A Utah arriben uns dies de pluja, decidim fer un parell d'horetes i arribar-nos a l'estat de Colorado, al parc Colorado National Monument . Havíem llegit sobre un parells de torres que tenien bona pinta. Una era la clàssica de la zona la INDEPENDENCE MONUMENT i l'altra la SENTINELE SPIRE.

Després d'una dia de temps incert que vam aprofitar per controlar les agulles i les aproximacions,  vam decidir que l'endemà faríem les dues torres.

Comencem per la via Medicine Man  (5.12b) a la SENTINELE SPIRE. Abans, de res, dir que per accedir a la via , la guia recomana , i la majoria de gent baixa en rapel des d'un arbre que hi ha a prop del càmping. I desprès es remunta el ràpel (havent deixat una corda fixa) . Però nosaltres ho vam fer des del pàrquing d'on comença el Monument Canyon Trail, a l'altra banda del parc, perquè no teníem cap corda extra per deixar fixe, i perquè des d'aquell pàrquing s'accedeix a la “Independence Monument” l'altra agulla que vam escalar. És una excel·lent i lògica combinació .

ja estem a Colorado!

Prosseguint amb la Medicine Man, no és un ruta amb molt de renom, però  ens en van parlar molt bé una cordada que vam conèixer a la Jah Man i no sé....ens van donar bon rotllo i vam tenir el pressentiment que la via valdria la pena i si senyor! El segons llarg de la via , és uns dels millors llargs de fissura que hem escalat, (un spliter perfecte per uns i dosos .. ) Ens va semblar una obra divina ,va valer la pena haver conduit un parell d'hores (que en les Amèriques és una distància insignificant) i gaudir d'aquella via . Preciosa. De material vam agafar tots els camalots de 1 i del 2 , o sigui 7 uns i 5 dosos, i un parell de 0.5, 0.75 i 3, i aliens. Horari unes 3 hores.

2º tirada  

2ª tirada des de la reunió

brrr...aquest és el LLARG...la joia...

s'acaba la via

dalt de la torre, al fons la paret de d'on es pot rapelar i arribar a la via còmodament

En acabat vam anar a la INDEPENDENCE MONUMENT a la via Otto's Route (5.8). L'havíem vist en moltes guies i per Internet com a gran recomanació , una clàssica i històrica oberta el 1911. Sincerament, ens va decebre una mica. La via ens si no ens va semblar res de l'altra món, una seguit graons picats a la roca i molt sorrosa. EL seu interès i gràcia recau  en la seva història i en l'època  en que va ser oberta. I a més amés , com que hi vam anar en dissabte, vam coincidir amb un casament que quan nosaltres pujaven la comitiva baixava (es rapela per la mateixa via) i davant nostra hi havia 4 cordades una de les quals no es va encallar en l'últim  llarg, amb la qual cosa vam estar més d'una hora la reunió... però be, amb la calma  i a gaudir de la companyia que era molta i variada  ..i al final cim !

Recomanem la via ?.... potser si,pel lloc i pel seu significat i l'entorn, però com a ruta no li vam trobar gaire encant , molt sorrosa, graons i molt molt transitada, (clar també era dissabte...). Val la pena combinar-la amb Medicine Man, aquesta ens va semblar preciosa. Material: Un joc de cams del 0.25 al 3. Horari: no ho se... vam acabar que es ponia el sol ..

vistes de la Independence Monument, un cert aire a la Castellassa?

comencem la via, gent a dalt , gent rapelant...

última tirada

una de les tantíssimes cordades a punt de fer el cim

i per fi...cim!

Representa que era dia de repòs i vam anar fer un tomb per Arches, des del cotxe ens vam mirar els un curiós grup d'agulles batejat com “The three penguins” . Només estan a 2 minuts del cotxe, La Right Chimeny (5.10c) que és la via més popular només té dos llargs...val, treiem  el material i anem a fer-la. Va estar bé però no creiem que sigui de visita obligada, simplement que és curiós enfilar-se per aquelles roques i per un mig dia està bé . Cal tenir present que el preu a la curta aprox és sentir el cotxes que recorren la carretera del Parc. La via te un primer llarg molt bo un diedre preciós , en canvi el segon és una agònic ow/xemeneia , mira que ens agraden aquesta mena de llargs però aquest el vam trobar xungo i rar ! De material a part d'un parell de jocs de cams del 0.5 al 3, calen friends grans pel 2º llarg, del 3.5 al 5 (vell).

els tres pingüins

el diedre del 1º llarg una preciositat i a l'ombra!!

vistes de la carretera d'Arches...una mica de soroll si que sentiem..

I per acabar les nostres peripècies entre tanta fortalesa del desert,  vam anar a la gran clàssica d'Indian Creek la NORTH SIX SHOOTER PEAK . La imatge d'aquesta

agulla i la seva veïna és la típica i bucòlica postal que contemplem en acabar una jornada d' escalada a Indian amb les últimes llums del dia.

Pel que fa a l'aproximació a la ressenya d'Indian està molt mal explicada . En Sivler ens va mostrar una opció que ens va semblar fins i tot millor perquè es fa per la vesant nord i fas la caminata a l'ombra. És tracta d'una pista que surt a poca distància de la pista de Davi's Canyon anant direcció Canyonlands.

La via, “Lighting Bolt Cracks”  (5.11-) està orientada al sud, i quan vam arribar hi queia un torrat contundent, per tant vam esperar a l'ombra deixant passar la calor i gaudint de les immenses vistes que teníem als nostres peus.

La via és molt bona, i vam fer 4 llargs , de dits de punys i xemeneia. La mida  de la fissura va “in crescendo” augmenta a mida que guanyem alçada. Una petita joia , interessantíssima, a fer i el paisatge immillorable. Material tres de jocs de cams del 0.5 al 3 i un 3.5 i 4.

 la més clàssica d'Indian Creek i amb un bon "pateo" per arribar-hi!

 

esperant que el sol afluixes una mica:

i flipant amb aquestes vistes 

1º llarg comencem amb fissura de dits i acabem amb xemeneia

per fi ombra !!

la silueta de la torre ,...imatges amb molta màgia...

i s'ha acabat!!

Escalant en el cor de Canyonlands

    “Estic tocant el cel”, frase dita pel Jaume en arribar al cim de la Moses Tower, quatre paraules que em van  quedar gravades i molt sovint em venien  al cap, perquè així va ser com ens sentíem cada vegada que trepitjàvem el cim d'aquestes capricioses formacions dels desert. Van ser moments únics i molt especials

    En aquest viatge teníem clar que volíem enfilar-nos per algunes de les torres més emblemàtiques de l'oest americà i ho vam poder fer. Vam coronar un bon grapat d'agulles i per tant faré un parell de posts sobre les escalades en aquests monuments de gres fissurat.

I començo per la zona que més ens va deixar al·lucinats, CANYONLANDS.

Tal com vam arribar a Utah vam anar directe a la Moses Tower, una de les torres més belles, ubicada en un entorn realment llunyà i salvatge. Era la nostra gran il·lusió, i no ens va defraudar gens ni mica.

Per pernoctar a l'interior del de Canyonlands, cal demanar un permis ( pagar 30$ per parcel·la, que no és pas poc!)i fer nit en algunes de les zones habilitades com a campgrounds . Aquesta vegada vam seguir tots els passos requerits per no fer cap il·legalitat. En sabem d'uns que s'ho van passar de llarg i pam! Els van pillar i van ser agraciats amb una multa de 300 $. Ens va costar quadrar el dies perquè tot estava molt ple. Però aquell mateix dia va tenir una plaça en el campground al peu de la Moses i ràpidament el vam reservar.

  Al migdia comencem la pista que ens porta a Taylor Canyon. Encantats amb el paisatge i emocionats per conduir per aquelles terres anàvem  fent quilòmetres i avançant tranquil·lament. Fins que va arribar un moment que ja no ens va ser possible superar els blocs i pedres que ens barraven la riera. Ens vam quedar a una hora (a peu) del campground. Ens va fer ràbia, perquè tants permisos, tanta mandanga i control i el rangers no van ser capaços de saber en quin estat estaven les pistes.De fet els dies anteriors havien caigut unes fortes pluges i era de suposar que afectaria els camins però els del parc ja ens havien cobrat i allà estàvem. Total que ens vam decidir fer nit allà mateix i l'endemà matinar per fer l' aproximació a la fresca.

cap a la Moses!!

  

intentat buscar un punt per passar...però res de res

aquí ens quedem, sopar i dormir!

La via va ser “PRIMROSE DIHEDRALS” una bona recomanació provinent del llibre del Petit i la Bodet, i també molt ben aconsellada en tots el llibres i ressenyes que van arribar a les nostres mans.

aquests:

     Vam arribar molt d'hora a peu de via però amb el torrat que queia era impensable posar-nos a escalar. Hauríem d'esperar-nos a l'ombra de la cara  nord i atacar a partir de les 3 de la tarda quan el sol deixa de tocar a la paret. 

    És una gran i impressionant ascensió a una de les torres més belles del desert. La via  és mantinguda i no pas fàcil. Fissura de totes les mides, tram de desplom i flanqueigs. Una joia!!! Molt recomanable. Hi ha dues entrades , la directa que és un 5.11 bastant “rebotòs” (sobretot a l'hora que vam començar que devíem rondar el 40 graus) i l'altra comença pel coll que fa amb l'agulla Zeus fent una travessia de 5.8. Vam optar per la directa perquè el flanqueig des del coll es veia poc evident. Material : Com sempre de tot, tascons i un parell de jocs de camalots del 0.5 al 4, i un joc d'aliens . Horari unes 4 hores i mitja.(més o menys) i es baixa fàcilment  rapelant per la nord.

Moses la de la dreta i Zeus la de l'esquerra

i ara de més a prop...que grans!!

una aproximació de pel·licula

contemplant  l'ombra de les agulles  mentre esperàvem que el sol afluixés

1º llarg al sol!! però la motivació i la il·lusió del Quim per fer la torre podia amb tot

i per fi ...ombra  i un festival de fissures:

panoramica de la via des la R del llarg de Offwidht

tocant el cel!!

avall!!

de nit i rapelant...tot sigui per tenir fresqueta!

Uns dies deprés ens vam tornar a endinsar en el cor de Canyonlands, resseguim la White Rime i en una hora i mitja ens vam plantar al peu de la Washer Woman.

Una agulla molt peculiar ja que la seva forma recorda a una dona ajupida que renta, d'aquí el seu nom.

evident quina és la Washer Woman no? L'altra és la Monster Tower

Fem material i amb una  agradable i evident aproximació arribam al peu de via . La ruta és la “In search of suds” . Una altra clàssica del desert, amb molt d'ambient i i una dificultat moderada. Una preciositat vaja. El que li dóna el toc final a l'activitat és el rapel que es despenja volat pel centre de l'arc. Immillorable!!

De material: dos jocs de camalots fins el 3 (millor portar tres #3), un 3.5 i un 4, aliens i tascons. Horari 3 h.

xino-xano

amunt:

amb la Monster Tower a l'esquena

ja som dalt!

deixant constància

quin senyor rapel!!

 i ara...hora de berenar

Vam acabar a mitja tarda i ens vam posar en marxa cap a Gosbery el campground a on havíem fet reserva per passar la nit, era  d'hora i vam decidir anar a trobar la “Standing Rock” . Una estètica i fina agulla amagada en el més profund del parc. Vam segur la pista una bona estona més, veiem que les indicacions quilòmetriques de la guia no coincidien en res, Així que vam estar una bona estona rondant per trobar on es deixava el cotxe. I finalment, llegint la descripció i amb una mica d'intuïció aparèixer l'agulla als nostres peus. Ja la teníem localitzada només vam haver de continuar la recerca per situar-nos en el descens aviat ho vam trobar guai!
I ja ho vam tenir tot controlat per l'endemà.

i quan la vam trobar : el Quim emocionat fent fotos a l'agulla

un petit tresor

Vam dormir en el mateix pàrquing...ei ei ei ...que això no es pot fer! ...i teniem la reserva pagada del campground però ja ens l'havíem passat feia molta estona i era massa tard per tornar enrere..

La Standing Rock és coneguda com el Totem Pole dels USA. Vam escalar la cara nord, la via es diu com l'agulla, “Standing Rock”. La roca és bastant dolenta i inquietant, però  ens va compensar tot el que ens envoltava que ens va semblar filpant, és un dels racons que més ens han deixat impressionats en aquest viatge. I l 'agulla un monument de la natura. En tres llarg ens vam plantar al cim , fascinats per tot el que veiem ens hi vam estar una bona estona, senzillament gaudint del moment....tocant el cel.... I per acabar un parell de ràpels i terra.

  De material com sempre un joc d'aliens fins el groc, 2 de camalots fins el 3 i tascons. 

molt monos...

preparant material...i quin paisatge..

1 llarg

 

roca molt amb unes tonalitats precioses però bastant fràgil

ambient del bó

les vistes

el cim era petiiiiit

i les panoramiques grandioses!!!

 i rapelant

   I aquesta és la trilogia de vies que ens van fer enamorar  d'un Canyonlands llunyà al formiguer de turistes (com nosaltres, és clar...) i que trobem en els miradors, com sempre l'escalada ha sigut una finestra a un món màgic i especial.

  I per finalitzar amb Canyonlands un dels dies que no vam escalar vam fer una caminada força interessant fins a un punt anomenat The confluence. Aquest camí  porta a un espectacular mirador d'on es pot contemplar és on conflueixen el rius Colorado i el Green River. Són uns 16 quilòmetres entre roques, desert i agulles , tant el mirador com el recorregut valen molt la pena.

  el trajecte:

The Confluence

fins la propera!!