D' Atenes a Meteora un trajecte ben entretingut.

Deixem Atenes amb la intenció d’anar a Meteroa. Però abans vam fer algunes paradetes i sobre això va aquest post.

La primera va ser a la  històrica i mítica ciutat de Marató, (aquí deixo  enllaç a wikipedia per saber de que va la història , llegenda i  nom de la famosa cursa: https://es.wikipedia.org/wiki/Maratón). Resulta que dies abans hi vam anar a visitar el museu, i ens van informar que es feia una carrera, la Mitja Marató de Marató  i també la de 10 km.  Doncs va, perquè no fer la curta? I la vam fer . Ens hi vam apuntar el mateix dia de la carrera (que ja no es podia fer) però es van enrotllar i a últim moment ens van deixar apuntar. La veritat és que són molt bona gent però una mica caòtics i desorganitzats, molta gent no tenia  clara l’hora de sortida , a on se sortia i si ens podíem inscriure o no. Però finalment tot ens va sortir rodó i tan rodó que vaig fer primera de la distància de 10 km.  La veritat és que em va fer molta ilusió guanyar en un indret tant …emblemàtic (ni que fos una cursa de 10 qms.) No ho havia fet mai això de creuar la meta amb la cinteta i a   més a més un noia en bici em va acompanyar els últims quilòmetres. Va ser guai…

visita al museu de la Marató

sempre a punt!

podium amb llaurers i tot!

     D’allà vam parar a recuperar forces amb un nutritiu dinar  a un restaurant d’aquests de carretera, ple de gent (locals vaja) tots amb el mateix menú. Bacallà i calamars arrebossats, amanida de col, patates i per postres un dolç que no recordo el nom, era una mena de confitura de codony boníssima. 

menú al més pur estil local...vem veure que era el que menjava tothom i ho vam demanar

  Aquella tarda vam  visitar el Monestir d’OSIOS LOUKAS. Una construcció bizantina i mediaval  de totxana i marbre , val la pena desviar-se una miqueta i passar-hi.

arribem al Monestir i ja cauen 4 gotes

I vam acabar la jornada a la famosa Delfos, la  de l’Oracle però ups! Vam arribar que ja estava tancat ens vam haver de contentar a fer un tomb fins al temple d’Atenes i aquelles restes  o ruines ens van semblar impressionants, a més a més era a útlima hora de la tarda i es respirava una atmosfera relaxant i tranquil·la.

panoràmica del Temple d'Atenes

fabulòs

 Vam decidir anar fent via i com fins que vam trobar un raconet com aquest a prop de per fer nit.

ni el millor hotel del món et regala aquestes vistes...

Els plans eren escalar a la zona d’Almyros , un poblet entre platja i muntanya, que semblava interessant. Però ens va decebre una mica . Vam anar al sectors KOFY SPILIOREMA  i al KOFI PENTHOUSE.  Vies curtes , xorreres però rares… i a més a més tot regalimant i poc atractiu. Vam fer un parell de vies , però va començar a diluviar i vam tirar a avall.  No sé si era perquè estava tot bastant moll però no ens a semblar un gran sector ni les rutes eren res de l’altre món.

aproximació molt pintoresca

escalfant i poca cosa mes...

i l'aprox que era tan pintoresca va acabar en una tornada per una riera

i veient que d'escalada res de res vam baixar a la costa al poblet (4 cases i port) de Chopoca

molt autèntic

i tranquil

    La següent visita que teníem en ment en la mateixa àrea, al poble d’ ANAVRA al sector Yellow Rock. Doncs no en podem opinar perquè ni hi vam arribar.  Resulta que vam fer nit al pàrquing, per cert un lloc molt bucòlic que s’hi arriba per una pista que porta a uns estables i corrals. Però el matí quan ens vam llevar, ens envoltava més de mig metre de neu ( a ple abril!!!). Vam flipar molt , moltíssim. A més a més allò no parava i  no podíem sortir  la pista per arribar a la carretera feia pujada i era un fangar. Evidentment no portavem cadenes (“moraleja”  : tal com està  el clima d’atrotinat,  sempre cal tenir unes cadenes a mà). Vam estar de sort i a mig matí van arribar els pagesos a porta el menjar el bestiar i ens van donar un cop de mà  per sortir d’allà . El primer intent va ser lligar la furgo en el seu tot terreny amb un cable , però allà patinava tot i a la pujada no hi havia manera d’avançar…van ser uns moments tensos. Finalment van treure les cadenes  (rústiques , rústiques, cadena lligada amb cordill ) i el pagès es va posar al volant de la furgo i vinga fins dalt la carretera.  Que bona gent!!!  I així acaba la nostra estada per la zona d’Almyros i Anavra.  Recomanem aquestes zones? Doncs per escalar no ens van semblar  espaterrants però  “sobre gustos…”

anant cap Anavra, omplint aigua 

i així ens vam llevar:

paraneus super pro...

lligant la furgo al tot-terreny

finalment triomfen les cadenes

Després ja vam tirar cap a Meteora  a on ja la pluja ens va deixar tranquils i vàrem  poder escalar bastant …però per la propera.

Uns dies per Atenes

Com era la tònica d’aquells dies de març la pluja continuava sent la nostra fidel companya. Però vés per on que gràcies a aquesta mala meteo vam ser "adoptats "per un grup d’escaladors locals que ens van tractar immillorablement i ens van recomanar les millors vies de les contrades.

Començo pel principi, va ser arribar de Creta que mig plovia tot i així vam deicir anar a un secor que semblava prou interessant : MONT HYMETTU

Abans us deixo els llibres d’on trèiem la info per escalar pels voltants d’Atenes. I, també ens va anar molt bé consultar aquesta web:

http://climbgreece.comhttp://climbgreece.com

Continuant amb el que deia, Mt. HYMETTU és un cadena muntanyosa al sud-est de la capital grega. Alberga uns quants sectors i hi vam escalar a dos. Un va ser a Vrachokipos, un muret amb més d’una vintena de vies, escalada en desplom, xorrera i forat. Aquest ens va semblar bó i que valia la pena, llàstima de la humitat i que moltes de les vies regalimaven. L 'altre sector que on vam escalar va ser Lelaki, no ens va agradar tant..no sabria si recomanar-lo. I aquí es on vam tenir la gran sort de conèixer en Nico,l’Alex i la Zoe, bellíssimes persones que ens van fer passar uns dies genials amb la seva companyia.

A partir del dia que vam estar a Hymettus, van tornar les tempestes i en Nico que porta un rocòdrom a les antigues instal·lacions olimpiques: Oaka Indoor Climbing ens va donar aixopluc va oferint-nos els seus plafons per no posar-nos histèrics els dies de pluja.

El roco  estava en aquesta  faraonica construcció que es va fer per les olimpíadas, i ara ben poc aprofitada:

I com  que gairebé tots els sectors eren coves amb “xorreres” i encara que parés la pluja tot regalimava. Vam aprofitar aquells dies de meteo incerta per visitar Atenes.

Una ciutat bulliciosa, amb molta vida, moviment i moltes coses per veure. Ja fa uns anys hi havíem estat i haviem visitat l’Acroppoli (espectacular i molt interessant evidentment). Ara vam voltar per l’animada plaça de MONASTIRAKI i el seu mercat, per la Plaça Syntagma i al Parlament. Aquell mateix dia vam pujar al MT. LIKABETO des d’on hi ha unes àmplies vistes de la ciutat i vam acabar al monumental Temple d’Apolo però estava tancat i ens vam haver de contentar amb contemplar-lo de lluny, una gran obra.

moviment  Monastiraki

i el mercat

botiguetes ...molt autentiques

El Parlament i el teatral canvi de guàrdia:

vistes de la capital grega desde Mt. Likabeto

Temple d' Apolo de lluny, però no menys impressionant

Una altra jornada la vam passar visitant el sud, vam resseguir la costa fins a Sunio, fins al Temple de POSEIDÓ.  Un indret preciós. Ens va impressionar aquelles immenses construccions, columnes i el panoràmic entorn on estava ubicat.

panoramiques vistes de la costa  baixant d'Atenes :

EL TEMLE DE POSEIDÓ:

I la pluja va començar a desaparèixer donant pas al sol i la caloreta, moment per tornar a buscar roca.

Un dels sectors que vam anar va ser al poble de Lavrio a un lloc anomenat CHAOS.  Paissatgísticament espectacular i molt curiós. Un gegantesc forat a terra on s'hi havia format unes bones muralles i hi havia algunes vies. No hi vam poder escalar , estava tot ben xop. Es veia...diferent i  una escalada recargolada...poc evident.

Una curiositat natural ben curiosa

..mmm..tot ben xop..

Vam estar escalant uns quants dies a MAVROSOUVALA possiblement la millor zona d’escalada esportiva d’ Atenes. Una paret amb un bon repertori de vies desplomades, amb xorreres i forats i molta conti (per variar..) S’eixugava ben ràpid i vam escalar-hi bastant. Totes les vies que vam fer o provar ens van semblar excel·lents i molt bones . Havíem de matinar perquè al migdia hi entrava el sol i ja feia molta calor. Ens va agradar molt, a més és fàcil instal·lar-se amb la furgo, ja que la carretereta que hi porta té entradetes que queden amagades i no et veuen (com sempre discreció!!). A més a més, aparcàvem en la central d’aigües (o com es digui) que abasteix la zona i quan plagàvem els senyors ens cridaven NERO,NERO!! (que vol dir aigua!). I ens deixaven omplir el dipòsit de la furgo mentre xerràvem una estona en una curiosa barreja de grec anglès i gesticulacions variades.

el nostre "apalanque" per Mavrousuvala

Si MAVROUSULAVA és el sector esportiu per excel·lència a Atenes, SPILIA DAVELI és l’històric.
Per una banda, està situat a la muntanya de Penteli, d’on s’extreia el marbre amb què es va construir l’Acropolis i per altra banda és on es troben les primeres escalades de dificultat de la zona i de tot Grècia.
També és un indret espectacular per les grandioses vistes que ofereix, i pel que fa a l’escalada és molt curiosa. Sobre marbre! Placa vertical, fissurestes i regletes. No pas fàcil no!
Sort que l’Alex ens va acompanyar i ens regalar amb algunes de les millors línies del sector. Entre elles “Archeo Pnevma Athanato” la primera via de 7a de Grècia, per cert molt bona!

vistes d'Atenes des de Penteli

els sectors de marbre!

i ara a sopar:





amb aquests vistes als nostres peus:

bona nit!!

I amb aquest vam acabar la nostra estada a Atenes, com ja he dit malgrat la pluja ens vam emportar un molt bon record dels llocs, dels sectors i sobretot de la gent amb qui vam estar, a qui estem molt agraïts per la seva companyia i hospitalitat. ."Efjaristo poli" moltes gràcies !! en grec...no s'escriu així però així és com sona...