CAPADOCIA 2

Ens hem apuntat a un tour organitzat, microbús carregat de turistes i a voltar per la Capadòcia.

La parada a Selime ha estat una de les que més ens agradat, hem pogut endinsar-nos pel laberint de forats, passadissos i habitacions excavats a la muntanya, un lloc senzill però fascinant.

Les impressionants construccions en la roca, escales

A pocs km més endavant pugem a un turó ( això sí, sempre amb el microbús) que ens oferirà unes magnifiques vistes del Selime a on havíem estat feia uns moments, i també veurem un del escenaris a on es va rodar Star Wars, ha molat!

Les clàssiques construccions coniques de la peli:

Seguidament una caminada per Ilhara Valley,segons el programa és un gran trekking, la veritat és que el bus et deixa a dalt del barranc i després de potser 30-40’ de caminar s’arriba al baix, a on hi ha una bona col·lecció de restaurants i serà allà a on dinarem, per cert bo i abundant. La caminadeta va estar bé però no va ser res de l’altre món.

inici de l'excursió oo k makuuu!!

durant el treding, per variar els nostres ulls van directes a la roca, però res de res es veu molt dolenta i no convida a escalar

A la tarda ens espera una visita una ciutat subterrània, un altre lloc de pel·lícula, anem a la Derinduru. Es veu que a Turquia hi ha més de 30 ciutats subterrànies, la de Derinduru, consta de ni més ni menys que 8 pisos avall, des de fora ningú ho diria el que s’amaga a sota aquest poble. I a més a més aquesta ciutat és comunica per un llarg túnel de 10km. a una altra ciutat subterrània.

La planta de dalt era a on hi tancaven el bestiar , on hi havia el rebost i a on hi feien caure el raïm per premsar-lo, més avall hi anem trobant habitacions i bancs. I de dalt baix una “respiradero”.Un lloc que et deixa descol·locat, com hi ha coses i llocs que han arribat a ser el que són ?

Tot això construit a 8 pisos sota terra:

el conducte de l'aire

i no podia faltar la típica foto de grup amb el nostres nous amics del tour, feta per un guia mooolt simpàtic (postser massa)

Acabem la visita a Orishar, en una fàbrica de pedres precioses, (hem de recordar que formem part d’un grup de turistes guiats i algun lloc ens han de portar de compres), la visita no tindria més importància sinó fos perquè el Quim VA GUANYAR UN OU!!

aixecant victoriòs elpetit però preciòs de Quars molt bé Quim!!

Si senyor, doncs la senyora de la fabrica ens va fer una extens explicació sobre les diferents qualitats del quars (crec que parlava de quars), ens va dir que n’hi havia i que es diferenciaven pel color. Al final de l’explicació un treballador, poleix un tros de pedra fins arribar a convertir-lo amb un preciós i brillant ou, al acabar la demo la senyora pregunta a l’atent grup de turistes (que som nosaltres)a quina categoria pertany l’ou?” i el Quim em diu a mi en veu baixa “a la segona”, “taht’s right” salta la senyora mirant al Quim i el premia amb el magnífic ou de quars, molt bé campeooon!!(veueta cursi).

I abans de que es pongui el sol fem una paradeta a un mirador a on tenim unes grandioses vistes de Goreme i acabem amb un bon gelat turc.

A quarts de 9 ja estem a l’estació de bus per tornar a Antalya ens espera una altra “plàcida nit”.

Per acabar, crec que Capadòcia és un lloc únic i si es fa un viatge per Turquia s’hauria de visitar. Nosaltres amb un parell de dies ja en varem tenir prou però.