Truquem als germans Masó uns grans coneixedors i amants d'agulles montserratines. I d'un dia per l'altre ja han preparat una interessant escalada matinal. L'escollida és la Cara de la Vella, la petita piràmide que inicia els Flautats. La via que farem la "Papanates" una línia que ressegueix l'esperò nord de l'gulla. La ressenya es pot trobar en el "Vèrtex" 222.
Durant l'aprox ens van acompanyar aquestes impressionants vistes de les Parets.
arribant a peu de l'Agulla
En la descripció diu una via amb algun tram de roca discreta o delicada, nosaltres en una de les reunions varem arribar a la conclusió que és una via discreta sobre roca delicada o una via delicada sobre roca discreta. La veritat és que s'ns van quedar alguns còdols a les mans i no precissament petits, però malgrat la pobre qualitat de la roca és una ascensió amb molt ambient montserratí.
La via consta de tres llargs,(6a, 6a, V+) plaques típiques montserratines a on l'equilibri i la confiança en els peus juguen un paper important. L' últim llarg és descompost i cal ser delicat al arribar al cim doncs és com una mena de trenclaclosques de pedres que s'aguanten l'una amb l'altra.

Com sempre l'Oscar ve treure de la motxilla un impecable potet de vidre amb un mini-bloc, un mini- llapis i un mini-molina...ups! i una maquineta de fer punxa. Ara la Cara de la Vella ja te pot de registre.
Pel que fa el material amb cintes expres i reunions es pot fer la via, hi ha moviments obligats entre xapes que deuen ser 6a.
Una petita ascensió a una petita agulla amb una gran companyia i grans vistes.
