30/8/10

Via "Papanates" a la Cara de la Vella.



Truquem als germans Masó uns grans coneixedors i amants d'agulles montserratines. I d'un dia per l'altre ja han preparat una interessant escalada matinal. L'escollida és la Cara de la Vella, la petita piràmide que inicia els Flautats. La via que farem la "Papanates" una línia que ressegueix l'esperò nord de l'gulla. La ressenya es pot trobar en el "Vèrtex" 222.


la via i la ressenya tot a punt


Durant l'aprox ens van acompanyar aquestes impressionants vistes de les Parets.


arribant a peu de l'Agulla

En la descripció diu una via amb algun tram de roca discreta o delicada, nosaltres en una de les reunions varem arribar a la conclusió que és una via discreta sobre roca delicada o una via delicada sobre roca discreta. La veritat és que s'ns van quedar alguns còdols a les mans i no precissament petits, però malgrat la pobre qualitat de la roca és una ascensió amb molt ambient montserratí.
La via consta de tres llargs,(6a, 6a, V+) plaques típiques montserratines a on l'equilibri i la confiança en els peus juguen un paper important. L' últim llarg és descompost i cal ser delicat al arribar al cim doncs és com una mena de trenclaclosques de pedres que s'aguanten l'una amb l'altra.

1º llarg, comença la via amb un flanqueig delicat

uns clàssics clàssics...

2ª R.

l'òscar en la segona tirada


l'ALbert en l'últim llarg...al "tanto" no et fotis algun bloc per barret!

des del cim...quines visteeees!!!

ja som dalt!

Per rapelar es pot fer per la canal que fa amb la veïna la "La punxa" però nosaltres ho varem fer per la mateixa via en dos ràpels, les reunions estan amb spits units amb un cordino. La canal és molt herbosa i corríem el perill que es quedessin les cordes enganxades. A dalt el cim hi ha un spit a la vessant de la canal, nosaltres el varem redireccionar cap a la fia amb un parell de bagues, unit a un formòs filferro rovellat i a un clau encara més formòs i precari i una petita sabina.
Com sempre l'Oscar ve treure de la motxilla un impecable potet de vidre amb un mini-bloc, un mini- llapis i un mini-molina...ups! i una maquineta de fer punxa. Ara la Cara de la Vella ja te pot de registre.

part del rapel sort que es va descubrir el triangle de forces...

Pel que fa el material amb cintes expres i reunions es pot fer la via, hi ha moviments obligats entre xapes que deuen ser 6a.
Una petita ascensió a una petita agulla amb una gran companyia i grans vistes.

1 comentari:

  1. Un dia rodó: a l'ombra en plena onada de calor, una escalada clàssica-moderna-delicada, un cim mític-oblidat i uns companys que ens heu tractat com si fóssim de Terrassa !!
    Bones grimpades rústiques!

    Els dos clàssics

    ResponElimina