5/3/12

I finalment... Algèria


Aquesta serà la crònica d'un inesperat viatge a Algèria que vam fer entre els dies 19 i 31 del gener del 2012.

Dic inesperat perquè a finals de desembre el Pep (que ja hi havia estat) ens va comentar que una gent de Cornudella esteven preparant aquest viatge. Un d'aquest era l'Edu amb el que ja havíem coincidit a Jordània, li vam preguntar si encara ens hi podíem podíem apuntar i cap problema! Que li enviéssim les nostres dades (passaport..) i que estava contactant amb una agència que fa sortides al desert i també estava tramitant el visat.

Uf amb el visat! Tramitar el visat va ser la part del viatge que més mals de cap ens va donar.

Per aconseguir aquest ditxós document, cal fer-ho a través del consolat d' Algèria a Alacant-
A través del seu web: www.consulalg.es/consulado.html vam veure tota la documentació que calia enviar, i això vam fer, enviar tot el demanaven (passaport, pagament per la tramitació, una invitació per part d'algú d'Algèria que en el nostre cas la va fer una agència...) A partir d'aquí van començar uns dies d'eternes i estèrils trucades al consolat per veure com anava el procés. Va ser bastant desesperant, primer ens el van denegar a tots, després truquen dient que el tenim concedit però que havíem d'enviar més documentació i apa! anar fent enviaments de paperassa inversemblant que sol·licitaven. I anar trucant i trucant i esperant amb una horrible musica a l'altre cantó de l'aparell si és que al cap d'una estona no ens penjaven sense ni haver-nos atès.
La cosa no pintava gens bé, havíem notificat al Consolat que volíem marxar pels volts del 18 de gener, doncs el dia 15 els nostres passaports encara estaven al Consolat i ja havíem donat per fet que no anàvem a Algèria. Però... el dilluns vespre rebo un missatge de MRW que tenen un paquet per mi, el dimarts a primera hora estic a les oficines, i allà estaven els quatre passaports amb els visats!
Encara no entenem com van arribar o que va passar i perquè tot plegat va ser tant lent i ferregòs però quan vam tenir-ho en qüestió d'hores ja havíem comprat 4 bitllets per marxar al cap de dos dies.
Per que us feu una idea de la in-operativitat (per no dir patxorra) del consolat: ens van demanar que si enviaven documents amb una empresa de missatgeria que no fos DHL ni UPS nosaltres vam pensar en raons polítiques o de l'estil, doncs no ! Es veu que no volen tractes amb aquestes empreses perquè no els agrada esperar a l'hora de recollir documents, amb això ja ens podem imaginar el relaxat funcionament d'aquest organisme. Per tant si s'ha d'anar a Algèria cal començar a tramitar el visat com a mínim un mes abans.
I finalment el dia 19 de gener volem cap Algèria, sortim de Barcelona a les 8:35 del matí , escala a Alger i finalment arribem a Tamanrasset a les 14:35 del migdia.. El bitllet el vam comprar per Govolo i ens va sortir per 426€.

sobrevolant el Sàhara , moments abans d'aterrar a Tamanrasset
Tamanrasset és un petita i senzilla ciutat, amb 160.000 habitants en el cor del Sàhara algerià. Allà és on està instal·lada l'agència amb qui hem contactat per dur a terme aquest viatge.
Aquesta vegada hem optat per un viatge còmode, amb només 15 dies el millor ha sigut lligar-ho tot amb Abalema una agència que es coneix bé el desert i que ens porti a les parets que volem escalar.
La cosa pinta bé, anem de ...”guais”, el Yosuf l'amo es presenta amb dos cotxes 4x4 dos guies/conductors i un cuiner. Dos vehicles! I per què!? , vam pensar, i és que per viure uns quants dies pel desert, entre menjar, motxilles, tendes i molts bidons d'aigua realment els 2 cotxes feien falta.
Doncs bé, arribar i moldre , cotxes carregats amb tot el necessari per passar uns dies en el desert i comencem a fer km.
el Yosuf molt atent, ens ha esperat puntualment a l' aeroport

tot això per nosaltres...cal? doncs ben bé que vam anar!

Edu , Pep i Quim , que monos i nets, dos dies al desert i aquest aspecte tan polit canviarà basta

El notre primer objectiu és el Tesnou, un massís a uns 300 km al Nord de Tamanrasset a on hi ha el Dom de l'Elefant. Però ens diuen que es massa lluny , que de nit no es pot conduir i que per tant pararem a dormir una mica abans.
A pocs km d'haver sortit de l'aeroport i a l'inici del desert ja parem i ens munten un pic-nic, aprofitant aquest moment per parlar una mica dels nostres plans i a on volem anar.
Finalment el recorregut serà: Elefant -Garet el Djenou- Tamanrasset per aprovisionar-nos de menjar i aigua – Circuit de l'Assekrem.
Ràpidament ens n'adonem que aquí es funciona a un ritme bastant més lent que el nostre, no cal posar-se neguitós i aprofitar el moment, el que fem i on som. Gaudir del desert, sentir el seu silenci , contemplar les seves llums i deixar volar la ment.... Per tant si avui no arribem a l'Elefant és igual, el racó a on farem la nostra primera nit al desert és senzillament genial.


muntant la paradeta:
el te un element social i quotidià entre els tuaregs

no es pot deixar passar ni un moment...

bona nit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada