Aiglun, parets i tranquil·litat

Marxem de Lourmarin cap a Aiglun. El dia del trajete va ser un dia llarg, perquè (fent cas omís a la predicció del temps que no era gaire bona ) vam fer un intent d'anar a Verdon però a pocs kms  vam girar cua, era evident que allà hi plovia i les temperatures eren baixes, per tant no teníem  res a fer. Parada a  per trobar wi-fi i veure a on  podíem trobar una espurna de sol. Eps! Aiglun! Alguns dies pluja però un parell de dies amb el dibuix del sol, cap allà.! 

Si no en teníem prou d'haver de recular des de  cap a Aiglun , a més a més quan vam introduir el nom del poble en el gps vam posar un Aiglun que no era. Total vam arribar a aquest Aiglun i res no lligava amb la descripció de la guia  i no veiem parets per enlloc. Tornem a llegir atentament la ressenya i ens n'adonem que no és l'Aiglun que buscàvem. Vam anar a parar a Aiglun de Dignes les Bagnes i el nostre destí real era Aiglun dels Alps Marítims. “Estupendu! “ ens queden per fer 2 hores per enrevessades i estretes carreteres fins arribar al nostre destí. Però va  valer la pena. Aiglun és un solitari i aïllat  poblet perdut en el cor dels Alps Marítims que no passa de la vintena d'habitants. Un lloc bastant idíl·lic i al final del poble, com un guardià  impassible s'aixequen les parets que tan ens van costar encertar.  Unes parets que han viscut a l'ombra del Verdon, però que tenen un ambient extraordinari un calcari molt bo i  un bon repertori de rutes de gran qualitat.

Vam començar per la via: “La Cerise sur le gateau “  6c  220m .Una preciositat, facileta ideal per conèixer la paret i gaudir d'aquesta roca tan bona. Plaques grises i tècniques en els llarg inicials, i a mida que es guanya alçada es va convertint en un calcari ocre i taronjós molt compacte.  Un itinerari altament recomanable. Pel que fa material, està semi-equipada i vam portar algun friend mitjà. La baixada  és un agradable descens pel camí que porta al cim  de del poble.

2º llarg ...això pinta bé!!

ambient assegurat:

La següent ruta a on ens vam posar va ser la    7b+ (6c) , exigent, sobretot el primer llarg que era el 7b+ (durillo ) i per escalfar i amb la fandilleta de material ja ens vam posar a to.  Els tres llargs següents són 3 7bs de xorrera,  no els vaig trobar excepcionals, em va agradar més la part superiro de la ruta, que anava resseguint unes plaques taronges engtre 6b i 7a  boníssimes i vam acabar amb un 7a+ amb un contundent pas de bloc. Una via bona però que ens va fer apretar. Equipada, portàvem un joc d'aliens per si les mosques però no vam utilitzar-lo. Via  recomanable.

el primer llarg ideal per entrar en calor i agarrotar-se de cop..

el Clue d'Iglun al fons (el barranc )

un flanqueig boníissim!!

reunió penjada, travessia  roca bona ...que més podíem demanar?!

el 3º de la cordada,escalàvem amb corda simple i amb una corda prima remontàvem el "bulto"

Una mica d'info:

Quant a les ressenyes anàvem amb el llibre del A. Petit  “Parois de legende. Les plus belles escaldades d'Europe” i  “Itinéraires d'un grimpeur gòté” de Philippe Mussato, aquesta última és un interessant recpilació de vies i parets dels Alps Francesos.

L'orientació de les parets és oest, està a l'ombra fins al migdia. 

Les aproximacions són curtes i evidents, entre 20-30'.

Ens vam trobar bé a Aiglun,  és un lloc especial,, un poble aïllat, entre parets excepcionals i amb tranquil·litat assegurada.

i per acabar el dia el millor era una relaxant passejada pel poble:

(i el quim encantat de fer de model)