AGULLES DE DE BÉNEVISE

Vam dormir al pàrquing del poble d'Archiane. Tota la nit plovent, noo! Ens llevem i tot està tapat per una espessa boira que no sembla que vulgui marxar.
Els nostres plans eren fer la Paroi Rouge a la paret d'Archiane, però ho deixem còrrer. Tal com està la meto no seria molt encertat fer les dues hores de “pateo” i una via semi-equipada amb poques opcions de retirada.

Que dir d'Archiane...Un petit poble envoltat de muntanyes però amb una ambient grandiós, i amb unes parets que captivaran a qualsevol escalador.
Ja   fa anys hi vam escalar un parell de vies “Pilier Livanos” “Fruits aux Patiente” i  vam tenir clar que tornaríem a aquesta paret tan excepcional, però avui no era el dia.

les parets que coronen el poble d'Archiane.... increïbles!

 Canvi de plans. Fullegem  les guies i , aquí! Agulles de Benevise, ens decidim per anar a conèixer aquest  un grup de torres, un discret veí de les parets d' Archiane. A on les vies són mes curtes i algunes equipades, per tant una opció interessant per si el temps empitjora. I la vam encertar, no és que el temps empitjorés gaire més,  sinó que va  valer la pena conèixer aquest racó.

 Ens plantem al pàrquing del poble de Bénevise i en un horeta d'empinada "caminata" ens arribem al peu de les agulles. És una paret senzilla, res molt espectacular, una muralla amb  esperons agulles adossades però amb un ambient que ens va agradar.

La via escollida : “  Strapazon Perillat “  bona elecció!

Es tracta d'un línia que recorres compactes plaques de calcari gris o taronja. Roca verdoniana, de gotes d'aigua  i que requereix una escalada tècnica i delicada.

Es baixa rapelant, i de material només calen cintes exprés.

La info i les ressenyes al llibre: Escalades dans le Diois  Dominique Duhaut i Manu Ibarra . Promo Grimpe.

1º llarg

placut, placut....

roca gris i compacta

el Quim en la última R després de fer un contundent 6c

vistes d'Archiane....qui no té ganes d'enfilar-se per aquestes parets!?

avall!

Acabem de rematar el dia  pujant a una agulla que ha estat tot el dia darrere nostra, aquesta:

El Quim veu un diedre amb uns pitons i amunt! En una tirada ens plantem dalt.  És una ascensió curiosa, la roca de la via és prou sòlida però  el cim brrrr! El tema ja és més delicat sembla una pila de peces de trencaclosques que estiguin a punt de caure. Baixem rapelant per la cara est, d'un bloc que a mi no em molava gaire. Vaig preguntar-li vegades i vegades al Quim “vols dir que això ens aguantarà?!”  per auto-convencem' que tot era prou sòlid..

el Quim veu els claus i no s'ho pensa dues vegades

el Quim  dalt d'unes de les puntes del cim 

una servidora en l'altre punta ( brrr per uns moments em vaig posar a la pell d'una enxaneta, cosa sèria eh!?)

rapelant del bloc, a més a més penjada esperant  que el Quim trobi un bon lloc per tirar la foto! però ha quedat xula no?

s'ha acabat

Per ser tot tan inesperat vam tenir una agradable jornada, vam anar a espetegar a un  lloc mereix un visita, molt tranquils i amb unes vistes úniques del circ d'Archiane .
Finalment no va ploure però bufava un vent glaçat  que va fer baixar la sensació tèrmica moltíssim.