Només
el fet de poder estar a la espectacular costa que rodeja els sectors
o fer un tranquil·la passejada pel poble de San Vito ja és un
regal pel dies de descans, però hi ha uns quants indrets proper a les zones d'escalada que creiem que es mereixen
una visita
TRÀPANI
és una ciutat portuària amb un pintoresc centre històric on es
barregen d'edificis històrics, bars i botigues. Suposo que deu ser
una ciutat interessant per visitar, però vam arribar un migdia que
plovia amb intensitat, no hi havia ni una ànima pels carrers i amb
prou feines vam trobar un lloc per dinar.Anàvem de bar en bar (els
pocs que vam trobar oberts) preguntant per pizza i sempre ens deien
que no . Finalment un senyor ens va dir en veu baixa, com si fos un
secret que s'acostumava a menjar pizza al vespre I NO PER DINAR!!...ahh!!!
Anant cap a Trapani: imatge típica i normal en carreteres sicilianes
un migida plujòs....
+(800x600).jpg)
desprès de mil voltes i havent-nos desdit de menjar pizza, vam optar per dinar en aquest curiós seient
Al
sud de Tràpani hi ha un indret que es mereix una visita les
Salines Un lloc molt curiós, amb molta història i ,el paisatge és
espectacular.
Vam
visitar el petit museu i el vam trobar molt interessant. Vam
coincidir amb un noi que ens va fer una explicació en una italià
molt comprensible del funcionament de les Salines des dels seus
inicis. Com es feien les basses de diferents mides perquè s'evaporés
l'aigua, com funcionaven els
molins, com recollien sal, etc. Val pena una parada en aquest lloc.
Malgrat el fort vent que bufava vam “flipar” bastant amb aquest
paisatge tan salat.
la furgo ben arraserada del fort vent
les piles de sal:
en aquest turó tan tapat per la boira s'hi troba el Poble d'Erice
visita al museu, ens va molar!
A
prop del poble Castellamare del Golfo, una població pesquera que es
també val la pena passar-hi unes hores passejant , hi ha La
“Reserva Natural do Zingaro". La primera reserva creada a Sicília
el 1980, el motiu va ser una proposta per construir una carretera de
Scopello a San Vito lo Capo. Arran d' això milers de persones marxar
pacíficament per la franja rocosa que ara forma el parc i a on es
volia fer la carretera. El projecte de la carretera va ser aturat i i
es va declarar la zona reserva natural. La història és molt maca,
però el lloc ens va decebre una mica, sí que és un entorn
interessant però les cales no són res de l'altre món, va estar bé
fer una passejada arran de mar però res més.
Amb
qui sí ens ho vam passar bé va ser amb el senyor que venia les
entrades (valen 3€ ). Com que no tenia molta afluència ,es
dedicava a fer figuretes i estris amb vímet. Aquest material prové
d'una de les plantes mes abundants en aquesta zona és la “palmera
nana”, i és molt treballat en aquestes terres. Doncs bé, al
marxar el Quim li va preguntar com ho feia i l'home ens va fer una
molt bona explicació. Ens va ensenyar com arrancava la fulla tot
explicant-nos que la cullen al juliol i la deixen assecar uns vint
dies i a partir d'aquí ja es pot treballar. Ens va fer una petita
demostració de com ho trenava i en feia corda, molt guai!! Un home
molt trempat li va fer gràcia la nostra curiositat, i a nosaltres
ens va fer molta gràcia la seva explicació.
.jpg)
entrada del parc, figures que recorden la Marxa
la costa:
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
palmera nana planta endèmica i ben aprofitada
.jpg)
vistes del poble de Castellamare des de la carretera que va de Palermo a San Vito
"passejata" per Castellamare....quina tranquil·litat!
la verdura ...mmm...quin fart de menjar coses fresques que ens vam fer !!!
.
I per
acabar una altra població que cal conèixer és Erice, un poble
medieval que corona la zona des del turó que té el mateix nom. Un lloc car de veure perquè
la majoria dels dies estava tapat per una espessa boira, però que en dies clar gaudirem d' unes les panoràmiques i impressionants vistes dels voltants.
així era com el veiem la majoria dels dies!
va sortir el sol i cap allà:
un altra atractiu del poble és la seva gran oferta de dolços, no cal dir com es va posar el Quim!!
vistes de les Salines
segona visita amb Marcel, Anna i Genís
gelat amb brioche, títpic sicilià però com embafa! p
aquell dia si que hi va haver-hi boira i molta rasca!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada