29/1/15

INDIAN CREEK



     Ja fa uns quants anys que ens vam enganxar a aquest escalada i a aquest racó tan especial. No és la primera vegada que voltem per aquests espectaculars peus de via i amb els anys les coses han anat canviant.
   Un dels canvis ha estat la nostra tècnica escalant fissura, i és que ja li anem “pillant el gesto” !! Quina gran diferència entre el primer dia que ho vam tastar i només pensavem en fer bavaresa i ara, uf ara! Encastem a la més mínima. I no ha esta fàcil , i a més doloròs, dies de pegues provant mil postures (d'encastament !) de ferides a les mans, als turmells, provar, provar i provar i de sobte els encastament surten de dins com si s'ahgues fet tota la vida. I no s'oblida, és com anar amb bici .
   Però no n'hi ha prou en possar-s´hi bé, cal fer un bon callo a les mans. Per això.  prèviament a aquest últim viatge vam invertir tardes d'agost , suant i fent series  per les fissures de la Panxa del Bou. Que bé ens va anar!, d'aquesta manera també vam endurir les mans (fer callo , vaja ) la qual cosa ens va recompensar amb  poder aguantar més dies d'escalada.  Ens va anar de perles patir , endurir-nos arrossegar-nos per les fissures de totes les mides, molt bé panxeros, i gràcies!! 


entre fissures....

 Bé, i a banda de la nostra progressió personal hi ha haguts canvis a 'Indian Creek.
  La zona ha patit una forta massificació i per tant s' ha vist sotmesa a regulacions i normes. Ja no tot és tan salvatge i free com fa uns anys, però bé, som molts els que volem gaudir-ne i potser si que cal posar una mica d'ordre.
   Per exemple ja fa uns anys es va regular l'època d' activitat en algunes parets on només s´hi  permet escalar tardor i hivern. Alguns d'aquests sector són el Reservoir Wall i el Cat Wall. Dues àrees interessantíssimes i amb un gran repertori de rutes i fissures de totes les mides i per tots els gusto. Aquest va ser  un dels motius que la nostra escapada a Utha fos en tardor.
Un altre aspecte en que s'ha intentat posar ordre és pel que fa a l'acampada i pernoctació. No es pot dormir a qualsevol lloc (cosa que fa uns anys si era permès ) ara cal fer nit als campgrounds , hi ha alguna zona que és de franc però sense cap servei ,mentre que el Super Bowl ,el Creeck Pasture  o el Bridger Jack Campinghan estat habilitats amb wc, talues i focs i cal pagar una quantitat simbòlica , la voluntat. Una bona opció, per tenir-ho tot més aglutinat i net, Però els caps de setmana o festius tot està a petar i cal espavilar-se per trobar una plaça lliure.
Pel que fa la ressenya vam utilitzar la que és la més nova malgrat ja tenir uns anyets..potser 4 i es pot adquirir a Moab. 



Aquest és un post curt, i si voleu més info en anteriors post dels altres viatges ens podreu trobar aquí: http://laliquim.blogspot.com.es


I aquí deixo unes quantes imatges sobre alguns sectors vies i paisatges dels dies a Indian Creek, com sempre diem és indret que ens té el cor robat i mai descartem la possibilitat de tornar-hi.

el ritual , la protecció 



en el sector Reservoir Wall, ara ens situem una mica


escalfem motors a la " Warm-up hand crack"  " que bóna i  que llarga que és !!!


 Reservoir Wall "Excuse Station" ...one of the best


"Excuse Station"... perfecció 

al mateix sector la via " No excuses"



"Will-Mento " també al Reservoir


gran lluitada del Quim per treure's a vista la "Pit Bull" en el CAT WALL



a veure quin poso...



Anunaki al Optimator Wall  ("encadene" i nervis ..per mi era un gran repte..)



la gran clàssica " Scarface"


l'altra gran gran clàssica  "The incredible Hand Crack"



i la gran i mega clàssica "Supercrack "


i aquí al sol de Cat Wall

s'ha acabat el dia 


ELS PAISATGES:








CAMPGROUNDS:

Bridger Jack Spires el campground més panoràmic 

Creek Pasture el més preparat

Super Bowl  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada