De Barcelona a Grècia.

      Ja de tornada i ha arribat el moment de reprendre el fil a tot, i ara li toca al al blog, ...és que quan voltes fa una mica de mandra asseure's davant el teclat i rumiar que dir ...o no dir...i sempre ho deixem per quan estem a casa.

      Amb aquest post comencen unes quantres entrades sobre el nostre últim viatge per terres gregues. Arran de la guia d'escalada publicada recentment ens va semblar un bon destí per combinar enfilar-nos per les pedres i conèixer nous indrets.

mapa del recorregut d'anada

  Aquesta és la guia que ha estat publicada el 2014 a on es recopilen els prinicpals sectors de Grècia.  El llibre es força complert, detallat pel que fa explicacions, aproxs , sectors... 

  A mitjan febrer agafàvem el ferri cap a Civitavechia , el bitllet el vam comprar el mateix dia al port de Barcelona, normalment ho fer per avançat i Online però aquesta vegada no  va ser possible Els passaports i el meu DNI estaven caducats (quina empanada !!) Per sort vam aconseguir una cita per renovar el meu DNI el noi que ens va atendre també ens va tramitar la renovació dels dos passaports.Tants anys voltant i   ni havíem pensat amb la caducitat del documents de tot se'n aprèn De la caducitat del meu DNI me'n van fer adonar quan vaig anar a tramitar la Targeta Sanitaria Europea i arran d'això vam comprovar que els passaports estaven en iguals condicions.. Per moure't entre  països de la comunitat europea amb el DNI ja n'hi ha prou però  una de les opcions de tornada era passar per Ablania i Montenegro a on si cal el passaport.

Ferri Barcelona-Civitavechia  20 hores, i per postres feien vaga al port i va sortir amb 4 h. de retard

Des de Civitavechia vam creuar Itàlia fins  a la costa de l' Adriàtic. Per no fer-ho “del tiron” vam  parar a Ferentillo , un poble de la regió d'Umbria amb uns quants sectors interessants d'escalada esportiva. Calcari, desplom, xorrera i forat. Per aquesta zona la guia que vam utilitzar va ser :

un recull de zones properes a Ferentillo

pujant cap al sector Gabio

GABIO

Caso- Gavelli un petit però interessant mur

Caso

    Un cop tret el cuquet de tibar vam continuar el trajecte però vam fer una parada al llac de Trasimeno per pedalar una mica pels seus volts , una sortida tranqil·la  per estirar les cames.

 

quins acudits no? deixar un marc penjat de dos fils de nilon

imatges del llac:

I ja,  cap a Ancona de d'on  embarquem al ferri que ens farà arribar a Patras. Una de les ciutats d'entrada al Peloponès.

port d'Ancona

   L'arribada a Patras va ser el preludi d'una situació meteorològica que ens acompanyaria molts i molts dies : PLUJA, PLUJA , PLUJA I PARETS REGALIMANT (i és que en gairebé tots els sectors grecs la formació predominant és la "xorrera"...molt mona ...però sempre ben molla)

     Tal com va arribar , després d'haver consultat el "parte"meteorològic i veient que es preveia aigua i aigua ens vam dirigir cap al nord per veure alguns sectors.

    Vam creuar el gran pont de Río-Antirio que connecta el nord de la península del Peloponès amb la resta de Grècia i vam arribar fins a VARASOVA. 

pont de Rio-Antiro

paret de Varasova

    Es tracta d'una bona paret arran de mar però donades les condicions no hi vam escalar, sincerament tampoc no ens va impactar gaire...potser la meteo li va restar atractiu.Tot estava ben xop i continuava plovisquejant per tant  vam continuar conduint sota la pluja buscant sectors. Així vam arribar a KLEISOURA , segons la guia eren unes coves amb una qualitat igual  a les bovedes i xorreres espanyoles. Bé...aquesta afirmació seria una mica discutible, però com que estava regalimant i no vam poder escalar no podem opinar si estaven al mateix niell però a simple vista no ens ho va semblar pas.

   I fins aquí la nostra arribada a Grècia, passada per aigua però encara amb molts dies per endavant i amb moltes parets i racons per descobrir.