Creta: "xorreres" i molts regalims.

Del Peloponès ens plantem a Atenes per agafar el ferri que ens durà a Creta.

De camí parem al Canal De Corint. Aquesta obra d'enginyeria amb uns quants segles d'història és una via d'aigua que uneix el Golf de Corint amb el Mar Egeu i separa la península del Peloponès amb la resta de Grècia.

   En arribar a PIREO, el port d'Atenes comprem el bitllet cap a Creta, ho fem amb la companyia Minoa Lines, ja que al fer altres trajectes amb ella (en el nostre cas va ser el viatge Ancona-Patras) tindríem un 30 % de descompte. El ferri sortia a les 21:00 i arribava a Heraklion (captial de Creta ) a les 6 del matí.

a punt d'embarcar 

   Era a principis de març quan trepitjàvem  la illa, i suposem , que   al ser encara temporada baixa, se'ns presentava una mica deixada i com abandonada, a més a més la pluja que continuava dia si dia no, no ens va permetre veure una illa molt acolorida . Però malgrat les condicions, ens va semblar una illa  amb molt d'encant i amb molts racons per  veure , té una mica de tot. Una curiosa i variada arquitectura pels pobles d' Heraklion (capital) ,Chania o Rethymnon, i també,  una altra vessant del seu patrimoni arquitectònic que són els monestirs i construccions religioses ubicats en paratges inaudits. També és un indret amb unes grans espais naturals, muntanyes,platges , engorjats. Una illa petita però complerta, vaja 
 Moure´s per Creta amb furgo és ben fàcil i, la  vam recórrer  sense cap problema. El tema dormir no és gens complicat, sempre trobàvem algun raconet discret per fer una o més d'una nit. I sinó, quan escalàvem solíem fer nit en algun racó a prop dels sectors. Pel que fa aconseguir  aigua, havíem llegit que era difícil de trobar fonts i realment no va ser així en la majoria de pobles hi havia alguna font a on omplíem el dipòsit 

Quant  a l'escalada creiem que és un destí poc fanàtic però té alguns sectors que estan bastant bé, i si es combina l'escalada amb una visita  a la illa és una escapada interessant. La info la vam treure d'aquí:

El primer sector visitat va ser : VOULISMENO ALONI a pocs quilòmetres a l'oest d' Heraklio. Es tracta d'una formació curiosa, una mena de forat circular enfonsat que forma un circ amb parets i vies. Vam haver d'anar a la banda esquerra anomenada “Lower Sector”que era l'assolellada i les vies estaven seques. En aquesta vessant hi trobem rutes entre 6è i 8è grau en una calcari taronjós amb escalada en forats i placa desplomada. Vam fer algunes vies entre força interessants, una de les clàssiques és la Oxicitona un bon 8a que el Quim va resoldre en dos pegues molt fanàtics!

banda esquerra del forat

L'alta banda “Upper Sector” era més ombrívol. En aquesta vesant predomina les línies en “xorrera” que semblaven interessants però estaven ben xopes. Quan vam finalitzar el viatge a Creta vam tornar-hi i vam poder escalar-hi ja algunes de les vies s'havien eixugat. I no ens va decebre, vam fer algunes vies de xorrera ben xules! Però,al ser uns murs poc visitat la roca punxa molt i la pell no ens aguantava gaires pegues, quin mal!

Total, que VOULISMENO ALONI prou bo, amb línies fanàtiques i amb varietats de graus i un racó petit però curiós i recomanable

I després d'aquests dies d'escalada van arribar un dies amb pluja i més pluja , amb el que vam aprofitar per voltar pe la illa, però sobre el que fer o visitar a Creta ja en farem una altra entrada.

Continuem amb més sectors, ara cap a TERSANAS CAVE. Una gran cova , una mena de balcó arran de mar. Un racó preciós, remot , solitari i espectacular però tot el que tenia de bonic aquell indret, li mancava en la qualitat de les vies. La cova regalimava d'estalactites però molt fràgils i malgrat que era impressionant, les línies no ens van semblar gens atractives. Però ja que havíem baixat fins allà i a més a més es va posar a ploure vam fer una parell de vies.

pàrquing per la cova, ens va fer gràcia trobar la barqueta desprès d'haver fet uns quants qms. per pista

just començar a caminar i comença a ploure

com ja he dit el paisatge era flipant

Veient aquestes fotos sembla un sector potent, però no! la roca era ben dolenta!!

el Quim moments després de sortir disparat amb una enorme "xorrera" a la mà..es va fotre un bon "susto"!

repeteixo la bòveda era impressionat ...les vies ...no tant..

Per acabar vam anar al sector més popular de la Illa, AGIOFARANGO. Una zona al sud de la illa que reuneix un bon numero de sectors i vies en un engorgat molt místic. El seu nom ja en ho diu ja que significa la vall dels Sants.

És potser la zona més gran de la illa. Les vies es troben situades en sectors a banda i banda de la gorja. S'hi accedeix per una pista que et porta fins l'entrada del barranc, nosaltres no vam poder arribar-hi ja que el riu havia crescut tant per les pluges que creuar-lo en cotxe era impossible, doncs res a caminar una mica més!

Pel que fa als sectors , vam escalar als clàssics que són ZELITAS, A MUERTE (gran nom...), HEZBOLLAH I LAS BOULAS. Escalada en “xorreres”, desplom i forat.. Això sí, vam estar molt limitat a provar vies que no regalimessin. ..que n'hi havia unes quantes.

l'engorjat

en teoria per aquí es passaria en cotxe

 bucòlica aproximació

aquí no s'aprecia gaire, però les cabres cretes son maquíssimes! tenen un pel llarg i suau...

els sectors;

I ja per acabar com a impressió que ens vam endur  Creta ens va semblar un destí  interessant si es combina l'escalada amb visitar la illa. I sobretot creiem que a la tardor tot deu estar més sec, perquè nosaltres vam pillar molta molta pluja!