Para versión en castellano pincha aquí
Vam marxar de Chamonix a finals de setembre amb la intenció d’anar cap a la Vall de l’Orco, però entremig vam fer una llarga i inesperada parada a la Vall d’Aosta. Un indret on no hi havíem estat, ens va semblar semblant fascinant i amb un munt de coses per fer i per veure.
Vam marxar de Chamonix a finals de setembre amb la intenció d’anar cap a la Vall de l’Orco, però entremig vam fer una llarga i inesperada parada a la Vall d’Aosta. Un indret on no hi havíem estat, ens va semblar semblant fascinant i amb un munt de coses per fer i per veure.
Entre altres coses, des d’aquesta vall vam fer un parell de quatremils, i aquí en deixo quatre ratlles de com va anar.
Gran Paradiso 4.061 m
Aquest cim el farem fent nit al refugi de Vittorio - Emmanuelle II (2732m ), al qual hi
arribarem partint del poble de Pont (1960m), per la vall de Valseranche.
Comencem a caminar al migdia per la pista que s’endinsa cap a la vall. Continuem pujant entre zona boscosa per un camí empedrat i a mida que anem guanyan alçada el paissatges es va tornar mes esquerp i rocòs.
arribarem partint del poble de Pont (1960m), per la vall de Valseranche.
Comencem a caminar al migdia per la pista que s’endinsa cap a la vall. Continuem pujant entre zona boscosa per un camí empedrat i a mida que anem guanyan alçada el paissatges es va tornar mes esquerp i rocòs.
Els plans són demà fer cim i tornar a Pont, per tant portem poc pes, pugem amb les botes lleugeres i les botes de neu a la motxilla, els peus ho agraeixen.
Hem trigat 1 h 45 mintus per ascendre els 750 m de desnivell fins al refu. Com la majoria de refugis a finasl de setembre està tancat, però hi ha el d’hivern obert al costat. En aquest cas , ha estat inagurat fa poc i éstà impecable.
En el pàrquing de Pont, a punt de dinar un bon entrepà de truita abans de pujar
Comença la pujada
El refugi "Vittorio- Emmanuele II"
La part de hivern. Una meravella
Badant...
S'acaba el dia amb aquestes vistes
Sortim a les 5:45 del matí. Ens esperen uns 1300m de desnivell. El camí està ben marcat, surt d’entre els dos refus i anem reumuntat entre blocs de pedra. Poc a poc van apareixent clapes de neus, fins que parem calçar-nos els grampons.
La pujada és tecnicament molt senzilla, caminar i caminar, però la boira ens farà companyia donant una mica pel sac , no es veu res i no tenim ni idea d’on és al cim o quan falta, però bé , anem fent. Fins que de sobte , ens posem per sobre la boira , llueix un sol radiant i resulta que ja estem al peu creta somital podent veure el cim, perfecte!! Una rampeta una mica més dreta ens deixa accedir a la cresta i ben bé per l’aresta arribem a la preuada Madonna.
Per accedir-hi cal flanquejar per un curt tram de cresta rocosa equipada amb algun parabolt, no és difícil però hi ha un bon pati.
I ja ho tenim!! A les 10 del matí ens plantem al cim ens fem quatre fotos de rigor amb la Maddona , contemplem el meravellós espectacle que ens envolta i intercanvi de felicitacions amb les altres cordades i avall!
Caminant amb poca visibilitat
Una bona imatge de neu boira i llum
Ups! Si ja estem gairebé al cim, i fa sol!!
Crestejant
I per fí la Madonna!!
I com mola el cim i el solet!!
En sortir de l’aresta tornem a submergir-nos a la boira. Cal estar molt atents de no perdre la traça perquè no veiem un metre per davant nostre. Arribem al refu en dues hores, mengem una mica, repleguem trastos i continuem baixant.
Canvi de botes, les cames van soles! Baixem aprofitant dreceres, anem per feina i en una hora arribem a la furgo. Cansats i ben contents!!! Tot perfecte, excepte la boria, hem pogut gaudir d’un dia esplèndid dalt el cim , hem disfrutat de l’acivitat i hem coincidit amb gent molt simpàtica.
Ens ha semlbat una ascensió molt bonica , tecnicament gens complicada però un bon tute.
Cal caminar per arribar al refu, i aquesta és una de les gràcies d’aquest cim: que tot el desnivell es fa a peu, surts caminant des del cotxe (no s’agafa cap remuntador)
Cal caminar per arribar al refu, i aquesta és una de les gràcies d’aquest cim: que tot el desnivell es fa a peu, surts caminant des del cotxe (no s’agafa cap remuntador)
Molt recomanable per qui vulgui iniciar-se en el món dels quatremils.
Avall
Tornarem cap a la boira
Arribem al refu, sopa calenta i continuarem
En el pàrquing amb uns francesos molt simpàtics, vam començar hidrarant-nos amb Aquarius i vam acabar amb un parell d' ampolles de vi!!
Uns dies després durant els quals vam estar fent esportiva per la vall, descobrint sectors i parets força fanàtics que en faré un llistat en un proper post perquè valen la pena una visita, vam anar cap al Gran Combin de Valsorey 4.184 i el de Grafenier 4.313m. Espectaculars, solitaris i ferèstecs .
Des d’Itàlia passem a Suissa pel Coll del Petit Sant Bernardo (el dels gossos!) i d’allà fins al poble de Bourg Sat Pierre que és d’on comença al camí que va al Refugi de Valsorey 3037m.
Paradeta al Coll :
Paradeta al Coll :
Per anar a Valsorey, atenció amb el parquing! En principi nostaltres vam deixar la furgo al costa de la carretera, en el mateix poble, ja que allà vam veure els típis indicadors grocs cap a refugi de Valsoreny, però rellegint la guia vam adonar-no que es pot aparcar més amunt seguint la diminuta carretera. I tot i que la zona on es pot aparcar és molt reduïda i val la pena fer-ho en cotxe ja que que t’estalvies una bona estona a peu.
A les 11 comencem amb una caminata preciosa que va pujant per la vall seguint el riu i prats, de postal. A l’alçada de la cabana cal seguir les marques blaves que pugen per unes cadenes i és més ràpid. Les vermelles pugen per un camí que fa una mica de volta. Les vistes continuen sent immillorables, lloms de prats verds esquitxats per blocs de pedra i fins aquí la pujada és bastant suau i agradable. Al fons ja veiem el refugi a dalt d’una muralla rocosoa i el terreny ja és més empinat anem fent gaudint del paissatge que ens deixa flipats.
A les 11 comencem amb una caminata preciosa que va pujant per la vall seguint el riu i prats, de postal. A l’alçada de la cabana cal seguir les marques blaves que pugen per unes cadenes i és més ràpid. Les vermelles pugen per un camí que fa una mica de volta. Les vistes continuen sent immillorables, lloms de prats verds esquitxats per blocs de pedra i fins aquí la pujada és bastant suau i agradable. Al fons ja veiem el refugi a dalt d’una muralla rocosoa i el terreny ja és més empinat anem fent gaudint del paissatge que ens deixa flipats.
El refgui és una caseta de pedra , senzilla i acollidora. Té oberta la part d’hivern, una cuina de butà i una habitació amb lliteres.
Un bucòlic paissatge
Una mica més amunt...igual de bucòlic...
Arribada al Refgui de Valsorey
Abans que es faci fosc fem 10 minuts de camí per controlar la via i veure per on passarem al sortir. Val la pena.
Una mica més amunt...igual de bucòlic...
Arribada al Refgui de Valsorey
I quin dia tan esplèndid!!
Abans que es faci fosc fem 10 minuts de camí per controlar la via i veure per on passarem al sortir. Val la pena.
La ruta per on pujarem és l'Aresta de Meitin, aquí es pot trobar ben ressenyada: https://www.camptocamp.org/routes/53778/fr/combin-de-grafeneire-arete-du-meitin Transcorre gairebé tota per roca , tot i que trobarem algunes clapes de neu ja que han caigut les primeres nevades. Es veu evident arribar al coll, després intuïm un mar de roca on haurem de anar buscant la línia més evident per lal paret.
Només coincidim amb una cordada que baixen del cim i ningú més, estem sols. Bé a les tantes de la nit arriba un grup de dalt el cim que l’activitat sel’ha ha fet llarga.
Línia de la Meitin per pujar al Gran Combin de Valsorey
Sortim a les 6 , fins al coll es fa bé, una mica abans ens posem els grampons. A les 7:30 ens posem al peu de l’aresta , grampons fora i anem progressant i trepant per roca delicada. En arribar a la segona torre tornem a posar grampons, la flanquegem per sota. La progressió és lenta hi ha una mica de neu i no és gaire evident. Cal anar buscant el més obvi, de tant en tant trobem alguna anella i algun parabolt. El 3º torreó que és el Gran Combin de Valsotrey (4.184), arribem al cim per la dreta , també s’hi accedeix per l’esquerra però era una canal gelada bastant tètrica i vam preferir flanquejar per la roca. Fins al Valsorey hem estat 5h. Ara ens queda un descens fins al coll i remuntar una preciosa pala de neu fins al Grafeniere.
El Gran Combin de Grafeniere 4.313, no és un punt o cim molt definit, acaba on acaba la cornisa i anem fins on ens sembla que la cornisa aguanta , tot i que és el punt més alt però no és tan remarcable com el Valsorey. Això sí , tenim unes vistes del Cerví increïbles tot i que t’has d’acostar per la cornisa i fa una mica d’angúnia. Fins aquí hem estat 5h 45 .
Pujant cap al coll, on trobarem l'aresta.
Ja estem a l'aresta, fem un tè !
El Montblanc ....quines vistes!!
Ara neu , ara roca , ara flanquejo , ara trepo...anem fent
Ja arriba el sol
Gran Combin de Valsorey 4.184
A darrera la pala per arribar al Grafeniere...i quina meteo !!!
Déu n´hi dó amb la pujadeta...
Gran Combin de Grafeniere 4.313m
El Cervi....pell de gallina...15 anys fa que hi vam pujar...
Tornem cap al Valsorey i avall. En el decens anem trobant alguns bolts i anelles des d’on podrem rapelar, anem amb una corda curta de 30 i cal fer destrepes, amb un 50 hauríem fet rapels més llargs i baixat més lleugers. I així fins la coll, a partir d’aquí obaixarem ben ràpid perquè la neu est tova i a les 6 de la tarda arribàvem al refugi
Ei que aquí hi ha un rapel!!
Això no té preu...
En aquests moments el Quim s'estava rostint de calor , el sol apretava de valent
Ja s'acaba...
Salutacions al nan de la fita que ens ha estat vigilant la nostra ascensió
Una bona ascensió, preciosa, complerta i no pas fàcil, entretinguda, trepar , treure i posar grampons, buscar la línia.... ens ha deixat més que satisfets. Ens quedem a dormir al refu , estem sols , tot per nosaltres!!
Aprofitant els últims rajos de sol per menjar una bona sopa (de sobre és clar...) i que entra d'alló més bé
Com no , el Quim encenent el foc..i que bé que vam sopar..quin caliu!
L’endemà baixem , està mig plovent.. quina sort vam tenir ahir va fer un sol i una tempreratura de primavera.
S'ha acabat, la furgo ens espera, ja veieu com vam haver d'aparcar.
I pel que fa a llibres d'on vam treur la informació:
I pel que fa a llibres d'on vam treur la informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada