VISITANT EL SUD D’ITÀLIA . CAMPANIA, BASILICATA Y PUGLIA

      Com sempre diem l’escalada és el motiu per viatjar, i a la vegada ens agrada conèixer i  tombar pel territori  on passem dies de cara a la paret. Aquesta vegada mentre descobríem parets i sector pel sud italià ,hem recorregut les regions de Campania , Basilicata i Puglia. Un territori preciós tant la costa com l’interior amb uns pobles molt pintorescs i únics,  sobretot per la banda de Puglia.

I on vam anar?  Doncs aquí:

     Pompeia
      Un tresor històric que es mereix una visita encara que no se sigui un entès en matèria històrica i arqueològica com és el nostre cas.

Per arribar-hi ho vam fer en tren des del poble de Meta, allà s’agafa el Circumsvesuvià i cal baixar a l’estació Pompeia Scavi (no a Pompeia).

És sorprenent voltar per aquesta mena de ciutat antiga , i com s’han preservat les ruines que havien quedat enterrades per la lava (l’any 79 dc!). Carrers empedrats, csses, edificis, frescos en les parets  han estat desenterrats i encara en van trobant més. 

Una imatge que impacte una mica...

      El Vesuvi
       Aquesta muntanya volcànica segons sembla és la única activa en l’Europa Continental, tot i així els  baixos estan habitats sense cap mena de temor  a alguna possible erupció.

És una excursió  agradable i força popular  (bastant turística ),  nosaltres hi vam anar a primera hora ( obren a les  9 ) i casi que vam pujar sols, al baixar si que ja vam trobar més tràfic de gent. Un camí perfectament arreglat en poca estona ens deixa arribar a dalt el cràter d’on podrem veure aquest històric i emblematic volcà. Ens hauria agradat donar la volta però esta tancat.  Vam estar una bona estona per dalt contemplant els colors, algunes fumaroles i aquet paisatge tan bonic i singular.

Entrada 10 € , i al pujar amb moto no vam aparcar davant l’entrada i no vam pagar. Sinó crec que hi ha un pàrquing de pagament una mica més avall d’on surten busos cap a l’entrada.

Un camí apte per a tots els públics ens porta al cràter

Bona panoràmica del golf 

Colors volcànics

     Nàpols
      Després del Vesuvi,  canvi de terç  cap al caos i  la multitud  de  vehicles  d' aquesta ciutat. 

        Entrar-hi va ser una mica estressant  En moto,  jo amb el mòbil (gps) a la mà i passant  les indicacions al Quim (que a sobre  de la moto és el rei, i si veu un forat per colar-se ho fa! i mai es quedarà enrera…) Però tot aquest moviment i velocitat de vehicles desapareix al entrar al cor de la ciutat , allí tot està parat, és un embús general a tots el carres i es triga una bona estona per avançar uns metres. Inclús amb la moto!! 

      Evidentment  Nàpols és una ciuta molt peculiar, amb molta força, caòtica, divertida. Maca?      
      Els afores no, pisos,apartaments, tot molt atapeït i fred…Però el centre  històric ens va agradar, continua  la bogeria de cotxes, motos i gent, façanes velles, carrers adoquinats i abonyegats, tot molt “destartalat”   però amb  molt d’encant.

      Vam veure:
       El Castell de Sant Elmo des d’on es poden contemplar unes grandioses vistes del golf, Vam recòrren el  Lungo Marre fins al Castell d’ Ovolo.  Per dinar vam anar a la famosa pizzeria Michelle, coneguda per mantenir el local i les pizzes tal com fa decàdes. Estava a a petar! Vam encarregar una napolitana i una margerita a endur  i ens les vam menjar a la plaça de la Catedral.

      Vam acabar la visita passejant pels carrers del Centre Històric que tot i ser peatonal hi havia un intens moviment de vehicles. Aquesta va ser el nostre pas per Nàpols, ens va agradar però amb  un dia ja en vam tenir prou. 

Vistes des del Castel de Sant  Elmo

Recorrent el Lungomare

Molta tradició , i molta gent a la pizzeria Michele, val la pena  

      Voltant pel Centre Històric

   

     De camí cap a Bari (on havíem d’agafar el ferri per passar a Albania)  farem parada a les regions de Basilicata i Puglia on vam visitar alguns pobles i paisatges  que ens van semblar fantàstics. Ens va quedar clar que és una zona que no es pot deixar de conèixer.

     Gravina de Matera, aquest és el poble que menys ens va impactar o agradar,  és a prop de  Matera i no ens va semblar tan espectacular com en algun lloc havíem llegit. Vam fer nit a la carretera que passa per fora  el poble amb una bona postal nocturna

Panoramica de Gravina Matera

      Matera

        Quina ciutat tan especial!! Amb molta història i curiositats. La seva peculiaritat  és la xarxa de vivendas (ara ja deshabitades)  excavades en les coves  i baumes que formen aquest territori. Una visita que no ens va deixar indiferents intentant imaginar com era la vida en aquest paratge decades enrera en que la crisi va fer tornar als seus habitants a viure a les coves .  

     Per recòrrer aquesta ciutat és un puja  baixa pels  empinats carrers empedrats tant per la seva part “rocosa” o els “sassi” i per la seva part medieval. 

      Una visita altament recomanable.

Abans de endinsar-nos pel poble el vam contemplar des d'un punt panoràmic (que no recordo el nom..)

Zona de Sassi

Bonica estampa de les cases en la paret

Una panoràmica del poble

      Vall d’Itria:

       Aquest zona és molt coneguda per les construccions “trulli” (trullo en singular). Unes  cases  de pedra seca i sostre cònic exclusives de la regió de Puglia. Vam quedar meravellats amb les cases. No n’havíem vist  mai  enlloc. Molt singulars, i ben conservades. Diuen que quan es deterioren en lloc de restaurar-les les enderroquen i en construeixen un altra,  d’aquí que gairebé totes estiguin en bon estat. A banda de les casetes la zona és preciosa, oliveres platejades i prats infintis que ofereixen una atmòsfera molt especial. 

      

      El poble  d’Alberobello és el màxim representat d’aquestes construccions, i la veritat és que és com estar  passejar per un conte…Es tot tan pintoresc i “cuco"

”

       Següent parada la fem a  Locorotondo, un poblet que corona un turó, cases blanques, carrerons  tambe de pedra clara…No és espectacular  però ens va semblar molt tranquil i agradable. 

      Un altre poble a veure és Ostuni o  l’ anomenada “ ciutat Blanca pels sesu carrers i edificis blancs i immnaculats. També ens va agradar voltar pels seus carrers laberítincs decorats amb el color blanc. 

      I fins aquí la nostra ruta pel Sud italià 

      Des de Ostuni resseguim la costa fins arribar a Bari, allà comprarem el bitllet de ferri per anar a Durres ( Albània) surt a les 22:00 i el trajecte són 10. 

     En el proper pots Albània (http://laliquim.blogspot.com/2019/07/albania-escalada-i-turisme.html )  fent quilòmetres  i escalant ben poc perquè els sectors deixaven bastant a desitjar.