Vam entrar a Bulgària pel Sud-Oest ja que veníem d Grècia.
A la frontera, malgrat ser simple i una mica caòtica, tot va anar bastant fluid. Ensenyar passaports, obrir les portes del darrrere i veient tan material ràpid ens les fan tancar i passar. Si voleu consultar informació pràctica de moneda, on dormíem … En el post anterior ho trobareu: http://laliquim.blogspot.com/2019/11/escalada-bulgara-i-una-mica-dinformacio.html
Després de creuar la frontera, parem a les piràmides de Stob, on no vam entrar perquè ja estava tancat i tampoc no creiem que sigui gaire interessant. En canvi el poble de Stob, una vil·la que data del segle set fins ara, és preciós, senzill i amb una atmosfera molt tranquil·la. Cases baixes i antigues, de totxo i tons marrons. Carrers amples i empedrats , un encant de poble.
L’endemà visitem el Monestir de Rila, un dels monestirs Ortodoxes més importatnt de Bulgària. Situat en el parc Natural de les Muntanyes de Rila, a part de ser una bellísima construcció monumental i històrica digne de veures, és un lloc sagrat per molts búlgars.
Nosaltres ho vam veure en un matí, i si, ens va semblar bastant impressionant. És interessant de veure però cada vegada que visitem aquest tipus de llocs de culte em queda clar com de mal repartida està la riquesa en aquest món.
Al migdia arribem a Sofia capital de Bulgària, vam aparcar en una zona verda vigilada, en principi per estacionar-hi dues hores . Però el vigilant que un home encantador i amable ens va fer una pila de tiquets per poder estar més de límit permès. Trobar gent així t’alegra el dia.
Anem cap al centre, comencem per la catedral d’Aleksander Nevski, una construcció espectacular i molt colorida, façana blava, cupules verdes i daurades…Una construcció rusa feta en homenatgs als soldats soviètics morts durant la guerrra entre Rússia i Turquia i on Bulgària va arribar a la independència del Imperi Otomà.
A pocs metres parem a l’Església de Santa Sofia una senzilla construcció de totxo. Hi vam entrar pensant que se celebrava un casament, la gent cantava, i hi havia taules parades amb pica-pica…Però ups ! Era un enterrament! Està bé veure que es despedeixen dels difunts d’una forma més animada que la nostra.
Passem per davant de l’esbelta estatua de Santa Sofia. Als seus voltants hi ha una mesquita i una zona peatonal. Un racó que està bé per passejar.
I ja vam acabar, la veritat és que no ens va semblar una ciutat gaire espectacular ni que ens deixés impressionat. Si es ve de pas està bé fer una parada però no ens va semblar res de l’altre món. A banda d’alguns edificis religios ens va semblar un ciutat monòtona poc original.
la catedral d’Aleksander Nevski
Estatua de Santa Sofia
Mesquita
A Karlukovo hi vam anar per escalar a Prohodna Cave, però encara que no se sigui amant de les roques és un lloc que val la pena visitar. Una obra mestra de la natura que ha format aquestes monumental relleu càrstic de coves i forats
Un altre raconet que ens va semblar molt peculiar i especial és el Monestir de Glozhenski, una senzilla construcció de fusta i parets blanques que corona una punta rocosa al final d’una recargolada carretereta. Un racó petit però espectacular , tot i que queda bastant “al cul del món” ens va agradar descobrir aquest indret, tranquil on s’hi respira molta pau.
A prop de les coves hi ha el pintoresc poble de Loveck. Com a curiós trobarem el seu pont cobert, on hi ha una bona filera de botiguetes amb souvenirs de tota mena. I les cases arran de riu ofereixen una imatge de postal, però poca cosa més.
Vratsa hi vam anar per escalar , però també es mereix una visita. Les parets, el poble , el paisatge és força rocós i per fer alguna caminadeta pot estar bé.
Les parets de Vratsa
Una altra parada molt recomanda és l’històric poble de Veliko Tarnovo, antiga capital de Bulgària un destinació que tothom deia que no podiem deixar de visitar.
La fortalesa
Esglèsia de l'ascensió
El centre històric és un laberint de carrers adoquinats on està bé deixar-se perdre, també vam contemplar les cases penjades des de l’altra banda sota l’estatua d’ Evtimi Monument
I com no, veure esglésies i esglésies formen part de la visita .
Una panoràmica de Veliko
I això és tot el que vam veure i vistar per aquesta ciutat tan històrica i pintoresca ciutat
A la nit el castell el transformen en un espectacle de llum i musica, gairebé es pot veure des de qualsevol punt del poble, si es vol sentir l’audio cal pagar i tens accés a una terrassa on se sent la música. Nosaltres ho vam contemplar des d’un pont i la musica ens la imaginàven. Una mica turístic pel nostre gust.
Llums i musica maquillen a la fortalesa
De Veliko anem cap a la Vall de les Roses, justament és l’epoca de la collita (estem a juny) i el primer cap de setmana de juny se celebra el Festival de la Rosa.
Vam tenir la sort de poder contemplar els camps de roses en el seu màxim esplendor, i les flors són de color rosa no vermell. Vam parar en una plantació on estàvem recolectant la família que allà treballava ens va venir a saludar, ens va convidar a te de roses i ens va ensenyar el que havien collit, quilos i quilos de roses!! fins i tot ens regalen una bosseta amb roses que fa una olor boníssima. Quina gent tan bona i maca!
El poble de Kazanlak és el centre neuràlgic de la producció de productes provinent de les roses, l’aigua de rosa, l’oli, les cremes, fins i tot vi! Tot és de color rosa!! Passegem pel poble, hi ha molta molta gent i events de tota mena. Espectacles, danses, concurs de pans i coques.
Kazalak
Aquesta és la carta que ens van portar en un bar del poble...MOLT AUTÈNTIC!!
I aquesta va ser la útlima parada per terres búlgares, un país que encara no està massificat, bastant rural, amb gent cordial i una senzillesa que et fa sentir molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada