Versión en castellano: https://laliquim.blogspot.com/2020/01/puertos-miticos-de-los-pirineos.html
Després d’un estiu de retrobar-nos amb la bici de carretera i fer quilòmetres i quilòmetres per terres catalanes (que per cert, hi ha racons i carreteres molt i molt solitaris per on és una delícia per pedalar) vam decidir acabar la temporada estival amb uns dies per la zones franceses dels Alts Pirineus i els Pirineus Atlàntics. I vam tenir la oportunitat de descobrir a cop de pedal alguns dels ports més mítics i preciosos del ciclisme.
Doncs bé vam carregar la furgo amb les bici i material d’ escalada i vam a creuar el túnel de Bielsa. Evidentment vam fer una parada als populars sectors de Devotas y Foz de la Canal a inflar-no els avantbraços, però l’escalada i les muntanyes que vam descobrir ho deixo pel proper post,
Pel que fa informació pràctica:
Vam fer aquest viatge la primera quinzena de setembre. Va tenir una meteo més que bona, gairebé estiuenca i en totes les sortides ens va acompanyar un sol radiant i unes temperatures molt agradables per pedalar. Sempre que hem sortit el setembre hem trobat condicions meteorològiques molt bones, la meteo és més estable i la calor no és tan asfixiant com la d'estiu.
Vam fer aquest viatge la primera quinzena de setembre. Va tenir una meteo més que bona, gairebé estiuenca i en totes les sortides ens va acompanyar un sol radiant i unes temperatures molt agradables per pedalar. Sempre que hem sortit el setembre hem trobat condicions meteorològiques molt bones, la meteo és més estable i la calor no és tan asfixiant com la d'estiu.
El dormir ho vam fer a la camper, a França donen moltes facilitats i gran oferta de àrees per per viatjar amb autocaravana o furgoneta. I si no, en qualsevol poble de la zona ( com Sant Lary e Sola, Lourdes, Campan …) hi ha una bona oferta d’allotjaments per a tots els gustos.
Quant a àpats, doncs anàvem al super i ens ho cuinavem nosaltres, per tant poca recomanacions gastronòmiques us puc donar.
Això si, si sou amants dels formatges n’hi ha d’espectaculars. Nosaltres vam anar a parar a una granja concretament aquesta: Ferme Doumecq Henri 64260 Aste-Béon, França 43.036818, -0.420888. On en vam comprar directament al pagès i estaven deliciosos.
Pel que fa a les sortides en bici la informació la vam treure una mica de tot arreu, online vam trobar força cosa a http://1001puertosdemontana.blogspot.comi i també vam consultar bastant el wikilok.
Sobre les rutes, comentar que sempre que podem fer itineraris circulars ja que ens agrada tornar per paisatges diferents als que hem vist d’anada. I en la majora d’ascensions vam poder baixar per la cara contrària a la de pujada i ens van sortir unes voltes llargues , variades i molt panoràmiques. Van ser uns dies molt intensos sobre la bici, on vam gaudir de l’entorn i de la vida ciclista . Les que van patir van ser les cames amb tants quilòmetres i desnivell!!. Tot plegat va valer molt la pena i com sempre que fem algun viatge hem tornat amb una bona llista de “coses pendents”, és a dir rutes i colls que ens vam quedar amb ganes de fer, i tard o d’hora hi pensem tornar.
Un mapa esquemàtic dels 4 itineraris i colls i que vam fer:
TOURMALET. Pujant per Bareges i baixant per Campant. 97,72 km i 2400 m desnivell positiu
Per assolir aquest coll vam sortir del poble de Peirahita e Nestalàs. Vam fer una volta començant per la banda Oest, baixant per l’Est i ho vam arrodonir fent-la circular pel pobles de Bagneres de Bigorre i Posac a on vam desviar-nos cap a la D26 que ens va dur al poble de Luganhan i d’allí per la D13 per tornar al punt d’inici.
Serà el Rei, el més mític, el més llegendari, famós però el que menys ens va agradar.
Vam trobar molt tràfic, (cotxes, autocaravanes, motos..) Era el primer que fèiem de les vacances i vaig pensar “Si tots els ports de per aquí són així jo me’n torno cap a casa..” (per sort no tots van ser “així”). El paisatge és bonic en els darrers quilòmetres però no ens va semblar dels més espectaculars que vam veure aquells dies. Sincerament ens va decebre bastant, però bé és el Rei i té un gran pes en la història del ciclisme i un dia o l’altre s’ha de fer..
Pel fa a l’ascensió, la pujada a partir de Lus e Sent Sauviereés són uns 24 kms amb 1.404 m d'altitud a un desnivell mitjà del 7% amb un màxim del 10,2% poc abans de coronar el coll. No ens
El tram de Luse e Sent Sauvàire i Bareges és bastant horrible, encaixonat i amb molt trànsit. A mida que guanyem alçada estem més tranquils, i el paisatge és més muntanyós i salvatge. L’arribada al coll , és com molt sobtada ja que està com en una mena de revolt.El coll està ple de gent, és com una petita raconada que no te res d’especial.
Bé, ens va agradar contemplar la històrica escultura-monument del Gegant en memòria del primer ciclista que va coronar el Tourmalet. Ja per baixar cap a Campan passem per turons pelats i les instal·lacions de les pistes d’esqui de la Mongie, i tampoc ens va semblar un paisatge gaire especial. Vam baixar fins al poble de Posac, allà ens desviem cap al Oest per la D26 , on vam recórrer un territori fantàstic de camps, boscos i carreteres solitàries i agradables. De la D26 vam anar a la D13 una petita carretera paral·lela a la D821 que és on hem d'arribar per retornar al punt de partida
Per veure la informació i mapa de la sortida en que vam gravar al wikilok:
Bé, ens va agradar contemplar la històrica escultura-monument del Gegant en memòria del primer ciclista que va coronar el Tourmalet. Ja per baixar cap a Campan passem per turons pelats i les instal·lacions de les pistes d’esqui de la Mongie, i tampoc ens va semblar un paisatge gaire especial. Vam baixar fins al poble de Posac, allà ens desviem cap al Oest per la D26 , on vam recórrer un territori fantàstic de camps, boscos i carreteres solitàries i agradables. De la D26 vam anar a la D13 una petita carretera paral·lela a la D821 que és on hem d'arribar per retornar al punt de partida
Per veure la informació i mapa de la sortida en que vam gravar al wikilok:
https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/tourmalet-41178350
Primers quilómetres, els més incòmodes i menys atractius
Al apartar-nos del pobles el paisatge és més muntanyós i tranquil
El que deia...Una mica massificat si que està...
Tot i no ser la nostra ascensió preferida ens va fer moltíssima il·lusió poder-nos fer aquesta foto!
A punt per la baixada cap a Campan
Vistes de les pistes d'esquí
De baixada pels pobles la vall de Campan
Ja de tornada per la D26 una carretera molt autèntica i solitària
Aubisque i Soulor. 89,97kms 2.287 m desnivell positiu
Amb aquesta ruta si que vam “flipar”, quins paisatges, quines vistes i quin ambient !. Va ser una de les millors voltes que vam fer aquells dies.
Vam pujar al Aubisque, al Soulor i ho vam arrodonir tornant per la solitària vall de l’Ouzom, la vesant nord d’aquests colls.
Vam començar a pocs quilòmetres del nord de Laruns. Aquest inci per la D934 ens farà activar les cames per la pujada que ens espera. Passat Laruns comencen els 16 quilòmetres de pujada al Aubisca. Començarem a amb una pendent agradable entre boscos i ombra que no passa del 10% . Passada l’estació de Gourette el boscos donen pas a unes precioses vistes de les piràmides rocoses de Pene Sarriere, muntanyes arrodonides i prats immensos.
Una vegada arribem al coll , fem les corresponents fotos amb les simpàtiques i gegantines bicicletes i continuem cap al Soulor. Una carretera fabulosa i un paisatge de postal pel impresionant circ de Litor fan que ens empassem els quilòmetres i el desnivell molt de gust.
Una vegada arribem al coll , fem les corresponents fotos amb les simpàtiques i gegantines bicicletes i continuem cap al Soulor. Una carretera fabulosa i un paisatge de postal pel impresionant circ de Litor fan que ens empassem els quilòmetres i el desnivell molt de gust.
Arribats a Soulor, també fem les fotos de rigor i avall.
Direcció Nord per la carretera D126 ens trobem una baixada vertiginosa entre prats, turons i bestiar variat . La carretera és ben bona, i a l’alçada del poble d’ Artez- d’Asson perd pendent i pedalem tranquilamet per la solitària vall de l’Ouzom. Al poble d’ Asson ens desviem cap a l’Oest per la D35 que en pocs quilòmetres ens fa arribar a la D934, la prendrem direcció Laruns i tornarem al punt d’inci. Com ja he dit ens va semblar una gran ruta, preciosa, panoràmica i ben tranquil·la. Molt i molt recomanable.
La ruta gravada a wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/aubisque-soulor
Primers quilòmetres, pujada agradable entre boscos i ombra
Deixem Pene Sarriere enrere
Panoràmica de la carretera, que també és un popular destí pels motoristes
Coll de l'Aubisque
Foto amb les bicis gegants (cada una amb un color dels maillots del tour) que ens han donat la Benvinguda al coll
Cap al Soulor, paisatge de postal
Arribant al Soulor
Coll de Soulor, bastant concorregut
Avall !
Alguns moments de retenció però res alarmant
Col de la Pierre Saint Martin . Per Arette , 76 kms 1871m desnivell positiu
Situat en la part Occidental dels Pirineus Atlàntics ens vam trobar amb una ascensió preciosa i exigent. Un itinerari no pas molt llarg però si intens ja que els quilòmetres centrals la mitjana és del 10% i bastant continuat. I també vam fer un itinerari circular, tot per França. Ho dic perquè és un pas que comunica amb Navarra.
Vam sortir del poble d’Aràmits per pujar per la vessant Nord, passant pel poble d’Arette.
Des del començament fins dalt el coll fem 30 quilòmetres que no afluixen ni un moment. Els primers són mes suaus ,entre boscos i paisatge rurals . A partir de la Mouline la cosa es posa seria i durant gairebé 10 quilòmetres les rampes ens regalen una mitjana del 9% (amb alguns pics al 15). Amb l’alçada pedalarem entre muntanyes arrodonides i pelades, i passarem l’estació d’esqui. Uns quilòmetres després de l’estació arribem al esperat senyal del Coll, fotos, i continuem.
Desfem uns quilòmetres enrere per prendre la D113, i avall i avall, amb un asfalt una mica abonyegat però que millora a mida que baixem . Passem pel pintoresc poble de Ste. Engrace per les turístiques Gorges de Kakueta i anem fent avall cap al Nord. Arribem a la 918 direcció est. Passem per Montroy, tram de carretera amb lleguera pujada per acabar d’estovar les cames i ens plantem a Aramits. Molt Bona ruta i una bona “petada de cames”
Des del començament fins dalt el coll fem 30 quilòmetres que no afluixen ni un moment. Els primers són mes suaus ,entre boscos i paisatge rurals . A partir de la Mouline la cosa es posa seria i durant gairebé 10 quilòmetres les rampes ens regalen una mitjana del 9% (amb alguns pics al 15). Amb l’alçada pedalarem entre muntanyes arrodonides i pelades, i passarem l’estació d’esqui. Uns quilòmetres després de l’estació arribem al esperat senyal del Coll, fotos, i continuem.
Desfem uns quilòmetres enrere per prendre la D113, i avall i avall, amb un asfalt una mica abonyegat però que millora a mida que baixem . Passem pel pintoresc poble de Ste. Engrace per les turístiques Gorges de Kakueta i anem fent avall cap al Nord. Arribem a la 918 direcció est. Passem per Montroy, tram de carretera amb lleguera pujada per acabar d’estovar les cames i ens plantem a Aramits. Molt Bona ruta i una bona “petada de cames”
Recorregut al wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/aramits-pierre-du-saint-marin-montory-aramits
Increïbles vistes de muntanyes pelades i arrodonides...Quina sensació d'amplitud i espai natural
Planejant suaument en els primers quilòmetres
Increïbles vistes de muntanyes pelades i arrodonides...Quina sensació d'amplitud i espai natural
Ja hem arribat!!!
Ja de baixada passant per Ste Engrace
Colls d’Azet- Aspin- Hourquette d’Ancizan. 81,50 km 2.299 desnivell positiu
Aquesta és la ruta que més ens va agradar, amb unes panoràmiques precioses i unes carreteres solitàries molt. agradables Sobretot ens va robar el cor Horquet d’Ancizan, un port d’una bellesa i senzillesa que li donen una atmosfera molt especial.
Per encadenar aquests 3 colls farem una ruta circular que ens permetrà gaudir d’uns paisatges fabulosos i acabar amb les cames ben tocades!!
Sortim del poble de Saint Lariy per pujar al Coll d’Azet, 10 quilòmetres entre pastures i boscos solitaris. Els port és molt ampli, espaiós i irradia natura i color.
Baixarem cap al poble de Genos on vorajarem el llac Genos-Loudenvielle, del llac una carreterea amb un asfalt perfecte ens far arribar fins Arreau. Agafem aire per enfilar-nos 12 quilòmetres cap al mític Aspin . Una ascenció molt entretinguda ja que durant els últims quilòmetres tindrem davant nostre la vista del coll i el podrem contemplar mentres ens hi apropem. Després d’un bon descens arribam a la Vall de Campan i en el poble de Payole ens desviem cap a la carretereta D113 que puja d l’Hourquette d’Ancizane. Els primers quilòmetres recorren suaument el fons de la vall amb un paisatge de conte entre prats, esplanades i boscos. Aquesta serà una de les ascensions que més ens va agradar. Una carretera d’alta muntanya, molt petita, molt solitària i tranquil·la, de postal.
El coll és també molt maco, no sabem per què però té quelcom d’especial…Un ambient de muntanya poc explotada i molt autèntica. I després de gaudir d’aquesta meravella natural ens tirem avall per la diminuta D13 per tornar cap a St Lary. Ruta altament recomanable.
La ruta a Wikolok: https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/saint-lary-soulan-azet-aspin-horquette-dancizan-saint-lary-41520410
El coll és també molt maco, no sabem per què però té quelcom d’especial…Un ambient de muntanya poc explotada i molt autèntica. I després de gaudir d’aquesta meravella natural ens tirem avall per la diminuta D13 per tornar cap a St Lary. Ruta altament recomanable.
La ruta a Wikolok: https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/saint-lary-soulan-azet-aspin-horquette-dancizan-saint-lary-41520410
Arribant a l'Azet
Paisatge de postal mentres ens enfilem cap al Aspin
Continuem amunt i amb molt bon ambient
I anem pujant...No hi ha ni una ànima...Quina tranquil·litat
Aspin. Segon coll de la jornada
Comencem la D113 per anar cap a l'Hourquette
Quina delícia de carretera i d'entorn
Anem guanyant alçada molt suaument
I anem fent amb les cames ben petades però enamorats del paisatge
Vam estar ben sols,només amb la companyia d'alguna vaca i les nostres bicis..Quin luxe!!
I fins aquí les nostres pedalades pel alguns dels ports legendaris i mítics del ciclisme. Uns racons molt especials i que tan de bó hi puguem tornar a descobrir-ne més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada