Lake Tahoe

Ens oblidem de Yosemite i Toulumne Meadows, continua el mal temps, buscant a on anar, sempre condicionats per la meteo i l’únic lloc a on sembla més estable és Lake Tahoe cap al Nord de Califòrnia. Com el seu nom indica Lake Tahoe és un llac i amb aquest nom és coneix aquesta zona que aglutina una bona pila de sectors, roca de granit, fissures, amb vies de pocs llargs.
Altre cop la varem tenir sort amb el temps i vam poder escalar.
Els sectors visitats van ser:
.Sugarloaf, molt bo a on hi ha vies d’entre 1 o 3 tirades,i recomanable, totes les vies que vam escalar ens van agradar i varem fer un intent a la Gran Ilussion que se sàpiga és el primer 8a+ del món (mundo mundial....), i una línia espectacular el Fran l’encadena al 3è pegue...quina màquina!!
Lover’s Leap, també interessant, hi vam anar 2 dies, les vies no eren excessivament difícils, ténen un parell de llargs i solen arribar a dalt i cal baixar caminant. Les vies que vam fer “Traveler´s Butres”, “The line”
Phantom Spires, un racó amb un grup de petites agulles, està bé per passar-hi un dia però res de l’altre món. Ens varem enfilar a la “Middle Spire” i la “Upper Spire”
I aquí van acabar les nostres escalades pel continent americà.
El Fran i la Carol continuen el seu viatge encara els hi queda molt per recòrrer, veure i escalar, crec que estaran un any i volen arribar a Patagonia, passant per Peru, Bolivia......els desitjem molta sort i els trobarem a faltar, hem rigut molt plegats....shomering!!

Això és Lake Tahoe:


primer de tot amaguem el menjar amb el nostre tuper "anti-ardillas"

El sector Sugarloaf:






el Fran a Gran Illusion...chapeau!

teengo un tractor..!!!!

Lover's leap:


el wc del parking....

les vies:

































Phantom Spires


















Un esquirol que no sap com arribar a la nostra bossa de menjar


jo si...

i com sempre ..."el chiringuito"

Visita inesperada a Bishop

Tornem a estar pendents de la “meteo” tot continua igual els nostres plans eren escalar a Toulumne Meadows però tot i que Tioga Pass ja estava obert i teòricament ja era temporada d’anar a escalar-hi el mal temps encara hi estava deixant neu...i Yosemite encara està igual o pitjor de quan varem marxar.

Finalment anem tirant cap al nord i amb el Fran i la Carol decidim fer una paradeta a Bishop. Una zona clàssica i famosa per l’escalada en bloc als Estats Units, teòricament (altre vegada teòricament...) en aquesta època de l’any seria impensable escalar-hi per la calor però tal com està el tema, les temperatures que es preveuen són prou baixes per poder passar un parell de dies fent boulder, a més a més el Malcom i l’Angela ens deixen un crashpad, apa!, canviem les tapies de Toulumne Meadows pels blocs de Bishop!

El primer dia vam estar als Butermilks i a part dels blocs que tenen una gran qualitat, gran part de l’encant és l’entorn a on estan . Muntanyes nervades de fons i blocs de granit perfecte, que més podem demanar?

em recorda un anunci de moda...el Corte Inglés...


el quim està alt?! o...aqui hi ha "truco"!?

ELS BLOCS:

El segon dia varem escalar el Happy Boulders una pila de blocs de gres en una zona semidesèrtica, també una zona molt bona i tot i està a pocs kms és molt molt diferent als Buttermilks, aquí tot és molt més àrid i sec i si que ja fa calor!!

una mostra dels forats dels happy

els blocs

algunes foticos dels blocs:









fraaan al loroooo!!!

amb una mà l'aguantaré de sobres...

I després d’unes intenses sessions bloqueres ens varem regalar una bona estona a les termes (Hot springs) de la zona que per cert no són fàcils de trobar, varem haver de donar unes quantes voltes abans de posar-nos en remull.

El primer dia ens varem banyar en unes que hi ha a l’entrada del poble de Bishop, estan bé però no són les millors, a 45’ cap al nord n’hi ha més, estan més amagades costen més de trobar però l’entorn és molt més bonic. Varem passar la nit en un dels pàrkings de les aigües i l’endemà a primera hora amb la fresqueta del matí ja estàvem a l’aigua ....al·lucinant!!

les aigües de darrera el poble...no eren les millors però hi vam estar una bona estona en remull

que més podem demanar??


un entorn gairebé idi·lic

el chiringuto, el chiringuito!!!

NEEDLES (3ª part)

Després de tot el dia de pluja el dia següent es va aixecar molt clar però molt i molt fred.
La via que varem escalar va ser la “Spook” coneguda com “Welcome to Needles”, és bona però ens va decebre una mica , la varem trobar dura pel grau i difícil d’equipar, sobretot el primer llarg amb una placa d’adherència una mica exposada. Malgrat tot ens va agradar, i dic malgrat tot perquè durant tot el dia va fer molt de fred i va bufar un vent que glaçava l’ànima.


només pensava en arribar al cim quin vent més fred que buvafa!



"i vinieron del más allá....."




Veient el temps que feia varem decidir baixar el material, i ben fet l’endemà quan ens varem llevar estava nevant, doncs res tal com diu la Carol “aprovechamos el día para oficineo”, això vol dir bareto, menjar i ordinador i així varem acabar tots




el bareto



que bona la sensació d'entrar en un lloc calent... i atiborrar-se d'hamburguesa...


Cal dir que varem acabar molt contents amb la nostra visita a Needles el lloc no és colossal ni té una espectacularitat grandiosa i les vies no són línies llarguíssimes en imponents parets, però les rutes, la simplicitat, la bellesa i la tranquil•litat d’aquest racó ens van deixar un molt bon gust de boca.

NEEDLES

PRECIOSA LA FOTO QUE VA FER L'ANGELA