Dia de mercart

El diumenge és el dia de mercat a Çakisar un poblet a pocs kms. de la zona d’escalada. És l’únic dia que es pot comprar verdura o fruita, val la pena baixar i fer una volta, tot plegat és força pintoresc. A més a més, és divertit, els locals no parlen ni gota d’angles i nosaltres amb prou feines sabem dir gràcies en turc, però ens entenem, amb bona voluntat i bon humor es pot fer qualsevol cosa, com entendre’s amb pagesos turcs per comprar quatre verdures.

algunes imatges del mercat:

Parada obligatòria en un “gozleme” uns “xiringuitos” a on hi trobarem la clàssica senyora turca fent “gozlemes” (uns creps fets al foc) que solen anar farcits d’espinacs, patata, formatge, sèsam...i sempre acompanyat de te turc (çai en turc)

les senyores el·laborant els Gozlemes cada una fa una feina, amassar, farcir i coure

farcint amb formatge

i tot acompanyat d'un bon te

Entre setmana és més complicat comprar menjar fresc, en el càmping venen productes tipus llet, cereals, galetes...Al mateix poble de Çakisar hi trobarem tendetes (tipus “colmado”) hi potser hi ha més oferta. Al poble de Geiryabirik que és el més proper al càmping no hi ha res de res.

I per moure’ns i arribar al mercat o qualsevol lloc a la vora només cal recórrer al auto-stop i en pocs minuts et paren, com ja he dit els locals de la zona són molt bona gent i estan encantats de parar als escaladors. Un dels cotxes que ens va parar per anar al poble era una furgo volskwagen amb la família al complert, més que al complert, vaig arribar a contar 14 persones allà dins, dones homes i canalla i amb la música a tot “taco”...genial...és una gent d’aquella que et dóna bon rotllo i sempre t’arrenquen un somriure.

Més sectors turcs

Per un dia de molta calor la millor opció és la paret de Trebena, un mur cara nord amb un bon grapat de vies. A simple vista la roca no té molt bon aspecte, les parts de baix solen ser de roca blanquinosa amb presa petita i relliscosa però les parts superiors de les vies solen ser desplomades amb xorreres consistents. Al ser principi de primavera algunes de les vies encara estan mullades , aquí els hiverns són plujosos. Gairebé totes les vies que varem fer eren bones, a destacar:
“Freedom is Batle” 7a fins la 1º R, “Sucked Punched” 7a, “Ying, Yang” 7c,”Diplomarbeit”7b, just a l’esquerra d’aquest 7b hi ha un 7c que també val molt la pena. Solen ser vies més aviat llargues, de resistència. Algunes són dos llargs, el primer son 6ens i la part dalt de més dificultat. El sector ens ha molat, hi hem anat un parell de vegades. No és un “megasector” però està bé per fugir del sol.

panoràmica del sector Trebena

via "Freedom is a batle" 7a

Just a sobre el càmping de JO.SI.TO també hi ha unes quantes covetes amb vies Per nosaltres el que més ens ha agradat és LEFT CAVE a on hi ha vies com “Perseus” 7c+,” Black moon” 7b+, “Junimond” 7c+ totes molt molt bones.
Aquesta zona hi hem escalat poc perquè està al sol gairebé tot el dia, varem fer una matinal a la RIGHT CAVE i a TURQUISH STANDAR, però les vies no ens van entusiasmar.

cova Right Cave

Roca turca

Les parets

Comencem per Magara una petita cova que queda a l’ombra a partir de la 1 del migdia, tots els altres sectors estan completament al sol fins cap les 4 de la tarda...quines llargues esperes ens esperen! Un sector amb bones vies, com Nirvana un 6a+ impressionant que va just per dins la cova, “Selamin Alekum” un 7c de pura pila,la “ “Plastic Fantastic” el 8a que segons el Quim és el 8a de la zona,”Karinka” i “Agusto Bocegi” dos 7as que són de visita obligada.

Just a l’esquerra s’hi troba Sarkit un dels sectors més concorreguts, a destacar “Saxofon” un 6b+ increïble amb regust a Kalymnos, la Retsa un 6c també molt bò, per contundent la “Inner Smile” un 7b+ amb unes bones remades, una clàssica a on sempre hi ha gent és la “Jaja city” un 7a+ de 40m..(.ole amb els trekings!),la Imagination un altre 7a potser un pél massa llarg, en fem algunes vies més però potser no tan remarcables.

via Saxofon un festival de xorreres

Retsa

Hem visitat també un altre sector Anatolia però no ens ha entusiasmat gens, hem fet un parell de vies perquè estaven a l’ombra però res més

Pel que hem escalat i vist fins al moment, predominen les vies desplomades tirant a llarguetes, amb predomini de xorreres i canto gran, el grau està força bé ni collat ni regalat, sempre hi haurà alguna excepció. Bé si escalem a ple sol totes les vies pugen un grau o meees!!!

Kapt'n kirk 6c+ la unica via que ens ha agradat en el sector Anatolia

Arribada a Antalya (Turquia)

Després de un dia sencer d'avions i aeroports, hem fet BCN -Munich-Antalya (a l'aeroport de Munich una llarga espera de 6 hores!) , a quarts de 12 (amb una hora de retard) arribem a la ciutat d'Antalya. Allà ens espera un senyor amb el cartellet "Climber Garden" (és els primer cop que ens venen a esperar en un areoport...ens sentim importants..ni que sigui per anar a un camping)
En 40 minuts de cotxe ens plantem al poble de Greyikbayiri ja és de nit, el camping està ja en el més absolut silenci , el noi ens dona 4 instruccions i plantem la tenda, el Cesc i la Blanca ja estan comodament instalats en un bungalow i ens venen donar un cop de mà per posar la tenda i a posar-no al dia de com funciona tot.
Ja estem a Turquia.
El dijous el matí ens llevem i podem contemplar les parets que s'aixequen just damunt nostre. I les tenim a 5 minuts de camí. Es veu guapo, molt guapo però...sempre hi ha un però, estan al sol gairebé tot el dia i la temperatura rononda el 20º haurem de esperar última hora de del dia per poder tenir bona tº perqué malgrat la calor diurna quan el sol marxa, refresca bastant.
Algunes imatges del camping

un bungalow i al fons la noatra tenda

la caseta a on hi ha la cuina i el menjador

l'hora d'esmorzar!


ole aixó és el que ens espera!:

entrada del camping, just just sota les parets!

APA! ARA JA NOMÉS A TREPAR!

Bona roca, bon temps i bona companyia

Una setmana per terrres Tarragonines
Comencem dissabte a Margalef, al balcó de l'ermita, sóm un bon grapat de fanàtics i entre tots ens enduem bones vies i bons encadenes, per variar el Francesc li canta un flaix perfecte al Quim a la "Mirtoglicerina." i l'encaddena arribant a la R amb un somriure d'orella a orella i tot això al final del dia després d'haver-se emportat un parell de 7cs, el Quim sempre fidel a la seva pila.
Diumenge hiper fanàtic a Siuranella Central, el Francesc s'emporta la "Memorias d'una Sepia" està trencant la maledició de caure´s després de lo xungo!

brillant actuació del Francesc a la clàssica "Memories d'un sèpia"

Dilluns visita al racó de misa, estem sols quin silenci de tant en tant va bé, feia temps que no feiem una migdiada al sol mmmm... Pegue la Falconeti estem fosos però quin viote!
Tornem al Balcó de l'ermita escalfem i m'embutxaco el 7c+, la "Mirtoglicerina" (crec que és diu així) és realment bonica i agradable ipoc complicada pel seu grau,
Arriben l'Ernesto i la Lucia i la Iris que està divertidissíma!
Anem a cova Boix el Quim s'emporta la Dr. Feelgood al segon pegue i jo amb un parell més ,ole amb la piletaaa!!
Per cert el sector abarrotat de guiris, erem els únics catalans.

Dr Feelgood gran línia!

Feia anys que no anàvem a Margalef, ens agrada i entenc que s'hagi convertit en un referent en el món de l'escalada esportiva, però el que no entenc és el poc respecte amb l'entorn , som molts escalant i entre tots haurem d'evitar fer malbé un regal tan bonic com són les vies i el lloc, la veritat és que m'enrabia molt trobar papers, borilles i altra mena de "merda" i no només als peus de via, sino als parkings i als camins.
Hem pogut parlar amb gent del poble de Margalef i tenen una actitud molt positiva amb tota la moguda d'escaladors, a vegades costa que els locals entenguin l'escalada, per tant hauríem d'intentar ser respectuoso amb les terres per on passem i deixar-ho tal com ens agradaria trobar-ho (frase clàssica però certa)

I ara fent paquets que demà agafem l'avió cap a Turquia!!

Plans poc planificats

Teníem clar que a principis de març aníriem de ruta per la península ibèrica i arribar a Portugal . Ho teníem clar però hem canviat de plans unes quantes vegades, la meteo, les contractures, els encostipats...Fins i tot ens hem comprat un parell de bicis que entren justetes a la furgo per fer el turista a Lisboa!! Per cert les bicis una ganga del ebay "això de l'internet és increible"

la nova adquisició pel dies de turisme, van clavades a les mides del maleter!

Total, que fa una setmana la Blanca em va escriure que anàven a Turquia...mmm..em passa un link a on hi ha un article de Luichi força atractiu....tant al Quim com a mi ens tempta un viatge a terres turques...que fem hi anem ? i Portugal? doncs ho deixem pel el maig ,si no, no si, ole! ja tenim bitllet per Turquia!!!!

Tal com han fet el Cesc i la Blanca, volarem a Antalya la ciutat més propera a les zones d'escalada, i per tornar ho farem per Kalymnos (Grècia). Des de la ciutat de Bod Rum (que està a unes 6h d'Antalya) surt un ferry fins a Kos.

Marxem el dia 24 del bitllet l'hem tret per govolo,

De demà fins el dia de marxar a Turquia farem un estage per Tarragona, hem mirat el temps i done sooool !!! per fi!!! també entrava dins els nostres plans anar a Fonten però mirant la meteo no he vist ni un dibuix de sol i les temperatures molt baixes, ja sé que pel "tactum" és el millor però n'estic farta de passar fred!

Per cert diumenge passat vam estar a Oliana ...increible amb el muret, les vies i les vistes, quin fanatisme, varem tornar dimecres però la pista estava colgada de neu i cap a Coll de Nargó a on vam decidir que era millor anar a Andorra de botigues.

I no podien faltar unes foticos de Sant Llorenç després de la gran nevada, el dimarts ens vam equipar amb els paraneus i les botes i cap a la Mola!

última rampa per arribar al parking de les agonies

el camí cap a les Agonies


les agonies darrera, per cert la única via seca del tot era el 7c de la cadena (que ja no te cadena)

la pista de Can Poble

el cim!!

el Moncau des de la Mola

a dalt la Mola..."no me siento las piernas" (acudit fàcil)


vistes de Montserrat anant cap a Vacarisses

Dits de vidre

Ha sigut un hivern de sensació de "dits de vidre", de cada divendres mirar el temps mil vegades buscant el dibuixet del sol en el mapa i trucades per veure a on no passarem fred!...però ja arribarà l'estiu i després ens queixarem de la calor i la famosa "xúxuflu".

Però tot i així hem sortit i hem anat a parar a un parell de zones que no havíem estat.
Corones un mur veí al poble de Campdevànol, al Ripollès i ens ha semblat un bon sector, assoleiat, amb bones vistes i els pollegons del Pedra treient el cap al fonsl, les vies estan bé.
Bellavista a l'Alta Garrotxa, un altra petit mur a prop del poble d'Argelaguer, també amb sol tot el dia,vies fins a 7c+ a la paret de dalt i alguns vuitens a la cova de baix, un calcari excelent, i linies més aviat llargues i bones! però...si fa vent millor no acostar-si ja hem pillat dues vegades per culpa de les ventades.

Peu de via a Corones, encantades de tenir sooool!! (se'ns nota a la cara no?)

pileta del Quim a la "Bety Boom"(un 7b preciós), sense samarreta...vols dir que n'hi per tant??

hi ha algun flaix que no pugui cantar el Francesc?!

llums d'ultima hora a la pedra de Corones

parking de Corones, ja més abrigadets, el sol va marxar més ràpid del que desitjàvem

hivern 2010 molt de fred però molt caliu en els peus de via....