Arribada a Portugal

Per entrar a Portugal des de Madrid varem passar per Badajoz, tot bona carretera (gratis evidentment...) Varem entrar a Portugal , per la regió d' Alentejo, i varem decidir para a dormir al poble d' Elvas.

El primer que podem contemplar al arribar al poble, és el fabulòs acueducte i les muralles del castell, la seva vista nocturna és un bon espectacle.

L'endemà al matí varem voltar pels carrers d'aquest agradable poble fortificat.

Queden 200 kms. fins a Lisboa, decidim no fer-los per autopista i anem tranquil·lament per carretera nacional, això també ens permet contemplar millor els llocs per passem.Anem creuant la regió d'Alentejo, una terra de vinyes i alzines sureres. I d'interessants pobles com Evora. Aprofitem l'hora de dinar per fer-hi una parada, rondar pels seus laberíntics carrers i contemplar la seva arquitectura.

I al mateix dia arribarem cap al vespre a Lisboa, després de creuar el pont "25 de abril"anirem a casa la Carol i el Fran, i el Maties! que està a la panxa de la Carol i sortirà d'aquí un parell de mesos. Havíem quedat amb la Carol cap les vuit del vespre, i ups! resulta que a Portugal ¡van amb unahora menys que Catalunya i no ho sabíem, anem una hora per endavant...tindrem temps de fer una volta per Lisboa...però no... es fa de nit i plou...esperarem a la Carol.

creuant el pont per arribar a Lisboa

Enganxada de dits

El divendres dia 4 de març amb la furgo a petar de material, bicis, crash-pad i tot el necessari per voltar amb certa independència comencem la nostra tirada cap a Portugal.

El dissabte el matí ens varem llevar i aquest va ser l'espectale de globus que volaven per damunt nostre

La veritat és que no varem fer gaires quilòmetres perquè dissabte ens vam quedar escalant a Margalef, el motiu és que la nostra ruta per anar a Portugal passa per Madrid i Margalef és a prop de Lleida i Lleida es a prop de Saragossa,que per on es passa per anar a Madrid.


El dissabte el vespre arribem a San Lorenzo del Escorial a on hi viu el Pablo, amb ell i el Juanjo varem compartir moltes històries per Estats Units el 2009 genial tornar-los a veure...fins a quarts de quatre xerrant i xerrant i acabant-nos algunes ampolles d'un vi dolcíssim que fa el company de pis del Pablo...


I bé , al moment de posar-me al sac per anar a dormir sento un cop sec i apareix el Quim agafant-se la mà cridant amb molta pena :"Noo, merdaaa, el primer dia de vacances noooo!!", els dits coberts de sang i la pell...bé no cal donar molts detalls. S'havia enganxat els dits amb el porticó de la porta de la galeria...quin maaal!! Va ser aparatòs però res greu, ara ja està escalant (però això ja vindrà més endavant). Primeres cures, aigua freda, molta molta aigua perquè no parava de sagnar, topionic, embenat, un gelocatil i a dormir. L'endemà varem anar amb el Juanjo i el Pablo a fer un tomb per la Silla, passem per l'Escorial i el Juanjo es mostra alguns dels blocs de la zona, encara que el Quim haguès tingut els dits bé no era dia per escalar, la neu ho havia deixat tot ben xop, però el paisatge estava preciós.

vistes del Escorial des de la Silla

Pablito i el Quim amb els dos dits ferits...i pensar que pels escaladors el dits són gairebé sagrats


passejant per la Silla :

i aquí els dits després de l'enganxada...

i ara bulder!

L’ hivern del 2010 varem passar molt fred, les vies es convertien en un suplici amb els dits gelats i ens vam prometre que si aquest hivern feia la mateixa rasca enterràvem la corda i a fer bloc! Fent boulder el temps de contacte amb la roca és petit (petitíssim) i no tens temps que els dits es glacin, a més a més si vas just@ de força és una bona manera de trobar aquesta “xispa”.

Doncs més o menys hem anat blocant, fins que va aparèixer el famós anticicló i ..hem tornar a lligar-nos a la cord a.

Però hem estat uns quants caps de setmana descobrint alguns sectors de bloc que tothom parla, i “uff!” que bons!, com s’ha de tibar, i ...ens agrada... però crec que mai deixaré la meva corda.

Sort n’hem tingut del Marc, de l’Albert (Kueka), del Pep i la Gara que ens han fet uns guiatges molt complerts per les millors zones de bloc de Catalunya.

Aqui algunes fotos del nostre periple amb el bloc, la veritat és que ni sé els graus ni els noms dels boulders...quan vaig a fer bloc em costa guiar-me pel grau...o puc o no puc, o li dono molts pegues i surt,o li dono molts pegues i no surt....no se...

El Cogul

Sincerament, te bons blocs, però és dels llocs que menys m’atrau, peus de via poc pla, molta pols....potser varem enganxar uns dies que hi havia molta gent i no vaig tenir bones sensacions, però torno a dir que varem fer blocs molt i molt bons!

Sant Joan de Vilatorrada

M’agrada el lloc, la pineda, la roca, els cantos...

SAVASSONA

Situat dins el marc de l'espai natural de Guileries- Savassona Trobarem un altre racò increible, preciòs i amb uns blocs de bona qualitat.

TARGASONE

Boníssim, blocs perfectes en un entorn idíl·lic llàstima del sablasso del túnel del Cadí i la interminable cua que es forma a la tornada ja que és quan baixen la majoria d’esquiadors. Crec que és un lloc de visita obligada. Es pot comprar la ressenya en el càmping.

una de les coses que m'agrada del bloc és que pot ser molt familiar i social!

Audiovisual "Mali, escalada i gent" a Roda de Ter

Hola a tots i a totes !
El proper dissabte dia 26 de febrer l'associació A.C.T.E.R ens ha convidat a projectar l'audiovisual "Mali, escalada i gent" .
Hora i lloc: A les 21:30 a la Sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. C/ Bac de Roda ,1. Roda de Ter.
Si voleu veure un resum del vídeo: Mali, escalada i gent.

Us hi esperem!

MALI, ESCALADA I GENT

Una visita a Mali és impossible que et deixi indiferent.

Un país desèrtic però banyat per el riu Níger, forma part de l’ autèntica Àfrica negra, habitat per una gent amb una cultura, unes tradicions i una identitat que s’ han mantingut intactes al llarg del temps.

Per nosaltres era un viatge d’escalada, i vam escalar i gaudir molt de les increïbles parets de les agulles de Garmi .Vam poder realitzar ascensions molt interessants com l’ Esperó Nord del Kaga Tondo amb 600 m de llargada , vam escalar al Suri Tondo...i moltes més ascensions d’una bellesa i un ambient impressionats.

Però de vegades la roca, les escalades, els metres, la dificultat, queden en segon pla quan et trobes en països com Mali. Estem parlant del segon país més pobre del món , és difícil no passar per alt tot el que han de fer aquesta gent per sobreviure.

Amb aquesta projecció volem mostrar una país i una manera de viure tant diferent a la nostra que ens fa plantejar i relativitzar aspectes importants de la vida.

Quim Roumens

Lali Bofill

Acabant amb Red River Gorge una, mica d'info

Per informació es pot veure el post que vaig fer de la nostra primera visita a Red River el 2009.

Aquest 2010 enlloc de volar a Nova York varem volar a Lexington, els vols són una mica més cars però no hi tantes hores de cotxe. Si no s’ha visitat mai Nova York crec que val la pena aterrar en aquesta ciutat, també ens han dit que Chicago és una bona opció per arribar, està a unes 3 o 4 hores de cotxe fins la zona d’escalada.

Hem estat dues vegades en aquesta zona, creiem que és una gran zona pel que fa escalada esportiva, i te un gran potencial, sembla ser que encara queda molta roca per obrir.

Per nosaltres és un viatge molt recomanable si ho enfoquem en l’escalada esportiva i també molt interessant conèixer un estat com Kentuccky, que encara que té poc encant és la representació més real de l’America “profunda”, un estil de vida molt humil, que comporta viure en cases mòbils, passejar per grans superfícies comercials i freqüentar restaurants de fast food

Eps! si decidiu viatjar a la tardor segurament podreu ce·lebrar la clàssica festa de Hallowen.

aqui van unes imatges captades per la Laia la tarda de Hallowen en el poble de Betty Ville...no tenen desperdici