Deixem la zona de Saint Leger, un lloc al que no descartem tornar-hi, bones vies en un bon entorn i un agradable "apalanque" per la furgo.
La nostra ruta continua direcció Briançon, però abans pararem a fer una mica de turisme per la Provença. Sota recomanació de la guia que portem, "Lo mejor de Francia," de la Lonely Planet (bé sempre he dit que el significat de "lo mejor" és molt relatiu no m'agrada les afirmacions tipus "aquesta és al millor via o zona o ...del món! se'm fa poc creïble ) però malgrat un títol tan contundent la guia ens va a anar bastant bé.
Fontaine de Vaucluse: Una font natural que subministra gran part de l'aigua a la Provença tot la pluja que cau es recull en una area de 1200 km i es forma el riu Sorgue. Val la pena fer una escapada a aquest racó (evidentment és turístic) però força tranquil, els colors de les aigües són molt d'un "esmeralda" transparent molt espectacular. L'accés a la font des del poble és una agradable passejada arran de riu.
els colors de l'aigua eren un espectacle cromàtic de tons verds i blaus:
la font o naixement del "Sorgue" després de pluja es veu que és un espectacle aquàtic,tot i així ja és ben exòtic
això és un zoom d'una presa artificial que vam veure enganxada a sobre la paret de la surgència, quin afany de fer-ho tot escalable que tenen els francesos...
Següent parada a l'abadia de Notre Dame de Sénanque, una construcció impressionant que encara està habitada per Monjos i el que li dóna el toc de gràcia és el seu emplaçament enmig d'uns interminables camps de lavanda. Nosaltres no vam tenir la oportunitat de veure-ho florit que és quan més bonic està.
Continuem fins el poble de Gordes a on s'hi troba la Village des Boies un curiós racó carregat d'història . Una vila de cabanes construïdes amb làmines de pedra calcària, tot molt senzill i molt auster, però ben conservat com a testimoni de l'antic estil de vida a la provença. La visita no és molt llarga i l'entrada val 6€. Vam estar de sort per qué hi vam anar a quarts d'una del migdia, l'hora de dinar francesa i pràcticament, vam tenir el poble per nosaltres sols, a partir de les dues, el parking (que és de dimensions molt reduïdes) es va posar a "petar" de cotxes.
una panoràmica del poble de Gordes
algunes fotos de la vila :
Per acabar el nostres tour turístic (que a vegades et deixa tan rebentat com un dia d'escalada) vam voltar per Sant Saturnin les Apt, és un petit poble que ni surt a la guia però en el mapa de carreteres li marca estrelles, té cert encant i és molt tranquil per rondar pels seus carrerons, contemplar els espectaculars molins de vent i pujar fins les runes de castell. Llàstima que vam haver de fugir per potes, en questió de minuts va caure una tromba d'aigua d'aquelles que no pots còrrer de portal a portal.
l'aigua es va acostant
Un altre lloc que es mereix una visita és Rousillon, aquesta vegada no hi vam anar per què ja ho vam visitar en un dels nostres primers viatges a França. Però recordo uns paisatges amb roques i sorra uns colors ocres i daurats molt intensos i un poble construït amb aquesta terra i per tant amb aquest colors. Ja moooolts anys però en tinc un bon record.
Aquesta va ser la nostra jornada turística, tots els llocs visitats ens van deixar un bon gust de boca, tot i ser llocs populars i visitats ho vam trobar bastant tranquil i són racons que mereixen ser coneguts. Si s'està per Saint Leger escalant es pot aprofitar un dia de repòs per visitar algun d'aquests indrets, inclús es pot combinar amb alguns dies d'escalada a Venasque (poble molt pintoresc i una petita zona d'escalada interessant per uns dies).
primeres "paelles"
aigua i més aigua però jo NO PARARÉ!
ja veig el cim! però no ens emocionem que encara queda un bon troç
pim pam pim pam
ara sí que ja ho tenim!!
últim kilòmetre?!
ciclo-alpinisme: pedalar amb neu
hipòxia, febre del cim??
