L'Etna, una aventura amb regust de lava.

Quan vaig  arribar al coll del Refugi del Filòsof, sentia al Quim que deia: Manjare, manjare!! mentre els components de l'equip de rescat ens feia pujar al seu jeep per portar-nos avall.

Així és com va acabar el nostre intent acostar-nos o pujar el cràter de l'Etna, tornant a tota pastilla amb un jeep lluny del  d'aquest bellísim volcà perquè no ens caigues un bloc de lava al cap. No vam fer el cim, però va ser un gran dia , divertit i diferent.

Tot va anar així:

Una de les nostres fites del viatge era pujar al volcà Etna , o ascendir el màxim pugeussim en aquesta muntanya de foc.

Cal dir que és un indret molt turístic, i tot està preparadíssim per que tothom arribi ben amunt.

Per situar-nos una mica, l'Etna de 3343m. és el volcà actiu més alt d' Europa i es troba a la costa est de Sicília.

Quant a l'ascensió al cràter,  tècnicament no te complicació, caminar i prou, tot depèn de l'estat d'ànim del volcà, de si està en una erupció o no .

La logística d'accés (parlo en "plan" turístic ) és un funicular que surt del Refugi de Sapienza (zona de pàrquing," xiringuitos" etc.) que es planta a 2500 m a on hi trobarem la típica estació amb restaurant, lloguer de material, souvenirs i una bona col·lecció d' impressionants fotos de l'activitat volcànica de la zona.

Des d'aquest punt en una mena de busos 4x4 fan arribar al refugi Torre del Filòsof (que del refu no en queda res) a la cota 2.900, de d' on es poden tenir unes grandioses vistes de l'Etna i la seva activitat. I, depenent de l'activitat del volcà es podrà pujar o no cap als cràters somitals.

Nosaltres vam optar per la opció caminant, vam sortir del Sapienza, aquest tram no te gaire atractiu perquè es camina per sota les torres del funicular. Però és curiòs, recorre una forta pendent sobre pedra negra  volcànica i  polsegosa

comencem a caminar, llàstima de les "torretes"...

Des de l'estació del funivia vam continuar caminant, en un entorn volcànic i “gàlactic” trepitjant lava i creuant clapes de neu. Tot això acompanyant per uns impressionant espetecs, fumaroles i llançament de lava rogent. Un espectacle vaja. A nosaltres ens va semblar que un volcà era normal que estigués fent tot el que feia l'Etna. Teníem clar que no faríem el cim però ens volíem acostar el més amunt possible per estar una estona contemplant aquella meravella.

un dels pocs trams varem  seguir  la pista excavada en el gel pels busos

fortor de gassos

Però va ser justa arribar al coll del Refugi Torre del Filòsof,que ja ens esperava quatre components de l'equip de rescat o de muntanya en un jeep i amb molta pressa ens porta van cap a l'interior del vehicle, estaven accelaradíssims, no paraven de repetir que si el vent canviava ens podien caure lava, foc, i pedres!! I aquí va ser quan el Quim els hi deia que un moment, que es volia menjar l'entrapà tot mirant l'Etna, però res res res, els col·legues anaven més encesos que el volcà i no ens van donar ni un segon de relax. Avall gas a “fondo” fins a l'estació superior del funivia.

Doncs resulta que l'Etna estava en  una erupció que feia molts anys  que no es veia, i nosaltres ni idea. De fet ja vam flipar amb els fortíssims espetecs que sentíem des del cotxe durant la nit,però ens va semblar que era un fet normal. També haig de dir que no vam trobar ni un cartell indicador sobre l'estat del volcà i fins el punt a on era permés arribar, cosa que vaig dir als de rescat (que tot i que eren molt trempats i es van preocupar per nosaltres )  em van respondre que havíem matinat massa, que potser havia d'haver pujat amb el funivia. Ups!! 

 L'endemà de tot això, però, la muntanya estava ben tranquil·la, ni un soroll, ni una mica de fum, aquesta devia ser la situació normal.

El que si ens va cridar l'atenció quan vam baixar cap al pobles del voltatn era la gent escombrant  estores de lava que s'havien format en les carreteres, carrers i teulades....és ben cert els que ens deien els rescatadors, devia ser una forta erupció!!

el Quim ressignat...que hi farem no?!

I després d'aquesta tallada de rotllo vam quedar-nos caminant pel peus del Etna. Em falten paraules per descriure el paisatge que vam trepitjar, obscur, volcànic, lunar. Vam enfilar-nos per algun crater i baixar per tarteres de lava. Quin dia!  Ens va impressionar tot, l'activitat, l'entorn, els paisatges....i tal  com ja vaig dir en altres posts tots el racons de Sicília ens va enamorar.

ja ens han deixar i ara que fem?!

caminem pe aquí , això és guapissím!!

cràter Silvestri, una mica concorregut

estirant als peus de l'Etna que més podem demanar!?

final del dia ha hem trobat el nostre raconet per relaxar-nos

A nivell pràctic i informatiu, vam atacar per la vessant sud, sortir a les 6 de Sapienza   a on vam fer nit a la furgo en una hora i mitja (més o menys) ens vam plantar a l'estació superior del Funivia. I en un parell d'hores (fent fotos i parant) vam arribar al punt de Refugi del Filòsof a 2.900. I en 5' ens van retornar 2500!!

MÉS INDRETS A VISITAR : AGRIGENTO ,SEGESTA, CALTA GIRONE

Ara que miro enrere, veig que vam estar gairebé 3 setmanes a la zona de San Vito! I és que el lloc ens va molar, i això és és el que fem si un lloc ens agrada i ens hi sentim bé allà ens quedem....sempre sobre la marxa...Ens va agradar l'escalada, i ens hem deixat vies llargues per fer i sector d'esportiva per visitar. Ensva agradar el paisatge, el mar i amb la furgo hem dormit a racons de somni i que ni el millor hotels ens podria oferir. Recomanen molt aquest racó de mon, senzill encara bastant verge i amb una gent local excepcional.

Marxem i ara toca treure la guia turística. Sicília és una illa amb molta història , s'hi han barrejat cultures i civilitzacions al llarg dels segles, això li ha donat una gran riquesa i varietat arquitectònica; ruïnes, catedrals, pobles medievals...Tots els dies que no vam escalar vam estar visitant racons de la illa i , tot el que vam veure ens va semblar d' una al·lucinant barreja de espectacularitat, bellesa i senzillesa.

els dies de ruta aprofitàvem per comprar verdures als pagesos que posaven la paradeta a peu de carretera.  Deliciós! tan les verdures com l'estona que passàvem amb el pagès ; que si d'on erem que ens explicaven com cuinaven ...!! Aquell dia vam comprar 25 carxofes!

Segesta unes de les ruïnes més fascinants de la illa, situada entre turons i muntanyes, un teatre encara en ús i un temple dòric ens va semblar una títanica construcció, tot plegat testimoni de molts segles d'història .

i que bé que estem...

Agrigento : Vall dels temples, racó de temples grecs amb 2500 anys d'antiguitat. Una miraculosa conservació i unes panoràmiques de les ruïnes amb el mar de fons en fan una visita inexcusable.

                Recorrent la vall i els seus temples; típiques  foto de turistes...però  xules no?!

Caltagirone: Ciutat barroca de la vall de Noto, coneguda per la seva ceràmica. El punt més famós és la seva la “Scala di Santa Maria del Monte” de 142 graons recoberts de mosaic que pugen a l'antiga. catedral de la ciutat.

entrada al poble, tots tenen   un aire d'abandó de deixades,  però els hi dóna cert encant...no sé si els sicilians deuen pensar el mateix o preferirien menys encant i tot més ben preservat....

els artístics graons que pugen a la catedral 

Escalant algunes parets llargues de San Vito.

El Monte Mònaco és un  cim rocós  que s'aixeca per sobre el poble de San Vito i el mar Mediterrani. La seva cara nord cau en picat fins casi al mar, tot això li dóna un ambient poc habitual en l'escalada  i hi vam trobar  vies bones, bones!

La primera via llarga que vam escollir va ser la “Parole al vento” al Pizzo Monaco  a la paret Nord. Una ruta de no gaire llarga( uns 150m)  que no passa de 6b, per un dia de semi-repòs,. I va ser una elecció més que encertada. És una línia magnífica entre diedres i desploms de calcari groc, amb roca de gran qualitat, equipada amb parabolts i amb unes magnífiques vistes. La baixada és ràpels aeris per la mateixa ruta ,(imprescindible 2 cordes) molt evident. En general és una via molt còmode i poc complicada . Molt i molt recomanable. Horari vam estar unes  2 o 3 hores i de material només cintes. Per acabar la jornada vam fer una relaxant tomb per la tonara  (antic i  edifici abandonat que s'havia dedicat a la pesca de la tonyina) que havíem tingut a l' esquena durant tot l'ascensió.

com es pot veure l'aprox era basant curta i evident...guai!

alguns moments de la via;

impressionant el paissatge

rapelant i ens pocs minuts una birreta a la furgo!

una passejada relaxant per acabar el dia:

En el mateix pic però a ara a la paret “ “ vam escalar la via “ Orient Exprés “. Una altra gran línia també de caire esportiu, tota equipada i amb predomini de llargs de 6c.  Bons 6cs de placa vertical  amb diminutes regletes  tallants i punxats, tirades precioses però tanta placa et deixava els peus destrossat i la pell d'un rosat bastant dolorós  Excel·lent ruta molt recomanable. Aquell dia no vam tenir temps d'anar a passejar Va ser una jornada ben complerta, acabant coronant el cim que ens va oferir unes grandioses vistes.

La baixada va ser una mica més llarga del que esperàvem. No ens vam aclarir amb la descripció de la guia, vam baixar per la vessant est,que és el més evident, resseguint una suau pendent  pel llom de la muntanya sota l'atenta mirada d'alguna vaca.

Pel que fa al  horari crec que unes 5 o 6 hores i de material cintes exprés.

el cim:

les vistes:

i avall!:

fi , tanquem la paradeta