Ara
que miro enrere, veig que vam estar gairebé 3 setmanes a la zona de
San Vito! I és que el lloc ens va molar, i això és és el que fem
si un lloc ens agrada i ens hi sentim bé allà ens quedem....sempre
sobre la marxa...Ens va agradar l'escalada, i ens hem deixat vies
llargues per fer i sector d'esportiva per visitar. Ensva agradar el
paisatge, el mar i amb la furgo hem dormit a racons de somni i que
ni el millor hotels ens podria oferir. Recomanen molt aquest racó de
mon, senzill encara bastant verge i amb una gent local excepcional.
Marxem
i ara toca treure la guia turística. Sicília és una illa amb
molta història , s'hi han barrejat cultures i civilitzacions al
llarg dels segles, això li ha donat una gran riquesa i varietat
arquitectònica; ruïnes, catedrals, pobles medievals...Tots els dies
que no vam escalar vam estar visitant racons de la illa i , tot el
que vam veure ens va semblar d' una al·lucinant barreja de
espectacularitat, bellesa i senzillesa.
els dies de ruta aprofitàvem per comprar verdures als pagesos que posaven la paradeta a peu de carretera. Deliciós! tan les verdures com l'estona que passàvem amb el pagès ; que si d'on erem que ens explicaven com cuinaven ...!! Aquell dia vam comprar 25 carxofes!
Segesta
unes de les ruïnes més fascinants de la illa, situada entre turons
i muntanyes, un teatre encara en ús i un temple dòric ens va
semblar una títanica construcció, tot plegat testimoni de molts
segles d'història .
i que bé que estem...
Agrigento
: Vall dels temples, racó de temples grecs amb 2500 anys
d'antiguitat. Una miraculosa conservació i unes panoràmiques de les
ruïnes amb el mar de fons en fan una visita inexcusable.
Recorrent la vall i els seus temples; típiques foto de turistes...però xules no?!
Caltagirone:
Ciutat barroca de la vall de
Noto, coneguda per la seva ceràmica. El punt més famós és la seva
la “Scala di Santa Maria del Monte” de 142 graons recoberts de
mosaic que pugen a l'antiga. catedral de la ciutat.
entrada al poble, tots tenen un aire d'abandó de deixades, però els hi dóna cert encant...no sé si els sicilians deuen pensar el mateix o preferirien menys encant i tot més ben preservat....
els artístics graons que pugen a la catedral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada