Escalant pel món

21/8/14

Bavella , agulles i vies per tot arreu

Vam arribar a Bavella amb un parell de vies al cap, i sense adonar-nos ens hi vam estar dues setmanes. I és que és un petit paradís, al acabar una via sempre descobríem alguna altra agulla per enfilar-nos-hi .

I aquí algunes vies més:

ORGUÍ DÍ SAN PETRU “ Mal'cuncílíu” 170m 6b+max 6a+ obl.

Una ruta una mica especial, a nosaltres ens va agradar molt , fissura ampla, xemeneia..però té alguna secció de roca una mica “cutre”, lamines dubtoses i febles. Peculiar , per amants d'encastaments amples .

En tota la via hi ha dos claus per tant fa falta un bon assortit de friends , sobretot grans fins al nº 5!

Horari unes 3h 30. L'aproximació és evident i el descens es fa amb un rapel per la cara sud, i caminant es voreja l'agulla fins retornar al camí de pujada.

just abans de sortir ...

la via ressegueix aquest evident diedre-fissura

a escalar!:

TEGHIE LISCE “Aqua in boca “ 300m (7a max 6b obl.)

Gran línia però crec que el nom de la via ens va condicionar la jornada. Vam acabar amb aigua i no “in boca” sinó amb una tempesta que ens va deixar calats fins als ossos. Vam tenir temps d'arribar al seisè llarg, a on acaben les fissures i poder rapelar.

Fins on vam arribar ens va semblar brutal, variada, placa, fissura , xemeneia i molt bona roca. Està totalment equipada, sobretot la placa de 7a.

la placa de 7a uf uf!!

els encastaments:

comencen a caure 4 gotes...avall!

ben xops!!

pertinent paradeta després de la remullada

PUNTA ROSSA “Celebrations du lizard + Esperanza”

Aquí vam fer una combinació de dues vies, vam començar a fer la primera part de l'agulla per “Celebrations du Lizard” , a on predominen els llargs de placa i tafonis, i una espectacular i “finíssima” travessia amb alguns passets d'adherència una mica delicats. L'enllacem amb la via “Esperanza” que comença amb unes tirades de placa més regletosa que ens porten als llargs estel·lars uns desploms amb molt d'ambient i sensació de pati. Una combinació de vies recomanable curiosa i especial.

Pel que fa horaris crec que vam fer unes 6 0 7 hores , material està equipada. I el descens, per baixar d'Esperaza cal fer uns rapels molt curiosos, un passa per un forat de tafonis d'un dels llargs i l'altre és molt aeri. Tot plegat una activitat molt entretinguda!

primeres tirades de la "Celebrations du lizard":

el flanqueig, molt estètic

ara a caminar una mica fins l'altra paret, i cap a l' "Esperanza"

festival de tafonis

llarg "raro,raro" . Pel forat de darrere és per on haurem de passar quan rapelem!

rapel ven volat i lumbars destroçades!!

PUNTA CHJAPPONU ”Linia d'Ombra” (220m 6b+ max 6a+ obl.)

Una via agradable i poc complicada per un dia tranquil, totalment equipada , transcorre per roca força bona, plaques, tafoni. Tot és bastant evident. L'aproximació no és gaire llarga i es troba bé. I el descens , es baixa per rapels també molt evidents. Una ascensió molt recomanable.

bon muret

quina pau!

PUNTA DI L'UCELLO i PUNTA DI L'ARIETU

Aquestes són una parell d'agulles que s'aixequen majestuoses sobre el coll de Bavella, fa anys ens hi vam voler enfilar per la ruta més classica que és l'aresta de Zonza però una inesperada pedregada ens va fer rapelar sense fer cim. Per fer les vies vam haver d'anar a buscar la informació en les piades i antigues ressenyes que hi ha a l 'alberg.

Alberg del Coll de Bavella.

Arribar a peu de paret només cal remuntar pel GR 20 i al acostar-nos a la paret un caminet fitat ens hi portarà. Anàvem sense un objectiu clar. Ens vam mirar la PQF una placa de granit, però amb el sol que queia, només de veure les plaques ja ens feien mal els peus i finalment ens vam decidir per la via Masino. Una via de caire més clàssic que s'enfila per una fissura que ressegueix la paret de dalt baix. Hi trobarem alguns spits, alguns pitons i es pot protegir fàcilment. Via de dificultat moderada i molt recomanable ,amb uns paisatges increïbles.

arribant a la paret el sol ja apreta!

anem fent ...

quin dia i quines vistes!

Vam rapelar cap al coll que forma amb la PUNTA DI L'ARIETU que també la va escalar . Hi ho vam fer per una via que encara que no tenim gaire clar quina és .Vam estar molta estona intentant que la realitat coincidís amb la ressenya i al final, per la cara que mira a l'Ucellu vam veure una ´línia de parabolts que semblava interessant i escalable allà ens vam posar. I vam trobar una via molt curiosa, la roca no era perfecte però les grans formacions de tafoni i una mica de desplom li donava molt d' ambient. Vam fer 3 llargs i en tres rapel ens plantem a terra.

ei! que la via va per aquí me'n vaig amunt!

flipant amb els tafonis

Ens va sortir una bona jornada, amb unes panoràmiques espectaculars. De material portàvem un joc d'aliens, cams del 0,5 al 2. Pel que fa a hores, doncs vam sortir a les 8 de la furgo i vam tornar a les 16:00. Bona hora per apalancar-nos al pàrquing i contemplar el bullit i la gent que passa pel coll, ens encanta observar i Bavella és un lloc molt transitat sobretot per gent que camina i fa el clàssic GR 20 , per turistes que venen a passejar, escaladors....

I aquestes han estat les nostres escalades per Bavella, al final hi vam fer un bon "estage" I és que és un paradís d'agulles torres , tafonis i granit. Si esteu per Còrsega no us ho podeu perdre.

12/8/14

BAVELLA

Aquest laberint d'agulles és gairebé una vista obligada si trepitgem la illa de Còrsega. I no només com a escaladors, sinó ni que sigui per contemplar i deambular en aquest particular paisatge.

Com a fidels seguidors del llibre del Petit i la Bodet teníem al cap la via “Jeff “ a punta U Corbu , a banda d'aquesta vam poder escalar algunes rutes que ens van semblar impressionants. La meteo va ser molt benèvola, fet que ens va deixar fer una llarga estada i escalar molt, moltíssim!

I aquí deixo algunes ratlles sobre algunes d'aquestes vies.

PUNTA U CORBU “Jeff” (400m 7a+ max -6b+ obl)

Aquesta ruta era la gran il·lusió del Quim, tenia clar que s'havia de fer, i com que és del Petit havia de ser bona!! Evidentment , és una línia molt ben trobada i magnífica, oberta pels germans Petit. Una joia!

Una ascensió a través de compactes plaques de granit, amb una travessia espatarrant i un llarg desplomat sobre tafonis gegants que et deixa sense alè. Un “must”.

Material amb cintes expres ja passes, poca cosa es pot posar en tanta placa. Però sempre portem uns aliens , els del per si de cas...

PUNTA LUNARDA “Nirvana” 250m (7a max, 6b oblg)

Un monòlit que crida l'atenció, destaca per sobre de les altres amb uns colors rosats que li donen personalitat pròpia.

Si la “Jeff “feia perdre el cap al Quim, “Nirvana” era la meva. Tot fissura ampla, offwidht i xemeneia. Tal com diu la ressenya al més pur estil Yosemitic.

L'arribada al cim és un gran regal, una grandiosa visió a 360º agulles per una banda i el mar a l'altra.

Material utilitzat: Camalots del 0,25 al 5 (repetint 3,3.5, 4), la via té algun parabolt .

Una visita obliga pels qui els agradi aquest tipus d'escalada.

Solenzara, preparant material el dia abans de fer la via

és ben normal que al veure això ens vinguin ganes de pujar-hi no?

festival fissura:

cim!

PUNTA U PERU “U Hadda + Omerta” 200m ( 6b+max, 6a+ obl.)

Una agradable i clàssica combinació. Molt recomanable, i en un ambient molt curiós. Tot molt còmode, La via no és gaire complicada, però potser si que recorre alguns dels mur més espectaculars de Bavella. Visita obligada.

Material utilitzat : cintes exprés.

tot plegat molt curiós;

les vistes

aquell dia vam tenir temps de baixar a Solenzara i acabar amb una tarda de platja

I fins aquí algunes ascensions per Bavella, en el proper post les que falten.

I pel que fa a questions pràctiques. De ressenya portàvem el llibre “Grades voies de Corse”

de Bertran Maurin i Thierry Souchard. Més informació es pot trobar en : Auberge du col du bavella on hi ha un llibre de piades i ...allà vam trobar la piada que vam fer el 2001 en la nostra primera vista a la illa, quina gràcia no?!

"piada" del 2001!

Pel que fa dormir amb la furgo en el coll hi ha un pàrquing de pagament i s'hi pot pernoctar.

Tot i així no està prohibit aparcar i dormir a a fora. La majoria de les vegades si era possible. dormíem en el pàrquing de la via que volíem fer.

Es pot trobar aigua en el pàrquing de pagament. A l'entrada hi havia una aixeta.

El coll de Bavella i la zona queda una mica apartada de tot. Com a pobles més propers hi ha Zonza cap a l'interior o Solenzara a la costa.

Zonza amb les agulles al fons

el coll , les agulles i la verge (la del darrere!)

1/8/14

Regió de Portu, tranquil·litat i bones escalades

Vam arribar al poble de Portu un capvespre i , vam quedar emocionats amb la posta de sol que des d' allà es contemplava. Tot i que és un raconet bastant turístic (perquè s'ho val), s'hi respeva molta calma i s'hi estava tranquil.

Estàvem a la regió de Portu, a les Les Calanques de Piana, que són unes formacions geològiques a la costa oest de Còrsega, roques de granit rosat i tafonis arran de mar. Un racó preciós i curiós.

A banda de que fos tot tan bonic, hi teníem un parell de vies ullades.

magnífic

I CASCIONE “Enterre mon coeur” (440m, 7a+ max 6b+obl)

Aquesta escalada es va quedar en un intent, “mea culpa”. Vam arribar fins la meitat a on hi ha una vira gran i d'allà vam baixar caminant El dia abans ja no em trobava fina, malestar i panxa rara. I el dia de la via els 6cs de baix em semblaven un infern, no tenia força als braços i semblava que la motxilla em tires cap a terra . Anava arrossegada , i en arribar a la repissa el Quim (tan pràctic com sempre i veient com anva ) diu “per aquí sortirem, hi ha caques de cabra, si passen les cabres passem i nosaltres” i si! Fent una mica la cabreta vam retrobar el camí de pujada i avall!

La paret és un bon mur taronja, Els llargs que vam fer eren exigents, alguns macos i alguns no tant (una mica de liquen...), desplom, roca bona, “romos” i “cantos plans”. Parcialemt equipada. El racó a on està és magnific, la part de via que vam fer ens va semblar correcte, però tampoc flipant,

L'endemà calma a Capo Rosso un indret catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Una punta de roca granítica que emergeix mar amb la seva corresponent torre genovesa. Una agradable sender a través dels maquis ens porta ben bé fins la punta. Ens va semblar una curiosa i interessant excursió.

paisatge de contrastos

la torre genovesa

des de dalt la torre:

una bona manera de passar el dia

I ja recuperada, anem cap a Capu d'Ortu “Le fi de l'epée” (450m 6bmax)

Capu d'ortu és un cim que corona la costa de la regió de Porto, la seva figura barrejada amb les vistes del mar en fan una estampa preciosa.

La via ens va semblar bona, i la vam escollir perquè l'accés és fa per la banda oest, i el retorn és pel camí normal que accedeix al cim. Per tan es fa com una volta complerta i ben panoràmica. Ens havien recomanat el cim per les gran vistes de la costa , però no vam tenir gens de fortuna i al arriba a dalt va aparèixer una emprenyadora boira que no ens va deixar contemplar res, I mira que vam estar una bona a dalt esperant a si s'obria....però res de res.

La via és bonica i poc complicada. Té dos llargs molt bons a la part baixa un de tafonis i un que es una fissura molt agradable. La resta és anar fent.

L'aproximació és prou bona, quan vam arribar a la paret per trobar el peu de via vam estar una estoneta fent el senglar però bé això ja forma parts de les escalades corses.s

Horari 4h i material , uns aliens verd, groc i cams del 0,74 al 2.

La baixada, molt agradable pel camí normal que puja al cim.

Tot plegat és molt recomanable , la via , l'entorn i suposem que les vistes!!