Estàvem a la regió de
Portu, a les Les Calanques de Piana, que són unes formacions
geològiques a la costa oest de Còrsega, roques de granit rosat i
tafonis arran de mar. Un racó preciós i curiós.
A banda de que fos tot tan
bonic, hi teníem un parell de vies ullades.
magnífic
I CASCIONE “Enterre
mon coeur” (440m, 7a+ max 6b+obl)
Aquesta escalada es va
quedar en un intent, “mea culpa”. Vam arribar fins la meitat a
on hi ha una vira gran i d'allà vam baixar caminant El dia abans ja
no em trobava fina, malestar i panxa rara. I el dia de la via els
6cs de baix em semblaven un infern, no tenia força als braços i
semblava que la motxilla em tires cap a terra . Anava arrossegada ,
i en arribar a la repissa el Quim (tan pràctic com sempre i veient
com anva ) diu “per aquí sortirem, hi ha caques de cabra, si
passen les cabres passem i nosaltres” i si! Fent una mica la
cabreta vam retrobar el camí de pujada i avall!
La paret és un bon mur
taronja, Els llargs que vam fer eren exigents, alguns macos i alguns
no tant (una mica de liquen...), desplom, roca bona, “romos” i
“cantos plans”. Parcialemt equipada. El racó a on està és
magnific, la part de via que vam fer ens va semblar correcte, però
tampoc flipant,
L'endemà calma a Capo
Rosso un indret catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Una punta
de roca granítica que emergeix mar amb la seva corresponent torre
genovesa. Una agradable sender a través dels maquis ens porta ben bé
fins la punta. Ens va semblar una curiosa i interessant excursió.
paisatge de contrastos
la torre genovesa
des de dalt la torre:
una bona manera de passar el dia
I ja recuperada, anem
cap a Capu d'Ortu “Le fi de l'epée” (450m 6bmax)
Capu d'ortu és un
cim que corona la costa de la regió de Porto, la seva figura
barrejada amb les vistes del mar en fan una estampa preciosa.
La via ens va semblar
bona, i la vam escollir perquè l'accés és fa per la banda oest,
i el retorn és pel camí normal que accedeix al cim. Per tan es fa
com una volta complerta i ben panoràmica. Ens havien recomanat el
cim per les gran vistes de la costa , però no vam tenir gens de
fortuna i al arriba a dalt va aparèixer una emprenyadora boira que
no ens va deixar contemplar res, I mira que vam estar una bona a
dalt esperant a si s'obria....però res de res.
La via és bonica i
poc complicada. Té dos llargs molt bons a la part baixa un de
tafonis i un que es una fissura molt agradable. La resta és anar
fent.
L'aproximació és prou
bona, quan vam arribar a la paret per trobar el peu de via vam estar
una estoneta fent el senglar però bé això ja forma parts de les
escalades corses.s
Horari 4h i material , uns aliens verd, groc i cams del 0,74 al 2.
La baixada, molt
agradable pel camí normal que puja al cim.
Tot plegat és molt
recomanable , la via , l'entorn i suposem que les vistes!!
ara a buscar el peu de via...
aquí!!
primers llargs..bo , bo!!
la fissura, fabulosa!!
arribant al cim i la boira ja comença a treure el nas
esperarem una mica... paciència
ara sembla que s'obre!...però no ...no podrem veure gran cosa
i per acabar el dia des de carretera:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada