Del
Peloponès ens plantem a Atenes per agafar el ferri que ens durà a
Creta.
De
camí parem al Canal De Corint. Aquesta obra d'enginyeria
amb uns quants segles d'història és una via d'aigua que uneix el
Golf de Corint amb el Mar Egeu i separa la península del Peloponès
amb la resta de Grècia.
En arribar a PIREO, el port d'Atenes comprem el bitllet cap a Creta, ho fem amb la companyia Minoa Lines, ja que al fer altres trajectes amb ella (en el nostre cas va ser el viatge Ancona-Patras) tindríem un 30 % de descompte. El ferri sortia a les 21:00 i arribava a Heraklion (captial de Creta ) a les 6 del matí.
a punt d'embarcar
Era
a principis de març quan trepitjàvem la illa, i suposem , que al ser encara temporada
baixa, se'ns presentava una mica deixada i com abandonada, a més
a més la pluja que continuava dia si dia no, no ens va permetre
veure una illa molt acolorida . Però malgrat les condicions, ens va semblar una illa amb molt d'encant i amb molts racons per veure , té una mica de tot.
Una curiosa i variada arquitectura pels pobles d' Heraklion
(capital) ,Chania o Rethymnon, i també, una altra vessant del seu patrimoni
arquitectònic que són els monestirs i construccions religioses ubicats en
paratges inaudits. També és un indret amb unes grans espais
naturals, muntanyes,platges , engorjats. Una illa petita però
complerta, vaja
Moure´s per Creta amb furgo és ben fàcil i, la vam recórrer sense cap problema. El tema dormir no és gens complicat, sempre trobàvem algun raconet discret per fer una o més d'una nit. I sinó, quan escalàvem solíem fer nit en algun racó a prop dels sectors. Pel que fa aconseguir aigua, havíem llegit que era difícil de trobar fonts i realment no va ser així en la majoria de pobles hi havia alguna font a on omplíem el dipòsit
Moure´s per Creta amb furgo és ben fàcil i, la vam recórrer sense cap problema. El tema dormir no és gens complicat, sempre trobàvem algun raconet discret per fer una o més d'una nit. I sinó, quan escalàvem solíem fer nit en algun racó a prop dels sectors. Pel que fa aconseguir aigua, havíem llegit que era difícil de trobar fonts i realment no va ser així en la majoria de pobles hi havia alguna font a on omplíem el dipòsit
Quant a l'escalada creiem que és un destí poc fanàtic però té
alguns sectors que estan bastant bé, i si es combina l'escalada amb una visita a la illa és una escapada interessant. La info la vam treure d'aquí:
El
primer sector visitat va ser : VOULISMENO ALONI a pocs quilòmetres a
l'oest d' Heraklio. Es tracta d'una formació curiosa, una mena de
forat circular enfonsat que forma un circ amb parets i vies. Vam
haver d'anar a la banda esquerra anomenada “Lower Sector”que
era l'assolellada i les vies estaven seques. En aquesta vessant hi
trobem rutes entre 6è i 8è grau en una calcari taronjós amb
escalada en forats i placa desplomada. Vam fer algunes vies entre
força interessants, una de les clàssiques és la Oxicitona un bon
8a que el Quim va resoldre en dos pegues molt fanàtics!
banda esquerra del forat
L'alta
banda “Upper Sector” era més ombrívol. En aquesta vesant
predomina les línies en “xorrera” que semblaven interessants
però estaven ben xopes. Quan vam finalitzar el viatge a Creta vam
tornar-hi i vam poder escalar-hi ja algunes de les vies s'havien
eixugat. I no ens va decebre, vam fer algunes vies de xorrera ben
xules! Però,al ser uns murs poc visitat la roca punxa molt i la pell
no ens aguantava gaires pegues, quin mal!
Total,
que VOULISMENO ALONI prou bo, amb línies fanàtiques i amb varietats
de graus i un racó petit però curiós i recomanable
I
després d'aquests dies d'escalada van arribar un dies amb pluja i
més pluja , amb el que vam aprofitar per voltar pe la illa, però
sobre el que fer o visitar a Creta ja en farem una altra entrada.
Continuem
amb més sectors, ara cap a TERSANAS CAVE. Una gran cova , una mena
de balcó arran de mar. Un racó preciós, remot , solitari i
espectacular però tot el que tenia de bonic aquell indret, li
mancava en la qualitat de les vies. La cova regalimava d'estalactites
però molt fràgils i malgrat que era impressionant, les línies no
ens van semblar gens atractives. Però ja que havíem baixat fins
allà i a més a més es va posar a ploure vam fer una parell de
vies.
pàrquing per la cova, ens va fer gràcia trobar la barqueta desprès d'haver fet uns quants qms. per pista
just començar a caminar i comença a ploure
com ja he dit el paisatge era flipant
Veient aquestes fotos sembla un sector potent, però no! la roca era ben dolenta!!
el Quim moments després de sortir disparat amb una enorme "xorrera" a la mà..es va fotre un bon "susto"!
repeteixo la bòveda era impressionat ...les vies ...no tant..
Per
acabar vam anar al sector més popular de la Illa, AGIOFARANGO. Una
zona al sud de la illa que reuneix un bon numero de sectors i vies en
un engorgat molt místic. El seu nom ja en ho diu ja que significa la
vall dels Sants.
És potser la zona més gran de la illa. Les
vies es troben situades en sectors a banda i banda de la gorja. S'hi
accedeix per una pista que et porta fins l'entrada del barranc,
nosaltres no vam poder arribar-hi ja que el riu havia crescut tant
per les pluges que creuar-lo en cotxe era impossible, doncs res a
caminar una mica més!
Pel
que fa als sectors , vam escalar als clàssics que són ZELITAS, A
MUERTE (gran nom...), HEZBOLLAH I LAS BOULAS. Escalada en “xorreres”,
desplom i forat.. Això sí, vam estar molt limitat a provar vies que
no regalimessin. ..que n'hi havia unes quantes.
l'engorjat
en teoria per aquí es passaria en cotxe
bucòlica aproximació
aquí no s'aprecia gaire, però les cabres cretes son maquíssimes! tenen un pel llarg i suau...
els sectors;
I ja per acabar com a impressió que ens vam endur Creta ens va semblar un destí interessant si es combina l'escalada amb visitar la illa. I sobretot creiem que a la tardor tot deu estar més sec, perquè nosaltres vam pillar molta molta pluja!
