Fa un parell d'anys ja vam visitar aquestes torres i vam escalar a la Castelton per la via Kor-Ingalls, un diedre evident que passa enmig de la cara sud, molt bona i accessible.
Aquest any ens agradaria enfilar-nos per les altres dues torres.
entrant cap a Castle Valley a última hora de la tarda
Passem nit en el mateix pàrquing que a la vegada s'hi permet acampar. S'ha de respectar i cuidar el lloc perquè és propietat privada i mai se sap el que pot passar...
D'aquí mateix surt el camí cap a les torres, es pot trigar entre una hora o hora i mitja depenent de la paret que es vulgui escalar.
la nostra habitual paradeta...la taula mola eh?! feta a mà
La primera torra a la que s'arriba és la Castelton, passem de llarg i després de creuar un espectacular coll arribem al peu de la Rectory, aquesta és el nostre objectiu.
comencem a caminar cap a les torres
passem la Castelton
creuant el coll cap a la Rectory un paisatge entre desèrtic i llunàtic
La via per on pujarem és la Fine Jade 5.11, que en quatre llargs de fissura i placa ens portaran a dalt el cim. Una via que té una mica de tot, off- widht, fisura de totes les mides i tots els angles i alguns passos de placa. El llarg més bonic, i a la vegada el més difícil, és el segon, que fa un parell de panxetes amb fisura petita per dits. La via està orientada al sol des de ben d'hora al matí, però és un lloc bastant ventat i no hem passat gens de calor.
Ha estat una bona via, i la recompensa de l'escalada l'hem trobat al cim amb unes increïbles vistes del desert i les seves roques. Al Nord s'aixequen un petit grup d'agulles entre la que hi trobem la Sister Superior per on hi va la via "Jah Man" que alguns escaladors ens l'han recomanada.I per l'altra banda tenim a la Castelton...preciosa!
la cara per on pujarem, ràpid que encara tindrem una mica d'ombra!
el primer llarg, fisura ampla, un bon escalfament
qui diu que no hi entra un clau?!
un bon flaqueig amb un bon ambient
la Casteltone darrera i el sol davant
l'ultima tirada
la placa del últim llarg ens regala unes regletes poc usuals en aquesta roca
Dalt el cim..."camara en mano"..no es pot perdre passada! això és preciós!
vistes de la "Priest"...quina elegància...
les agulles veïnes, a l'esquerra "Sister Superior"
Es baixa rapelant. Baixem pensant en el nostre pícnic, bé entrepans de "pa bimbo" i barretes (però quan hi ha gana tot és bo) Arribem a les motxilles i ....ups! algú s'ha atipat a costa nostra! La motxilla ha estat rossegada i foradada, i els envoltoris de les barretes i els entrepans escampats per terra. No vam pensar en els esquirols!! Bé hem comprovat que no els agrada la tonyina ni la ceba, però de pa i les barretes no n'hi havia ni rastre!...qui hi farem...
el FORAT... aquí qui no corre, vola, i qui no amaga el menjar no dina!
El dia és llarg i encara hi ha temps per fer una altra via, anem a l'agulla de darrera la Priest la via que farem és la "Honeymoon Chimeney" . Que com el seu nom indica, es tracta d'una perfecta xemeneia de dalt baix, excepte l 'últim llarg Una gran via, sobretot pels amants de les xemeneies. Ens va molar molt, tot i que en el primer llarg vaig tenir els meus dubtes (ho vaig veure una mica claustrofòbic) al veure el Quim desaparèixer per una enorme fissura cap a l'interior de la torre. I, tampoc era tan anguniós com semblava des de baix, això sí, al mig del primer llarg em vaig trobar el casc del Quim que se'l va treure perquè si no no passava.Una escalada divertida i diferent,una bona estona d'arrossegar-se, encastar genolls, malucx,colzes....de tot !
La via són 4 llargs, curts però intensos. I evidentment les vistes des de dalt van ser un bon regal!! Durant tota l'ascensió ens va acompanyar un fort vent, bastant empipador,sobretot al arribar a dalt.
Baixem rapelant i ja cap al cotxe!
ben bé per dins la torre
per fi s'aixample!
per fi la R!
mmm...el primer clau està encara uns metres més amunt...una mica expo no?
ultima R, un bon mar de gres
deixant petjada catalana
quim, lali i Castelton tower
no podem dir que sigui un rapel molt aeri...
Arribant al cotxe quedem pillats mirant com baixa un noi amb parapent des del coll de les agulles...que suau, quina sensació de tranquil·litat...
impressionant
