PEDALANT PER LA PROVENÇA

El primer que vam fer, va ser comprar un mapa de la zona (impermeable i tot, que ens va resultar força) de la casa bayfoldex i amb aquest material vam anar dissenyant les voltes que faríem amb la bicicleta.

les voltes que vam fer:

la foto de es "de lo mejorcito" però ja n'he fet unes quantes...

1º Ruta: Sortida de Saint Leger, pujar a Branches un poblet preciòs penjat en la falda de la muntanya, passar per Col des Aires fins al pintoresc poble de Montbrun les Bains i tornar per la D40 a Saint Leger. Són uns 35 kms., suficients per començar a engegar les cames.

quan ens va veure vestit de ciclistes, la Ivette ho va trobar tan estrany que va insistir en fer-nos una foto

poble de Branches , com tots els pobles dels volts...una cucada!!

les Branches

Montbrun les Bains, hi ha un spa però és clar els preus no són per butxaques d "escaladors furgoneteros"

2º Ruta: Una tarda que ja estàvem rebentats d'escalar vam agafar les bicis ens vam enfilar per la D40 direcció Buis les Baronnies, i vam trencar per la D42 una minúscula i sinuosa carretera que ens portarà a Beux un poble arraserat enmig de la vall, vam tornar pel mateix itineri. Vam fer 20 kilometrets.

3º Ruta: Vam deixar el cotxe a Sault, d'allà , per la D950 cap el col de L'home mort i un descens perfecte fins a Montbrun les Bains i encara és quedava una dura remuntada (que no ens esperàvem!) fins a retornar a Sault. En aquesta ruta ens van sortir uns 42 kms.

des de qualsevol punt el Mont Ventoux ens mirava atentament com ens preparàvem per fer el seu cim

4º Ruta Sortim de Sault per la D1 fins a Villes de S. Auzon i seguint la D942 passem per les espectaculars Gorges du Nesque i tornem a Sault.

5º Ruta: Sortim de Saint Leger, cap a Branches i de Branches fins a Buis les Baronnies (un altre poblet de postal), continuat per la D546 i amb uns quant intervals de pluja, arribem a la D159 una carretera secundària que travessa el poble de Aulan i ens farà arribar a Montbrun les Bains des d'on per la D72 tornarem a Saint Leger. Vam fer uns 70 kms.

tot no veure la lavanda en flor, els camps no deixen de ser impressionants

que consti que vam comprar un bon grapat de barretes energètiques però encara les tinc a casa, no hi ha res millor que un bon entrepà no ??!!

Mount Ventoux en bici

El dia que vam fer paquets per marxar cap a França, a última hora (com que no anàvem prou carregats) vam decidir endur-nos les bicis de carretera. I quin decisió més encertada, els dies de repòs vam pedalar i pedalar fent el nostre particular tour.
En principi no anàvem molt mentalitzats per fer molts kilòmetres tan sols era per fer una mica el turista però una tarda van canviar els nostres plans. Aquella tarda, aprofitant un dia que no escalàvem, vam pujar al Mount Ventoux en cotxe.I si t'agrada una mica la pedalar, al veure totes aquelles curves serpentejant fins al cim, queda clar, l'havíem de fer amb bici!!

Abans ens vam haver de posar una mica les piles i fer uns quants kilòmetres per poder aguantar l'11% que ténen algunes de les rampes. Els dies que no escalàvem sortíem en bici pels volts de Saint Leger, i a part de posar-nos en forma vam conèixer racons i poblets molt pintorescs de la Provença. A més a més és una delícia pedalar per França la gent respecta als ciclistes (no com aquí que hi ha molt garrulo al volant) i normalment inclús les carreteres secundaries solen tenir un asfalt molt bé per pedalar.
Arriba el gran dia i tan gran dia! Vam sortir de Malaucene a cap a les 9 del matí amb un solet molt agradable, fins aquella data havia fet un bon temps increïble de calor i sol, doncs justament

aquell dia va caure una tempesta d'aquelles que fan història, amb neu a dalt del M. Ventoux.

Justament passat el poble de Bedoin que és quan comencen els 20 kms. de pujada va començar a ploure i a ploure, jo sabia que si parava em quedava congelada i tornar enrere era baixar amb pluja i molt fred, per tant vaig posar el xip de desconnectar del món i a pedalar xopa com una gallina! el Quim evidentment ni se li va passar pel cap parar o girar cua.

Així doncs vam anar fent curva rera curva sota una espessa cortina d'aigua . Per sort quan vam arribar a dalt el sol es va deixar entreveure una mica i encara no vaig passar tant fred com m'esperava. Però eps, que encara no s'ha acabat! Ens esperava una magnífica i glaçada baixadaa per la carretera de la cara nord ( que per sort encara estava tancada als cotxes) buuuaa fred, neu i mil equilibris per que no em patinessis les rodes (en aquells moments les veia priiimes i llises) la veritat em cremaven els avantbraços de tant apretar els frens.... Va ser apoteòsic i dur però malgrat tot, ho tornaria a repetir.

Malaucene, tot a punt

comencen a aparèixer núvols això no pinta gaire bé....em poso tensa...nomé penso: que no plogui!!

primeres "paelles"

aigua i més aigua però jo NO PARARÉ!

ja veig el cim! però no ens emocionem que encara queda un bon troç

pim pam pim pam

ara sí que ja ho tenim!!

últim kilòmetre?!

ciclo-alpinisme: pedalar amb neu

si si siiii!!!

hipòxia, febre del cim??

a punt per la baixada brrr!!!

ENS HO HEM GUANYAT!

Descripció de la ruta: Nosaltres vam fer una volta circular sortint del poble de Malaucene (m) . Per una agradable carretera amb molt poc desnivell (més aviat baixada) ens plantem al poble de Bedoin. Aquí comença la famosa pujada al Ventoux, 22kms amb rampes d'entre el 8 i l'11%. El cim del Mount Ventoux és pelat, àrid, dur, tot és pedra calcària sense arbres ni vegetació.... però molt atractiu.

Del cim vam baixar per la carretera de la cara Nord, que ens portarà altra cop a Malaucene.

Ara ja sé per què l'anomenen el Colós de la Provença...

Campus d' Escalada

Última setmana del Campus d’Escalada en el rocòdrom del Club Muntanyenc de Sant Llorenç. Aquest estiu hem engegat el primer campus d’escalada a Terrassa,es tracta d’un casal en que l’eix és l’escalada i ens ha servit per fer manualitats, jocs i exercicis de tota mena. La Txell conduïa la part de manualitats i jo, l’escalada i activitat física. Hem tingut nanos de 4 a 11 anys, ha sigut un projecte molt motivant.
Els nens són com esponges, han realitzat un aprenentatge rapidíssim i de molta qualitat, és a dir el primers dies no feien ni 4 moviments seguits i ara, la majoria ja pugen amb tota la tranquil·litat, una via de 15m en el rocòdrom i “fins dalt!!” com ells diuen, emocionats. I és que són un encant.
A més a més n’hi ha uns quant que s’han posat fanàtics, vull dir que si tenen una estona lliure s’ajunten entre ells i es dicten passos, juguen a assegurar-se....aix que m’emociono!

primers dies confecció del mural per conèixer el material

divertidíssims...

blocant:

equlibris en la slagline (això els encanta i els fa està concentrats i quietooons!)

fent corda:

I del 29 d'agost al 9 de setembre, hi tornem!

Per informació:

ASSOCIACiÓ LA FÀBRICA COOPERATIVA

Saint Leger du Ventoux

El mes d'abril vam passar un parell de setmanes a l'escola francesa de Saint Leger du Ventoux.

Van ser uns dies fanàtics, molt fanàtics. Vam coincidir un bon grapat de catalans i no només hi havia fanatisme a peu de via sinó que els vespres de Barça-Madrid ( que s'en van disputar uns quants en aquells dies) baixavem a Malaucene o Vaison la Romaine ens pillàvem una pizza per emportat i a acabar l'energia amb els clàssics partits (tot i que no tinc gaire afició al món futbolístic ja que em sembla vergonyòs els muntatges i la de calers que es mouen al estar lluny de casa l'emoció s'encomana i rabiava amb el joc brut del Madrid).
Continuant amb l'escalada, Saint Leger deu ser una de les millors zones d'escalada esportiva de França, situada al peu del Mont-Ventoux a la regió de la Provença.

escalant a la Balene amb el Mont Ventoux al fons

S'ha editat una ressenya, "Escalades autour du Ventoux", prou bona de tots els sectors que es pot comprar a les gites que hi ha baixant cap al parking dels sectors. Val la pena, també és una manera d'ajudar al aperturistes i escaladors locals. Tot i que a vegades es fan una mica pesats amb el tema posant cartells de que no es comprin ressenyes pirates, fins i tot van anar deixant notetes en els parabrises dels cotxes (una mica massa ...)

Sobre els sectors, l'actual estrella és la Balene un sector relativament nou, amb vies de 7a cap amunt, xorreres i un pronunciat desplom (molt pronunciat). Un racó bó molt bó, però... hi ha algunes vies amb sica, alguns cantos arreglats potser massa ....però és el que hi ha... Crec que és una zona a on s'hi ha d'anar amb vies recomanades per que et pots trobar amb algun que altre "fiasco", algunes vies tenien una roca bastant mediocre, la corda fregava, moviments estranys...vaja no eren gaire agradables. Però exceptuant aquestes poques vies la tota la resta de rutes són 5 estrelles. Predomina una escalada més aviat física en xorrera i vies llargues.

l'Isaac (...que pobret ha estat un any sebàtic escalant "porahi") apretant a la Malaxe

olé per la Laia al captar el núvol de magnesi

La cara Nord, que fins a finals de març no va estar seca del tot, és un altre mur amb vies interessantíssimes i amb una bona varietat de graus. A guardar per dies molt calurosos.

La Sud és la franja més extensa de Saint Leger, amb molta cosa, i també molt bones vies, una mica sobat per què abans de la Balene era el sector més visitat. Només hi vam anar un dia que estava núvol i tot i així vam passar calor.

De fet hi ha molts més sectores i gairebé tots mereixen una visita d'un dia com a mínim.
Com he dit val la pena preguntar als locals sobre les vies recomanables, per què sobre Saint Leger he sentit opinions molt favorables però també hi ha gent que no els ha molat gaire. Potser es vies de grau baix-mig són les més sobades i rares, però n'hi ha de bones bones.

Per mi, evidentment, no és com les nostres zones catalanes a les que estem acostumats, però si que mereix una visita o més, hi ha molta roca i vies bones. A més a més els dies de descans ens podrem entretenir visitant els poblets de postal de la Provença.

Pel que fa a a vida per allà, per les compres es pot anar al Poble de Vaison la Romain a on hi ha alguns supers i bars,internet... el poble de Montbrun-les- bains està més a prop però el super és caríssim. Important! tastar els pans i les pastes del poble de Savoillan.

I sobre l'"apalanque" és ideal, passat el poble (direcció Montbrun ) hi ha una gran esplanada que ens queda a ma dreta amb arbres i una font, tot molt idílic si no fos pels racons a on la gent hi deixa el paper de WC sense cap mirament , no sé, hi ha actituds que no les entendré mai.

paradeta matinal en la zona d'acampada

La millor epoca deu ser la tardor, per primavera la temperatura és bona però encara hi ha algunes parets bones. A l'estiu s'hi pot escalar per què hi ha moltes orientacions però la calors sol ser intensa i enganxosa.

Part de la història

En el nostre últim passe que vam fer van venir el Paitu i l'Anna i ens van proposar una cosa molt interessant i que ens va fer sentir una punxada d'orgull per tot el que hem estat fent aquests últims anys
Ens van demanar si podíem cedir al Servei General d'informació de Muntanya els videos d'escalada que hem anat fent dels nostres viatges. I al cap de poc temps ja estàvem el Quim i jo amb els nostres videos a sota el braç al històric edifici a on es troba l'entitat.
La gent que porta aquesta entitat són gent que estimen la muntanya i estan fent una tasca excel·lent amb tota la recopilació de material bibliogràfic, audiovisual i topogràfic que recullen sobre qualsevol activitat relacionada amb la muntanya.
Recomano una visita al lloc, val la pena conèixer un univers de llibres de muntanya, de mapes i de pelis, és com un lloc tret d'una novela. I a més a més , que aquest és el seu objectiu, disposen d'informació de qualsevol racó del món.

De fet...sempre fa gràcia formar part de la història .. .

Info Portugal

Portugal té moltes zones d’escalada i molt variades, nosaltres ens vam quedar pels sectors que hi ha als voltants de Lisboa.

Cap al Nord hi ha escoles de les que ens van parlar bé però no vam hi vam anar, recordo que una de les zones que ens van recomanar era Buracas un dels pocs sector a l’ombra i Peneda una escola de fissures a prop de Galícia.

Pel que fa a l’època, nosaltres vam estar a Portugal durant el mes d’abril i crec que ja feia calor per escalar bé. La majoria de sectors reben moltes hores de sol per tant la millor època serà l’ hivern. Si pel que fa a temperatura és clar que l’estació hivernal és la millor, pel que fa a les condicions d’humitat de la roca són difícils de preveure. Depèn de quin vent i des d'on bufi el tacte pot arribar a ser molt i molt dolent. A més a més cal esperar que el sol escalfi una mica la roca per fer marxar la humitat que s’hi ha posat durant la nit.

El tema dormir nosaltres vam tenir la gran sort que el Fran i la Carol ens van acollir a casa seva durant tota la nostra estada (GRÀCIES!!)

Però si es viatja amb furgoneta a la costa sempre haurà alguna platja solitària a on s’hi pot passar la nit tranquil·lament.

En els pàrkings d’alguns sectors com Medio Mango s’hi pot dormir sense cap problema.

un dels racons a on s'hi podia pernoctar, això si que són "vistas al mar"!

Els dies de descans es pot visitar Lisboa, els pobles de l’Algarve, les costes de Cascais, la veritat és que hi ha una pila de llocs per visitar o relaxar-se. I menjar bon peix!

bicicleta "en mano" i a pedalar pel carril bici que recorre les platges de Cascais:

la Coba del Diable a Cascais que quan les ones espateguen i creuen el forat es monta un espectacle impressionant

ultimes hores del dia a Casacais:

Per trobar info dels sectors algunes webs com:

http://www.gmesintra.com/

http://bouldersintra.wordpress.com/

http://www.meadinha.com/

http://www.equipadores.blogspot.com/

http://www.climb-europe.com/

Pel que fa a llibres no n’hi ha gaires nosaltres des d’ aquí portàvem el llibre "Portugal " Jingo Woblly Topo Guides, però no la vem utilitzar gaire.

El que és força interessant és aquesta revista digital que van començar a editar un grup d’escaladors portuguesos. Només hi ha dos números però són interessants Revista Vertigem

Portugal no és una destinació molt fanàtica per escalar, no es poden esperar les millors condicions pel que fa a calor i humitat. Però tots són sectors peculiars i diferents al que estem acostumats, val la pena una visita per conèixer les diferent zones i l’ambient marítim a on es troben. El que més ens va agradar va ser l’actitud dels escaladors portuguesos que a part de ser gent molt oberta i amb “bon rotllo” eren uns apassionats de la roca i uns aperturistes incansables.

I per nosaltres el millor del millor van ser les estones que varem compartir amb el Fran, la Carol i el Matias !

El Fran ens va ensenyar les millors vies, la Carol amb la seva olla expres acabada de comprar ens feia uns sopar immillorables...quan vam marxar els vam trobar a faltar...