Gènesi, per no oblidar els origens.

“Pensa que és el projecte més antic de Sant Llorenç” em diu el Marcel mentre m'encordava i aquestes paraules es van quedar en el meu cap... Com m'agradaria fer la primera d'aquesta via....

Un dissabte de vacances de Nadal, dinar familiar i al matí decidim fer una escapada ràpida a la Paret Gran.

Un dia perfecte, clar i amb el sol just per no suar ni passar fred.

Acabem d'escalfar a “ Carlitos contraataca “ una altra via restaurada pel Marcel, va acabar d'arreglar els “cantos” picats de la roca dolenta i en va treure el cable. És bona, i tal com ha quedat crec que a partir d'ara rebrà més ascensions.

GÈNESI, la primera ruta esportiva oberta a la Font Soleia, seguint la filosofia verdoniana, rapelant per dalt i sense arribar a terra. No es va escalar la part inferior de roca dolenta. GÈNESI és el nom amb que ha batejat el Marcel aquesta via sota el consentiment del aperturistes. GÈNESI va ser oberta per Lluís Baciero, Xema Gomez i Santi Marzo el 1982 .

I allà estava davant meu i amb l'oportunitat de fer una primera ascensió a la via esportiva més antiga de les parets que m'han vist créixer. Però el que em va inspirar a fer-ho va ser el record del Lluís Baciero, vaig lluitar, no fallar i arribar a a la reunió pensant en el LLuís, sentia que li rendia el meu particular homenatge i va ser una manera de dir-li adéu. Crec que és mereixia un moment com aquest.

I, justament el Marcel va immortalitzar aquells moments aquí un parell de fotos, 

I no deixaré d'agrair al Marcel la gran tasca (i la feinada que ha tingut!) que ha fet amb el re-equipament de la via i al Quim per cantar-me un flaix “galàctic”, ell es va currar un primer intent entre “cantos” amagats i bruts de sorra.

I amb tot això, penso en com ha canviat el món de l'escalada i la muntanya , ens movem en un món de xifres. Quants cims, quantes parets, quants encadenes, quin grau... El que volem és sumar i piar (o piular),i fer i arribar. Però cada vegada MENYS IMPORTA EL COM ES FA. Ja no importen les maneres.

ESTEM OBLIDANT ELS ORIGENS

PER UN BON 2013!!

Dies d'estar per casa, dies que veiem que com la nostra terra i la nostra gent no en trobarem enlloc, i  dies de pensaments com aquests: 

De tot cor us desitgem que el proper any sigui gran i feliç !!!
(salut, peles, feina, alegria, roca, muntanyes,  amor, viatges....  i el  que faci falta!)

Jonte. La germana petita del Tarn.

Amb l'anterior post donava per acabada la nostra ruta per França. Però no! M'oblidava del dia que vam estar fent algunes vies a les parets de les GORGES DE LA JONTE.  La Jonte és un  afluent del Tarn , i  les  parets que l'envolten ens brinden unes vies llargues (em refereixo de llargs, no de pila...) força interessants. També hi ha algun mur de via esportiva amb vies llargues aquestes sí de pila! Una zona que viu  a l'ombra de la fama del Tarn però no deixa de tenir bones rutes en un entorn immillorable.
Vam aprofitar un dia que volíem donar un respir als nostres castigats pells i  dits pels forats del Tarn i vam anar a buscar alguna via tranquil·la en aquest indret.
D'aquí també hi ha una guia   “La Jonte “ editada pel Club Alpine Français i a més a més portàvem un interessant   i  acurat article  d'en Pep Soldevila a la revista Vèrtex nº 199 . Com sempre, ens refiem moltíssim de les recomanacions del Pep i no dubtem en fer un parell de rutes que descriu amb molt encert   exactitud.

guia de la Jonte ja te uns anys i s'han obert algunes vies que no hi surten però és suficient per fer les clàssiques

Anem a la Paret de Le Reverend comencem per la via “Sale coup per la fanfarre” una joia de calcari, amb un diedre impressionant i un llarg de 6c una mica picantó com diu el Pep.  Via molt recomanable, en 5 llargs arribes al cim, es baixa rapelant, totalment equipada.

1º llarg , si mirem amunt pinta mooolt bé!!

diedre de la segona tirada  que bo!!

magnífic, impressionant, perfecte...

Placa de sortida al cim. A la dreta es veu la xemeneia de la via Le Reverend

avall!!

Per acabar el dia ens posem la via Le Reverend en la paret de el Reverend (evidentment), no passa de cinquè grau, crec que és una de les més boniques que he fet en aquest grau. Una roca...bonaaa bona , amb una tram de xemeneia o fissura  a dalt molt bonic. Crec també que és una via a fer. Es facileta  però val la pena.  Totalment equipada.
EL descens no el vam fer pels ràpels com abans sinó que vam fer una agradable passejada per una caminet  que surt dibuixat en la guia i que porta al poble de le Rozier i passa per les curioeses construccions de  Capluc. Va valer la pena.   Va ser una bona manera d'acabar la jornada.

primera tirada de  El reverend   ja només en la foto es veu la gran qualitat de la roca i quants forats!!

ja sóc dalt!

sortint de la xemeneia

 A part d'aquests hi ha moltes més vies a la Jonte ja fa anys hi vam estar i vam escalar vies com Keep Cool Raul , l'Aresta Oest de la Roche Decollè  i alguna altra que no recordo el nom. I totes ens van deixar amb molt bon gust de boca.

Aquesta torre quadrada  és la Roche Decolle  i un dels moltíssims voltors que es van deixar veure mentre fèiem la via, Quina delícia veure'ls passar.

La Cathedrale, un altra excel·lent mur de la vall

l'engorjat de la Jonte

I PER ACABAR EL TOUR:GORGES DEL TARN

Per tancar el bucle  de l'itinerari   per França vam decidir de fer-ho amb una  visita a la roca de les Gorges del Tarn. . Em fascina aquest lloc,els poblets, el riu i  l'escalada (que és la que se'm dóna bé...) és un festival de bidits i metres en un calcari immillorable. Si haig de ser sincera, el grau el vam trobar bastant suau però fent honor a la fama que té aquesta escola  els “seguros” estan bastant alegres, tot i així vam poder comprovar  que en general les vies estan prou ben equipades. És  a dir, si caus voles però no toques enlloc!
Sobre ressenyes i  sectors, nosaltres anàvem amb el llibre vell del 2007 ara ha sortit una guia nova. Es pot trobar a l'estanc(botigueta a o a part de tabac hi venen tota mena d'articles)  del poble  de les Vignes.  Hi ha un seguit de sectors com el Gran Toi i d'altres que estan prohibits però  la nova guia no ho explica, senzillament no surten ressenyats i prou. Al anar amb la guia antiga nosaltres vam anar a  algun d'aquest sectors però al arribar a peu de via ja ens vam adonar de  la prohibició doncs a cada via (o gairebé a cada via ) hi ha un senyal de prohibició. Seria més simple explicitar-ho en la nova guia? (dic jo).

guia nova                          guia antiga

Sobre l'escalada: els sector més clàssics com l'Oasif  ja comencen  a estar sobats però es mereixen una  o més visites  Vam flipar amb les vies curtes del Güllich, també ens va molar molt la part esquerra del sector AMPHITHEATRE , el CALMEZ-VOUS, ARC EN CIEL, CANYON ....la veritat és que casi tots els sectors són de gran qualitat i totes les vies que vam escalar eren molt molt bones. És a dir per mi es una escola que es troba a l'alçada de qualsevol zona esportiva de Catalunya i val la pena conèixer.

el Quim i el Jaume .... a veure si ens aclarim entre la guia nova i la vella

sector Güllich  la Nuri assegurant al Jaume

sector Güllich  regirant bidits com molaaa!  un 7c nou a la dreta de 6 0 7  xapes! (inusual en aquesta escola)

  

el Jaume al sector Güllich a " L'effet Larguant "

escalfant en els sector Tresor du zèbre un racó petit però amb vies interessants

el Jaume posant a prova la pila en el mur de l'Oasif

Oasif altre cop, quin muret no?!

Sobre l'"apalanque", amb la furgo i discreció (no montar el gran xiringuito!) es pot dormir en qualsevol racó. Hi ha una bona oferta d'allotjaments (càmpings, gites..) pels pobles del voltant(Les

 Vignes, le Rozier....) però a finals de setembre principis d'octubre que és quan hi vam estar, s'acabava la temporada i estaven tancant.

i acabo tal com acabàvem cada dia, amb uns bons sopars a la furgo amb la bona companyia del Jaume i la Nuri

Entre blocs

Resumir una setmana a Fonten amb un grup de malalts pel bloc (dit amb tot el "carinyo" del món per que vaig flipar amb tanta passió) no és fàcil però aquí  van quatre pinzellades.

1° dia:   tal com vam arribar a la  casa de Coudray va ser deixar paquets,crashpads a l'esquena i  cap a la zona de Petit Bois  a NEMOURS  un bon sector però no mola anar-hi després de pluges, vam trobar molt mal tacte i alguns  cantos molls.

som-hi!

com qui no vol la cosa i per acabar d'escalfar van encadenar  aquest alt i airejat bloc "Big Jim" són uns jabatos!!

sort d'anar amb bons portejadors

 primer dia i el Quim ja comença  bufar

el Jofre intentant assecar les regletes de sortida de la Ballene

el bou a la Ballene 

2° dia: va estar tota  al nit plovent esperant que s' eixugués la roca vem aprofitar per anar a l' Intermarché que teníem al costat per omplir el rebost.  Destí d' aquell día ROCHER AU SABOTS. Aquell dia tots anaven fanàtics i "desquissiats" de bloc en bloc, jo vaig fer de pura espectadora amb un turmell mig torçat que em va deixar fora de joc. I VAIG FLIPAR! amb el fanatisme i la motivació que portaven a sobre. Fins a última hora enfilant-se per tots els blocs que s'els posaven  per davant.

el Quim escalfant ...com va  apretar!!  

el Xavi  caçant les regletes de la Jet Set

l'Uri en un moment molt delicat i no va caure!!

.
3° día Sector 95.2 un altre clàssic:

 

la Sara en una pilosa travessa ...inclús fent bloc li sabem buscar la pileta!

     

Bloc d'un salt que els va tenir entretinguts una bona estona

Acabant el dia:

admiro al Kueka per com  escala, per mi és un mestre del bloc... però no puc evitar de posar aquesta foto....pels mitjons!

4°dia: Plou. Passejada per Vascuvier. Dinar d'hamburgueses

contemplant ....

nota trobada al peu d'un bloc, algú li han caigut els deures !

 si no tibem, ens atipem!  (healthy food...)

 i ara ... a on anem?!

5° dia: VASCUVIER  un dels sector més populars. Escalfament a la clàssica  placeta i tot el dia sense parar de bloc en bloc. I, n'hi ha una quants que com sempre acaben de nit. Però que no es distreguin! que a Vascuvier la nit s'hi fan més coses a part de bloc...

el Jaume en un moment de màxima concentració 

sobre el cap de la Tortuga,que monos no?!

treball en equip per netejar, el Xavi intentat aixecar el pilar per sota, booou!!

el Guille que no s'en deixava passar cap

6° día  ISATIS un altre sectoret interessant, amb més regleteig i  no tant romo i "palmada"

el Ramon negociant amb la perfecció de l'angle...

el Guille  a l'altra cara de l'angle

I així va passar uns dies intentant remenar-nos entre romos i compressions. El Quim ràpid li va pillar el rotllo jo no anava tant "suelta"....però ens ho vam passar bé en un món que no hi estem habituats.