Els
nostres plans eren començar coneixent les zones del Peloponès,
segons la guia tenien molt bona pinta els sectors de Lagada i Nedousa
, però veient les aigües que queien vam descartar -ho i vam decidir
aprofitar el dies de pluja per fer una mica de turisme.
ploum és moment d'omplir el rebost i tafanejar pels supers
taronges comprades al pagès,,,molt gustoses
La
primera vista va ser a OLYMPIA, població coneguda per haver-s'hi
celebrat els primers jocs olímpics en l 'Antiguitat. En la seva
època d'esplendor tot allò havia de ser descomunal. Ara només cal una
mica d'imaginació per veure la bellesa i la grandiositat d'aquestes
construccions.
I
veient que el temps no acabava de millorar vam optar per arribar-nos
un parell de dies a la península de Mani, una de les penínsules més
al sud del Peloponès. . És un racó aïllat, preciós i salvatge. Ens vam trobar amb un paisatge molt peculiar format per una costa rocosa de penya-segats que cauen sobre una mar
blava molt intensa, unes platges de còdols i pedra i uns pobles de
pedra molt curiosos i autèntics amagats entre turons i roques . Va
valer la pena conduir tan avall per contemplar aquest espectacle
natural.
els poblets,els ports i els paisatges de Mani;
Deixem
Mani i retornem per la costa est del Peloponès, el sol ja comença a treure el cap i la següent parada
serà per escalar a LEONIDIO .
LEONIDIO és un petit poble , d'aquells que sembla que estiguis en una postal , com aturat en el temps. Estrets carrerons de pedra conviden a passejar i contemplar la vida dels locals. Els homes a la terrassa del bar, botiguetes (ferreteries, merceries..) abarrotades amb tota mena d'objectes i curiositats , i uns forns d'on en sortien unes olors delicioses. I, a més a més aquesta vila tan idíl·lica està envoltada per unes bones parets que estan veient néixer un seguit de sectors de molt bona qualitat.
LEONIDIO és un petit poble , d'aquells que sembla que estiguis en una postal , com aturat en el temps. Estrets carrerons de pedra conviden a passejar i contemplar la vida dels locals. Els homes a la terrassa del bar, botiguetes (ferreteries, merceries..) abarrotades amb tota mena d'objectes i curiositats , i uns forns d'on en sortien unes olors delicioses. I, a més a més aquesta vila tan idíl·lica està envoltada per unes bones parets que estan veient néixer un seguit de sectors de molt bona qualitat.
el poble amb les parets
els carrers de Leonidio a última hora de la tarda
tot va a un altre ritme...
vam trobar racons deliciosos per instal·lar-nos (... tan bé que el Quim no es treia ni el pijama...)
Per
nosaltres Leonidio és una de les millors zones de Grècia (exceptuant
Kalymnos). Un bon nombre de sectors, en roca calcària,amb bones
vies, ampli ventall de dificultat i varietat d'escalades.
La
pluja va fer un parèntesi i va donar pas a uns dies calorosos i
assoleiats. El primer dia que vam arribar vam anar a HOT ROCK un
petit sector amb vies de poca dificultat (màxim 7a), a on predomina
la placa vertical.I Està bé. Sol tot el dia, ara ja ens vam
torrar! A buscar ombra.
les plaques de Hot Rock (...i tant hot!!!)
El
sector estrella és TWIN CAVES, com diu el nom dues coves amb un gran
varietat de vies de continuat en “xorreres” i algunes vies de
placa. Ens va semblar molt bo , i hi vam fer varies visites.
les coves bessones
Un
altre mur que vam anar a ser “THE BALCONY” però aquest no ens
va agradar gaire, roca delicada amb línies estranyes , alguna via estava bé però res de l'altre món. A més més s hi toca el sol ben d'hora i vam escalar amb molta
calor.
baixant d'una de les vies
Des del Balcony, les vies no eren gran cosa però vam gaudir d'unes impressionants vistes
HADA
és un sector aïllat en un barranc amb una aproximació llarga però
bonica. En principi sembla que hi hagi moltes vies, però que ens
vagin semblar bones potser no tantes, val la pena per un dia o dos,la
roca és bastant feble i el peu de via n' és una mostra amb la
quantitat d'estalactites que hi trobem per terra. Continua la
“xorrera” com a formació predominant i vies més aviat
desplomades.
Al
sector “LA MAISON DE LES CHEVRES” també hi vam anar, una coveta
amb algunes de les vies més dures de Leonidio. Tot xop,només ens
vam poder enfilar per un 7c que ens va semblar prou bo. Sobre les
altres vies no podem opinar.
Hi
ha també un parell de sectors que ens van recomanar i hi vam anar
però no hi vam poder escalar perquè estava tot regalimant, són
LIMERI , un mur amb vies curtetes que tenien bona pinta i ELONA un
sector que es veia molt fanàtic però impracticable per l'aigua.
I
com a sector que no cal ni apropar-s´hi perquè ens van
semblar...un rostoll són a els que estan al voltant el monestir de
SAINT NICHOLAS SINTA. L'indret és preciós, ja que es tracta d'un
monestir adossat al la roca i la zona te unes vistes espectaculars,
val molt la pena anar-ho a veure., Però pel que fa als sectors no
ens van semblar gens atractius.
I
els dies que no escalàvem ens dedicàvem a descobrir caminades i
racons, , així vam visitar Plakas el petit port als peus de les
muntanyes. I,un altre seguint les indicacions d'uns locals vam arribar fins a
una ermita situada a dalt d'un turó que ens va oferir unes vistes
esplèndides de la zona . No sabem el nom del camí amb el que ens van explicar , una mica per intuïció i sort vam trobar l'inici d'un corriol que ens va portar fins dalt. I vam gaudir d'aquestes magnífiques vistes;
I així vam passar uns quants dies per LEONIDIO fins que van tornar
les pluges i aquesta vegada ben intenses L'aigua ens va fer fora,
potser hauríem estat uns dies més però no va poder ser. I res, vam fer
quilòmetres cap a Atenes per agafar el vaixell que ens duria a
Creta. I Creta pel proper post!
l'aigua ens torna a fer companyia...
l'aigua ens torna a fer companyia...
