Entre finals d’abril i principis de maig vam fer una interessant escapada a Mallorca. I en va resultar un viatge en que hem fet molta escalada esportiva i bé un parell de vies llargues.
En 3 setmanes, ens vam inflar de fer esportiva, si “inflar” literalment, a la illa hi ha un munt de coves , “xorreres” i desploms dels que en resulta una escalada “super-mega -fisica”, de les que t’infla vaja. I tot els sectors on vam escalar ens van semblar immillorables.
La situació de l’escalada mallorquina és molt pecualir i delicada. La majoria de parets es troben en propietats privades. Els escaladors i aperturistes locals han fet molta i una molt bona feina negociant i gestionant l’accés a la parets amb els propietaris. Per tant alguns dels sector és coneixen pel boca a boca, i com ells diuen no són secretivos , si els demanes estan encantas d’ensenyar-te sector i vies , però no hi ha ressenyes. Com sempre ens deien “no topo no closed” i ténen tota la raó . Per tant és molt important respectar la manera de funcionar en els sector mallorquins, encara que no hi estiguem acostumants. Si cal pagar es paga, si no es poden dur gossos per què espanten al bestiar no portar-ne, no deixar brutícia i ser discrets. Educació i sentit comú (dues coses que a vegades escassegen…) Només tenim paraules d’agraïment al Paco , al Palanca i als seus col·legues que ens vam portar a alguns dels millors sectors de la illa . Són uns cracks, uns fanàtics i molt bona gent.
El Paco en el que ell deia un dels millors moments de l'escalda: la birreta i l'estona de bar
I en aquest post deixaré les vies llargues que vam fer i alguns sector d’esportiva que surten a la guia d’escalada.
Guia a on surten els sector més clàssics de la Illa. Està bastant bé. Actualització d'aquest mateix any 2016
Amb aquesta guia vam anar a escalar:
Cap des Ruc un petit sector a l’ombra i airejat , a la part sud de la Serra de Tramuntana. Interessants vies entre 6c i algun 8a, totes les que vam fer ens van semblar molt bones .
Cala Lamp és un altre sectoret curiós, es troba arran de mar. I tot i que degut a les condicions humides el tacte pot ser horrible , hi ha vies bones i el lloc és brutal. Làstima que per arribar al pàrquing es travessa unes urbanitzacions de cases i xalets amb molt poc encant.
S’Alaró, un gran clàsic, vies de setè grau i de “xorrera" , espectacular, ombra al matí. I quan vam acabar ens vam regalar un bon àpat a l restaurant "Es Verger", d’quests llocs de menjar típic ,cuina mallorquina, ecònomic, autèntic però a petar de turistes. Està bé fer-hi una paradeta i tastar el seu arrós brut o cargols...
Recuperant forces a Es Verger
Fraguel és un altre gran clàssic sector , una antiga escola amb molt bones vies, algunes sobades però cal coneixe’l . Una muralla de calcari taronja farcida de regletes, forats i algunes xorreres. Pel que fa l’accés , a l’inici de la pista hi ha un porta on a vegades hi ha un vigiliant, o hi havia hagut i s’havia de pagar. Ara sembla ser que no hi és, al menys quan hi vam pujar nosaltres no hi havia ningú.
I un altres sector que també surt a la guia i està força bé , Puig de Garrafa. Molt a la vora d’Andratx, s’aixeca aquesta muralla amb un bon repertori de vies i graus. Ombra al matí.
La Serra de Tramuntana té una gran “ferida” el Torrent de Pareis , en el cor d’aquest barranc s’hi amaga la paret de l’Entreforc, i en ella la via “Rectal” quina joia!
Es tracta d’una via de dificultat baixa però compromís considerable, terreny d’aventura, roca acceptable, autoprotecció i navegar per seguir les debilitats de la roca. Pel qui els hi agradi aquest tipus d’escalada és un “must”
La ressenya la vam treure del llibre del Pep
Tot molt ben ressenyat però la via ha patit alguns canvis com ara la ubicació d’algunes reunions.
L’accés s evident , s’aparca al restaurant “Escorça” i just d’allà surt un camí cap a Torrent de Pareis , fins a peu de via vam trigar 1h i mitja més o menys. La visió de la paret ens deixa flipats, el racó del peu de via és ben curiós es troba en una petita cova amb una platgeta de sorra a la base.
El primer llarg potser és el menys bonic, una travessia fàcil però expo, en canvi el segon és preció un diedre contundent i una placa tècnica per arribar a la R. A partir d’aquí van succeint les tirades de buscar l’evidència, algun clau , parar atenció per veure cap on va, flanquejar … Avancem per una roca molt especial, placa , forats, formacions curioses i en general prou bona. El sol hi arriba al migdia nosaltres la vam fer tota a l’ombra i temperatura fresquesta . Hem estat unes 4h i mitja. De material aliens del blau al groc i camalots del 0.5 al 3. Com ja he dit ens va encantar, la via, l’indret , l’estil i l’ambient.
La tornada, uf,uf!! Una mica pallissa.. Hi ha dues opcions rapelar per la via de Sa Cantonada Corcada, que no la vam fer per què no tenim ni idea com estaven els ràpels i havíem llegit que tot plegat no era gaire evident. Vam optar per la de tornar a peu. Del cim cal retornar al fons del torrent i després remuntar l’altra banda fins al pàrquing. La baixada és un laberint de petintents afilats de calcari gris , molt maca, molt espectacular, però un pal! Una mica perdedora amunt i avall pels petinents, ara baixo ara flanaquejo ara grimpo ara desgrimpo.. fins que al final arribem al torrent a on remuntarem el que hem baixat al matí. Dues hores per tornar , em donava la sensació que havia caminat més que no pas escalat. Però va ser una jornanda genial. Dies després un escalador localr ens comentava que és millor la tornada caminant ja que els ràpels no estàn en molt bon estat. Bé, doncs la vem encertar.
El torrent
Arribant a la Paret de l'Entreforc
En el primer llarg
El diedre del segon llarg, d'una bellesa brutal!
I anem fent:
Ja som dalt ara a buscar-se la vida entre penitents
L’altra via llarga va ser “La Sol Solet “ a Sa Gubia , aquesta més tranquileta. Ja fa anys havíem escalat en aquesta zona fent esportiva i alguna via llarga com la “Normal” i la “Princesa”. No ens fa res repetir, ja que aquesta escola és un clàssic mallorquí, vies d’esportiva i vies llargues de bona calitat .
La“Sol solet” una agradable línia on es combina l’escalada en placa i desplom. Roca excel·lent, compacta i abrassiva . Material: cintes , reunions i una corda de 80. Rapelem per les instal·lacions que hi ha just al costat de la via i marxem quan hi arriba el sol. La info sobre aquesta via també la vam treure de la guia de Rockfax.
primera tiranda ben tecnica !
...i més placa..
Als ràpels
Recuperant la corda al peu de via
I fins aquí les nostres escalades per Mallorca....tornarem...
