CALANQUES, ESCALANT SOBRE EL MAR

Tres minutets d'imatges d'algunes vies als penya-segats de Calanques. Viatge que vam vem la primavera del  2016.  Mola!!

ENVERS DES AIGUILLES. Un paradís de fissures i granit.

Vam arribar a Chamonix l’últim diumenge d’agost i uf ! La situació ens va sobtar bastant.  Vam coincidir amb la cel·lebració de l' Ultra Trail del Montblanc i era una bogeria.            Una aglomeració de gent  i de cotxes desbordant. Però bé, vam trobar un racó a on aparcar la furgo vam fer un tomb per veure el formigueig humà i aviat ens vam retirar. Per tant, i com diu el Quim, de tot se n’ aprèn: qui no vulgui aglomeracions que no vagi a Chamonix els dies de l´ UTM.

Dormim a la furgo al mateix lloc a on vam trobar inicialment, la cosa no està per donar gaires voltes.

Dilluns matí, tot sembla més tranquil. Clàssica  visita a la Maison de la Montagne per obtenir info i contactes dels refugis. Anirem  al refugi d' Envers des Aiguilles. A tots els refus francesos cal reservar abans de pujar, ho farem, no fos cas…. tot i que ens han dit que no està ple.

La previsiò del temps és calor, calor i calor per uns dies, per tant , pujarem per 4 dies.

Tren de Montenvers, “toma” primer “sablasso” de 31€ !!

Vam tenir sort , ja que era l`última setmana que funcionava el trenet

Arribem a dalt, fa mooolts anys hi vam estar per anar a les Courtes, i …Com ha canviat! Ens trobem amb un telecabina  que baixa fins la “Mer de Glaç”, que de glaç ja poc n’hi queda . Baixem amb  telecabina , és una mica més llarg però més segur. Els graons que baixen per la paret, són un perill, no pel graons (que tenen un bon pati) sinó per la concurrència, gent amunt i avall. Els que van  a tot drap adelantant sense miraments,  els menys experimentats tremolosos i  pas de tortuga…Això ho vam patir a la tornada que la vam fer pels graons. Per tant ens va quedar clar que, milllor el telecabina, més llarg però menys exposat i va inclòs en el preu del tren.

Ens submergim  a la glacera i deixem enrere tot el batibull estiuenc. Anem caminant tranquil·lament, no cal ni posar-se grampons.  Arribem al peu  de la pujada pel graons i escales , que remonten la paret cal estar atent i mirar bé la paret on hi ha una gran fletxa dibuixada ben amunt, l’inici costa una mica de trobar  però   de lluny es poden veure  els graons que s’enfilen  amunt. 

Aquesta és la marca que es troba a mitja paret, és molt gran però cal estar atent  des de la glacera  per localitzar-la

amunt!!

Anem fent fins acabar el camí de ferro , continuem pujant  amb una  bon desnivell , però el paissatge que ens envolta ens té ben entretinguts. Rodejat per les Jorasses, les Courtes, la Dent del Gegant ... quina emoció!! Parem a fer un mos per contemplar tanta muntanya i monument de la natura.

quin espectacle!

         I continuem fins arribar al refugi. Hem trigat unes 3 hores. 

Molt autèntic, senzill i petit , un refugi de muntanya,  vaja. La noia, “la guardiana” molt amable i atenta ens tracta molt bé.  Ens instalem, fem el te de rigor,  hidratar-nos, beure, hidratar-nos . Hem fet la aprox  amb molta calor hem quedar ben eixuts.

Fem el sopar, només hem reservat per dormir i hem pujat el menjar per aquest dies. Es pot cuinar a dintre, fet que no sol està permès en molts  refus (bé, en aquests que semblen hotels i si no t’hi deixes els calés no tens dret a res). I a dormir que demà toca escalar!

Arribant al refu, per cert molt "cuco"

    Pel que fa info i ressenyes:

  - del blog del Luchy 

  - en el mateix refu hi ha fotòpies que es poden utilitzar (i tornar-les )

  - aquesta guia  de Piola:

Que vam escalar:

1º Punta de Nantillons . Via “Guy Anne” 400m 6b

Aprox curta i evident ,  cal piolet i grampons ja que hem de trepitjar neu per arribar a peu de via.

Com moltes de les vies de la zona , és obra de Piola, i una grandíssima línia. La bavaresa del 2º llarg i la fissura del 3º  són els llargs estelars, i els més exigents. La resta , perd una mica d’intensiat però cada tirarda té alguna apretadeta.  Hi ha alguna
 moment que abonadonem les fissures per anar per palca i uf! Cal posar-s' hi bé…  Bona via ,roca bona  placa, fissura, diedres té de tot una mica amb un cim  espectacualr i preciós. I  les viste descomunals.

Es baixa rapelant la mateixa via, això ja no mola tant, hi ha llargs agegutst amb blocs i vam tenir mala pata, s’ens van enganxar les cordes tres vegades.

D’horari vam estar unes 6h vam anar bastant  per feina, ens hi posavem a quarts de nou . El que vam fer més lentament va ser rapelar, cal fer rapels curts . Material aliens, tascons i dos jocs de camalosts del 0,25 al 2 , un #3.

El 3º llarg, una fissureta ben picantona!!

Anem progressant per plaques i fissures 

Ja hem acabat!!

   

         L'endemà vam fer : Tour Rouge . Via “Le Marchand du sable” 300m. 6a+ 

     Una altra clàssica de la zona. Preciosa, una línia amb alguns llargs boníssims , que acaba en la punta de la Tour Rouge. Poca caminada per arribar-hi , si calen piolets i grampons. El més delicat de la via és el primer pas, hi ha uns quants espits amb cordinos , en teoria el primer  cordino  s’hauria de xapar des de terra, però el terra és neu que ha disminuit bastant, i no s’hi arriba bé . Bé el Quim fa una bona apretada de des micro-regeles, una pujada de peus  in extremis i arriba el cordino …jo crec que no hauria pogut arrencar de terra…  Aquí vam pujar més tranquilament que el dia abans, fins i tot vam deixar passar unca cordada de marsellesos, que habien de marxar d’hora per agafar el tren de tornada. Va estar bé, en les reunions cada u feia recomanacions de les seves escoles locals i vam estar ben entretinguts fins que els va arribar l’hora que s’havien posat de tope i van baixar, bona gent. Tan bona que ens van  deixar un parell de birres pagada  en el refu, van estar molt agraïts que els  haguessim  deixat  passar. Continuant  amb la via,  molt bona i molt recomanable! Material sempre portem aliens, tascons i dos jocs de camalots del 0.5 al 2 i un #3.  Horari no sé vam anar molt tranquils, amb els francesos.  Vam començar la via a quarts de 9 i a les 5 arribàvem al refu.Es baixa rapelant,  aquests rapels són més nets  que a Gui Anne, més verticals i directes no sen’s va enganxar la corda enlloc. El que si ens va enganxar va ser una bona tempesta, ens els dos útlims ràpels i al tornar al refu,  vam arribar ben xops. El que és més empipador és que se’ns va mullar el material i en el refugi hi havíem deixat unes bosses de plàstica per possar-ho dins en cas de pluja…

arribant a la Tour Rouge i trepitjant una miiiica de neu!

Brutal bavaresa

Un diedre preciòs

A dalt la Tour Rouge

Avall que comença a ploure... i va  caure una bona tempesta!

Ens va fer molta il·lusió quan la noia del refu ens porta les birres de part dels Marsellesos, detalls com aquest t'alegren el dia!

      Per acabar:  Tour Verte. Via “La Piege”

Maca ,maca. Potser la més popular i repetida de la zona. I és que es troba a 5’ del refugi, no és gaire llarga i és d’una qualitat excepcional, fissura de la bona.Se  sol fer si s’ arriba d’hora el dia de l’aprox o (com va ser el nostre cas) una matinal abans de tirar avall.       De bon matí ja està al sol, ens va anar bé per eixugar el material  i entrar en calor, (pel Quim massa). A més a més en el 1º llarg ja escalfes bé amb una fissura de mans cada cop més ampla on acabes encastant  l’avantbraç. Tots els llargs són bons, verticals i  es poden protegir molt bé. El cim ,una aresta fina i  aèria on vam gaudir  de la comapnyia dels corbs quan vam treure  4 fruits secs abans de baixar.

Horari unes dues hores i mitja, material tascons, aliens , 2 jocs de cams del 0,5 al 3

La Tour Verte

 

 

I així vam estar uns dies coneixent la zona d’Envers des Aiguilles, un petit paradís de granit i molt autèntic. I , com sempre hem ampliat la nostra llista de vies, agulles i parets per escalar. Repetirem. 

Escalades d'estiu per Montserrat

         Aquí deixo 4 vies que hem fet aquest estiu ,molt variades i  cada una molt bona  en el seu estil i terreny…són de les que “s’ha de fer”

       Homo Montserratinus 145m 6a +  a  Roca d’en Sanhida

      A Ecos ens trobem aquesta petita joia de diedres, fissura i autoprotecció  en un entorn espectacular  que vam acabar de millorar amb l’ascenció al Cap del Camell per la via “Anglada -Eli”


La línia inferior marca l' "Homo.." i la part superior l'enllaç i l' "Anglada-Eli"

 El Cap de Camell i el Gep

    El material utilitzat : Un joc de camalots del 0.5 al 4 ,aliens del verd al groc i un joc de tascons.

      L’aproximació curta i fàcil, deixem el cotxe a Sta Cecília i  pugem fins a la font de la LLum , passem la font i uns metres més endavant ens plantem a peu de via.

    Primer llarg és un diedre curt i agradable per escalfar motors,  la segona tirada és la de la  clàssica foto que veiem sempre de la via d’un flanqueig molt aeri per sota d’un sostre , i si, té molt ambient. Els dos següents llargs són fissura ampla (és per aquests que van bé el cam 3. 5 o el 4) , els segueix una travessia  amb roca medicore, i s’acaba amb una placa fissurada perfecte i preciosa ,  aquí ens serviran  tascons mitjans i friend petits /mitjans.  

Al final de la via en lloc de rapelar vam continuar amunt. En tendència a la dreta, vam estar una estona pujant i trepant per la canal de terreny inestable i amb espesa vegetació (fent el senglar vaja) fins que hi ha un moment que  s’ha de flanquejar cap a l’esquerra a on trobarem la canal que arran de paret  baixa cap al Cap del Camell. I just en una petita repiseta hi ha un arbret on comencarem la via. Una deliciosa escalada per placa ageguda  i roca perfecta, en tres llargs arribem al cim, sortint per l’últim llarg de la cade. Del cim un rapel fins al coll que fa amb el Gep del Camell  i del coll una trepada al cim del  Gep .  Uns moments contemplatius a dalt del cim i cap avall!…Rapel fins a la Canal del MIico, que és molt divertida  curiosa ,  arribem al coll del Migida i  avall per  la canal de la LLum. Una gran  jornada! Creiem que va valer la pena pujar al Camell  i el Gep tot i que  per arribar-hi  va ser un mica rostollet.

    Primera tirada

Segona tirada, potser un dels llargs més fotografiats de  Montserrat

Sortint de l'encastament de la 3º tirada

Fent el senglar per arribar al cap del Camell

plaques de la via "Anglada -Eli"

Cim del cap del Camell des del Gep

El mateix que abans però al coll. 

Tornada per la canal del Mico, destrepant les arrels que ben bé que van.

La següent via: Gam del Cavall Bernat

       Vam fer una matinal molt matinal al Cavall, ens pensàvem que estaria a l’ombra però no. Tot i així vam estar de  sort i un  vent molt fresquet ens va acompanyar i no vam passar gens de calor, més aviat el contrari. 

      La primera tirada és comuna a la normal i el Quim la va empalmar amb la 2º , en surt un llarg de flanqueig molt xulo i amb un bon  ambient  que passa la berruga per sota. El ĺlarg es pot fer en Ae o en lliure que surt 7b.   Amb la següent tirada ens plantem al cim , un diedre facilet , vaig deixar la berruga a la meva esquerra i metres amunt fins trobar a la Moreneta. Bona via i una curiosa alternativa  a la Normal. Material cintes , camalots mitjans i una corda de 80. Rapelem per la normal en dos rapels.

Ja el tenim aquí!

En la segona tirada

La R del flanqueig

 I d'aquí fins al cim!

Ja hi som tots!!

    La TIM de St. Jeroni:

Una d’aquelles vies amb renom i fama,   que ens feia motla il·luisió i en teníem moltes ganes, , ens agraden les xemeneies i aquesta mena de terrenys. I a mès a mes fer una via d’aquestes caracterísiques  és com fer un viatge en el temps, intentat imaginar com va ser oberta. 

      Brutal!   Quan mires amunt  veus una xemenia que va cap a l’infinit, i penses … això no s’caba mai... ja saps el que toca: poc a poc i bona lletra. Ara arrepenjo l’ esquena, ara els genolls, i ara miro si puc posar alguna cosa…no.. doncs  “nem fent” Es una escalada de paciència, d ‘amotllar-te a la roca  i anar progressant.

Primer llarg és  el menys complexe però sense assgurances , es pot posar aun cam 0.5 en un forat, i un alien groc. L'arribada a la R una mica tensa, jo vaig anar ben bé per dins la xemexia (bastatn podrit) i el Quim per la placa..de “bolos” dubtosos. … La segona tirada és magnífica,  la roca millora i hi ha algun moment que la xemenia s’estreny  i cal sortir una mica en fora ..que bona! El tercer llarg que quant a dificultat és el més exigent , està molt ben assegurat amb claus. Cal estar atent per què n’hi ha de camuflats . Vaig fer la reunió al final del sostre amb l'espit reforçat amb un camalot del 0.75, en realitat és uns metres més amunt en uns arbustos però em va semblar més divertit estar a la punta, i comentar la jugada amb el Quim mentres feia el llarg. La última tirada és la menys atractiva, i encara té un passet de fissura que ens hi hem d'aplicar. I sortim al cim sota la curiosa mirada de caminadors i turistes.  

L’aprox la vam fer per la  canal de la llum fins al coll de Migdia, al coll vam seguir les marques grogues i just abans de l'Agulla La Pilota ens  enfilem amunt a mà esquerra per una a canal poc defeinida , al arribar a laparet passem per sota la via  "Torres -Nubiola" i tornarem a descendre fins arribar al peu de la TIM.  No es complicada però és entretinguda,, crec que vam esar una hora i mitja. I la baixada per la canal d eSant Jeroni, aquesta sí que no té pèrdua.

Anar fent metres en el primer llarg

Arribant a la 1º reunió (uns quant burils)

Segona tirada

 ...m'encanta..

R que vam fer al final del sostre

Anem fent

Quin espectacle!!

  Fauna que també voltava per la canal de St. Jeroni.

Via “Belladona” a l’agulla del Centenar.

    La via, bona! Vam sortir per la Cade, i en resulta una interessant  línia que  combina la mentalitat  esportiva amb el terreny tradicional   dels llargs de sortida de la Cade. 

L’aprox la vam fer per la banda  Santa  Cecilia, vam aparcar  al pàrquing  del Casot, amb tot obert que es vegi que no hi ha res de valor!
     Just davan surt el caminet que puja a trobar  el que ve de can Massana, l'agafem cap a l'esquerra  i quan tenim la paret just sobre nostre cal remuntar uns pocs metres pel bosc fins posar-nos a peu de via . Crec que vam estar una mijta hora.
       Material  cintes i friends mitjans, grans pels diedres finals. Una corda de 80m.

 El primer i el segon llarg són unes plaques precioses de foradets  i anar fent .  Anar fent si res no peta com la volada que va fer el Quim  en la primera tirada quan arribava a R , doncs se li va arrencar una presa...s'ha d'estar al lloro... El  3º llarg fa un tram de placa similar als anteriors fins que tomba cap a buscar la fissura de la CADE.  També vam acabar pel darrer llarg de la CADE un diedre amb roca més delicada. I una última trepada fins al cim! .  Vam rapelar fins al coll i just posar els peus a terra comença a tronar.. aix!! Vam pilllar una bona tempesta just  10 ‘ abans d’arribar a la furgo, no ens podem queixar…n’hi havia uns quants per la paret…Per tornar vam seguir les marques blaves cap a la Canal Ampla i quan la trobem  t pujarem al Portell Estret , d’allà avall fins retrobar el camí que vé  de Can Massana i només cal anar direcció la via i desfer el camí de l'aproximació .

Ja estem a peu de via

la placa de la segona tirada 

segon llarg

 3º llarg, uns metres de placa i anar a caçar el diedre de la CADE

sortint del diedre 

Una cordada al Bisbe

Cim!! Espavila que  s'acosten núvols.

Comença a ploure amb ganes!!!

En 10 ' acabem ben xops!!

       Marxem....

       Però no tot han sigut metres i metres, hem passat moltes tardes d'estiu deixant-nos les forces i les pells a sectors d’esportiva coma ra el Botijo, Roca Mur, Cova de l’os, La gorra Marinera, el Macana…

La impressionant muralla de Roca Mur

Desmontant  la "Chupacuerpos" feliç per haver fet doblete amb el Quim!!

..i és que com a casa ho hi ha res…