Homo Montserratinus 145m 6a + a Roca d’en Sanhida
A Ecos ens trobem aquesta petita joia de diedres, fissura i autoprotecció en un entorn espectacular que vam acabar de millorar amb l’ascenció al Cap del Camell per la via “Anglada -Eli”
La línia inferior marca l' "Homo.." i la part superior l'enllaç i l' "Anglada-Eli"
La línia inferior marca l' "Homo.." i la part superior l'enllaç i l' "Anglada-Eli"
El Cap de Camell i el GepEl material utilitzat : Un joc de camalots del 0.5 al 4 ,aliens del verd al groc i un joc de tascons.
L’aproximació curta i fàcil, deixem el cotxe a Sta Cecília i pugem fins a la font de la LLum , passem la font i uns metres més endavant ens plantem a peu de via.
Primer llarg és un diedre curt i agradable per escalfar motors, la segona tirada és la de la clàssica foto que veiem sempre de la via d’un flanqueig molt aeri per sota d’un sostre , i si, té molt ambient. Els dos següents llargs són fissura ampla (és per aquests que van bé el cam 3. 5 o el 4) , els segueix una travessia amb roca medicore, i s’acaba amb una placa fissurada perfecte i preciosa , aquí ens serviran tascons mitjans i friend petits /mitjans.
Al final de la via en lloc de rapelar vam continuar amunt. En tendència a la dreta, vam estar una estona pujant i trepant per la canal de terreny inestable i amb espesa vegetació (fent el senglar vaja) fins que hi ha un moment que s’ha de flanquejar cap a l’esquerra a on trobarem la canal que arran de paret baixa cap al Cap del Camell. I just en una petita repiseta hi ha un arbret on comencarem la via. Una deliciosa escalada per placa ageguda i roca perfecta, en tres llargs arribem al cim, sortint per l’últim llarg de la cade. Del cim un rapel fins al coll que fa amb el Gep del Camell i del coll una trepada al cim del Gep . Uns moments contemplatius a dalt del cim i cap avall!…Rapel fins a la Canal del MIico, que és molt divertida curiosa , arribem al coll del Migida i avall per la canal de la LLum. Una gran jornada! Creiem que va valer la pena pujar al Camell i el Gep tot i que per arribar-hi va ser un mica rostollet.
Primera tirada
Segona tirada, potser un dels llargs més fotografiats de Montserrat
Sortint de l'encastament de la 3º tirada
Fent el senglar per arribar al cap del Camell
plaques de la via "Anglada -Eli"
Cim del cap del Camell des del Gep
El mateix que abans però al coll.
Tornada per la canal del Mico, destrepant les arrels que ben bé que van.
La següent via: Gam del Cavall Bernat
Vam fer una matinal molt matinal al Cavall, ens pensàvem que estaria a l’ombra però no. Tot i així vam estar de sort i un vent molt fresquet ens va acompanyar i no vam passar gens de calor, més aviat el contrari.
La primera tirada és comuna a la normal i el Quim la va empalmar amb la 2º , en surt un llarg de flanqueig molt xulo i amb un bon ambient que passa la berruga per sota. El ĺlarg es pot fer en Ae o en lliure que surt 7b. Amb la següent tirada ens plantem al cim , un diedre facilet , vaig deixar la berruga a la meva esquerra i metres amunt fins trobar a la Moreneta. Bona via i una curiosa alternativa a la Normal. Material cintes , camalots mitjans i una corda de 80. Rapelem per la normal en dos rapels.
Ja el tenim aquí!
En la segona tirada
La R del flanqueig
I d'aquí fins al cim!
Ja hi som tots!!
La TIM de St. Jeroni:
Una d’aquelles vies amb renom i fama, que ens feia motla il·luisió i en teníem moltes ganes, , ens agraden les xemeneies i aquesta mena de terrenys. I a mès a mes fer una via d’aquestes caracterísiques és com fer un viatge en el temps, intentat imaginar com va ser oberta.
Brutal! Quan mires amunt veus una xemenia que va cap a l’infinit, i penses … això no s’caba mai... ja saps el que toca: poc a poc i bona lletra. Ara arrepenjo l’ esquena, ara els genolls, i ara miro si puc posar alguna cosa…no.. doncs “nem fent” Es una escalada de paciència, d ‘amotllar-te a la roca i anar progressant.
Primer llarg és el menys complexe però sense assgurances , es pot posar aun cam 0.5 en un forat, i un alien groc. L'arribada a la R una mica tensa, jo vaig anar ben bé per dins la xemexia (bastatn podrit) i el Quim per la placa..de “bolos” dubtosos. … La segona tirada és magnífica, la roca millora i hi ha algun moment que la xemenia s’estreny i cal sortir una mica en fora ..que bona! El tercer llarg que quant a dificultat és el més exigent , està molt ben assegurat amb claus. Cal estar atent per què n’hi ha de camuflats . Vaig fer la reunió al final del sostre amb l'espit reforçat amb un camalot del 0.75, en realitat és uns metres més amunt en uns arbustos però em va semblar més divertit estar a la punta, i comentar la jugada amb el Quim mentres feia el llarg. La última tirada és la menys atractiva, i encara té un passet de fissura que ens hi hem d'aplicar. I sortim al cim sota la curiosa mirada de caminadors i turistes.
L’aprox la vam fer per la canal de la llum fins al coll de Migdia, al coll vam seguir les marques grogues i just abans de l'Agulla La Pilota ens enfilem amunt a mà esquerra per una a canal poc defeinida , al arribar a laparet passem per sota la via "Torres -Nubiola" i tornarem a descendre fins arribar al peu de la TIM. No es complicada però és entretinguda,, crec que vam esar una hora i mitja. I la baixada per la canal d eSant Jeroni, aquesta sí que no té pèrdua.
Anar fent metres en el primer llarg
Arribant a la 1º reunió (uns quant burils)
Segona tirada
...m'encanta..
R que vam fer al final del sostre
Anem fent
Quin espectacle!!
Fauna que també voltava per la canal de St. Jeroni.
Via “Belladona” a l’agulla del Centenar.
La via, bona! Vam sortir per la Cade, i en resulta una interessant línia que combina la mentalitat esportiva amb el terreny tradicional dels llargs de sortida de la Cade.
L’aprox la vam fer per la banda Santa Cecilia, vam aparcar al pàrquing del Casot, amb tot obert que es vegi que no hi ha res de valor!
Just davan surt el caminet que puja a trobar el que ve de can Massana, l'agafem cap a l'esquerra i quan tenim la paret just sobre nostre cal remuntar uns pocs metres pel bosc fins posar-nos a peu de via . Crec que vam estar una mijta hora.
Material cintes i friends mitjans, grans pels diedres finals. Una corda de 80m.
Just davan surt el caminet que puja a trobar el que ve de can Massana, l'agafem cap a l'esquerra i quan tenim la paret just sobre nostre cal remuntar uns pocs metres pel bosc fins posar-nos a peu de via . Crec que vam estar una mijta hora.
Material cintes i friends mitjans, grans pels diedres finals. Una corda de 80m.
El primer i el segon llarg són unes plaques precioses de foradets i anar fent . Anar fent si res no peta com la volada que va fer el Quim en la primera tirada quan arribava a R , doncs se li va arrencar una presa...s'ha d'estar al lloro... El 3º llarg fa un tram de placa similar als anteriors fins que tomba cap a buscar la fissura de la CADE. També vam acabar pel darrer llarg de la CADE un diedre amb roca més delicada. I una última trepada fins al cim! . Vam rapelar fins al coll i just posar els peus a terra comença a tronar.. aix!! Vam pilllar una bona tempesta just 10 ‘ abans d’arribar a la furgo, no ens podem queixar…n’hi havia uns quants per la paret…Per tornar vam seguir les marques blaves cap a la Canal Ampla i quan la trobem t pujarem al Portell Estret , d’allà avall fins retrobar el camí que vé de Can Massana i només cal anar direcció la via i desfer el camí de l'aproximació .
Ja estem a peu de via
la placa de la segona tirada
segon llarg
3º llarg, uns metres de placa i anar a caçar el diedre de la CADE
sortint del diedre
Una cordada al Bisbe
Cim!! Espavila que s'acosten núvols.
Comença a ploure amb ganes!!!
En 10 ' acabem ben xops!!
Marxem....
Però no tot han sigut metres i metres, hem passat moltes tardes d'estiu deixant-nos les forces i les pells a sectors d’esportiva coma ra el Botijo, Roca Mur, Cova de l’os, La gorra Marinera, el Macana…
La impressionant muralla de Roca Mur
Desmontant la "Chupacuerpos" feliç per haver fet doblete amb el Quim!!
..i és que com a casa ho hi ha res…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada