26/4/19

Que fèiem a Yangshuo quan no escalàvem


    Malgrat la bogeria de humanitat, artificialitat i consumisme que reinava al poble de  Yangshuo, vam descobrir raconets ben peculiars, més autèntics i menys massificats (alguns ) que ens van donar una visió més amable i real del territori.




    Sense sortir del poble de Yangshuo vam pujar a la TV Tower, un turó al mig del poble  amb una antena gegant al cim . El lloc en si mateix és horrorós , destartalat i deixat. L’antena, una casa i tot envoltat de ferralla i trastos de tota mena. Però les vistes que vam poder  contemplar van ser tan espectaculars que compensen la deixadesa del lloc. Vam estar una bona estona la postal que formaven les torres de roca, els boscos, l’horitzó…Una passada.

Pujant cap a Tv Tower



Flipant amb les vistes 



    Moon Hill, amb certa pena haig d’incloure aquesta meravella rocosa en l’apartat de no escalada. És un arc impresionant, maquíssim que  qualsevol escalador desitjaria poder-s’hi enfilar però malauradament s’hi ha vetat l’escalada. Fa uns anys va caure una “xorrera" i casi que toca a un turitsa. Doncs res, resignació, hi pujarem per contemplar-lo i poca cosa més.


Escalar Moon Hill no però Transformers si

El veuràs però no l' escalaràs...


Intentant conversar amb  les àvies que venien refrescs al peu de l'arc

    Un altre dia, després d’haver escalat al River Side vam agafar la moto i  ens vam pardre pels pobles i camps que voregen el riu Li. Una experiència encantadora la de poder veure la gent de la terra, els camps, les cases, i quina gràcia els feia veuren’s passar per allà… Aquests són d’aquells moments que ens hauria encantat parlar xinés i xerrar una estona amb aquella gent que es veia tan acollidora i amable…

Imatges com aquestes vam contemplar voltant amb moto:








    També sobre la moto, vam resseguir el riu Yulong fins arribar al pont Dragon Bridge. Aquesta vegada vam tornar contemplar dues cares de la moneda, per una banda el recorregut en moto va ser al·lucinat, els camps, el riu la gent, tot plegat molt pintoresc, rural i autèntic. En canvi, en arribar al Dragon Bridge  tota aquesta atmosfera tranquila i campetxana desapareix, arribem a una part del riu més que massificada. Centenars (i no exagero) de balses (amb els seus corresponents turistes) baixaven un tram del riu, balses que antigament eren de bambu i ara de tubs de plàstics han passat a ser un dels grans reclams turístics de la zona.  I per si volíem autenticitat buscant el camí més curt per tornar vam acabar encigalats per camps i caminets intransitables amb poca benzina al dipòsit …




De ruta sobre dues rodes

Paisatges de postal

Camperols triant cacahuets



Búfals d 'aigua




Allaud de balses i para-sols...

    Xing Ping és un poble a l’altra banda del riu a pocs quilòmtres de Yangshuo, un indret preciós però  hi ha molta molta gent. A més a més és el punt del riu Yunnon on es veu el paisatge del bitllet de 20 yuans, i a tots, (inclús nosaltres) ens fa gràcia tenir aquesta imatge. El poble mateix  de Xing Ping és un indret que no ens va entussiasmar gaire. Vam pujar al turó que hi ha en el poble però no recordo el nom, vistes maques però res de l’altre món. Vam passejar pels carrers però tot plegat  ens van semblar bastant artificial i “maquillat”

Vistes aèries del Yunnon i Xing Ping

Foto de cim!



Vistes espectaculars de riu i torres de roca

Típica foto que no podia faltar

El bullit de Xing Ping

Després de Xing Ping vam arribar-nos al poble de Fuili, molt més senzill,discret i tranquil,  allà vam fer una agradable i relaxant passejada pel riu.

La tranquilitat de Fuili

Molt bucòlic...


I fins aquí un recull del que vam veure els dies que no escalàvem, espero que si aneu per aquestes terres us ajudi a aprofitar els dies de repòs. A vegades només agafant el mapa (o el mapsme, el mapa que utilitzaem amb el mòbil) buscant alguna carretera i fer quilòmetres contemplant el que ens envolta és una gran manera de conèixer i gaudir de la terra.





28/2/19

Escalada a Yangshuo

YANGSHUO
A finals d’octubre vam deixar Getu per anar a Yangshuo.
El trajecte  ens ocupa tot un dia,  ho  portem tot escrit en xinés tots el noms d’estacions, busos i trens que hem d’agafar.  Aquesta la Web amb tota la info necessària per transport públic:  horaris, estació: https://www.travelchinaguide.com/china-trains/guiyang-yangshuo.htm
Vam fer nit a Guiyang i  l’endemà al matí un taxi (que ens va fer una mica la pirula fent uns quants quilòmetres de més)  ens  porta a l’estació del tren bala que va cap a Yangshuo. Aquest tren arriba  al poblet de Liping i d’allà surt un bus cap al centre de Yangshuo. Tot és molt fàcil i evident, ja que Yangshuo és un destít super-mega-turístic a Xina i tot està molt preparat.

A l'estació Shenzen

El bitllet el vam comprar al mateix moment


Ja arriba!!


En 3 hores de tren  recorrem els gairebé 400 quilòmetres que separen Guiyang de Liping i en 45 ‘ més de bus arribem Yangshuo.

En arribar al poble vam quedar molt impressionats pel panorama. Quin impacte ! Res a veure amb la  calma que es respirava a Getu, un caos de cotxes, motos, bicis, busos, gent , botigues, restaurants, musica a tot drap, llums , multitud.. 
Baixem a la  terminal i d’allà agafem un bus urbà  el 602 o el 603, que per 1 yuan, ens deixa a  mig quilòmetre d’ Ale House, on ens allotjarem. El numero del bus ho vam trobar amb l’aplicació mapsme que t’indica les parades i el busos que passen per cada zona. 
Sobre l’Ale House, on ens vam quedar,  doncs és un allotjamen senzill, però molt correcte. La noia (que no parla anglés però fa anar el traductor sense cap problema ) és molt agradable.  Ens costa 500 yns per 8 nits, molt econòmic.

La nostra habitació a Yangshuo, simple i agradable.

I el que és mé s important  és que està en  un lloc tranquil,  dormir al centre seria una bogeria , hi ha molt molt soroll fins altes hores de la matinada.

I per mouren’s anàvem amb una moto llogada, allà en llogavem a bon preu, però estaven ocupades i ens la va llogar el senyor del Hostal del costat per 200 yns 8 dies , el tracte una mica piratilla, per què a les agencies i al centre sortia molt més car. 
Quan vam arribar, el team de catalans ja feia  uns dies que rondàven per alli, obrint-nos camí (je , je) i així ràpidament vam saber per on anar, on menjar, on escalar i on anar a fer un billar . Això últim a “Rusti bolt” un bar amb un aire molt occidental frequentat per escaladors majoritariament occidentals
Per menjar ens quedàvem en els petits locals  que hi havia a l’avinguda que anava al poble, al centre hi vam anar poques vegades.  Esmorçar de noodels, arrós o sopes variades i per sopar, gairebé sempre anàvem en un local portat per un matrimoni  molt amable on menjàvem arrós acompanyat del que demanessim (tofu, verdures vàres, carn…) barato i moooolt bo!!


És evident que aquests tres estaven més que integrats al modus vivendi de Yangshuo 

Amb capelina inclosa


Escollint el sopar

Abans de parlar de parets i vies, cinc cèntims sobre la poble de Yangshuo. 
Es tracta d’un poble entre els rius Li i Yulong, i envoltat d’un paistge únic, formacions kàrsitques i un relleu de conte formen unes postals precioses (els paisatges del Son Goku, són aquests mateixos). Per desgràica , davant de tanta bellesa i natura ha crescut   un desmesurat negoci turístic per aquesta zona.  Quan vam arribar ens vam quedar de pedra, el batibull d’aques poble  és estressant, hi ha molta, molta gent. ..Però al cap dels dies t’hi acostumes. El poble en sí, no té res d’especial, ni màgic ni autèntic.. és com una mica “friki” . Recorda una mena de bazar gegant, tot com molt artifical i abarrotat de xinesos embogits per consumir (estem a Xina …)  A les nits els karaokes a volum ensordidor , quin mal de cap ! I llums que et deixaven encegat. Va estar bé passejar un parell de nits per allí per veure aquesta mena d’espectacle però poca cosa més. És una bogeria, de consum i festa i una  meca pel turisme xinès.

Yangshuo la "nuit":





 

Tot i aixó,  la natura  que rodeja a  aquest poble és preciosa, explotadíssima però preciosa. I a la que ens allunyàvem  de les multitud podíem gaudir d’uns paissatges de postal  i una gent més tranquila. 







Escalant per Yangshuo:

Estem a la zona més popular d’escalada esportiva a Xina, amb un extens repertori de sectors i vies de tota mena.
Pel que fa a ressenyes vam comprar la guia  a la botiga “kailas” en el mateix poble de Yangshuo.



Proporcional a la popularitat trobarem de sobats  alguns sectors i n’hi ha que ho estan molt. De fet anàvem amb la idea de que no ens agradaria…Sobat, molta gent..però al cap dels dies ens hi vam trobar bé en i vam acabar escalant vies ben bones, algunes molt sobades i algunes no tant  La roca és calcari, amb regletes, forats variats i xorreres..En total hi vam estar uns 8 dies ,i quan vam agafar-li el ritme i vam anar descobrint sectors vam  pensar que ens quedaven algunes cosetes per escalar i que potser no ens importaria repetir.
Es una gran escola amb més de 40 sectors amb nivells i estils per a tots els gustos i aquests són els sectors que vam conèixer: 

THE CITY DRAGON
Un sectoret discret però que te vies ben bones. No és dels més populars i a l’aprox ens liem una mica. Però val la pena, una bona muralla compacta amb regleses i vies més aviat llargues.  Molt assoleiat i hi  fa  molta calor. Hi vam anar per que feia dies que plovia, i estava núvol però en apraeixe el sol ens vam rostir!! Està bé.

 la muralla de  Dragon City

Una mica de tot, regletes i degotalls


RIVERSIDE
Un sector bastant popular , al costat del riu i la carretera. Acceptable, vies sobadetes , per apretar en dies de pluja ja que no et mulles i camines 0 minuts. 


El que deia, aprox 0



El muret era guapo , tot el que tenia de maco ho tenia de sobat- 

El Pep apretant contra la gravetat


THE EGG
Un bon sectoret,  bastant ombrívol amb vies més aviat llargues  de grau baix-mig entre 6ens  i alguns setens. Roca bona, línies de qualiatat agradablem  canto generós i metres. En un entorn molt rural . Tan el sector com els voltants molt recomanables.

Postal que podíem contemplar des del sector




Una bona placa de presa generosa


TREASURE CAVE

Sector curiós i bo. Ens trobem amb un parell de coves i el curiós és que  es passa per una mena de passadís per accedir a la Treasure  i al final la Bother’s cave que és on  hi escalarem  .Una cova espectacular,  atapeida de xorreres i amb un desplom considerable.  La “Trou sec en milieu humide” és un 6c que creua la cova d’una banda a l’altra, molt impressionant. Vies curte i  rebotoes la part més veritcal i vies més piloes en els panys més llargs i desplomats. Està bastant a l’ombra. Ens va agradar , també pel lloc i les vies. 

cap a la coa

Una mena de corredor per arribar al  sector

Imatge des de dins la cova


Laberint de degotalls que creua tot es sostre de la cova




Una altra perspectiva de la cova


En acabar d'escalar una tarda vam passar  pel famós arc Moon Hill, el sector icona de Yangshuo a on s’hi ha prohibit escalar ja que es va desprendre un xorrera i gairebé toca a un turista. I , quina llàstima, perque és un dels millors secorq que vam veure. 



El Moon Hill com a "fons" dels transformers. OLE!! 


EL mític: 



Qui es puguès enfilar per aquí....

SWIS WALL I  CHOCOLATE WALL 
Dues muralles de vies més  de sisé grau, divertit. 

Mooolt de canto!! 


I just davant hi ha l’agulla “Jeremy’s JiJI” que en un llarg ens enfilem dalt del  escuet cim.



El Quim i els seus invents...vam pujar un tronc de bambu per fer fotos de cim!


LEI PI SHAN
Potser el sector més popular, Més conorregut  i sobat de Yangshuo.Te vies bones molt bones i la muralla és brutal però tanta gent i la seva ubicació al costat de la carretera li treuen molt d’encant. Bé tot va a gustos per que és el sector on hem trobat més gent i per alguna cosa serà.. Algú ens va dir que als escalador xinesos no esl hi agrada caminar i per aixó els sector de poca aproximació estan tan sobats.


TREE LITLE PIGS
No ens va agradar gaire. Quatre vies i de discreta qualitat.  No ens va semblar de visita obligada.

HUMPACK MOUNTAIN
Via “ Grandfathered inn”

Acabo amb una via llarga que tot i no ser “llarguíssima” és boníssima.  Consta de 5 llargs un parell de 6bs i la resta més fàcil. Totalment equipada. El seu entorn no té cap encant ja que s’hi està edificant sense contemplacions i ha molt de soroll i evidentment ñes vistes no són gaire  maques. Tot i això, des del cim,  la posta de sol iluminant el curios relleu que ens envoltava  va ser de pel·lícula. 

Humanitat i natura....

Un calcar bo bo!









Quin raconet!!

Arribant al cim



Inmortalitzant el moment

Va valer la pena rapelar de nit per gaudir d'aquesta meravella

I així vam coneixer Yangshuo que finalment  ens va agradar més del que ens pensàvem.