Cap de setmana complert.

EL finde passat va ser d'aquells de tot una mica. Dissabte matí fanàtic a la Sibèria, bé aquí el fanatisme és inversament proporcional  a la xuxuflú i amb quests últims dies de tacte...”xuxuflòs” el fanatisme ha minvat una mica. Però bé, potser més que matinal fanàtic en diria divertida.
La jornada va acabar al pati de casa  amb  una deliciosa “fideuà” sota la batuta de la Isa . ENS VAM POSAR LES BOTES!!

les "Dires"

el millor "encadene":

L'endemà jornada  a  Agulles

Comencem amb la via Lusilla 180 6a oblig/ 7a+ a la Miranda dels Ossos, una joia de 180 m. (5llargs) que ens va oferir una escalada variada i divertida.
Vam començar empalmant els dos primers llargs de la Gironella, surt un 6b de fisura amb roca discreta. Ja es va entrar en ambient.  Aquí el Quim va posar alguns (pel meu parer pocs) friends.  EL llarg té algun taco de fusta i algun clau. Llàstima que a pocs metres del peu de via hi havia un grapat de paper deWC s'ha de ser guarroooo per fer això. La brossa cap a casa hòstia!

fissura del 1º llarg, molt bonica  amb roca discreta

La 2º tirada és un llarga fissura, una tirada bona i espectacular la roca millora una mica excepte els últims metres d'entrada a la R que són realment podrits brrr!! Durant la tirada es van trobant tacos de fusta (que si es pot posar un friend millor que xapar el taco), algun burí i algun bolt.

últims metres de 2º llarg, roca dolenta cal escalar amb moolta delicadesa

El 3º llarg una curta tirada per una placa, es pot fer en A0, si s'intenta en lliure la ressnya marca 7a, una tirada curta però estètica.

2º reunió

EL 4º llarg em va molar molt, una altra placa  que porta a un sostret fissurat, des de la R pensava “mare meva que xungo que serà això..!” doncs no, el sostret és un “disfrute” te molt de canto i queda bastant
protegit.

desplom i bona presa

 Per acabar un altre sostret del mateix estil que l'anteriot per sortir de la R i una placa fàcil fins el cim.

No és una via molt llarga ni molt difícil ni molt extrema però és un bon regal de roca Montserratina. Ens va molar i creiem que val la pena escalar-la.

xula no?

Sobre material, vam utilitzar un joc d'aliens, un de cams del 0,5 al 3 repetint l'1 i el 2. No vam dur tascons. Això del material és molt personal. Jo prefereixo que en sobri i el Quim (que va més sobrat) en portaria menys. És un itinerari força segur, la fissura permet posar “catxarros” hi ha bastants tacos de fusta, alguns claus, burins, i fa uns anys va ser re-equipada ( i alliberada) pel Kim Santacatalina amb bolts per tal que es pugui provar en lliure.

Horari: unes 3 hores.

Al acabar ja ens rondava una altra via al cap, mmm una xemeneia...estarem  a l'ombra... fem una ullada al llibre “AGULLES , REGIÓ DE MONTSERRAT” de Joan Miquel Dalmau. I ens decidim per la via Torres- Nubiola a la Figuereta. 
Com que veníem de la Miranda dels Ossos,vma rapelar pels  rapels de la figuereta que ens van deixar al peu de l'agulla. Per tant no vam fer l'aprox que marca la guia pel Punyalet i el Sabre.

ràpels de la Figuereta

El primer llarg és una tirada de  fissura força protegible. Molt bonica però en l'hem de “currar” a ple sol ....ajjj!!Sort que la reunió és a l'ombra de la gran figuera que dóna nom a la via.

         Ens posem a sota la xemenia, uf! Impressiona! Però un cop estàs immers en l'escalada  és un plaer pujar per un lloc tan peculiar i la roca era molt compacte. És un llarg poc protegit i poc protegible. En 40 m vaig xapar un burí , un clau i un parell d'aliens, però bé la dificultat no és gaire. Una reunió còmoda al cap de la llastra i una curta trepadeta fins dalt el cim. GENIAL!!

1º llarg  i agost i a ple sol ole!

R de la Figuera 

escurant xemeneies:

 

que guapuuuu!

fotos i autoretrarts que va fer el Quim mentre pujava:

la R de sobre la llastra

plaqueta cap al cim

Itinerari molt recomanable pel primer llarg el Quim va posar algun camalot, i jo en la xemeneia dos aliens.
Horari..no sé..una hora aproximadament
Vam tornar a baixar pels mateixos ràpels, vam recollir la motxilla que havíem deixat a peu de  via i FI.