17/8/12

Sibèria i Via Gede a l'Agulla de l'Escorpí.


Hem tornat a fer un altre cap de setmana de “combo” (no el combo de la Síber , que ja m'agradaria) sinó de combinació d'escalades variades.

aixxx la Sibèria...

 El dissabte (tot i que ja savíem que ens esperava una de les jornades més caloroses de l'estiu) vam peregrinar cap a la Siber. I...calda, calor, xixa  i mal tactum però bé, el que no va a la llibreta va als braços (espero..!). El que si es pot apuntar una “first ascent” (ara de les primeres s'en diu així no?) és el Xavi a la via “Barbatous  “ (crec que s'escriu així) una ruta oberta pel  Moro ja fa temps però que li faltava la R i un bolt.  El Xavi la va acabar i la va encadenar  el dissabte.  Sobre el grau...no sé , el Quim també la va encadenar dies després i ....és que hi ha pells tan sensibles amb el tema graduacions que ....millor que la gent la repeteixi. Ronda el 7c o 7c+ 


cara de  "planxats" després d'una sessió Siberiana, si una cosa apreta de valent és la calor!!

plegant...



EL diumenge per fugir de l'onada de calor vam triar una de les xemeneies més emblemàtiques de Monsterrat, aquesta és la via “GEDE” a l'agulla de l'Escorpí. Una  joia!!

la Gran Xemeneia d'Agulles

L'aprox la vem fer des de  Can Maçana, potser és un pèl més llarga però és més planera. Vam arribar a quarts d'onze a peu de via però ens vam haver d'esperar ben bé una hora perquè la via encara estava al sol.  A les 11:15 ens començàvem a enfilar.
EL primer llarg (en que s'empalmen el 1º i el 2º) un genial diedre rebenta- bessons, per anar escalfant. Bastant equipat amb claus , algun burí. El Quim va posar el camalot 0.50 i el 0.75 (com dic sempre és un noi que deixa bastant d'aire entre els “seguros”). Sobretot  a entrada que fa uns quants metres a pèl... ajj!! em posa “taquicàrdica”!!

Quim amb el primer lllarg al fons ,comencem amb els autoretrats ... 

El Quim en els primers metres de la via un esplèndid diedre però que et deixa els bessons rebentats

arribant a la 1º R

La 2º tirada, uf! la pitjor, roca cutrilla i una mica bruta, un llarg amb poc encant . També hi ha pitons i burins, he posat l'alien blau.
3º llarg, una tirada curta a on es comença un tram fàcil de xemeneia. Aquí el Quim posa cams 1 i 2.

inici de la xemenia

3º R

4º Tirada. Un lloc molt curiós,  bé, una xemeneia amb un bloc encastat cal passar-lo per dins, per un tram una mica anguniós per l'estretor del pas, i ja et plantes  a dins de  la xemeneia I apa amunt!

per un estret es  passa per darrere  el bloc i ben bé et poses a un 4 0 5 metres per l'interior de la xemeneia...que bo!!! 



no volíem ombra? 

la nova afició del Quim: l' autoretrat  aquest és  per mostrar l'amplada 

5º llarg “és veu molt bona i no gaire complicada “penso “ però aquí no es pot posar res”.  Vaig! Ris-ras, ris-ras (soroll del cos serpentejant i avançat per la xemeneia). Observo amb deteniment el meu voltant a veure si detecto alguna cosa per assegurar-me, un burí un foradet per l'alien, però res de res. Doncs vaig fent,  ris-ras, ris-ras....

Faig uns quants metres hi ha un tram tan estret que  el casc no em deixa girar el cap  opto per lligar-lo a la corda i deixar-lo caure fins al Quim, com que no hi ha cap assegurança el casc arriba a la R . Uf que bé ara ja puc aixecar el cap  i mirar amunt , apa!, anar fent fins que s'eixampla, allà hi ha un pitó ( 1º “seguro” del llarg en 15 m. ) flanqueig encara per les entranyes de la paret i una còmoda R en un teix. Olé! magnifica tirada!! Sento al Quim que puja i els dos cascs que ha penjat per sota arrossegant-se . FI de la via i fotos de cim.

a veure...

 ...."quiiim! vaig fent que no hi ha res per xapar!!"

aquí estic bé, jo també em faig un foto...això dels autoretrats em comença a molar....

remuntant els cascs

reunió del teix quin raconet!!

el mateix raconet vist des del teix

Material: vam fer servir aliens i camalots fins al 2. En els diedres es van trobar algunes peces i les xemeneies no es poden equipar.
Horari:  3 hores i 3 quarts.

Una escalada molt peculiar, interessant i sobretot divertida.



Per acabar, tot tornant cap al cotxe, el Quim veu un placa fàcil que puja al cim de la Torta, una via blava. Roca molt bona , fàcil i a més a més ens n'assabentem que és  la més alta de la zona..



un castigadíssim kit de piades de cim


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada