Agulla Dibona, quin monument!

En aquest últim viatge vam tenir el plaer de descobrir la rocosa regió d'Oisans...i quins racons més salvatges ..quin plaer!

Una de les escalades més emblemàtiques d'aquest zona és a l'Agulla Dibona (Massís dels Ecrins). Ja fa temps que la teníem a la llista i és que al veure un monument de roca com aquest és impossible no tenir ganes d'enfilar-s'hi.

Vam passar tres dies al refugi de Soreiller, tres dies intensos i inoblidables Per què?. ..Doncs per tot. Per la contrada, per la gent, per les vies i perquè ens ho vam passar bé vaja.

Vam arribar al refugi una fresca tarda de setembre , a les 12 del migdia sortíem del cotxe amb només un grau..brrr!!

L'aprox és preciosa una pujada d'unes dues hores i mitja, depèn del que t'encantis, però nosaltres vam anar per feina, ni un moment vam gaudir de la típica postal en que es veu l'agulla pujant per la vall, una espesa boia (i fred!) ens va acompanyar fins la porta del Soreiller.

des d' aquí hi hauria unes espectaculars vistes, però res de res..

tarda al refu....quin fred que fot!!

Abans una mica d'info pràctica:

L'Agulla Dibona és un impressionant torre de granit de 3130m. , situada a la vall de Vénéon. S'aparca al poble de les Etages, i a caminar per una contundent pujada.

Nosaltres ens vam quedar 3 dies, i vam portar-nos menjar i el fogonet. El refugi està molt bé i les noies que el porten són un encant. La Martina  mestressa i  filla dels primers propietaris, i la Marie que parlava un castellà casi perfecte. Ens van fer sentir com a casa, sempre amb la rialla a punt.
El preu per dormir són 18 € no hi ha descompte amb la targeta de la federació. I hi ha un cuartet habilitat per cuinar.

Pel que fa la previsió del temps, a l'hora de sopar arribava pel walkie talkie, era curiós , es feia un silenci absolut al menjador i tots paràvem atenció  a l'aparatet de damunt la taula. Per cert , previsió molt precisa i exacta

Sobre les vies, la info la vam trueure del llibre “Parois de Legende” de Petit i Bodet. I en aquest viatge hem ampliat el repertori de ressenyes, amb els dos “tomos” de “Oisans Nouveau, Oisans Sauvage” de Jean-Michel Cambon. un productiu escalador i aperturista de la regió.

Anem al lio:

AGULLA DIBONA. Via; “Visite obligatoire”

Del refu  a peu de via hi ha 5' i el sol no arriba a la paret entre 9 i 10 per tant no hi ha pressa.

Matí feia molt fred, però el dia era clar sabíem que a sol estaríem bé i a quarts de 10 vam entrar a la via.

Gran dia! Genial! Quina via més maca i quin cim tan espectacular..brr se'm posa la pell de gallina...Va ser perfecte, plaques de granit compacte, alguna fissura i roca impecable, en un entorn immillorable que més podíem demanar ....que marxés la boira per veure el paisatge, però també molava,  li donava un aire molt alpí. Els nom de la via ja ho diu tot, cal anar-hi.

Material: via totalment equipada. No vam posar res, dúiem uns cams petits però no els vam usar.

Horari: 3 hores, vam anar ràpids per no passar fred , es poden empalmar la majoria de llargs i a dalt  vam arribar d'hora per gaudir del cim ...vam sentir-nos els reis!!

plaques d' immillorable granit:

quin ambieeent!!

arribant dalt l'Agulla...guapissim!!!

CIM AGULLA DIBONA...OE OE OE OE!!

rapel per la via normal

en els ràpels, foto que ens va fer en Remi Thivel (el famòs ...)mentre feien una formació de guies

cap al refu...

a cel·lebrar-ho amb un pastisset

L'endemà encara venia més bon temps, doncs cap a TETE DU ROGET a la via “Le Trésor de Rackman le Rouget”

Una aprox més llarga i per un tram de tarteram incòmode ens portarà la bretxa, des d'on amb 4 ràpels ens plantem a peu de via. Va ser un altra dia memorable, quin lloc  i quina tranquil·litat no se sentia res, i la via, una altra perla ,una línia de 400 m que demanda una escalada bastant física , malgrat està totalment equipada s'ha d'escalar entre “seguros”, però sempre amb un granit compacte i boníssim. Un altre“must”.

Quant al descens, des del cim cal rapelar. Per trobar el primer cal parar atenció en anar a buscar l'aresta que porta a la bretxa .. És la primera aresta que baixa, més lluny vam veure una fita( però no !!) seguint la intuïció del Quim (que té una mena de GPS intern) vam vam baixar per la primera aresta  i vam anar parar directe als ràpels. 

Horari : Unes 4 hores. No cal matinar gaire, el sol no arriba a la paret fins les 11.

Material: via equipada

Via molt i molt  recomanable.

pujadeta entretinguda fins la bretxa

arribem al primer llarg que hi comença a tocar el sol...deliciós!

quina roca!

és difícil de descriure com de bé estàvem perduts per allà dalt..

CIM!

El tercer dia era dissabte i la meteo es presentava perfecta, ja divendres nit es prevenia una gran afluència per tot arreu per tant vam decidir fer una caminadeta pers voltants ,contemplar al gent com escalar i al migdia tirar cap avall.

Com ja he dit van ser tres dies molt especials, ens va agradar el lloc, les vies i la gent. Si podeu aneu-hi!